Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: Abadia de Glastonbury, ABC-Clio, Aldhelm, Alfred el Gran, Anglès antic, Annales Cambriae, Armòrica, Arquebisbe de Canterbury, Autarquia, Æthelstan, Batalla de Camlann, Batalla del Mont Badon, Bath, Beda, Bodmin, Bokerley Dyke, Bonifaci de Fulda, Bretanya, Bretó, Britans, Britànnia, Cadwallon ap Cadfan, Caer, Caerleon, Caradoc Freichfras, Còrnic, Ceawlin, Celtes, Cenwalh de Wessex, Claudi Ptolemeu, Conquesta normanda d'Anglaterra, Constantí de Britània, Cornovis, Cornualla, Cornualla (Bretanya), Crònica anglosaxona, Cristianisme cèltic, Damnonis, Devon, Dobunnes, Domnonea, Dorchester (Dorset), Dorset, Dumnònia, Edat del ferro, Edat mitjana, Eduard el Confessor, Egbert, Estany (element), Etelstan, ..., Exeter, Fir Domnann, França Occidental, Francès, Gal·lès, Gal·lès antic, Gal·les, Gàl·lia, Geographia, Geraint, Gildas de Rhuys, Glastonbury, Guillem de Malmesbury, Guillem I d'Anglaterra, Historia Brittonum, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, Historia Regum Britanniae, Ilchester, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Ine de Wessex, Joc de paraules, Jofre de Monmouth, Llatí, Llengües britòniques, Llibre negre de Carmarthen, Llibre vermell de Hergest, Mar Mediterrània, Nennius, Ogam, Oxfordshire, Parròquia (civil), Pasqua de Resurrecció, Penda, Petroc, Piran, Rei Artús, Roger de Wendover, Saxons, Sherborne, Somerset, St Michael's Mount, Sud-oest d'Anglaterra, Tintagel, Tristan und Isolde, Via romana, Vil·la romana, Wessex, 1040, 1066, 577, 813, 822. Ampliar l'índex (53 més) »
Abadia de Glastonbury
Les ruïnes de l'abadia Labadia de Glastonbury, situada a Glastonbury, Somerset (Anglaterra), és una de les esglésies més antigues del món no subterrànies (per oposició a les criptes i altres catacumbes), datant l'establiment d'una comunitat de frares de l'any 63, en el moment de la visita llegendària de Josep d'Arimatea, que hi hauria aportat el Sant Graal i hauria plantat l'espí blanc.
Nou!!: Dumnònia і Abadia de Glastonbury · Veure més »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Dumnònia і ABC-Clio · Veure més »
Aldhelm
Sant Aldhelm (c. 639 - 25 de maig de 709), abat de Malmesbury, primer bisbe de Sherborne l'any 705, poeta en llatí i erudit de l'escriptura anglosaxona.
Nou!!: Dumnònia і Aldhelm · Veure més »
Alfred el Gran
Alfred el Gran (en anglès, en anglès antic) (849-26 d'octubre de 899) va ser rei del regne anglosaxó de Wessex des del 871 fins a la seva mort.
Nou!!: Dumnònia і Alfred el Gran · Veure més »
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Nou!!: Dumnònia і Anglès antic · Veure més »
Annales Cambriae
Annales Cambriae: vista d'una pàgina del manuscrit A Els Annales Cambriae o Els Annals de Gal·les és el nom atorgat a un conjunt de cròniques cambro-llatines procedents d'un text compilat de diverses fonts a St David's, Dyfed (Gal·les), en una data incerta, encara que anterior al.
Nou!!: Dumnònia і Annales Cambriae · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Dumnònia і Armòrica · Veure més »
Arquebisbe de Canterbury
L'Arquebisbe de Canterbury, encara que no es reconeix cap individu com a cap de totes les esglésies que constitueixen la Comunió Anglicana, es considera el bisbe major i màxima autoritat espiritual de l'església anglicana.
Nou!!: Dumnònia і Arquebisbe de Canterbury · Veure més »
Autarquia
L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.
Nou!!: Dumnònia і Autarquia · Veure més »
Æthelstan
Æthelstan (mort cap al 852), fou rei de Kent des del 839 sota l'autoritat del seu pare el rei Æthelwulf de Wessex.
Nou!!: Dumnònia і Æthelstan · Veure més »
Batalla de Camlann
xix) En la llegenda artúrica, la batalla de Camlann (en gal·lès: Gwaith Camlan o Brwydr Camlan) és la batalla final del Rei Artús, en què aquest mor o és ferit de mort lluitant contra Mordred, que també mor.
Nou!!: Dumnònia і Batalla de Camlann · Veure més »
Batalla del Mont Badon
La Batalla del Mont Badon o Mont Badonicus va enfrontar les tropes dels britans contra els invasors anglosaxons al voltant del pas del Segle V al Segle VI.
Nou!!: Dumnònia і Batalla del Mont Badon · Veure més »
Bath
Bath és una ciutat en el comtat cerimonial de Somerset, en el sud-oest d'Anglaterra.
Nou!!: Dumnònia і Bath · Veure més »
Beda
Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).
Nou!!: Dumnònia і Beda · Veure més »
Bodmin
Bodmin (en còrnic o) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Cornualla (Gran Bretanya).
Nou!!: Dumnònia і Bodmin · Veure més »
Bokerley Dyke
Bokerley Dyke és un fossat defensiu de 5,2 km de llargada situat a l'illa de la Gran Bretanya, concretament al nord-est de Dorset (Anglaterra), a prop de les localitats de Woodyates i Pentridge.
Nou!!: Dumnònia і Bokerley Dyke · Veure més »
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Nou!!: Dumnònia і Bonifaci de Fulda · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Dumnònia і Bretanya · Veure més »
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Nou!!: Dumnònia і Bretó · Veure més »
Britans
Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.
Nou!!: Dumnònia і Britans · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Dumnònia і Britànnia · Veure més »
Cadwallon ap Cadfan
Cadwallon ap Cadfan (Mort el 634) fou rei de Gwynedd des del 625 fins a la seva mort en batalla.
Nou!!: Dumnònia і Cadwallon ap Cadfan · Veure més »
Caer
La porta nord del castell de Cardiff, continuador de les fortificacions romanes i reconstruïda seguint les línies romanes. Caer (irlandès antic: cair o kair) és un element de topònim en gal·lès que vol dir "plaça forta", "fortalesa", o "ciutadella", a grans trets equivalent als antics termes celtes dun i briga que també designaven fortaleses ("oppidum" per als romans), però aquests sobretot si eren en llocs elevats.
Nou!!: Dumnònia і Caer · Veure més »
Caerleon
Caerleon (Caerllion en gal·lès) és una vila situada a la vora del riu Usk prop de la ciutat de Newport (sud de Gal·les).
Nou!!: Dumnònia і Caerleon · Veure més »
Caradoc Freichfras
Armes de Caradoc Freichfras Caradoc, o Caradoc Freichfras («braç fort»), fou un avantpassat semillegendari dels reis de Gwent (Gal·les) que va viure durant el.
Nou!!: Dumnònia і Caradoc Freichfras · Veure més »
Còrnic
El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA) és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow) que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.
Nou!!: Dumnònia і Còrnic · Veure més »
Ceawlin
Ceawlin —també anomenat Ceaulin o Caelin— (?-593) fou Rei de Wessex, en el que ara és el sud-oest d'Anglaterra.
Nou!!: Dumnònia і Ceawlin · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Dumnònia і Celtes · Veure més »
Cenwalh de Wessex
Cenwalh (també escrit Cenwealh o Coenwalh) va ser rei de Wessex del 642 al 645 i del 648 al 672, segons la Crònica anglosaxona.
Nou!!: Dumnònia і Cenwalh de Wessex · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Dumnònia і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Conquesta normanda d'Anglaterra
La conquesta normanda d'Anglaterra va ser la invasió i ocupació d'Anglaterra al per un exèrcit format per normands, bretons, flamencs i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia, qui després seria conegut com Guillem el Conqueridor.
Nou!!: Dumnònia і Conquesta normanda d'Anglaterra · Veure més »
Constantí de Britània
Constantí de Britània va ser possiblement un rei de Dumnònia que va governar al.
Nou!!: Dumnònia і Constantí de Britània · Veure més »
Cornovis
Els cornovis (llatí Cornovii) foren un poble celta de Britània esmentat per Claudi Ptolemeu, que vivia a l'extrem nord-est de l'actual Escòcia, al comtat de Caithness.
Nou!!: Dumnònia і Cornovis · Veure més »
Cornualla
Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima.
Nou!!: Dumnònia і Cornualla · Veure més »
Cornualla (Bretanya)
Cornualla (en bretó Kernev, Bro-Gernev, en francès Cornouaille) és una de les comarques tradicionals ("països", en bretó broioù) en què es dividia l'antiga Bretanya.
Nou!!: Dumnònia і Cornualla (Bretanya) · Veure més »
Crònica anglosaxona
Primera pàgina de la ''Crònica de Peterborough''. ''http://books.google.cat/books?id.
Nou!!: Dumnònia і Crònica anglosaxona · Veure més »
Cristianisme cèltic
Una creu cristiana amb disseny de creu celta a Irlanda El cristianisme cèltic o cristianisme insular (també anomenat Església celta o Església britànica) es refereix a grans trets a les pràctiques cristianes de l'alta edat mitjana desenvolupades en les illes Britàniques durant l'última fase de la dominació romana al voltant de les àrees costaneres del Mar d'Irlanda.
Nou!!: Dumnònia і Cristianisme cèltic · Veure més »
Damnonis
Els damnonis (llatí Damnonii) foren un poble celta d'Escòcia que esmenta Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Dumnònia і Damnonis · Veure més »
Devon
Devon, (pronunciat /ˈdɛvən/) en alguns casos dit Devonshire, és un comtat del sud-oest d'Anglaterra que limita amb Cornualla a l'oest i amb Somerset i Dorset a l'est.
Nou!!: Dumnònia і Devon · Veure més »
Dobunnes
Els dobunnes (llatí Dobunni) foren un poble celta de Britània esmentat per Claudi Ptolemeu dues vegades: la primera com a veïns orientals dels silurs, on diu que la seva capital era Corineum (Cirencester); la segona diu que vivien al nord dels belgues i que una de les seves ciutats era Hot Springs (Hudata Therma), és a dir el Gloucestershire.
Nou!!: Dumnònia і Dobunnes · Veure més »
Domnonea
Bretanya el 500. Domnonea (també Dumnonée) o Domnonia va ser una regió històrica de Bretanya que va existir durant el de la nostra era.
Nou!!: Dumnònia і Domnonea · Veure més »
Dorchester (Dorset)
Dorchester (pronunciat /ˈdɔːrtʃɛstər/) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Dorset, al sud d'Anglaterra.
Nou!!: Dumnònia і Dorchester (Dorset) · Veure més »
Dorset
Dorset és un comtat del sud-oest d'Anglaterra, a la costa del canal de la Mànega.
Nou!!: Dumnònia і Dorset · Veure més »
Dumnònia
Dumnònia fou un regne que va existir en l'època de a la Britània postromana entre els segles IV i VIII, situat a l'extrem sud-oest d'Anglaterra.
Nou!!: Dumnònia і Dumnònia · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Dumnònia і Edat del ferro · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Dumnònia і Edat mitjana · Veure més »
Eduard el Confessor
Eduard el Confessor (vers 1003 - 5 de gener del 1066) va ser el primer rei dels anglesos des de l'efímera restitució de la casa anglosaxona de Wessex el 1042 i fins a la seva mort.
Nou!!: Dumnònia і Eduard el Confessor · Veure més »
Egbert
Egbert (769 o 771 – 839) fou rei de Wessex (Anglaterra) des del 802 fins a la seva mort el 839.
Nou!!: Dumnònia і Egbert · Veure més »
Estany (element)
L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.
Nou!!: Dumnònia і Estany (element) · Veure més »
Etelstan
Etelstan (en anglès:; en anglès antic) (vers 895 – 27 d'octubre del 939) va ser rei dels anglosaxons des del 924 al 939.
Nou!!: Dumnònia і Etelstan · Veure més »
Exeter
Exeter (pronunciat /ˈɛksɪtər/) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Devon, del qual n'és la capital.
Nou!!: Dumnònia і Exeter · Veure més »
Fir Domnann
Els Fir Domnann són un poble de la història legendaria d'Irlanda, lligat als Fir Bolg.
Nou!!: Dumnònia і Fir Domnann · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Dumnònia і França Occidental · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Dumnònia і Francès · Veure més »
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Nou!!: Dumnònia і Gal·lès · Veure més »
Gal·lès antic
El gal·lès antic (en gal·lés, Hen Gymraeg) és el nom donat a la llengua gal·lesa des de l'any 800 fins a la primeria del s. XII, quan va evolucionar cap al gal·lès mitjà.
Nou!!: Dumnònia і Gal·lès antic · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Dumnònia і Gal·les · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Dumnònia і Gàl·lia · Veure més »
Geographia
Mapa d'Espanya i Portugal de la ''Geographia'' de Claudi Ptolemeu. La Geographia, també coneguda com a Atles del Món, és una obra de Claudi Ptolemeu, geògraf grec del.
Nou!!: Dumnònia і Geographia · Veure més »
Geraint
Geronci o Gerenni, en gal·lès Geraint, en còrnic Gerens i en llatí Gerontius, és un personatge llegendari del folklore gal·lès, que forma part de la llegenda artúrica.
Nou!!: Dumnònia і Geraint · Veure més »
Gildas de Rhuys
Gildas de Rhuys (Strathclyde, Escòcia, vers 496 o 516 - Rhuys, Bretanya, França, vers 570) fou un eclesiàstic i monjo destacat de l'església celta-cristiana a Britània.
Nou!!: Dumnònia і Gildas de Rhuys · Veure més »
Glastonbury
Glastonbury és una petita ciutat a Somerset (Anglaterra), situada 34 km al sud de Bristol.
Nou!!: Dumnònia і Glastonbury · Veure més »
Guillem de Malmesbury
Vista de l'abadia de Malmesbury a Wiltshire, Anglaterra. L'abadia es va acabar el 1180. Guillem de Malmesbury (ca. 1080/1095 - ca. 1143), historiador medieval anglès del, que va néixer cap al 1080/1095 a Wiltshire.
Nou!!: Dumnònia і Guillem de Malmesbury · Veure més »
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Nou!!: Dumnònia і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »
Historia Brittonum
Historia Brittonum és un llibre escrit en llatí al sobre la història dels britans.
Nou!!: Dumnònia і Historia Brittonum · Veure més »
Historia ecclesiastica gentis Anglorum
Historia ecclesiastica gentis Anglorum és un llibre escrit per Beda al 731 que narra la història d'Anglaterra des del segle I fins al VIII, centrant-se en el paper de la religió.
Nou!!: Dumnònia і Historia ecclesiastica gentis Anglorum · Veure més »
Historia Regum Britanniae
Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136.
Nou!!: Dumnònia і Historia Regum Britanniae · Veure més »
Ilchester
Ilchester és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Somerset (Anglaterra), situat a la vora del riu Yeo.
Nou!!: Dumnònia і Ilchester · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Dumnònia і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Dumnònia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Ine de Wessex
Ine va ser rei de Wessex del 688 al 726.
Nou!!: Dumnònia і Ine de Wessex · Veure més »
Joc de paraules
La denominació joc de paraules o joc de mots es pot referir tant al mecanisme per crear mots (ludolingüística) com als jocs de paraules pensats com a competició o entreteniment.
Nou!!: Dumnònia і Joc de paraules · Veure més »
Jofre de Monmouth
Jofre o Geoffrey de Monmouth (en llatí: Galfridus Monemutensis, Galfridus Arturus, Galfridus Artur, en gal·lès: Gruffudd ap Arthur, Sieffre o Fynwy) (c. 1100 - c. 1155) va ser un clergue britànic i una de les figures principals en el desenvolupament de la història britànica i la popularitat dels contes del rei Artús.
Nou!!: Dumnònia і Jofre de Monmouth · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Dumnònia і Llatí · Veure més »
Llengües britòniques
Les llengües britòniques formen una de les dues subdivisions de la famíla lingüística insular cèltica - l'altra és la branca goidèlica.
Nou!!: Dumnònia і Llengües britòniques · Veure més »
Llibre negre de Carmarthen
Imatge d'una pàgina del llibre negre de Carmarthen Llibre negre de Carmarthen (f.4.r) El llibre negre de Carmarthen (en gal·lés Llyfr Du Caerfyrddin) es creu que és el manuscrit més antic escrit completament o substancialment en gal·lés.
Nou!!: Dumnònia і Llibre negre de Carmarthen · Veure més »
Llibre vermell de Hergest
El Llibre vermell de Hergest (en gal·lès, Llyfr Coch Hergest, Jesus College, Oxford, Bodleian Library, MS 111) és un còdex copiat poc després de 1383 que es considera un dels manuscrits més importants escrits en gal·lès.
Nou!!: Dumnònia і Llibre vermell de Hergest · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Dumnònia і Mar Mediterrània · Veure més »
Nennius
Nennius fou un monjo gal·lès del segle IX.
Nou!!: Dumnònia і Nennius · Veure més »
Ogam
L'escriptura ogàmica, ogam o ogum fou un sistema de signes alfabètic utilitzat per a representar gràficament les llengües irlandesa i picta en monuments de pedra, en la seua majoria entre els anys 400 i 600 de l'era comuna En la seua forma més simple, consta de quatre grups de traços o osques; cada conjunt inclou cinc lletres estructurades a partir d'una fins a cinc marques, i se'n creen així vint grafies.
Nou!!: Dumnònia і Ogam · Veure més »
Oxfordshire
Oxfordshire (pronunciat /ˈɒksfərdʃər/ o /-ʃɪər/) abreujat Oxon, és un comtat del sud-est d'Anglaterra.
Nou!!: Dumnònia і Oxfordshire · Veure més »
Parròquia (civil)
Consell Parroquial de Willersey. Parròquia és la denominació d'algunes entitats subnacionals en diferents països.
Nou!!: Dumnònia і Parròquia (civil) · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Dumnònia і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Penda
Penda (mort el 15 de novembre de 655) fou rei de Mèrcia durant el segle VII.
Nou!!: Dumnònia і Penda · Veure més »
Petroc
Petroc (nom derivat de Pere; en còrnic: Petrek, anglès: Petrock, gal·lès: Pedrog, bretó: Pereg, llatí: Petrocus i francès: Perreux) o Patrocs (mort el 564) és un sant cristià cèltic del.
Nou!!: Dumnònia і Petroc · Veure més »
Piran
Piran (en italià Pirano) és una ciutat del sud-oest d'Eslovènia a la costa adriàtica al bell mig de la Badia de Piran.
Nou!!: Dumnònia і Piran · Veure més »
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Nou!!: Dumnònia і Rei Artús · Veure més »
Roger de Wendover
Roger de Wendover va ser un monjo benedictí de l'abadia de Sant Albà (Anglaterra) que va viure al, conegut per la seva obra com a cronista.
Nou!!: Dumnònia і Roger de Wendover · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Dumnònia і Saxons · Veure més »
Sherborne
Sherborne és un municipi del Regne Unit, situat al nord-oest del comtat de Dorset (Anglaterra).
Nou!!: Dumnònia і Sherborne · Veure més »
Somerset
Somerset (pronunciat /ˈsʌmərsɛt/) és un comtat d'Anglaterra.
Nou!!: Dumnònia і Somerset · Veure més »
St Michael's Mount
Vista de l'illa de St Michael's Mount St Michael's Mount (en català «muntanya de Sant Miquel»; en còrnic Karrek Loos yn Koos,que significa "roca gris al bosc"), és una illa situada a 366 m del continent, a la costa de Cornualla, Regne Unit.
Nou!!: Dumnònia і St Michael's Mount · Veure més »
Sud-oest d'Anglaterra
Sud-oest d'Anglaterra (en anglès:South West England) és la més gran de les nou àrees administratives d'Anglaterra.
Nou!!: Dumnònia і Sud-oest d'Anglaterra · Veure més »
Tintagel
Tintagel és un petit poble situat a dalt d'una zona escarpada al nord de Cornualla (Gran Bretanya) i associat a mites i misteris relacionats amb la llegenda del rei Artur.
Nou!!: Dumnònia і Tintagel · Veure més »
Tristan und Isolde
Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.
Nou!!: Dumnònia і Tristan und Isolde · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Dumnònia і Via romana · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Dumnònia і Vil·la romana · Veure més »
Wessex
Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.
Nou!!: Dumnònia і Wessex · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dumnònia і 1040 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Dumnònia і 1066 · Veure més »
577
El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dumnònia і 577 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Dumnònia і 813 · Veure més »
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Dumnònia і 822 · Veure més »
