Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Adarnases I de Tao, Aixot el Gran, Akhalkalaki, Armènia, Armenis, Bagratuní, Cosròides, Dècada del 690, Esteve I d'Ibèria, Esteve III d'Ibèria, Geòrgia, Guaram I d'Ibèria, Guaram II, Guaram III, Guaram IV, Guaràmides, Ióssif Stalin, Imperi Sassànida, Kartli, Klardjètia, Meskhètia, Província de Lori, Regne d'Ibèria, Revolució Russa, Samtskhé, Samtskhé-Djavakheti, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vakhtang I Cap de Llop, Vassak Bagratuní, 588, 590, 627, 748, 786, 807, 830, 881, 888.
Adarnases I de Tao
Adarnases I Bagrationi (mort l'any 807) fou un príncep georgià de la família dels Bagrationi del final del.
Nou!!: Djavakheti і Adarnases I de Tao · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: Djavakheti і Aixot el Gran · Veure més »
Akhalkalaki
Akhalkalaki (Georgià: ახალქალაქი Nova Ciutat; armeni: Ախալքալաք, Akhalkalak) és una ciutat de Geòrgia, al sud-oest del país a la regió de Samtskhe-Javakheti a 30 km de la frontera turca.
Nou!!: Djavakheti і Akhalkalaki · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Djavakheti і Armènia · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Djavakheti і Armenis · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Djavakheti і Bagratuní · Veure més »
Cosròides
Els Cosròides (en georgià:, Khosroiani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del fins al en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.
Nou!!: Djavakheti і Cosròides · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Djavakheti і Dècada del 690 · Veure més »
Esteve I d'Ibèria
Esteve o Stephanos I d'Ibèria (en georgià: სტეფანოზ I, Step'anoz I) fou príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides; va regnar del 590 al 627 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.
Nou!!: Djavakheti і Esteve I d'Ibèria · Veure més »
Esteve III d'Ibèria
Esteve o Stephanos III d'Ibèria (en georgià სტეფანოზ III, Step'anoz III; mort l'any 786) fou un príncep de Javakètia i Calarzene i un príncep-primat d'Ibèria del 780 a 786.
Nou!!: Djavakheti і Esteve III d'Ibèria · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Djavakheti і Geòrgia · Veure més »
Guaram I d'Ibèria
Guaram I d'Ibèria (en georgià: გუარამ I) fou un príncep de Javakètia i Calarzene, que va obtenir el títol de príncep-primat d'Ibèria i de curopalat del 588 al 590.
Nou!!: Djavakheti і Guaram I d'Ibèria · Veure més »
Guaram II
Guaram II — გუარამ II en georgià —fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dita « guaràmides », que va regnar del 684/685 al 693 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.
Nou!!: Djavakheti і Guaram II · Veure més »
Guaram III
Guaram III —გუარამ III en georgià — de la dinastia dita dels « guaràmides», fou príncep-primat d'Ibèria del 693 al 748.
Nou!!: Djavakheti і Guaram III · Veure més »
Guaram IV
Guaram IV o Gurguèn II —გუარამ IV en georgià — de la dinastia dels « Guaràmides », fou príncep de Javakètia-Calarzene vers el 748.
Nou!!: Djavakheti і Guaram IV · Veure més »
Guaràmides
Els Guaràmides (en georgià: გურამიანნი) o dinastia Guaràmida fou una branca jove de l'antiga casa reial d'Ibèria coneguda sota el nom dels « cosròides ».
Nou!!: Djavakheti і Guaràmides · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Djavakheti і Ióssif Stalin · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Djavakheti і Imperi Sassànida · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Djavakheti і Kartli · Veure més »
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Nou!!: Djavakheti і Klardjètia · Veure més »
Meskhètia
Meskhètia és una regió històrica de Geòrgia situada al sud-oest del país, al sud-est de Chavchètia, est d'Adjaria, i oest de Djavakètia.
Nou!!: Djavakheti і Meskhètia · Veure més »
Província de Lori
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).
Nou!!: Djavakheti і Província de Lori · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Djavakheti і Regne d'Ibèria · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: Djavakheti і Revolució Russa · Veure més »
Samtskhé
Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltsikhé, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Xavxètia'.
Nou!!: Djavakheti і Samtskhé · Veure més »
Samtskhé-Djavakheti
Geografia física de Samtskhé-Djavakheti Samtskhé-Djavakheti (სამცხე-ჯავახეთი), és una regió (mkhare) del sud de Geòrgia que inclou les regions històriques de Meskhètia (o Samtskhé), Djavakhètia i Tori.
Nou!!: Djavakheti і Samtskhé-Djavakheti · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Djavakheti і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vakhtang I Cap de Llop
Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.
Nou!!: Djavakheti і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »
Vassak Bagratuní
Vassak Bagratuní (en armeni Վասակ Բագրատունի) va ser nakharar de Taron de l'any 771 al 772.
Nou!!: Djavakheti і Vassak Bagratuní · Veure més »
588
El 588 (DLXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Djavakheti і 588 · Veure més »
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Djavakheti і 590 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Djavakheti і 627 · Veure més »
748
El 748 (DCCXLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Djavakheti і 748 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Djavakheti і 786 · Veure més »
807
El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Djavakheti і 807 · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Djavakheti і 830 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Djavakheti і 881 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Djavakheti і 888 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Djavakhètia, Djavakhétia, Djavakèthia, Djavakètia, Javakh, Javakhètia, Javakètia.
