Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dorilèon

Índex Dorilèon

Estàtues de l'antiga Dorilèon, en el Museu d'Història d'Eskişehir. Dorilèon o Dorilea (en grec Δορύλαιον Dorýlaion, en llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, a 10 km al sud-est de la moderna Eskişehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.

30 les relacions: Antígon Monoftalm, Èutiques de Constantinoble, Batalla de Dorilèon (1097), Batalla de Dorilèon (1147), Batalla de Miriocèfal, Ciceró, Conrad III d'Alemanya, Eskişehir, Gran Enciclopèdia Catalana, Grec, Grup Enciclopèdia, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Lisímac de Tràcia, Llatí, Nestori, Primera Croada, Regió de Frígia, Segona Croada, Setge d'Antioquia (1097-1098), 1 de juliol, 1071, 1097, 1147, 1175, 1176, 1240, 25 d'octubre.

Antígon Monoftalm

Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Dorilèon і Antígon Monoftalm · Veure més »

Èutiques de Constantinoble

Èutiques (Eutyches) fou un prevere i abat de Constantinoble del que va encapçalar el patit oposat a Nestori.

Nou!!: Dorilèon і Èutiques de Constantinoble · Veure més »

Batalla de Dorilèon (1097)

La batalla de Dorilèon va ser un combat que van entaular les forces dels croats contra el Soldanat de Rum durant la Primera Croada.

Nou!!: Dorilèon і Batalla de Dorilèon (1097) · Veure més »

Batalla de Dorilèon (1147)

La batalla de Dorilèon de l'any 1147, fou un episodi de la Segona Croada.

Nou!!: Dorilèon і Batalla de Dorilèon (1147) · Veure més »

Batalla de Miriocèfal

La batalla de Miriocèfal va tenir lloc entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.

Nou!!: Dorilèon і Batalla de Miriocèfal · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Dorilèon і Ciceró · Veure més »

Conrad III d'Alemanya

Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.

Nou!!: Dorilèon і Conrad III d'Alemanya · Veure més »

Eskişehir

Eskişehir -Eskişehir, 'vella ciutat'; Dorylaeum, catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion; Daruliyya - és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir.

Nou!!: Dorilèon і Eskişehir · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Dorilèon і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Dorilèon і Grec · Veure més »

Grup Enciclopèdia

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.

Nou!!: Dorilèon і Grup Enciclopèdia · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Dorilèon і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Dorilèon і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Dorilèon і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Dorilèon і Imperi Seljúcida · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Dorilèon і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Dorilèon і Llatí · Veure més »

Nestori

Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.

Nou!!: Dorilèon і Nestori · Veure més »

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Nou!!: Dorilèon і Primera Croada · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Dorilèon і Regió de Frígia · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Dorilèon і Segona Croada · Veure més »

Setge d'Antioquia (1097-1098)

El Setge d'Antioquia va tenir lloc a Antioquia durant la Primera Croada entre 1097 i 1098, va consistir en dues fases: una primera, entre el 21 d'octubre de 1097 i el 2 de juny de 1098, per part dels croats contra la ciutat musulmana, i una segona, per part dels musulmans contra els ocupants croats, del 7 de juny al 28 de juny del 1098.

Nou!!: Dorilèon і Setge d'Antioquia (1097-1098) · Veure més »

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dorilèon і 1 de juliol · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Dorilèon і 1071 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Dorilèon і 1097 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dorilèon і 1147 · Veure més »

1175

El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dorilèon і 1175 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Dorilèon і 1176 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Dorilèon і 1240 · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dorilèon і 25 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dorilea, Dorylaeum.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »