Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Abu-Saïd al-Jannabí, Abu-Tàghlib, Abu-Tàhir al-Jannabí, Al-Aziz (fatimita), Al-Hassà, Al-Hàkim (fatimita), Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Al-Mayadin, Al-Muïzz (fatimita), Al-Mustànsir (fatimita), Aràbia, Ascaló, Àdud-ad-Dawla, Bagdad, Bahrain, Banu l-Jarrah, Banu l-Muntafik, Bàssora, Buwàyhides, Califat, Califat Abbàssida, Càrmates, Daï, Damasc, Dinastia, Egipte, El Caire, Golf Pèrsic, Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, Hamdànides, Ikhxídides, Isfahan, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jàwhar as-Siqil·lí, Kaba, Kufa, La Meca, Oman, Pedra Negra, Província de Fars, Qatif, Ramla, Samsam-ad-Dawla, Síria, Uqàylides, Wasit, 1051, 1067, 1068, 1076, ..., 1078, 22 de desembre, 886, 899, 913, 918, 923, 927, 928, 930, 931, 939, 944, 951, 964, 969, 970, 971, 972, 973, 974, 975, 976, 977, 978, 984, 985, 988, 992. Ampliar l'índex (29 més) »
Abu-Saïd al-Jannabí
Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.
Nou!!: Jannabites і Abu-Saïd al-Jannabí · Veure més »
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Nou!!: Jannabites і Abu-Tàghlib · Veure més »
Abu-Tàhir al-Jannabí
Abu-Tàhir Sulayman ibn Abi-Saïd al-Hàssan, més conegut com a Abu-Tàhir al-Jannabí (907 - 944), fou fill del daï càrmata Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram, fundador de l'estat càrmata de Bahrain, i dirigent càrmata.
Nou!!: Jannabites і Abu-Tàhir al-Jannabí · Veure més »
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Nou!!: Jannabites і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »
Al-Hassà
Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.
Nou!!: Jannabites і Al-Hassà · Veure més »
Al-Hàkim (fatimita)
Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (el Caire, 13 d'agost de 985 - 13 de febrer de 1021), fou el sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).
Nou!!: Jannabites і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Nou!!: Jannabites і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Jannabites і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Nou!!: Jannabites і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Jannabites і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Jannabites і Aràbia · Veure més »
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Nou!!: Jannabites і Ascaló · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Jannabites і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Jannabites і Bagdad · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Jannabites і Bahrain · Veure més »
Banu l-Jarrah
Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu iemenita de Tayy, establerta a diverses regions desèrtiques del nord d'Aràbia i a Palestina.
Nou!!: Jannabites і Banu l-Jarrah · Veure més »
Banu l-Muntafik
Els al-Múntafiq o Banu l-Múntafiq són una fracció de la tribu àrab dels Banu Uqayl, al seu torn divisió del gran grup dels Àmir ibn Sassaa.
Nou!!: Jannabites і Banu l-Muntafik · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Jannabites і Bàssora · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Jannabites і Buwàyhides · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: Jannabites і Califat · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Jannabites і Califat Abbàssida · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Jannabites і Càrmates · Veure més »
Daï
Daï —— fou un títol musulmà.
Nou!!: Jannabites і Daï · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Jannabites і Damasc · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Jannabites і Dinastia · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Jannabites і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Jannabites і El Caire · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Jannabites і Golf Pèrsic · Veure més »
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, més conegut simplement com a Hamdan Qàrmat (desaparegut vers 900) fou daï dels ismaïlites de Kufa, que pel seu nom foren coneguts com a càrmates.
Nou!!: Jannabites і Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Jannabites і Hamdànides · Veure més »
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Nou!!: Jannabites і Ikhxídides · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Jannabites і Isfahan · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Jannabites і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Nou!!: Jannabites і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »
Kaba
La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.
Nou!!: Jannabites і Kaba · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Jannabites і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Jannabites і La Meca · Veure més »
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Nou!!: Jannabites і Oman · Veure més »
Pedra Negra
La ''Pedra Negra'' La Pedra Negra (en àrab الحجر الأسود, al-ḥajar al-aswad) és una relíquia molt important dins del món musulmà.
Nou!!: Jannabites і Pedra Negra · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Jannabites і Província de Fars · Veure més »
Qatif
Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.
Nou!!: Jannabites і Qatif · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Jannabites і Ramla · Veure més »
Samsam-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.
Nou!!: Jannabites і Samsam-ad-Dawla · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Jannabites і Síria · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Jannabites і Uqàylides · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Jannabites і Wasit · Veure més »
1051
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 1051 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Jannabites і 1067 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 1068 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 1076 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Jannabites і 1078 · Veure més »
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jannabites і 22 de desembre · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 886 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 899 · Veure més »
913
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 913 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 918 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 923 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 927 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 928 · Veure més »
930
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 930 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Jannabites і 931 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 939 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Jannabites і 944 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 951 · Veure més »
964
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 964 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Jannabites і 969 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 970 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 973 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 974 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 976 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Jannabites і 977 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 978 · Veure més »
984
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 984 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 985 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Jannabites і 988 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Jannabites і 992 · Veure més »
