Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ducat d'Aquitània

Índex Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

116 les relacions: Acfred I d'Aquitània, Alvèrnia, Austrobald de Tolosa, Batalla de Tours, Berenguer de Tolosa, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat Plantapilosa, Bigó, Bizanci, Boggis, Carcassona, Caribert II, Carlemany, Carles Martell, Clotari I, Clotari II, Comtat de Bordeus, Comtat de Poitiers, Corsó de Tolosa, Dagobert I, Dècada del 760, Desideri de Tolosa, Ebles Manzer, Eduard de Woodstock, Eduard I d'Anglaterra, Eduard II d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, Elionor d'Aquitània, Enric II d'Anglaterra, Enric III d'Anglaterra, Enric V d'Anglaterra, Enric VI d'Anglaterra, Eudes I, Eudes I d'Aquitània, Fèlix de Tolosa, França, Frèdol de Tolosa, Fredegunda, Gerard d'Alvèrnia, Gondobald, Guerra dels Cent Anys, Guiena, Guillem de Septimània, Guillem I d'Aquitània, Guillem I de Tolosa, Guillem II d'Aquitània, Guillem III d'Aquitània, Guillem IV d'Aquitània, Guillem IX d'Aquitània, ..., Guillem V d'Aquitània, Guillem VI d'Aquitània, Guillem VII d'Aquitània, Guillem VIII d'Aquitània, Guillem X d'Aquitània, Hunald I d'Aquitània, Hunald II, Joan de Gant, Joan sense Terra, Khilperic d'Aquitània, Khilperic I, Llop I d'Aquitània, Lluís VII de França, Munuza, Nèustria, Odó de Poitiers, Pipí I el Breu, Rainulf I de Poitiers, Rainulf II de Poitiers, Ramon III de Tolosa, Regne d'Aquitània, Revolta de Bernat de Septimània, Ricard Cor de Lleó, Ricard II d'Anglaterra, Septimània, Serè de Tolosa, Soissons, Tolosa de Llenguadoc, Waifré, 1137, 1152, 1449, 1453, 1472, 1484, 574, 584, 587, 628, 631, 692, 721, 732, 735, 741, 742, 743, 744, 745, 768, 769, 776, 778, 781, 816, 835, 844, 849, 852, 866, 886, 918, 928, 934, 950, 979. Ampliar l'índex (66 més) »

Acfred I d'Aquitània

Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Acfred I d'Aquitània · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occita alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Alvèrnia · Veure més »

Austrobald de Tolosa

Austrobald (Oriental audaç) fou un comte i duc franc de finals del segle VI.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Austrobald de Tolosa · Veure més »

Batalla de Tours

La batalla de Tours (moltes vegades anomenada batalla de Poiters, però que no s'ha de confondre amb la del 1356, i coneguda en el món àrab com Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Batalla de Tours · Veure més »

Berenguer de Tolosa

Els dominis de Berenguer de Tolosa. Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Berenguer de Tolosa · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (? - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Doda de Septimània.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Bigó

Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Bigó · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Bizanci · Veure més »

Boggis

Boggis (o Bogis) fou un suposat duc d'Aquitània i Gascunya, esmentat per l'espúria carta d'Alaon atribuïda a Carles el Calb com escrita el 30 de gener del 845, que hauria governat després del 636 fins vers el 660 (quan apareix esmentat Fèlix de Tolosa), associat amb el seu germà petit Bertran.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Boggis · Veure més »

Carcassona

Carcassona (en occità Carcassona, pronunciat; en francès Carcassonne) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d' Occitània.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Carcassona · Veure més »

Caribert II

El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Caribert II · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Carlemany · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Carles Martell · Veure més »

Clotari I

Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs des del 511 fins a la mort.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Clotari I · Veure més »

Clotari II

Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Clotari II · Veure més »

Comtat de Bordeus

El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal d'Aquitània i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Comtat de Bordeus · Veure més »

Comtat de Poitiers

El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Comtat de Poitiers · Veure més »

Corsó de Tolosa

Corsó (Chorson) fou el primer comte carolingi de Tolosa (778 – 789 o 790).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Corsó de Tolosa · Veure més »

Dagobert I

Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Dagobert I · Veure més »

Dècada del 760

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Dècada del 760 · Veure més »

Desideri de Tolosa

Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Desideri de Tolosa · Veure més »

Ebles Manzer

Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Ebles Manzer · Veure més »

Eduard de Woodstock

Eduard de Woodstock, conegut com el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Eduard de Woodstock · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Eduard II d'Anglaterra

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril de 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre de 1327, fou rei d'Anglaterra des de 1307 fins a 1327.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377) va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort, en un regnat de més de cinquanta anys.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »

Elionor d'Aquitània

Elionor i el seu fill Joan sense Terra Elionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204), duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Elionor d'Aquitània · Veure més »

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154–1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Enric II d'Anglaterra · Veure més »

Enric III d'Anglaterra

Enric III (1 d'octubre de 1207 - 15 de novembre de 1272), conegut pels seus contemporanis com a Enric de Winchester, va ser el fill i successor de Joan sense Terra com a rei d'Anglaterra, regnant durant cinquanta-sis anys des de 1216 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Enric III d'Anglaterra · Veure més »

Enric V d'Anglaterra

Enric V (16 de setembre de 1386 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Enric V d'Anglaterra · Veure més »

Enric VI d'Anglaterra

Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins al 1461, i després de ser deposat recuperà el poder i regnà des del 1470 fins a la seva mort el 1471.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Enric VI d'Anglaterra · Veure més »

Eudes I

* Eudes I o Odó I de França (860–898), rei dels francs (888 - 898), comte d'Anjou, Duc de França i Comte de París.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Eudes I · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Fèlix de Tolosa

Fèlix (mort vers 670/676) fou un patrici i duc de Tolosa o Aquitània, governador suposat de l'Aquitània.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Fèlix de Tolosa · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і França · Veure més »

Frèdol de Tolosa

Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Rouergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Frèdol de Tolosa · Veure més »

Fredegunda

Fredegunda Fredegunda (Montdidier, Picardia, vers 545-París, 597) va ser una reina franca de Nèustria.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Fredegunda · Veure més »

Gerard d'Alvèrnia

Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del segle IX, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Gerard d'Alvèrnia · Veure més »

Gondobald

Gondobald (guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Gondobald · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guiena

Escut de la Guiena La Guiana (dita Guiena per gal·licisme (Guiana en occità, Guyenne) en francès) és una regió francesa que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guiena · Veure més »

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826 - 850) fou Comte de Barcelona i Empúries (848-850).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem de Septimània · Veure més »

Guillem I d'Aquitània

Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem I d'Aquitània · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) fou duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guillem II d'Aquitània

Guillem II d'Aquitània dit «el jove» (? - 926), fou Duc d'Aquitània, comte d'Alvèrnia, de Berry, de Lió, i de Mâcon, del 918 a la seva mort el 12 de desembre del 926.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem II d'Aquitània · Veure més »

Guillem III d'Aquitània

Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània, de malnom Cap d'Estopa (~ 910 - 3 d'abril de 963, Saint-Maixent) fou comte de Poitiers (934 -963) i duc d'Aquitània.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem III d'Aquitània · Veure més »

Guillem IV d'Aquitània

Guillem IV d'Aquitània i II de Poitiers, de malnom Braç de Ferro, fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers del 963 al 995.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem IV d'Aquitània · Veure més »

Guillem IX d'Aquitània

Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »

Guillem V d'Aquitània

Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem V d'Aquitània · Veure més »

Guillem VI d'Aquitània

França vers 1030 Guillem IV de Poitiers i VI d'Aquitània el Gras (1005-1038) fou comte de Poitou (1030-1038) fill de Guillem V d'Aquitània (III de Poitiers) i d'Adalmodis de Gavaldà.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem VI d'Aquitània · Veure més »

Guillem VII d'Aquitània

Guillem VII d'Aquitània i V de Poitiers (1023 - 1058) de malnom Aigret fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1039-1058).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem VII d'Aquitània · Veure més »

Guillem VIII d'Aquitània

Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »

Guillem X d'Aquitània

Conversió d'en Guillem per Sant Bernat de Claravall, oli de Wouter Crabeth II (1641) Guillem X d'Aquitània, anomenat el de Tolosa o el Sant, va néixer en 1096 i va ser el darrer comte de Poitiers i l'últim membre de la dinastia dels Rainúlfides.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Guillem X d'Aquitània · Veure més »

Hunald I d'Aquitània

Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Hunald I d'Aquitània · Veure més »

Hunald II

Hunald II fou duc d'Aquitània.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Hunald II · Veure més »

Joan de Gant

Joan de Gant Joan de Gant (6 de març de 1340 - 3 de febrer de 1399), el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Joan de Gant · Veure més »

Joan sense Terra

Joan d'Anglaterra, o posteriorment Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) va succeir el seu germà Ricard Cor de Lleó al tron d'Anglaterra des del 6 d'abril del 1199 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Joan sense Terra · Veure més »

Khilperic d'Aquitània

Khilperic (o Xilperic) d'Aquitània va ser el fill de Caribert II, i breument fou rei d'Aquitània el 632.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Khilperic d'Aquitània · Veure més »

Khilperic I

Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Khilperic I · Veure més »

Llop I d'Aquitània

Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Llop I d'Aquitània · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França Lluís VII de França el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França (1137-1180).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Lluís VII de França · Veure més »

Munuza

Munuza (segle VIII) va ser el governador berber del nord d'Ibèria (incloent la regió d'Astúries en l'Espanya moderna).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Munuza · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Nèustria · Veure més »

Odó de Poitiers

França 1030 Eudes o Odó (1012-1039) fou duc de Gascunya (1032-1039),comte de Poitiers i duc d'Aquitània (1038-1039).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Odó de Poitiers · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Pipí I el Breu · Veure més »

Rainulf I de Poitiers

Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Rainulf I de Poitiers · Veure més »

Rainulf II de Poitiers

Rainulf II (vers 850 † 5 d'agost de 890) fou comte de Poitiers del 877 al 890 i duc d'Aquitània de 888 a 890.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Rainulf II de Poitiers · Veure més »

Ramon III de Tolosa

Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Ramon III de Tolosa · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Regne d'Aquitània · Veure més »

Revolta de Bernat de Septimània

La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el segle IX.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Revolta de Bernat de Septimània · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Ricard II d'Anglaterra

Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Septimània · Veure més »

Serè de Tolosa

Serè de Tolosa fou un suposat duc d'Aquitània on hauria succeït a Austrobald de Tolosa el 589.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Serè de Tolosa · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Soissons · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Waifré

Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і Waifré · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 1137 · Veure més »

1152

L'any 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 1152 · Veure més »

1449

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 1449 · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 1453 · Veure més »

1472

L'any 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 1472 · Veure més »

1484

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 1484 · Veure més »

574

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 574 · Veure més »

584

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 584 · Veure més »

587

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 587 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 628 · Veure més »

631

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 631 · Veure més »

692

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 692 · Veure més »

721

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 721 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 732 · Veure més »

735

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 735 · Veure més »

741

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 741 · Veure més »

742

L'any 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 742 · Veure més »

743

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 743 · Veure més »

744

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 744 · Veure més »

745

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 745 · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 768 · Veure més »

769

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 769 · Veure més »

776

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 776 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 778 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 781 · Veure més »

816

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 816 · Veure més »

835

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 835 · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 844 · Veure més »

849

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 849 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 852 · Veure més »

866

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 866 · Veure més »

886

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 886 · Veure més »

918

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 918 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 928 · Veure més »

934

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 934 · Veure més »

950

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 950 · Veure més »

979

Sense descripció.

Nou!!: Ducat d'Aquitània і 979 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Duc d'Aquitània, Ducat d’Aquitània, Ducs d'Aquitània, Duquessa d'Aquitània, Llista de ducs d'Aquitània.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »