Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: Agricultura, Antesfòria, Aríon (cavall), Arcàdia, Art romà, Ascàlab, Atena, Àrtemis, Cíbele, Celeu, Ceres (mitologia), Civilització micènica, Civilització minoica, Creta, Cronos, Déu, Demofont d'Eleusis, Despina, Dida (ama), Eleusis (ciutat), Enna, Epítet, Gea, Hades, Hècate, Hèlios, Hèstia, Hera, Himne homèric, Iasió, Ladó (fill d'Oceà), Lernea, Lineal B, Lliga del Peloponnès, Madrid, Mísia (festival), Metanira, Misteris d'Eleusis, Mitologia grega, Mitologia romana, Museu del Prado, Nimfa, Olímpics, Olimp, Pausànias (geògraf), Persèfone, Pilos (Messènia), Plutos, Posidó, Protoindoeuropeu, ..., Quitó, Rea (mitologia), Segle III, Sicília, Temis, Tesmofòries, Tessàlia, Triptòlem, Xóanon, Zeus. Ampliar l'índex (10 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Demèter і Agricultura · Veure més »
Antesfòria
Antesfòria (en grec antic ἀνθεσφόρια) era un festival de les flors o de la primavera que se celebrava a Sicília en honor de Demèter i Persèfone per commemorar el llegendari retorn de Persèfone amb la seva mare al començament de la primavera.
Nou!!: Demèter і Antesfòria · Veure més »
Aríon (cavall)
Segons la mitologia grega, Aríon (en Ἀρείων) va ser un cavall que va salvar la vida d'Adrast en la primera expedició dels Set Cabdills contra Tebes.
Nou!!: Demèter і Aríon (cavall) · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Demèter і Arcàdia · Veure més »
Art romà
Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.
Nou!!: Demèter і Art romà · Veure més »
Ascàlab
Segons la mitologia grega, Ascàlab (en grec antic Άσκάλαβος), va ser un nen que va riure's de la deessa Demèter mentre aquesta prenia un got de licor dolç cobert amb farina torrada, ofert per Misme, la mare del nen, quan la dea, exhausta per la cerca constant de la seva filla Persèfone, necessitava refrescar els seus llavis.
Nou!!: Demèter і Ascàlab · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Demèter і Atena · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Demèter і Àrtemis · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Demèter і Cíbele · Veure més »
Celeu
D'acord amb la mitologia grega, Celeu (en grec antic Κελεός) va ser un rei d'Eleusis, fill del fundador epònim de la ciutat, Eleusis fill d'Hermes.
Nou!!: Demèter і Celeu · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Demèter і Ceres (mitologia) · Veure més »
Civilització micènica
La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.
Nou!!: Demèter і Civilització micènica · Veure més »
Civilització minoica
La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.
Nou!!: Demèter і Civilització minoica · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Demèter і Creta · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Demèter і Cronos · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Demèter і Déu · Veure més »
Demofont d'Eleusis
Segons la mitologia grega, Demofont (Dēmophōn o Dēmophóōn) va ser fill de Celeu, rei d'Eleusis, i de Metanira, i germà de Triptòlem.
Nou!!: Demèter і Demofont d'Eleusis · Veure més »
Despina
Despina o Despena (en llatí Despoena, en grec antic Δέσποινα) ("La senyora"), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Posidó i de Demèter.
Nou!!: Demèter і Despina · Veure més »
Dida (ama)
''La dida Josse-François-Joseph Leriche ''de Luis Boizot de (1775) '' Lluís XIV i La Dama de Longuet Giraudière'', Charles Beaubrun, (sobre 1640) Una dida, teta, ama de llet o també simplement ama, és una dona que alleta un lactant que no és el seu fill.
Nou!!: Demèter і Dida (ama) · Veure més »
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Nou!!: Demèter і Eleusis (ciutat) · Veure més »
Enna
Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.
Nou!!: Demèter і Enna · Veure més »
Epítet
Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.
Nou!!: Demèter і Epítet · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Demèter і Gea · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Demèter і Hades · Veure més »
Hècate
Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.
Nou!!: Demèter і Hècate · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Demèter і Hèlios · Veure més »
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Nou!!: Demèter і Hèstia · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Demèter і Hera · Veure més »
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Nou!!: Demèter і Himne homèric · Veure més »
Iasió
Segons la mitologia grega, Iasió (en grec antic Ἰασίων), (o Jasió) fou un heroi, fill de Zeus i de la nimfa Electra.
Nou!!: Demèter і Iasió · Veure més »
Ladó (fill d'Oceà)
Segons la mitologia grega, Ladó (en grec antic Λάδων), fou un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Demèter і Ladó (fill d'Oceà) · Veure més »
Lernea
Lernea (en grec antic Λέρναια) eren uns misteris celebrats a Lerna a l'Argòlida en honor de Demèter.
Nou!!: Demèter і Lernea · Veure més »
Lineal B
El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.
Nou!!: Demèter і Lineal B · Veure més »
Lliga del Peloponnès
La Lliga del Peloponnès al 431 aC. La Lliga del Peloponnès va ser una aliança d'estats del Peloponnès als segles VI i V aC.
Nou!!: Demèter і Lliga del Peloponnès · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Demèter і Madrid · Veure més »
Mísia (festival)
La Mísia (Μύσια) era un festival celebrat pels habitants de Pel·lene, a Acaia, en honor de Demèter Mísia.
Nou!!: Demèter і Mísia (festival) · Veure més »
Metanira
Demèter i Metanira Metanira (en grec antic Μετάνειρα, Metaneira), va ser, segons la mitologia grega, l'esposa del rei Celeu, d'Eleusis.
Nou!!: Demèter і Metanira · Veure més »
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Nou!!: Demèter і Misteris d'Eleusis · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Demèter і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Demèter і Mitologia romana · Veure més »
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Demèter і Museu del Prado · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Demèter і Nimfa · Veure més »
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Nou!!: Demèter і Olímpics · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Demèter і Olimp · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Demèter і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Nou!!: Demèter і Persèfone · Veure més »
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Nou!!: Demèter і Pilos (Messènia) · Veure més »
Plutos
s, segons l'original esculpit entre el 374 aC i el 370 aC). Plutos (en grec antic Πλοῦτος; en llatí Plutus), era en la mitologia grega transmesa per Hesíode, fill de Jasió i de Demèter.
Nou!!: Demèter і Plutos · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Demèter і Posidó · Veure més »
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Nou!!: Demèter і Protoindoeuropeu · Veure més »
Quitó
Dona amb un quitó. El quitó (en grec, χιτών) o túnica jònica és un vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones.
Nou!!: Demèter і Quitó · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Demèter і Rea (mitologia) · Veure més »
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Nou!!: Demèter і Segle III · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Demèter і Sicília · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Demèter і Temis · Veure més »
Tesmofòries
Les tesmofòries (thesmophoria, Θεσμοφόρια) són unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals.
Nou!!: Demèter і Tesmofòries · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Demèter і Tessàlia · Veure més »
Triptòlem
Triptòlem de peu Entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat. Relleu votiu, 440-430 aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Triptòlem (en grec antic Τριπτόλεμος) va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega.
Nou!!: Demèter і Triptòlem · Veure més »
Xóanon
s amb la reconstrucció del xóanon d'Àrtemis d'Efes. Un Xóanon (ξόανον, plural ξόανα) és una escultura de fusta amb caràcter votiu que es realitzava a l'època arcaica de l'antiga Grècia.
Nou!!: Demèter і Xóanon · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Demèter і Zeus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Demeter, Demetra, Dèmeter, Démeter.
