Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dnièster

Índex Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dnestr; en grec antic Τύρας, Tyras, derivat d'una paraula escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

55 les relacions: Bílhorod-Dnistrovski, Bălți, Bender, Berejani, Bessaràbia, Bucovina, Carpats, Danubi, Dàcia, Dnièper, Escita, Estepa (geografia), Estiueig, Estuari, Galítsia, Grec antic, Heròdot, Jiddisch, Khotín, Liman, Llista de peixos del riu Dnièster, Llista de rius d'Ucraïna, Mar Negra, Moldàvia, Odessa, Orhei, Ovidi, Podíl·lia, Polònia, Polonès, Principat de Galítsia-Volínia, Província d'Ivano-Frankivsk, Província d'Odessa, Província de Khmelnitski, Província de Ternòpil, Província de Txernivtsí, Província de Vínnitsia, República de Moldàvia, Riu, Riu Don, Riu Zbrutx, Rius més llargs d'Ucraïna, Romanès, Rus, Sarmàtia, Síverski Donets, Siret, Soroca, Ternòpil, Til·ler, ..., Tiraspol, Transcripció lingüística, Transnístria, Ucraïna, Ucraïnès. Ampliar l'índex (5 més) »

Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

Nou!!: Dnièster і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »

Bălți

Bălți és la tercera ciutat de Moldàvia, i la ciutat més gran del nord del país.

Nou!!: Dnièster і Bălți · Veure més »

Bender

Fortalesa de Bendery. Cemetiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.

Nou!!: Dnièster і Bender · Veure més »

Berejani

Berejani (Бережани; Бережаны; en; en Բերեժան) és una vila de l'óblast de Ternòpil, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Berejani.

Nou!!: Dnièster і Berejani · Veure més »

Bessaràbia

Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.

Nou!!: Dnièster і Bessaràbia · Veure més »

Bucovina

Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.

Nou!!: Dnièster і Bucovina · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el líman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en romanès Carpaţi; en polonès, txec i eslovac Karpaty; en ucraïnès Карпати, transcrit: Karpaty; en serbi Карпати, Karpati; en alemany Karpaten; en hongarès Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Dnièster і Carpats · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Dnièster і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Dnièster і Dàcia · Veure més »

Dnièper

El Dnièper, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Nou!!: Dnièster і Dnièper · Veure més »

Escita

L'escita era la llengua parlada pels escites, classificada com a llengua iraniana.

Nou!!: Dnièster і Escita · Veure més »

Estepa (geografia)

Estepa a l'Oest del Kazakhstan Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.

Nou!!: Dnièster і Estepa (geografia) · Veure més »

Estiueig

Vilassar de Mar, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona La Bombonera, casa d'estiueig a la Garriga Estiueig és l'acció d'estiuejar, de fer un canvi de residència a l'estiu.

Nou!!: Dnièster і Estiueig · Veure més »

Estuari

Estuari del Riu de la Plata Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscil·lació.

Nou!!: Dnièster і Estuari · Veure més »

Galítsia

200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà (en ucraïnès: Галичина, Halitxinà; en polonès: Galicja, pronunciat: Galítsia; jiddisch: גאליציע, pronunciat: Galítsie; alemany: Galizien; rus: Галиция, transcrit: Galítsiia, txec: Halič, pronunciat: Hàlits; eslovac: Halič, pronunciat: Hàlits; hongarès: Halics / Gácsország) és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.

Nou!!: Dnièster і Galítsia · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Dnièster і Grec antic · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Dnièster і Heròdot · Veure més »

Jiddisch

El jiddisch (segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) o ídix (segons l'Institut d'Estudis Catalans) és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establits a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental.

Nou!!: Dnièster і Jiddisch · Veure més »

Khotín

Khotín (en ucraïnès: Хоти́н, transcrit: Khotýn; en hebreu: חוטין; en polonès: Chocim; en romanès Hotin; en turc del període Otomà: Khotin; en turc modern: Hotin, en rus: Хоти́н, transcrit: Khotín) és una ciutat a l'óblast de Txernivtsí a l'oest d'Ucraïna, capital del districte (raion) de Khotýn i al sud-oest de Kàmianets-Podilski.

Nou!!: Dnièster і Khotín · Veure més »

Liman

Imatge de satèl·lit d'un tram de la costa nord de la mar Negra, entre la frontera amb Romania i el liman del Dnipró-Buh Meridional Un liman (ucraïnès: лима́н, lyman; romanès: liman; rus: лиман, (liman); turc: liman; grec medieval: λιμένας) és un estuari o desembocadura d'un riu, molt ample i gairebé tancat per un cordó litoral o barra de sediments.

Nou!!: Dnièster і Liman · Veure més »

Llista de peixos del riu Dnièster

Conca del riu Dnièster a Ucraïna i Moldàvia ''Blicca bjoerkna'' Lluç de riu (''Esox lucius'') ''Zingel zingel'' Brema (''Abramis brama'') ''Alburnoides bipunctatus'' ''Perccottus glenii'' Tenca (''Tinca tinca'') Anguila (''Anguilla anguilla'') Esturió europeu (''Huso huso'') ''Knipowitschia caucasica'' ''Romanogobio belingi'' ''Leucaspius delineatus'' ''Pseudorasbora parva'' Aquesta llista de peixos del riu Dnièster inclou 72 espècies de peixos que es poden trobar actualment al riu Dnièster ordenades per l'ordre alfabètic de llur nom científic.

Nou!!: Dnièster і Llista de peixos del riu Dnièster · Veure més »

Llista de rius d'Ucraïna

Mapa topogràfic d'Ucraïna on es poden apreciar també els rius principals (topònims transcrits a l'anglès). Mapa dels rius majors d'Ucraïna (en anglès) Mapa de la conca del Dnièper (en bielorús, ucraïnès i anglès) Un detall del Dnièper a Kíev On el Seret desemboca al Dnister. El Buh Meridional al seu pas pel poble de Myheia, a la província de Mikolàiv Pont ferroviari sobre el Buh Occidental a Wyszków, Polònia. Vista general del Síverskyi Donets prop del poble de Xypylivka, província de Luhansk. Prýpiat vora la ciutat de Mózyr o Mazyr, Bielorússia El riu Stryi, a la província de Lviv El riu Inhulets al seu pas per Kriví Rih, província de Dnipropetrovsk, a l'hivern Moll o "parada" de transbordador a Kriví Rih, a l'aiguabarreig del Saksahan (Саксагань) amb l'Inhulets (Інгулець). Riu Uj (tributari del Làborets) prop d'Újhorod, Transcarpàcia El Tisza o Tyssa al seu naixement, l'aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna Prut a prop del poble de Tatàriv, a la regió històrica de Hutsúlsxyna. El riu Vorskla al seu pas per Poltava. Pont de ciment sobre el riu Seim al poble de Jytxký (Хижки́), província de Sumi. El riu Inhul al seu pas per Kirovohrad, a la província de Kirovohrad. La confluència del riu Inhul amb el Buh Meridional a Mikolàiv, província de Mikolàiv. Curs mitjà del riu Txorna, baixant de les Muntanyes de Crimea. Vegeu també la:Categoria:Rius d'Ucraïna i l'article Rius més llargs d'Ucraïna Aquesta és una llista no-exhaustiva de rius d'Ucraïna, per conca i agrupant tributaris.

Nou!!: Dnièster і Llista de rius d'Ucraïna · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Dnièster і Mar Negra · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Dnièster і Moldàvia · Veure més »

Odessa

Odessa (ucraïnès: Одеса, transcrit: Odessa pronunciació AFI; rus: Одесса, transcrit: Odiessa, pronunciació AFI; jiddisch: אָד́עסאַ, transcrit: Odessa; tàtar de Crimea: Ades, romanès: Odesa, turc: Hacıbey; abans de 1795: Хаджибе́й, Hadjybei) és una ciutat d'Ucraïna, la capital de l'óblast d'Odessa i port del Mar Negre.

Nou!!: Dnièster і Odessa · Veure més »

Orhei

Orhei (Jiddisch: Uriv - אוריװ, rus Orgeyev - Оргеев) és una ciutat de Moldàvia amb una població de 25,680 habitants, capital del districte d'Orhei.

Nou!!: Dnièster і Orhei · Veure més »

Ovidi

Publius Ovidius Naso (Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut en el món catalanoparlant com a P. Ovidi Nasó, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Nou!!: Dnièster і Ovidi · Veure més »

Podíl·lia

Podíl·lia o Podòlia (en ucraïnès: Поділля, Podillya, en polonès: Podole) és una regió d'Europa Oriental que es troba actualment en la zona centreocidental i sud-occidental d'Ucraïna i que en línies generals correspon amb les actuals óblasti de Khmelnitsky, Ternópill i Vínnytsia.

Nou!!: Dnièster і Podíl·lia · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Dnièster і Polònia · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Dnièster і Polonès · Veure més »

Principat de Galítsia-Volínia

El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al segle XII de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímyr, que seran units en un sol estat a finals del segle XII.

Nou!!: Dnièster і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »

Província d'Ivano-Frankivsk

La província d'Ivano-Frankivsk és una óblast (província) d'Ucraïna oriental.

Nou!!: Dnièster і Província d'Ivano-Frankivsk · Veure més »

Província d'Odessa

La Província d'Odessa (ucraïnès: Одеська oбласть, transcrit al català: Odeska óblast, transcrit indicant els senyals tous: Odes’ka oblast’; nom informal: Одещина, transcrit: Odésxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna meridional.

Nou!!: Dnièster і Província d'Odessa · Veure més »

Província de Khmelnitski

El riu Ploska (en primer pla) a la seva confluència amb el Buh Meridional (segon pla) a la ciutat de Khmelnitski La fortalesa de Kàmianets-Podilski, patrimoni de la humanitat. Castell de Medjýbij en un aiguafort (?) del 1850. La Província de Khmelnitski (ucraïnès: Хмельницька область, transcrit: Khmelnytska óblast; nom informal: Хмельниччина Khmelnýtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental que es va crear el 1937.

Nou!!: Dnièster і Província de Khmelnitski · Veure més »

Província de Ternòpil

Vista panoràmica de la ciutat de Zalísxiki (Залі́щики), al riu Dnister. La Província de Ternòpil o Ternópil (ucraïnès: Терно́пільська óбласть, transcrit: Ternòpillska óblast, transcrit indicant els signes suaus o febles: Ternòpil’s’ka óblast’; transliterat: Ternopil’s’ka oblast’; nom informal: Терно́пільщина, transcrit: Ternòpillsxyna, transliterat: Ternopil’sxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.

Nou!!: Dnièster і Província de Ternòpil · Veure més »

Província de Txernivtsí

El riu Dnièster al seu pas per Khotýn. La província o óblast de Txernivtsí (ucraïnès: Черніве́цька óбласть, transcrit: Txernivetska óblast, transcrit amb els signes suaus indicats: Txernivets’ka óblast’; també coneguda com a: Букови́на, transcrit: Bukovyna) és una óblast (província) d'Ucraïna occidental i la més petita del país.

Nou!!: Dnièster і Província de Txernivtsí · Veure més »

Província de Vínnitsia

Antiga torre d'aigua de Vínnytsia, avui símbol de la ciutat. La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts’ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia. Limita amb la província de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb la província d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km.

Nou!!: Dnièster і Província de Vínnitsia · Veure més »

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un país sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Nou!!: Dnièster і República de Moldàvia · Veure més »

Riu

La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.

Nou!!: Dnièster і Riu · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Dnièster і Riu Don · Veure més »

Riu Zbrutx

El riu Zbrutx (Збруч; Збруч) és un riu afluent del Dnièster al nord d'Ucraïna.

Nou!!: Dnièster і Riu Zbrutx · Veure més »

Rius més llargs d'Ucraïna

El territori d'Ucraïna és regat per uns 23 mil rius d'una llargada total de prop de 170 mil km, dels quals uns 3 mil són d'uns 10 km o més de llarg, 116 de 100 km o més de llargada.

Nou!!: Dnièster і Rius més llargs d'Ucraïna · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Dnièster і Romanès · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Dnièster і Rus · Veure més »

Sarmàtia

escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (Sarmatia, Σαρμάτια) fou el nom donat a una regió en part a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.

Nou!!: Dnièster і Sarmàtia · Veure més »

Síverski Donets

El riu Síverski Donets o Séverski Donets (en rus Северский Донец), sovint anomenat simplement Donets, és un riu de la conca de la mar d'Azov.

Nou!!: Dnièster і Síverski Donets · Veure més »

Siret

Riu Siret prop de la ciutat de Roman El Siret (romanès: Siret; ucraïnès: Сірет, transcrit: Siret; rus: Серет, transcrit: Seret; hongarès: Szeret; noms en l'antiguitat: Hierasus) és un afluent esquerre del Danubi amb una llargada de 706 km.

Nou!!: Dnièster і Siret · Veure més »

Soroca

Soroca és una ciutat de Moldàvia situada al costat del riu Nistru, a uns 160 km al nord de Chişinău.

Nou!!: Dnièster і Soroca · Veure més »

Ternòpil

Ternòpil o Ternópil(Тернопіль, transliterat Ternopil’ transcrit Ternòpil, polonès i alemany: Tarnopol, Тернополь, transliterat Ternopol’, transcrit Ternópol), és una ciutat, a l'oest d'Ucraïna, situada a la vora del riu Seret.

Nou!!: Dnièster і Ternòpil · Veure més »

Til·ler

Els til·lers, tells o tillols (Tilia spp.) són un gènere d'arbres de la família de les malvàcies.

Nou!!: Dnièster і Til·ler · Veure més »

Tiraspol

Tiraspol (Tiraspol, Тирасполь, Тирасполь) és una ciutat del sud-est d'Europa.

Nou!!: Dnièster і Tiraspol · Veure més »

Transcripció lingüística

En lingüística, la transcripció és la representació d'un idioma amb un sistema d'escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d'escriptura diferent, tot intentant reproduir en l'idioma d'arribada la pronunciació original del text (a diferència de la transliteració, que és una eina tècnica i estàndard internacional, no necessàriament apta per a fer entendre la pronunciació d'una paraula estrangera entre el públic en general).

Nou!!: Dnièster і Transcripció lingüística · Veure més »

Transnístria

Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat autoproclamat independent situat entre Moldàvia i Ucraïna.

Nou!!: Dnièster і Transnístria · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Dnièster і Ucraïna · Veure més »

Ucraïnès

L’ucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: Dnièster і Ucraïnès · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dniester, Dnister, Dníster, Nistru, Riu Dnister, Tiras.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »