Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Adulteri, Algutzir, Assassinat, Bou, Cadira curul, Calígula, Capital (economia), Cèsar, Ciutat, Claudi, Codi Teodosià, Creditor, Detenció preventiva, Deutor, Diner, Divorci, Dret de família, Dret de gents, Duel, Emperador, Esclavitud, Estat sobirà, Fasti, Fidúcia, Furt, Herència, Hispània Citerior, Impost, Indult, Ius civile, Júpiter (mitologia), Legislació, Lex Poetelia Papiria, Lictor, Litigi, Llei del talió, Llista de lleis romanes, Llista de reis de Roma, Luci Corneli Sul·la, Magistrat, Manumissió, Multa, Neró, Ovella, Pena de mort, Poena, Préstec, Provocatio ad populum, Publicà, Rebel·lió, ..., Recurs d'empara, Roma, Solteria, Tiberi, Tit Flavi, Tortura, Tribunal, Vestal. Ampliar l'índex (8 més) »
Adulteri
''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.
Nou!!: Dret romà і Adulteri · Veure més »
Algutzir
Durant l'edat mitjana i moderna els algutzirs o alguatzirs eren els oficials del rei que executaven a la pràctica les decisions preses per l'administració superior de justícia a Catalunya.
Nou!!: Dret romà і Algutzir · Veure més »
Assassinat
Assassinat per apunyalament d'un monjo italià. Un assassinat és un delicte de caràcter molt específic que consisteix a matar una persona amb alguna de les següents circumstàncies.
Nou!!: Dret romà і Assassinat · Veure més »
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Nou!!: Dret romà і Bou · Veure més »
Cadira curul
William Smith. La Cadira curul (en llatí Sella curulis) era la cadira de l'estat a l'antiga Roma.
Nou!!: Dret romà і Cadira curul · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Dret romà і Calígula · Veure més »
Capital (economia)
Capital en ciències econòmiques, és el conjunt de mitjans de producció, ja siguin reals o monetaris, que es poden reproduir amb l'acció d'una unitat productiva i son susceptibles d'originar un benefici econòmic.
Nou!!: Dret romà і Capital (economia) · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Dret romà і Cèsar · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Dret romà і Ciutat · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Dret romà і Claudi · Veure més »
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: Dret romà і Codi Teodosià · Veure més »
Creditor
Un creditor és aquella persona (física o jurídica) legítimament facultada per exigir el pagament o compliment d'una obligació contreta per dues parts amb anterioritat.
Nou!!: Dret romà і Creditor · Veure més »
Detenció preventiva
La detenció preventiva o detenció administrativa és una mesura administrativa de restricció de la llibertat personal de molt curta durada, executada pel poder executiu, generalment uns dels cossos de la policia, i anterior a qualsevol decisió de l'autoritat judicial.
Nou!!: Dret romà і Detenció preventiva · Veure més »
Deutor
Un deutor és aquella persona física o jurídica que per mitjà d'un contracte prèviament establert entre ambdues parts (part contractant i part contractada), la part contractada no efectua els pagaments establerts a la part contractant.
Nou!!: Dret romà і Deutor · Veure més »
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Nou!!: Dret romà і Diner · Veure més »
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Nou!!: Dret romà і Divorci · Veure més »
Dret de família
El dret de família (també anomenat dret matrimonial) és una àrea del dret que s'ocupa dels assumptes de família i les relacions domèstiques.
Nou!!: Dret romà і Dret de família · Veure més »
Dret de gents
Ius gentium o jus gentium, el dret de gents, en un sentit restringit, comprèn les institucions del dret romà de les quals podien participar els estrangers (peregrini), que tenien tractes amb Roma i els seus ciutadans (cives).
Nou!!: Dret romà і Dret de gents · Veure més »
Duel
Duel de sabre d'estudiants alemanys retratat per Georg Mühlberg al voltant de 1900. Un duel és un tipus formal de combat, com s'ha practicat des del fins al en les societats occidentals.
Nou!!: Dret romà і Duel · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Dret romà і Emperador · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Dret romà і Esclavitud · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Dret romà і Estat sobirà · Veure més »
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Nou!!: Dret romà і Fasti · Veure més »
Fidúcia
La fidúcia és el pacte pel qual una persona concedeix a una altra la titularitat d'un bé o d'un dret amb una finalitat determinada que sols les parts coneixen.
Nou!!: Dret romà і Fidúcia · Veure més »
Furt
Il·lustració que mostra un furt El delicte del furt consisteix en l'apropiació il·legítima d'una cosa moble, aliena a tot o en part, realitzat sense força en les coses, ni violència o intimidació a les persones.
Nou!!: Dret romà і Furt · Veure més »
Herència
L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.
Nou!!: Dret romà і Herència · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Dret romà і Hispània Citerior · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Dret romà і Impost · Veure més »
Indult
L'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena.
Nou!!: Dret romà і Indult · Veure més »
Ius civile
Ius civile al dret Romà, era el conjunt de regles que van regular les relacions entre tots els ciutadans romans, que van ser coneguts a l'antiga Roma com a quirites, per la qual cosa lIus Civile és conegut també com a Dret Quiritari o Dret dels Quirites.
Nou!!: Dret romà і Ius civile · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Dret romà і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Dret romà і Legislació · Veure més »
Lex Poetelia Papiria
La lex Poetelia Papiria va ser una antiga llei romana que va derogar unes disposicions de les lleis de les dotze taules, procurant reprimir els abusos dels prestadors.
Nou!!: Dret romà і Lex Poetelia Papiria · Veure més »
Lictor
Els lictors, paraula derivada del llatí ligare (lligar), eren uns oficials públics o heralds que durant el període de la República i Imperi romans, s'encarregaven d'escortar magistrats i altres alts càrrecs.
Nou!!: Dret romà і Lictor · Veure més »
Litigi
Un litigi (del llatí litigium) és un conflicte d'interessos qualificat i elevat a una autoritat jurisdiccional per un subjecte de dret amb una intenció o pretensió contra un altre que manifesta una resistència o que s'oposa al plantejament del primer, segons com ho suggereix Francesco Carnelutti.
Nou!!: Dret romà і Litigi · Veure més »
Llei del talió
La llei del talió (llatí: lex talionis) és un antic principi de justícia retributiva en el qual la norma imposava un càstig que s'identificava amb el crim comès.
Nou!!: Dret romà і Llei del talió · Veure més »
Llista de lleis romanes
Llista de les lleis romanes més representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llatí.
Nou!!: Dret romà і Llista de lleis romanes · Veure més »
Llista de reis de Roma
Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.
Nou!!: Dret romà і Llista de reis de Roma · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Dret romà і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Magistrat
Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.
Nou!!: Dret romà і Magistrat · Veure més »
Manumissió
Carta de llibertat a l'esclau Geraldo amb la condició de treballar 6 anys més (Brasil). La manumissió, al dret clàssic, és la forma en què un esclau recuperava la llibertat.
Nou!!: Dret romà і Manumissió · Veure més »
Multa
miniatura Un policia expedeix una multa de trànsit. Una multa (del llatí multa, ae) o pena pecuniària és la imposició administrativa o penal que consisteix en un pagament en diners, de vegades expressat com dies de sanció (quan el seu pagament redimeix la reclusió pel nombre corresponent de dies).
Nou!!: Dret romà і Multa · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Dret romà і Neró · Veure més »
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Nou!!: Dret romà і Ovella · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Dret romà і Pena de mort · Veure més »
Poena
Poena era el nom llatí donat a l'antiga Roma al càstig que corresponia a una ofensa (noxa).
Nou!!: Dret romà і Poena · Veure més »
Préstec
Un préstec és un acte jurídic que consisteix a transmetre, sense exigir-ne el pagament, la possessió i l'ús d'un bé tot conservant-ne la propietat.
Nou!!: Dret romà і Préstec · Veure més »
Provocatio ad populum
La provocatio ad populum era un aspecte del dret romà, que fou introduït per la Lex Valeria de provocatione del 509 aC, per rogatio del cònsol Publi Valeri Publícola que fou aplicat sobretot durant el període republicà.
Nou!!: Dret romà і Provocatio ad populum · Veure més »
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Nou!!: Dret romà і Publicà · Veure més »
Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Nou!!: Dret romà і Rebel·lió · Veure més »
Recurs d'empara
El recurs d'empara o acció d'empara, existent en determinats països i predominantment en els de parla castellana, és una acció constitucional que tutela els drets constitucionals del ciutadà i que reconeix i dicta un Tribunal Constitucional o Cort Suprema, complint una doble funció: de protecció al ciutadà en les seves garanties fonamentals i a la mateixa constitució en garantir la inviolabilitat dels seus preceptes ja sigui per normes generals que en siguin contràries o per actes d'autoritat que vulnerin el contingut o els drets fonamentals reconeguts en la constitució.
Nou!!: Dret romà і Recurs d'empara · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Dret romà і Roma · Veure més »
Solteria
Solteria és l'estat civil d'una persona que no ha contret matrimoni.
Nou!!: Dret romà і Solteria · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Dret romà і Tiberi · Veure més »
Tit Flavi
* Tit Flavi Climent, diversos personatges.
Nou!!: Dret romà і Tit Flavi · Veure més »
Tortura
Representació medieval d'un procés de tortura. Tortures realitzades a la presó d'Abu Ghraib. La tortura és l'acte d'infligir deliberadament dolor físic o psicològic greus i possiblement lesions a una persona (o animal), en general sota el control o custòdia del torturador, i on el torturat és incapaç de defensar-se del què se li fan.
Nou!!: Dret romà і Tortura · Veure més »
Tribunal
Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.
Nou!!: Dret romà і Tribunal · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Dret romà і Vestal · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antiga llei romana, Dret Romà, Justícia romana, Llei romana, Propietat i contractes a Roma.
