Comunicació

464 les relacions: Ab Urbe Condita, Acra Leuce, Adda, Administració provincial romana, Aeci, Agen, Agricultura, Al-Àndalus, Alacant, Alamans, Alans, Alaric I, Alaric II, Alcúdia, Alfabet fenici, Alfabet grecoibèric, Alps, Alvèrnia, Amalaric, Amals, Amboise, Andalusia, Angulema, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Aquitània, Arcadi, Ardó, Ardecha, Argent, Arianisme, Aristocràcia, Arle, Arles, Arquebisbat de Tarragona, Arqueologia, Artemidor, Asturica Augusta, Ataülf, August, Augusta Emèrita, Ausa, Aviè, Avit, Ègara, Àfrica, Àkhila II, Àtila, Baal, ..., Baetulo, Bagaudes, Balears (província romana), Barcelona, Basc, Batalla d'Empórion, Batalla d'Hibera, Batalla d'Ilipa, Batalla de Baecula, Batalla de Barcelona (510), Batalla de Barcelona (512), Batalla de Cissa, Batalla de Guadalete, Batalla de Vouillé, Batalla dels Camps Catalàunics, Bàrbar, Bàrcino, Bètica, Belisari, Bellcaire (Gard), Berric, Besiers, Blat, Blat dur, Bordeus, Braga, Britànnia, Bronze, Burgundis, Cabra, Cadis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calagurris, Camp (agricultura), Camp de sitges, Caracal·la, Cartagena, Cartaginense, Cartago, Català, Catalunya, Cató el Censor, Cavall, Cavaller romà, Càstulo, Còmmode, Cònsol romà, Còrsega, Cel, Celtibers, Ceràmica, Cereal, Cervesa, Cesaraugusta, Ceuta, Ciutadania romana, Ciutat, Civada, Claudi, Clunia, Codi d'Euric, Colònia romana, Colonització grega, Comerç, Conquesta carolíngia d'Hispània, Constanci III, Contestans, Convent jurídic, Coure, Cugat màrtir, Dalmàcia, Demèter, Denari, Dertosa, Despeñaperros, Dinastia Severa, Dioclecià, Dracma, Duero, Durance, Ebre, Edetans, Edicte de Caracal·la, Eivissa, Eivissa (municipi), Empúries, Emperador romà, Escipió, Esclavitud, Escriptura ibèrica nord-oriental, Escriptura ibèrica sud-oriental, Escriptures ibèriques, Escultura, Espània, Espelta, Espelta petita, Estrabó, Estratificació social, Etruscs, Euric, Europa Occidental, Eutropi (historiador), Exèrcit cartaginès, Exèrcit romà, Exvot, Fava, Feliu de Girona (diaca), Fenícia, Fenicis, Ferran Soldevila i Zubiburu, Ferro, Filatura, Fiscalitat, Flavi Honori, Flavi Paulus, Formentera, Franc, Francs, Funcionari, Fusaiola, Gai Mari, Gai Semproni Tudità (cònsol), Gai Semproni Tudità (pretor), Galícia, Gal·la Placídia, Gals, Gauteric, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Genseric, Germània (regió), Germànics, Gerunda, Gesaleic, Gibraltar, Gneu Corneli Escipió Calvus, Gneu Pompeu Magne, Grècia, Grec antic, Grecs, Guadarrama, Guadiana, Guerra de Sertori, Guerra social, Guissona, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar), Hàsdrubal Barca, Hisenda, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Hispània Ulterior, Història del País Valencià, Huns, Ibèric, Ibba, Ibers, Iesso, Ilercavons, Ilerda, Ilergets, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Iluro, Imperi Carolingi, Imperi de les Gàl·lies, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Impost, Indíbil, Ingenu (classe), Invasions bàrbares, Invasions dels vàndals de les Illes Balears, Isidor de Sevilla, Itàlia, Itàlica, Jaén, Jeroni d'Estridó, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Zonaràs, Juli Cèsar, Julia de civitate italis danda, Justícia, Justinià I, Jutge, Khilderic I, Lèpid el triumvir, Legat (antiga Roma), Legió romana, Legió VII Gèmina, Legionari, Llana, Llatí vulgar, Llíria, Llegum, Lleida, Llengua fenícia, Llenguadoc-Rosselló, Llentilla, Llet, Lli, Llibert, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Llista de pobles ibèrics preromans, Llobregat, Loira, Lucentum, Lusitània, Maó, Majorià, Mallorca, Mandoni, Mar Cantàbrica, Marc Antoni, Marc Helvi Blasió, Marc Juni Silà (pretor), Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marsella, Mataró, Mèrida, Múrcia, Menorca, Mercenari, Metall, Mill, Montpeller, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Mussa ibn Nussayr, Narbona, Naturalis Historia, Nazari, Necròpolis, Neolític, Novempopulània, Occident, Occitània, Odoacre, Olèrdola, Olban, Oli, Oppidum, Or, Orde senatorial romà, Ordi, Osca, Ostrogots, Ovella, País Valencià, Països Catalans, Pallars, Palma, Pamplona, Pau Orosi, Pavia, Pèsol, Península Ibèrica, Pere Marcel·lí Fèlix Liberi, Perigús, Pirineus, Pisana, Pisuerga, Poitiers, Pol·lèntia, Porc, Posidoni, Pretor, Primer Triumvirat, Procés de romanització, Procònsol, Protoindoeuropeus, Provença, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publicà, Qüestor, Quint Cecili Metel Baleàric, Quint Sertori, Ramaderia, Ravenna, Rebel·lió, Reformes de Dioclecià, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne dels ostrogots, Regne dels sueus, República Romana, Revolta d'Indíbil i Mandoni, Rodès, Rode (ciutat), Roderic, Roine, Roma, Roses, Rubí, Sagunt, Saguntum, Saintes, Santa Pola, Saqueig de Roma (455), Saragossa, Sardenya, Sarraïns, Sèneca, Sètabis, Seca, Segle I, Segle II, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Septimània, Setge d'Arle (510), Setge de Numància, Sext Aureli Víctor, Siagri (rei dels romans), Sicília, Sierra Morena, Sierra Nevada (Espanya), Sigeric (rei dels visigots), Soča, Stipendium, Sueus, Tanit, Tarragona, Tàriq ibn Ziyad, Tàrraco, Tèxtil, Teixidura, Teodoric el Gran, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Tercera Guerra Civil Romana, Teudis, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tortosa, Tractat de l'Ebre, Tribunal, Tropes auxiliars romanes, Turismund, Usès, Uxama Argaela, València, Valí, Valentia, Vamba, Vareia, Vàlia, Vàndals, Vítiza, Verona, Vespasià, Vi, Via Augusta, Via romana, Vil·la romana, Vinya, Virovesca, Visigots, Xàtiva, Xúquer, 13 de gener, 195, 212, 253, 257, 260, 261, 269, 27 de febrer, 276, 279, 284, 288, 305, 375, 395, 415, 418, 457, 472, 475, 476, 478, 480, 481, 483, 484, 486, 489, 490, 493, 495, 50, 500, 504, 506, 507, 508, 509, 510, 511, 514, 524, 526, 531, 546, 549, 673, 720, 74. Ampliar l'índex (414 més) » « Shrink índex

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ab Urbe Condita · Veure més »

Acra Leuce

Acra Leuce (Ἂκρα Λευκῆ «Akra Leuké») és el nom d'una població que fou fundada per Hamílcar Barca el 231 aC i que s'ha identificat, encara que no irrefutablement, amb la ciutat ibero-romana de Lucentum, al peu de la Serra Grossa, a l'altra banda de la qual hi ha la moderna ciutat d'Alacant.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Acra Leuce · Veure més »

Adda

Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Adda · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Administració provincial romana · Veure més »

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Aeci · Veure més »

Agen

Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Agen · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Agricultura · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Al-Àndalus · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alacant · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alamans · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alans · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alaric I · Veure més »

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alaric II · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alcúdia · Veure més »

Alfabet fenici

Làpida al Museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alfabet fenici · Veure més »

Alfabet grecoibèric

Un alfabet grecoibèric L'alfabet grecoibèric és una adaptació gairebé directa d'un alfabet grec jònic a les particularitats de la llengua ibèrica i, per tant, no té la característica distintiva de la resta d'escriptures paleohispàniques que presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per a les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per a la resta de consonants i vocals.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alfabet grecoibèric · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alps · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Alvèrnia · Veure més »

Amalaric

Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Amalaric · Veure més »

Amals

La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Amals · Veure més »

Amboise

* Amboise (Indre i Loira), ciutat de França.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Amboise · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Andalusia · Veure més »

Angulema

Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Angulema · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Antiguitat clàssica · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Aquitània · Veure més »

Arcadi

Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Arcadi · Veure més »

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ardó · Veure més »

Ardecha

L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ardecha · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Argent · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Arianisme · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Aristocràcia · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Arle · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Arles · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Arqueologia · Veure més »

Artemidor

* Artemidor Aristòfan, escriptor grec.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Artemidor · Veure més »

Asturica Augusta

Asturica Augusta va ser una ciutat romana al territori dels asturs, que correspon a l'actual Astorga, a la província de Lleó.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Asturica Augusta · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ataülf · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і August · Veure més »

Augusta Emèrita

Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Augusta Emèrita · Veure més »

Ausa

Ausa (en llatí Auso, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ausa · Veure més »

Aviè

Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Aviè · Veure més »

Avit

Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Avit · Veure més »

Ègara

Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ègara · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Àfrica · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Àkhila II · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Àtila · Veure més »

Baal

Baal d'Ugarit, Museu del Louvre Baal és un nom semític que significa ‘senyor’ i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Baal · Veure més »

Baetulo

Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Baetulo · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Bagaudes · Veure més »

Balears (província romana)

Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Balears (província romana) · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Barcelona · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Basc · Veure més »

Batalla d'Empórion

La batalla d'Empórion (Pugna Emporiensis o Proelium Emporiense) fou una de les batalles de la revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla d'Empórion · Veure més »

Batalla d'Hibera

La batalla d'Hibera (sovint escrit Ibera), més coneguda com a batalla de Dertosa, va tenir lloc a la primavera de l'any 215 aC, entre Àsdrubal Barca i els germans Publi i Gneu Corneli Escipió, en les proximitats d'Ibera, al sud del riu Ebre.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla d'Hibera · Veure més »

Batalla d'Ilipa

La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla d'Ilipa · Veure més »

Batalla de Baecula

La Batalla de Baecula va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 208 aC, durant la Segona Guerra Púnica, entre l'exèrcit cartaginès, sota el comandament d'Àsdrubal Barca i l'exèrcit romà, sota les ordres de Publi Corneli Escipió, l'Africà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla de Baecula · Veure més »

Batalla de Barcelona (510)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre ostrogots, que pretenien deposar al rei Gesaleic, i els visigots.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla de Barcelona (510) · Veure més »

Batalla de Barcelona (512)

La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre visigots, que pretenien deposar al rei Amalaric, i els visigots, que pretenien reinstaurar Gesaleic.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla de Barcelona (512) · Veure més »

Batalla de Cissa

La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla de Cissa · Veure més »

Batalla de Guadalete

La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla de Guadalete · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla de Vouillé · Veure més »

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Bàrbar · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Bàrcino · Veure més »

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Bètica · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Belisari · Veure més »

Bellcaire (Gard)

Bellcaire (en occità Bèucaire, en francès Beaucaire) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Bellcaire (Gard) · Veure més »

Berric

El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Berric · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Besiers · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Blat · Veure més »

Blat dur

El blat dur o forment (Triticum durum) o Triticum turgidum durum, si es considera una subespècie de T. turgidum) de vegades anomenat Durum, és l'única espècie tetraploide del gènere del blat (gènere Triticum) que té importància comercial de les actualment cultivades extensament. L'ús més conegut del blat dur és per a fer la pasta alimentària que es considera de més qualitat que la feta de blat tou. La seva densitat combinada amb el seu alt contingut proteic i la força del seu gluten són les qualitats que el fan útils per a determinades aplicacions. Va ser desenvolupada en l'antiguitat per selecció artificial clàssica a partir de línies del blat escanda domesticat que abans ja creixien a l'Europa central i al Pròxim Orient (al voltant del 7000 aC., els quals desenvoluparen una forma de blat sense clofolla.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Blat dur · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Bordeus · Veure més »

Braga

Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Braga · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Britànnia · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Bronze · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Burgundis · Veure més »

Cabra

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cabra · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cadis · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Calagurris

Calagurris (actual Calahorra) fou una ciutat dels vascons a la Hispània Tarraconense.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Calagurris · Veure més »

Camp (agricultura)

Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Camp (agricultura) · Veure més »

Camp de sitges

'''Sitges ibèriques''' a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà). Un camp de sitges és una extensió de terreny destinada a excavar-hi grans forats a terra que servien per emmagatzemar els excedents (és a dir, els productes sobrants) agrícoles en l'època ibèrica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Camp de sitges · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Caracal·la · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cartagena · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cartaginense · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cartago · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Catalunya · Veure més »

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cató el Censor · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cavall · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cavaller romà · Veure més »

Càstulo

Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Càstulo · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Còmmode · Veure més »

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cònsol romà · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Còrsega · Veure més »

Cel

El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cel · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Celtibers · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ceràmica · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cereal · Veure més »

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cervesa · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cesaraugusta · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ceuta · Veure més »

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ciutadania romana · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ciutat · Veure més »

Civada

La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Civada · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Claudi · Veure més »

Clunia

Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Clunia · Veure més »

Codi d'Euric

El Codi d'Euric era un conjunt de lleis que afectaven als visigots, que havien estat recopilades per ordre del rei Euric, abans del 480, probablement a Tolosa (alguns afirmen que es van recopilar a Arle).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Codi d'Euric · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Colònia romana · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Colonització grega · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Comerç · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Constanci III

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Constanci III · Veure més »

Contestans

Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Contestans · Veure més »

Convent jurídic

Províncies i ''convents'' a la Hispània romana Convent jurídic (en llatí Conventus iuridici) va ser una subdivisió administrativa romana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Convent jurídic · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Coure · Veure més »

Cugat màrtir

Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Cugat màrtir · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Dalmàcia · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Demèter · Veure més »

Denari

'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Denari · Veure més »

Dertosa

Dertosa és el nom que rebé la ciutat de Tortosa en temps dels romans.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Dertosa · Veure més »

Despeñaperros

Despeñaperros és un congost excavat pel riu Despeñaperros, situat al municipi de Santa Elena, al nord de la província de Jaén (Espanya) que és parc natural per la Junta d'Andalusia en una extensió de 7.649 ha, fonamentalment pels seus valors geològics i paisatgístics, però que també posseeix una destacable flora i fauna.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Despeñaperros · Veure més »

Dinastia Severa

La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Dinastia Severa · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Dioclecià · Veure més »

Dracma

La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Dracma · Veure més »

Duero

El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Duero · Veure més »

Durance

La Durença, Durance, Durença (segons la norma clàssica), o Durènço en provençal (segons la norma mistralenca) és un riu al sud-est de França, afluent del Roine, del qual és el segon afluent després del Saona pel que fa a la seva longitud i el tercer després del Saona i l'Isèra pel cabal.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Durance · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ebre · Veure més »

Edetans

Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Edetans · Veure més »

Edicte de Caracal·la

Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Edicte de Caracal·la · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Eivissa · Veure més »

Eivissa (municipi)

Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Eivissa (municipi) · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Empúries · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Emperador romà · Veure més »

Escipió

Escipió (en llatí Scipio) va ser el nom d'una il·lustre família d'origen patrici de la gens Cornèlia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Escipió · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Esclavitud · Veure més »

Escriptura ibèrica nord-oriental

Un signari ibèric nord-oriental no-dual ss. II-I aC Un signari ibèric nord-oriental dual, s. IV-III aC (adaptat de Ferrer i Jané, 2005) Estela de Badalona (Museu de Badalona) Lescriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Escriptura ibèrica nord-oriental · Veure més »

Escriptura ibèrica sud-oriental

Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa 2004. En vermell els signes d'identificació discutible L'escriptura ibèrica sud-oriental (també coneguda com a meridional) és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura tartèssia que en podria ser l'antecedent.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Escriptura ibèrica sud-oriental · Veure més »

Escriptures ibèriques

Escriptures paleohispàniques Llengües paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual Un signari ibèric nord-oriental dual Una proposta de signari ibèric sud-oriental (Correa 2004). Un alfabet grecoibèric. Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van utilitzar per a representar la seva llengua.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Escriptures ibèriques · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Escultura · Veure més »

Espània

Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Espània · Veure més »

Espelta

Plantes d'espelta al febrer. Plantes d'espelta a l'abril Secció d'una tija. Detall d'una espiga. Espelta granada. Espelta abans de la collita. Grans d'espelta L'espelta (Triticum aestivum subp. spelta) és una subespècie del blat blancal (Triticum aestivum), que és una espècie de blat, gènere(Triticum), dins la família de les poàcies.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Espelta · Veure més »

Espelta petita

L'espelta petita (Triticum monococcum) és una planta amb flor de la família de les poàcies (Poaceae).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Espelta petita · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Estrabó · Veure més »

Estratificació social

L'estratificació social fa referència a la jerarquització dels individus d'una societat sobre la base de criteris socioeconòmics com ara la riquesa, el gènere, la raça, el nivell educatiu o l'edat.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Estratificació social · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Etruscs · Veure més »

Euric

Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Euric · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Europa Occidental · Veure més »

Eutropi (historiador)

Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Eutropi (historiador) · Veure més »

Exèrcit cartaginès

Soldat cartaginès. L'exèrcit cartaginès va ser l'exèrcit de l'Imperi Cartaginès, una de les forces militars més importants de l'Antiguitat amb capital a la colònia fenícia de Cartago.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Exèrcit cartaginès · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Exèrcit romà · Veure més »

Exvot

Exvots El guerrer de Moixent, exvot ibèric Exvot mariner. Maqueta d'un vaixell al Santuari de la Mare de Déu del Vinyet de Sitges Exvots de cera penjant prop de la tomba de Sant Vicenç. Detall d'una taula del retaule de Sant Vicenç de Sarrià, de Jaume Huguet (s. XV) MNAC Exvot pintat o retauló mexicà datat el 1872 Museu Convent de Sant Ramon Nonat a La Segarra. Un exvot o presentalla és un objecte que hom ofereix a una divinitat o ésser mitològic en compliment d'un vot o promesa (prometença), o bé en acció de gràcies per algun benefici rebut.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Exvot · Veure més »

Fava

La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Fava · Veure més »

Feliu de Girona (diaca)

Feliu, diaca de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Feliu de Girona (diaca) · Veure més »

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Fenícia · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Fenicis · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ferro · Veure més »

Filatura

La filadora (''La fileuse''), quadre de William-Adolphe Bouguereau, de 1873 La filatura és un procés que té per objectiu obtenir fibres tèxtils.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Filatura · Veure més »

Fiscalitat

La fiscalitat es refereix a dues coses: la primera fa esment a la legislació fiscal entesa com el conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als impostos, la segona és el sistema fiscal, conjunt d'instruments establerts per les administracions per regular l'obtenció de recursos econòmics provinents especialment de la recaptació d'impostos.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Fiscalitat · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Flavi Honori · Veure més »

Flavi Paulus

Flavius Paulus era un dux hispanoromà sota el rei visigot Vamba.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Flavi Paulus · Veure més »

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Formentera · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Franc · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Francs · Veure més »

Funcionari

Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Funcionari · Veure més »

Fusaiola

XII o XIII trobada a Polònia fus i fusaiola prehistòrics Una fusaiola o tortera és una petita peça simètrica de terrissa amb un orifici central (eix de rotació).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Fusaiola · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gai Mari · Veure més »

Gai Semproni Tudità (cònsol)

Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius C. F. Tuditanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gai Semproni Tudità (cònsol) · Veure més »

Gai Semproni Tudità (pretor)

Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius Tuditanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gai Semproni Tudità (pretor) · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Galícia · Veure més »

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gal·la Placídia · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gals · Veure més »

Gauteric

Gauteric fou un comes (cap militar) visigot enviat pel rei Euric a conquerir la Tarraconense central i oriental i altres regions fins al Regne dels sueus vers el 481.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gauteric · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Genseric · Veure més »

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Germània (regió) · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Germànics · Veure més »

Gerunda

Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gerunda · Veure més »

Gesaleic

Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gesaleic · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gibraltar · Veure més »

Gneu Corneli Escipió Calvus

Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gneu Corneli Escipió Calvus · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Grècia · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Grec antic · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Grecs · Veure més »

Guadarrama

Guadarrama és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Guadarrama · Veure més »

Guadiana

El Guadiana és un dels rius més importants de la península Ibèrica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Guadiana · Veure més »

Guerra de Sertori

La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Guerra de Sertori · Veure més »

Guerra social

La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Guerra social · Veure més »

Guissona

Guissona és una vila, cap del municipi del seu nom, que pertany a la comarca de la Segarra, situat al nord de Cervera.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Guissona · Veure més »

Hamílcar Barca

Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Hamílcar Barca · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar)

Hàsdrubal, conegut també com a Hàsdrubal el Bell i Hàsdrubal el Vell (circa 270 aC - 221 aC) fou un líder cartaginès, gendre i successor d'Hamílcar Barca i cunyat d'Hanníbal Barca.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) · Veure més »

Hàsdrubal Barca

Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Hàsdrubal Barca · Veure més »

Hisenda

Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Hisenda · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Hispània Citerior · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Hispània Tarraconense · Veure més »

Hispània Ulterior

Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Hispània Ulterior · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Història del País Valencià · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Huns · Veure més »

Ibèric

L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ibèric · Veure més »

Ibba

Ibba fou un general ostrogot al servei de Teodoric el Gran.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ibba · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ibers · Veure més »

Iesso

L'antiga ciutat romana de Iesso (en ibèric) es troba sota de l'entramat urbà de Guissona, a la Segarra.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Iesso · Veure més »

Ilercavons

Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ilercavons · Veure més »

Ilerda

Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ilerda · Veure més »

Ilergets

Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ilergets · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Illes Balears · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Iluro

Iluro (Iluro, en ibèric Ilduro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Iluro · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi de les Gàl·lies

LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Imperi de les Gàl·lies · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Impost · Veure més »

Indíbil

Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Indíbil · Veure més »

Ingenu (classe)

Ingenu (en llatí ingenuus, plural ingenui) eren els nascuts lliures però de pare o mare que havia estat esclau i alliberat abans del naixement de l'ingenu.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ingenu (classe) · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Invasions bàrbares · Veure més »

Invasions dels vàndals de les Illes Balears

Les invasions dels vàndals de les Illes Balears foren atacs produïts al, i que acabaren amb la conquesta de la província romana de les Balears.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Invasions dels vàndals de les Illes Balears · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Isidor de Sevilla · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Itàlia · Veure més »

Itàlica

Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Itàlica · Veure més »

Jaén

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Jaén · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Joan Zonaràs

Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Joan Zonaràs · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Juli Cèsar · Veure més »

Julia de civitate italis danda

Julia de civitate italis danda va ser una llei romana aprovada durant la guerra social (any 90 aC) pels cònsols Luci Juli Cèsar i Publi Rutili Llop, que donava la ciutadania romana a tots els pobles d'Itàlia que s'havien mantingut fidels al govern de Roma, i també als que encara que haguessin mostrat una actitud hostil, tornessin a l'amistat amb Roma.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Julia de civitate italis danda · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Justícia · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Justinià I · Veure més »

Jutge

Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Jutge · Veure més »

Khilderic I

Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Khilderic I · Veure més »

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Lèpid el triumvir · Veure més »

Legat (antiga Roma)

El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Legat (antiga Roma) · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Legió romana · Veure més »

Legió VII Gèmina

Legio VII Gemina (Λεγίων ζ Γερμανική) va ser una legió romana reclutada per Galba a Hispània, i per això alguna vegada es va dir VII Galbiana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Legió VII Gèmina · Veure més »

Legionari

III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Legionari · Veure més »

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llana · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llatí vulgar · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llíria · Veure més »

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llegum · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Lleida · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llengua fenícia · Veure més »

Llenguadoc-Rosselló

El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment a la regió d'Occitània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llenguadoc-Rosselló · Veure més »

Llentilla

La llentilla o llentia (Lens culinaris) és una planta anual conreada que pertany a la família de les Fabaceae.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llentilla · Veure més »

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llet · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Lli · Veure més »

Llibert

Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llibert · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Veure més »

Llista de pobles ibèrics preromans

Principals àrees lingüístiques a Ibèria pels volts del 300 aC Aquesta és una llista del poblacions preromanes de la península Ibèrica (Hispània romana - actuals Andorra, Portugal i Espanya).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llista de pobles ibèrics preromans · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Llobregat · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Loira · Veure més »

Lucentum

Lucentum és el nom d'una ciutat iberoromana situada en l'actual ciutat d'Alacant, en el lloc conegut com el Tossal de Manises, al barri de l'Albufereta.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Lucentum · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Lusitània · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Maó · Veure més »

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Majorià · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Mallorca · Veure més »

Mandoni

Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Mandoni · Veure més »

Mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica, també anomenada mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Mar Cantàbrica · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Marc Antoni · Veure més »

Marc Helvi Blasió

Marc Helvi Blasió (en llatí Marcus Helvius Blasio) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Marc Helvi Blasió · Veure més »

Marc Juni Silà (pretor)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà al que els habitants de Neàpolis van posar al front de la ciutat en la Segona Guerra Púnica (216 aC) en la defensa contra Anníbal.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Marc Juni Silà (pretor) · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Marsella · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Mataró · Veure més »

Mèrida

Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Mèrida · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Múrcia · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Menorca · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Mercenari · Veure més »

Metall

pàgines.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Metall · Veure més »

Mill

Camp de mill perlat Camp de mill africà Mill comú madur Brots germinats de plantes de mill El mill és un grup de gramínies de llavor petita i variable, conreat en gran part del món per a farratge i aliment humà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Mill · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Montpeller · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Narbona · Veure més »

Naturalis Historia

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Naturalis Historia · Veure més »

Nazari

* Nazari (retòric), (s. IV) orador romà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Nazari · Veure més »

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Necròpolis · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Neolític · Veure més »

Novempopulània

La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Novempopulània · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Occident · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Occitània · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Odoacre · Veure més »

Olèrdola

Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Olèrdola · Veure més »

Olban

Olban o Olbà conegut a la història castellana com a comte Don Julián (comes Julianus, català Julià) era el governador de Ceuta (Septem) a l'arribada dels musulmans.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Olban · Veure més »

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Oli · Veure més »

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Oppidum · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Or · Veure més »

Orde senatorial romà

L'orde senatorial romà era el cos de Senadors de l'antiga Roma Amb la República la designació de les vacants del Senat, va passar als cònsols i després als Censors.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Orde senatorial romà · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ordi · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Osca · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ostrogots · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ovella · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і País Valencià · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Països Catalans · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pallars · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Palma · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pamplona · Veure més »

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pau Orosi · Veure més »

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pavia · Veure més »

Pèsol

''Pisum sativum'' El pèsol o pesolera (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pèsol · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Península Ibèrica · Veure més »

Pere Marcel·lí Fèlix Liberi

Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi · Veure més »

Perigús

Perigús (en occità Peireguers o Periguers '; en francès Périgueux) és una comuna francesa, situada al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Perigús · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pirineus · Veure més »

Pisana

Pisana (Triticum dicoccum), espelta bessona o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pisana · Veure més »

Pisuerga

El riu Pisuerga és un afluent del riu Duero.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pisuerga · Veure més »

Poitiers

Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Poitiers · Veure més »

Pol·lèntia

MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pol·lèntia · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Porc · Veure més »

Posidoni

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Posidoni · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Pretor · Veure més »

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Primer Triumvirat · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Procés de romanització · Veure més »

Procònsol

Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Procònsol · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Protoindoeuropeus · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Provença · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Publicà

Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Publicà · Veure més »

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Qüestor · Veure més »

Quint Cecili Metel Baleàric

'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Quint Cecili Metel Baleàric · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Quint Sertori · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ramaderia · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Ravenna · Veure més »

Rebel·lió

La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Rebel·lió · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Reformes de Dioclecià · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Regne dels ostrogots · Veure més »

Regne dels sueus

El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Regne dels sueus · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і República Romana · Veure més »

Revolta d'Indíbil i Mandoni

La Revolta d'Indíbil i Mandoni fou una revolta d'ilergets i ausetans contra la dominació romana al.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Revolta d'Indíbil i Mandoni · Veure més »

Rodès

Rodès (o com s'escrivia antigament Roders localment, i oficialment en francès Rodès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Rodès · Veure més »

Rode (ciutat)

Rode o Rodes (Ῥόδη o Ῥόδος, o Ῥοδίπολις, segurament Ῥόδη πόλις), en llatí Rhodus, fou una colònia grega a la costa del país dels ibers indigets (avui l'Empordà), que perdurà després com a ciutat romana i fins a l'època visigòtica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Rode (ciutat) · Veure més »

Roderic

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Roderic · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Roine · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Roma · Veure més »

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Roses · Veure més »

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Rubí · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sagunt · Veure més »

Saguntum

Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Saguntum · Veure més »

Saintes

Saintes (antigament escrit Xaintes i Xainctes) o Santes és un municipi francès, situat al departament del Charente Marítim i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Saintes · Veure més »

Santa Pola

Santa Pola és una població del sud del País Valencià situada a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Santa Pola · Veure més »

Saqueig de Roma (455)

El saqueig de Roma de l'any 455 fou el segon dels tres saquejos de Roma duts a terme pels pobles bàrbars, en aquest cas pels vàndals, que estaven en guerra amb Petroni Màxim, emperador romà durant poc temps l'any 455.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Saqueig de Roma (455) · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sardenya · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sarraïns · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sèneca · Veure més »

Sètabis

Sètabis (Saetabi, Σαιταβίς, en ibèric. Nom complet: Saetabi Augustanorum) fou el nom que rebé la ciutat de Xàtiva durant la seva etapa romana, en la qual pertangué a la província de la Tarraconense.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sètabis · Veure més »

Seca

isbn.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Seca · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Segle I · Veure més »

Segle II

El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Segle II · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Senat Romà · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Septimània · Veure més »

Setge d'Arle (510)

El Setge d'Arle de 510 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i el Regne dels Ostrogots.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Setge d'Arle (510) · Veure més »

Setge de Numància

El Setge de Numància fou l'acció final de la guerra de Numància, entre les forces de la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Setge de Numància · Veure més »

Sext Aureli Víctor

Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sext Aureli Víctor · Veure més »

Siagri (rei dels romans)

Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Siagri (rei dels romans) · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sicília · Veure més »

Sierra Morena

La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sierra Morena · Veure més »

Sierra Nevada (Espanya)

Serra Nevada és un massís muntanyós pertanyent al conjunt de les Bètiques, concretament als sistemes Penibètics.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sierra Nevada (Espanya) · Veure més »

Sigeric (rei dels visigots)

Sigeric, de Sig-ric, 'poderós per la victòria'; (?, ? - Barcino, 415) va ser un noble visigot que va esdevenir rei dels visigots de Tolosa durant una setmana l'any 415, un dels regnats més breus en la història de la monarquia visigoda.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sigeric (rei dels visigots) · Veure més »

Soča

El Soča (en eslovè), Lusinç (en furlà) o Isonzo (en italià) és un riu del nord d'Itàlia, al Friül, que neix a Eslovènia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Soča · Veure més »

Stipendium

L'estipendi (stipendium) era una pensió o paga (de stipem i pendo) perquè abans de l'existència de les monedes de plata els pagaments es feien en coure, en pes i no en valor.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Stipendium · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Sueus · Veure més »

Tanit

Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tanit · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tarragona · Veure més »

Tàriq ibn Ziyad

Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tàriq ibn Ziyad · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tàrraco · Veure més »

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tèxtil · Veure més »

Teixidura

Objectes teixits prehistòrics: - 1 cistella de vímet; - 2 estora teixida; - 3 xarxa de pesca de fils; - 4 trenat de pescador; - 5 drap de lli; - 6 cordes i cordams; - 7 fus de cargol; 8 eix i volant d'inèrcia. La teixidura o tissatge és el conjunt d'accions que tenen com a finalitat obtenir teles a partir de fils naturals o sintètics.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Teixidura · Veure més »

Teodoric el Gran

Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Teodoric el Gran · Veure més »

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »

Teudis

Teudis fou rei visigot del 531 al 548.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Teudis · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Toledo · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tortosa · Veure més »

Tractat de l'Ebre

El Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el 226 aC per Àsdrubal, en representació de Cartago, i la República Romana, que va fixar el riu Ebre (a la península Ibèrica) com a frontera entre les dues potències.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tractat de l'Ebre · Veure més »

Tribunal

Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tribunal · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Turismund

Turismund - de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»; (?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Turismund · Veure més »

Usès

Usès o Uzès és un municipi francès, al departament del Gard (regió d'Occitània).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Usès · Veure més »

Uxama Argaela

Uxama Argaela és una ciutat celtíbero-romana.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Uxama Argaela · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і València · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Valí · Veure més »

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Valentia · Veure més »

Vamba

Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Vamba · Veure més »

Vareia

Vareia (Varia Οὐάρεια) va ser una ciutat dels berons, a la província romana de la Tarraconense, a la riba de l'Ebre, allà on aquest riu començava a ser navegable, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Vareia · Veure més »

Vàlia

Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Vàlia · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Vàndals · Veure més »

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Vítiza · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Verona · Veure més »

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Vespasià · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Vi · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Via Augusta · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Via romana · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Vil·la romana · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Vinya · Veure més »

Virovesca

Virovesca és una ciutat hispana citada per antics cronistes romans com Plini el vell el 77 i Pomponi Mela.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Virovesca · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Visigots · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Xàtiva · Veure més »

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і Xúquer · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 13 de gener · Veure més »

195

El 195 (CXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 195 · Veure més »

212

El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 212 · Veure més »

253

El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 253 · Veure més »

257

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 257 · Veure més »

260

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 260 · Veure més »

261

El 261 (CCLXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 261 · Veure més »

269

El 269 (CCLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 269 · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 27 de febrer · Veure més »

276

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 276 · Veure més »

279

El 279 (CCLXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 279 · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 284 · Veure més »

288

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 288 · Veure més »

305

El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 305 · Veure més »

375

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 375 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 395 · Veure més »

415

El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 415 · Veure més »

418

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 418 · Veure més »

457

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 457 · Veure més »

472

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 472 · Veure més »

475

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 475 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 476 · Veure més »

478

El 478 (DCLXXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 478 · Veure més »

480

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 480 · Veure més »

481

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 481 · Veure més »

483

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 483 · Veure més »

484

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 484 · Veure més »

486

El 486 (CDLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 486 · Veure més »

489

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 489 · Veure més »

490

El 490 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 490 · Veure més »

493

El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 493 · Veure més »

495

El 495 (CDXCV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 495 · Veure més »

50

Distribució imperial de per llavors.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 50 · Veure més »

500

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 500 · Veure més »

504

El 504 (DIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 504 · Veure més »

506

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 506 · Veure més »

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 507 · Veure més »

508

El 508 (DVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 508 · Veure més »

509

El 509 (DIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 509 · Veure més »

510

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 510 · Veure més »

511

El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 511 · Veure més »

514

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 514 · Veure més »

524

El 524 (DXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 524 · Veure més »

526

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 526 · Veure més »

531

El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 531 · Veure més »

546

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 546 · Veure més »

549

El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 549 · Veure més »

673

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 673 · Veure més »

720

Sense descripció.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 720 · Veure més »

74

El 74 (LXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Edat antiga als Països Catalans і 74 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Edat Antiga als Països Catalans.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant