Accés més ràpid que el navegador!
204 les relacions: Administració provincial romana, Adob, Agricultura, Agricultura romana, Albercoquer, All, Anatòlia, Andalusia, Antiga Grècia, Antiga Roma, Arada, Aràbia, Argent, Arquitecte, Artesà, As romà, Ase, August, Índia, Bestiar, Blat, Bomber, Bou, Britànnia, Bronze, Calç, Calígula, Caracal·la, Cartagena, Cartago, Cascall, Cató el Censor, Cavall, Cavaller romà, Còmmode, Celtibers, Cereal, Cirerer, Classe social a l'antiga Roma, Claudi, Client (Roma), Colom, Colom (ocell), Colomar, Comerç, Comptabilitat, Conill, Conquesta romana d'Hispània, Conreu, Contracte d'arrendament, ..., Coure, Cultura popular, Denari, Diner, Domicià, Dracma, Dret romà, Economia, Economia de l'antiga Grècia, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Educació, Elagàbal, Emperador romà, Enginyer, Esclavitud, Esclavitud a l'antiga Roma, Etiòpia, Etrúria, Farina, Farratge, Fava, Fenícia, Ferrer, Figuera, Filip II de Macedònia, Flavi Josep, Formatge, Fusta, Fuster, Gall, Garrofer, Gla, Gneu Pompeu Magne, Govern, Gram, Guerra, Guerra social, Guerres Servils, Hanníbal Barca (247 aC), Hispània, Història econòmica, Historiografia, Hortalissa, Ibèria, Il·líria, Imperi Romà, Impost, Itàlia, Ius italicum, Jaciment arqueològic de Pereres, Júlia Domna, Juli Cèsar, Lampista, Legió romana, Legionari, Lingua franca, Llana, Llatí, Llebre, Llet, Llimoner, Llobí, Lusitània, Mar Mediterrània, Marc Aureli, Masoveria, Matrimoni, Maximí el Traci, Mestre d'escola, Molí, Moneda, Moneda romana, Mul, Nap, Nòrica, Neró, Numeració romana, Olivera, Om, Or, Ordi, Orfebreria, Ovella, Pala (eina), Paleta (ofici), Patrici (classe romana), Pax Romana, Pèrsia, Pèsol, Peixos, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pi (arbre), Picapedrer, Pirineus, Pirros, Plebs, Pomera, Porc, Préstec, Primera Guerra Púnica, Procés de romanització, Prunera, Publicà, Ramaderia, Rave, Rècia, Regadiu, Regió d'Ístria, Regió d'Escítia, República Romana, Sabater, Sanitat, Síria, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Senglar, Septimi Sever, Sesterci, Sistema monetari, Subvenció, Taronger, Tartessos, Tàcit, Tàrent, Tèxtil, Termes romanes, Terrisser, Tiberi, Tiberi Semproni Grac, Tintorer, Tir, Tractat de pau, Trajà, Tribut, Unitats de mesura romanes, Universitat de Groningen, Vassallatge, Vectigàlia, Venedor, Vespasià, Via romana, Vidre, Villicus, Vinya, Xiprer, 117, 161, 194, 199, 200, 219, 236, 73. Ampliar l'índex (154 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Administració provincial romana · Veure més »
Adob
Un fertilitzant o adob, és des de l'accepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que conté un o diversos elements químics necessaris per a la nutrició dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Adob · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Agricultura · Veure més »
Agricultura romana
Conreu de blat L'agricultura romana durant el període republicà era la base econòmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Agricultura romana · Veure més »
Albercoquer
Albercoquer Lalbercoquer (Prunus armeniaca), és una espècie d'arbre del gènere Prunus dins la família de les rosàcies que es conrea pel seu fruit.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Albercoquer · Veure més »
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і All · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Anatòlia · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Andalusia · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Antiga Roma · Veure més »
Arada
Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, arreu o llaura és una eina utilitzada per a llaurar la terra obrint-hi solcs.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Arada · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Aràbia · Veure més »
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Argent · Veure més »
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Arquitecte · Veure més »
Artesà
Artesà Els artesans són persones que es dediquen a l'artesania.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Artesà · Veure més »
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і As romà · Veure més »
Ase
L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Ase · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і August · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Índia · Veure més »
Bestiar
vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Bestiar · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Blat · Veure més »
Bomber
Sergent de Bombers de la Generalitat de Catalunya (monitor) i bomber de Barcelona (en pràctiques) Pràctiques d'extinció d'incendis Bombers de Nova York a la zona 0 l'11 de setembre de 2001 Bombers de Vancouver, Canadà, mobilitzats per una alarma, el 1910 Un bomber o una bombera és una persona que forma part d'un cos organitzat per a prevenir i extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Bomber · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Bou · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Britànnia · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Bronze · Veure més »
Calç
Calç La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Calç · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Calígula · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Caracal·la · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Cartagena · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Cartago · Veure més »
Cascall
El cascall o pintacoques (Papaver somniferum) és una mena de rosella de la família de les papaveràcies, conreada.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Cascall · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Cató el Censor · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Cavall · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Cavaller romà · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Còmmode · Veure més »
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Celtibers · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Cereal · Veure més »
Cirerer
El cirerer o cirer (Prunus avium) és un arbre originari d'Europa, Àsia occidental i nord d'Àfrica, que pertany al gènere Prunus, de la família Rosaceae.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Cirerer · Veure més »
Classe social a l'antiga Roma
La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Classe social a l'antiga Roma · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Claudi · Veure més »
Client (Roma)
Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Client (Roma) · Veure més »
Colom
* Ornitologia.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Colom · Veure més »
Colom (ocell)
El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Colom (ocell) · Veure més »
Colomar
Girona Un colomar o colomer és una construcció per a la criança de colomins i coloms.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Colomar · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Comerç · Veure més »
Comptabilitat
La comptabilitat és el sistema ordenat mitjançant els principis comptables de comptes (representacions de successos econòmics en l'empresa) que serveix per a observar la realitat econòmica d'una entitat econòmica i les variacions que es produeixin.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Comptabilitat · Veure més »
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Conill · Veure més »
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Conreu · Veure més »
Contracte d'arrendament
El contracte d'arrendament o locació (locatio-conductio per la seva denominació originària en llatí) és un contracte pel qual una de les parts, anomenada arrendador, s'obliga a transferir temporalment l'ús i gaudi d'una cosa moble o immoble a una altra part denominada arrendatari, qui al seu torn s'obliga a pagar per aquest ús o gaudi un preu cert i determinat.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Contracte d'arrendament · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Coure · Veure més »
Cultura popular
Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Cultura popular · Veure més »
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Denari · Veure més »
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Diner · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Domicià · Veure més »
Dracma
La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Dracma · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Dret romà · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Economia · Veure més »
Economia de l'antiga Grècia
Leconomia de l'antiga Grècia es caracteritzava per la gran importància de l'agricultura, activitat que venia condicionada per la relativa pobresa dels camps de cultiu en consonància amb les característiques de la geografia de Grècia.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Economia de l'antiga Grècia · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Educació · Veure més »
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Elagàbal · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Emperador romà · Veure més »
Enginyer
Un enginyer o enginyera és una persona professional de l'enginyeria i que per tant es dedica a aplicar conjuntament el coneixement científic, la tecnologia i l'enginy en un context social i ambiental específic real i amb uns recursos determinats.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Enginyer · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Esclavitud · Veure més »
Esclavitud a l'antiga Roma
Els dos esclaus que porten gerres de vi usen roba típica d'esclaus i un amulet en contra del mal d'ull en un collaret, i el jove esclau de l'esquerra porta l'aigua i tovalloles, i el de la dreta una branca i una cistella de flors, descrit per Mikhail Rostovtzev, ''La història social i econòmica de l'Imperi romà'' (Tannen, 1963), p. 288 (mosaic romà de Dougga, Tunísia) L'esclavitud a l'antiga Roma constituïa una de les característiques de la societat romana.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Esclavitud a l'antiga Roma · Veure més »
Etiòpia
Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Etiòpia · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Etrúria · Veure més »
Farina
Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Farina · Veure més »
Farratge
Cultiu hidropònic El farratge, en agricultura, és qualsevol comestible amb base vegetal emprat específicament en la nutrició d'animal de bestiar, com el cas de vaques, ovelles o porcs.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Farratge · Veure més »
Fava
La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Fava · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Fenícia · Veure més »
Ferrer
Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Ferrer · Veure més »
Figuera
La figuera (ant. figuer) (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Figuera · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Filip II de Macedònia · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Flavi Josep · Veure més »
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Formatge · Veure més »
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Fusta · Veure més »
Fuster
Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Fuster · Veure més »
Gall
El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Gall · Veure més »
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Garrofer · Veure més »
Gla
Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis'' La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Gla · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Govern · Veure més »
Gram
El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Gram · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Guerra · Veure més »
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Guerra social · Veure més »
Guerres Servils
Les Guerres Servils foren una sèrie de tres revoltes d'esclaus ("servils" és un terme derivat de "servus", "esclau" en llatí) a les etapes finals de la República de Roma.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Guerres Servils · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Hispània · Veure més »
Història econòmica
La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Història econòmica · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Historiografia · Veure més »
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Hortalissa · Veure més »
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Ibèria · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Il·líria · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Imperi Romà · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Impost · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Itàlia · Veure més »
Ius italicum
Ius Italicum (Llatí, llei italiana i llatina) era un honor conferit a determinades ciutats de l'Imperi Romà pels emperadors.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Ius italicum · Veure més »
Jaciment arqueològic de Pereres
Peres és un jaciment prehistòric del municipi de Mediona a la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Jaciment arqueològic de Pereres · Veure més »
Júlia Domna
Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Júlia Domna · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Juli Cèsar · Veure més »
Lampista
Lampista treballant Antigament un lampista era l'operari que instal·lava i reparava tant les làmpades com les instal·lacions d'enllumenat.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Lampista · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Legió romana · Veure més »
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Legionari · Veure més »
Lingua franca
La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Lingua franca · Veure més »
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Llana · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Llatí · Veure més »
Llebre
Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Llebre · Veure més »
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Llet · Veure més »
Llimoner
El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Llimoner · Veure més »
Llobí
Llobí, tramús, tramús blanc, llobí blanc (Lupinus albus) és el nom d'una planta herbàcia del gènere Lupinus i família de les Fabaceae, i del seu fruit, que és un llegum de consum popular.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Llobí · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Lusitània · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Marc Aureli · Veure més »
Masoveria
El contracte de masoveria (tambè aparceria) és aquell pel qual el propietari d'una finca rústica encarrega a una persona física (masover, tambè parcer) l'explotació agrícola de la finca a canvi d'un percentatge en els resultats i que porta annex un dret d'habitació a favor del masover sobre un immoble situat a la finca, també anomenada «masoveria».
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Masoveria · Veure més »
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Matrimoni · Veure més »
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Maximí el Traci · Veure més »
Mestre d'escola
El mestre o la mestra d'escola és la persona encarregada d'impartir l'ensenyament primari.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Mestre d'escola · Veure més »
Molí
Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Molí · Veure més »
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Moneda · Veure més »
Moneda romana
Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Moneda romana · Veure més »
Mul
Un mul El mul o matxoTant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Mul · Veure més »
Nap
El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Nap · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Nòrica · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Neró · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Numeració romana · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Olivera · Veure més »
Om
Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Om · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Or · Veure més »
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Ordi · Veure més »
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Orfebreria · Veure més »
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Ovella · Veure més »
Pala (eina)
Pales. Una pala és una eina per a excavar o moure material poc cohesionat com carbó, grava, neu, terra, o sorra.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Pala (eina) · Veure més »
Paleta (ofici)
Construint la Sagrada Família Un paleta és una persona amb coneixements professionals i d'experiència que es dedica com a ofici a la construcció, reforma, renovació i reparació d'edificis, tant habitatges com industrials.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Paleta (ofici) · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pax Romana
Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Pax Romana · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Pèrsia · Veure més »
Pèsol
''Pisum sativum'' El pèsol o pesolera (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Pèsol · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Peixos · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Península Ibèrica · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Península Itàlica · Veure més »
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Pi (arbre) · Veure més »
Picapedrer
Un picapedrer o pedrapiquer és una persona que té com a ofici treballar la pedra per a la construcció.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Picapedrer · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Pirineus · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Pirros · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Plebs · Veure més »
Pomera
La pomera o amb el seu nom científic Malus és un gènere d'arbres i arbusts que floreixen de la família de les rosàcies que conté entre 42 i 55 espècies a més de tota una sèrie d'híbrids de vegades difícils de distingir.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Pomera · Veure més »
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Porc · Veure més »
Préstec
Un préstec és un acte jurídic que consisteix a transmetre, sense exigir-ne el pagament, la possessió i l'ús d'un bé tot conservant-ne la propietat.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Préstec · Veure més »
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Primera Guerra Púnica · Veure més »
Procés de romanització
La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Procés de romanització · Veure més »
Prunera
La prunera (Prunus domestica) és un arbre conreat principalment pel seu fruit, la pruna.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Prunera · Veure més »
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Publicà · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Ramaderia · Veure més »
Rave
El rave és una hortalissa d'arrel conreada dins la família de les Brassicaceae.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Rave · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Rècia · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Regadiu · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Regió d'Ístria · Veure més »
Regió d'Escítia
s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Regió d'Escítia · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і República Romana · Veure més »
Sabater
Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina. Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates —sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Sabater · Veure més »
Sanitat
S'entén per Sanitat el conjunt de serveis encaminats a preservar i protegir la salut de la ciutadania.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Sanitat · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Síria · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Senat Romà · Veure més »
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Senglar · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Septimi Sever · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Sesterci · Veure més »
Sistema monetari
Un sistema montari és qualsevol cosa que s'accepta com un estàndard de valor i mesura de riquesa en una regió en particular.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Sistema monetari · Veure més »
Subvenció
En comptabilitat pública és tot desplaçament patrimonial que té per objecte un lliurament dinerari o en espècie entre els diferents agents de les administracions públiques, i d'aquests a altres entitats públiques, privades i particulars, així com les realitzades per aquestes a una administracions públiques, totes elles sense contrapartida directa per part dels ens beneficiaris; afectat a un fi, propòsit activitat o projecte específic (en això es diferencia de la transferència); amb obligació per part del destinatari de complir les condicions i requisits que s'haguessin establert o, en cas contrari, procedir al seu reintegrament.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Subvenció · Veure més »
Taronger
miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Taronger · Veure més »
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tartessos · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tàcit · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tàrent · Veure més »
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tèxtil · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Termes romanes · Veure més »
Terrisser
Un terrisser o terrissaire és una persona que té com a ofici fer objectes de terrissa i vendre'ls.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Terrisser · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tiberi · Veure més »
Tiberi Semproni Grac
Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tiberi Semproni Grac · Veure més »
Tintorer
El tintorer era un menestral que tenia l'ofici de tenyir les matèries tèxtils (hi havia tintorers de draps de llana i tintorers de seda).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tintorer · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tir · Veure més »
Tractat de pau
Un tractat de pau (Pactum pacis, en llatí) és un acord entre dues parts en conflicte, en general entre els països o governs, que posa fi formal a un conflicte armat, mitjançant l'elaboració de documents on s'estipulen els acords arribats en la negociació de la pau.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tractat de pau · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Trajà · Veure més »
Tribut
Els tributs són ingressos de dret públic que consisteixen en prestacions pecuniàries obligatòries, imposades unilateralment per l'estat, exigides per una administració pública com a conseqüència de la realització del fet imposable a què la llei vinculi al ciutadà en el deure de contribuir.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Tribut · Veure més »
Unitats de mesura romanes
Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Unitats de mesura romanes · Veure més »
Universitat de Groningen
La Universitat de Groningen (neerlandès: Rijksuniversiteit Groningen, abreujat RuG) és una universitat pública neerlandesa situada a Groningen, al nord dels Països Baixos.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Universitat de Groningen · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Vassallatge · Veure més »
Vectigàlia
Vectigàlia (en llatí Vectigalia) era la paraula normalment utilitzada per a designar qualsevol taxa percebuda per l'estat romà.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Vectigàlia · Veure més »
Venedor
Estació d'Atocha, Madrid. Un venedor és aquella persona que té encomanada la venda dels productes o serveis d'una companyia.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Venedor · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Vespasià · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Via romana · Veure més »
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Vidre · Veure més »
Villicus
Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rústica i de tots els afers en relació amb ella, excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Villicus · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Vinya · Veure més »
Xiprer
El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і Xiprer · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і 117 · Veure més »
161
El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і 161 · Veure més »
194
El 194 (CXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і 194 · Veure més »
199
Sense descripció.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і 199 · Veure més »
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і 200 · Veure més »
219
Sense descripció.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і 219 · Veure més »
236
El 236 (CCXXXVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і 236 · Veure més »
73
El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Economia de l'Imperi Romà і 73 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Economia de l'Imperi romà, Economia de l'imperi Romà, Economia de l'imperi romà, Economia de l’Imperi Romà.
