Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ducat de Mòdena

Índex Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

90 les relacions: Alfons I d'Este, Alfons II d'Este, Alfons III d'Este, Alfons IV d'Este, Arxiduc d'Àustria, Baixa edat mitjana, Borso d'Este, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Cèsar I d'Este, Ciutat estat, Congrés de Viena, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Ferrara, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Estat, Estat satèl·lit, Estats Pontificis, Este, Faenza, Ferran d'Àustria-Este, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc I d'Este, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc II d'Este, Francesc III d'Este, Francesc IV de Mòdena, Francesc V de Mòdena, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Guastalla, Guerres Napoleòniques, Hèrcules I d'Este, Hèrcules II d'Este, Hèrcules III d'Este, Imola, Imperi Austríac, Italià, Llatí, Llorenç d'Àustria-Este, Maria Beatriu d'Este, Maria Teresa I d'Àustria, Mòdena, Monarquia, Napoleó Bonaparte, Opizzo II d'Este, Papa, Papa Pau II, Península Itàlica, Reggio de l'Emília, Regne de Sardenya-Piemont, ..., Reinaldo III d'Este, República Cispadana, Robert d'Àustria-Este, Sacre Imperi Romanogermànic, Segle XII, Segle XV, Segle XVIII, Senyoriu de Milà, Sforza, Viena, 11 de juny, 1288, 1289, 1450, 1452, 1471, 1505, 1534, 1559, 1597, 1628, 1644, 1658, 1662, 1694, 1737, 1780, 1796, 1803, 1814, 1815, 1829, 1846, 1847, 1859, 1875, 1914, 1917, 1966, 1996. Ampliar l'índex (40 més) »

Alfons I d'Este

Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).

Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons I d'Este · Veure més »

Alfons II d'Este

Imatge d'Alfons II d'Este. Alfons II d'Este, també conegut amb el nom d'Alfons II de Mòdena o Alfons II de Ferrara, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - íd. 1597) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mòdena entre 1559 i 1597.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons II d'Este · Veure més »

Alfons III d'Este

Alfons III d'Este o Alfons III de Mòdena (Ferrara, Ducat de Ferrara 1591 - Castelnuovo di Garfagnana, Ducat de Mòdena 1644) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena i Reggio entre 1628 i 1629.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons III d'Este · Veure més »

Alfons IV d'Este

Alfons IV d'Este o Alfons IV de Mòdena (Mòdena, ducat de Mòdena, 13 de febrer de 1634 - íd. 16 de juliol de 1662) fou un membre de la casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1658 i 1662.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Alfons IV d'Este · Veure més »

Arxiduc d'Àustria

Corona d'arxiduc d'Àustria. El títol d'arxiduc d'Àustria amb el tractament inherent d'altesa imperial s'ha donat tradicionalment als membres de la Casa d'Àustria fruit de matrimoniiis entre iguals.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Arxiduc d'Àustria · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Baixa edat mitjana · Veure més »

Borso d'Este

Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).

Nou!!: Ducat de Mòdena і Borso d'Este · Veure més »

Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria · Veure més »

Cèsar I d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Cèsar I d'Este, també anomenat Cèsar I de Mòdena, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1552 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1628) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Mòdena entre 1597 i 1628.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Cèsar I d'Este · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment amb la seva sobirania.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Ciutat estat · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Congrés de Viena · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Ducat de Mòdena і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Ducat de Ferrara · Veure més »

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Ducat de Mòdena · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Ducat de Parma · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Estat · Veure més »

Estat satèl·lit

Estat satèl·lit és un dels noms pejoratius que es dóna en política internacional a qualsevol Estat que, si bé és nominalment independent i reconegut per uns altres, en la pràctica es troba suposadament subjecte al domini polític o ideològic d'alguna potència.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Estat satèl·lit · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Estats Pontificis · Veure més »

Este

Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Este · Veure més »

Faenza

Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Faenza · Veure més »

Ferran d'Àustria-Este

Ferran d'Àustria-Este, també conegut amb el nom de Ferran III de Mòdena, (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1754 - íd., Imperi austríac 1806) fou un príncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mòdena durant les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Ferran d'Àustria-Este · Veure més »

Francesc Ferran d'Àustria

L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).

Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »

Francesc I d'Este

Francesc I d'Este o Francesc I de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1610 - Santhià, Ducat de Savoia 1658) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1629 i 1658.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc I d'Este · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francesc II d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Francesc II d'Este o Francesc II de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1660 - Sassuolo 1694) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1662 i 1694.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc II d'Este · Veure més »

Francesc III d'Este

Francesc III d'Este o Francesc III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1737 i 1780.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc III d'Este · Veure més »

Francesc IV de Mòdena

Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc IV de Mòdena · Veure més »

Francesc V de Mòdena

Francesc V de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1819 - Viena, Imperi austríac 1875) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir duc de Mòdena des de 1846 fins a 1859.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Francesc V de Mòdena · Veure més »

Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415-19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Guastalla

Guastalla (pronunciat Guastal·la) és un municipi italià de la regió Emília-Romanya.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Guastalla · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Hèrcules I d'Este

Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Hèrcules I d'Este · Veure més »

Hèrcules II d'Este

Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Hèrcules II d'Este · Veure més »

Hèrcules III d'Este

Hèrcules III d'Este o Hèrcules III de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1727 - Treviso, República d'Itàlia 1803) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Hèrcules III d'Este · Veure més »

Imola

Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb prop de 70.000 habitants.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Imola · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Imperi Austríac · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Italià · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Llatí · Veure més »

Llorenç d'Àustria-Este

Llorenç d'Àustria-Este, arxiduc d'Àustria, duc de Mòdena i príncep de Bèlgica (Boulogne-Billancourt, 16 de desembre de 1955).

Nou!!: Ducat de Mòdena і Llorenç d'Àustria-Este · Veure més »

Maria Beatriu d'Este

Maria Beatriu d'Este o Maria Beatriu de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1750 - Viena, Imperi austríac 1829) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Beatriu d'Este · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Mòdena · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Monarquia · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Opizzo II d'Este

Obizzo II d'Este (vers 1247- 13 de febrer de 1293) va ser senyor de Ferrara i Marquès d'Ancona.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Opizzo II d'Este · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Papa · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Papa Pau II · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Península Itàlica · Veure més »

Reggio de l'Emília

Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Reggio de l'Emília · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Ducat de Mòdena і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Reinaldo III d'Este

Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Reinaldo III d'Este · Veure més »

República Cispadana

La República Cispadana (en italià: Repubblica Cispadana) fou un estat satèl·lit de la Primera República Francesa creat pel general Bonaparte el 16 d'octubre de 1796, que va existir al nord de la península Itàlica fins a l'any 1797.

Nou!!: Ducat de Mòdena і República Cispadana · Veure més »

Robert d'Àustria-Este

Robert d'Àustria-Este, duc de Mòdena (Viena 1915 - Basilea 1996).

Nou!!: Ducat de Mòdena і Robert d'Àustria-Este · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Segle XII · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Segle XV · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Segle XVIII · Veure més »

Senyoriu de Milà

El Senyoriu de Milà fou un estat creat el 1197 per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Senyoriu de Milà · Veure més »

Sforza

Muzio Attendolo, fundador de la dinastia. Els Sforza, també coneguts amb el nom de Dinastia Sforza o Casa de Sforza, fou una família noble italiana del Renaixement que foren titulars del Ducat de Milà entre 1450 i 1535.

Nou!!: Ducat de Mòdena і Sforza · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Ducat de Mòdena і Viena · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 11 de juny · Veure més »

1288

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1288 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1289 · Veure més »

1450

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1450 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1452 · Veure més »

1471

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1471 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1505 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1534 · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1559 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1597 · Veure més »

1628

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1628 · Veure més »

1644

Sense descripció.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1644 · Veure més »

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1658 · Veure més »

1662

L'any 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1662 · Veure més »

1694

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1694 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1737 · Veure més »

1780

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1780 · Veure més »

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1796 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1803 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1815 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1829 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1846 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1847 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1859 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1875 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1914 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1917 · Veure més »

1966

;Catalunya.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1966 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat de Mòdena і 1996 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Duc de Mòdena, Ducat de Mòdena i Reggio, Ducat de la Mirandola.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »