Accés més ràpid que el navegador!
153 les relacions: Abu Said Bahadur Khan, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Adil Agha, Ahmad ibn Uways, Akhidjuk, Ala al-Dawla ibn Ahmad, Ala al-Din Eretna, Ali ibn Uways, Amir Coban, Amir Wali ibn Ali Hindu, An-Nàssir Àhmad, Anatòlia, Ardabil, Arghun Khan, Arpa Khan, Arran, Azerbaidjan, Babul, Bagdad, Bagdad Khatun, Baiazid ibn Uways, Baidu, Banu Khurasan, Barquq, Bayhak, Bàssora, Berdibeg, Bistam, Boka Jalayr, Cobànides, Delsad Khatun, Derbent, Dimaskh Khwadja, Diyarbakır, Egipte, Encyclopædia Iranica, Eufrates, Fàraj, Geòrgia, Genguis Khan, Ghiyath al-Din Khay Khusraw, Gonbad-e Qabus, Gorgan, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Hakkâri, Hasan Buzurg, Hasan ibn Uways, Hasan Kücük, Hülegü, ..., Hilla, Horda d'Or, Husayn ibn Uways, Husayn II ibn Ala al-Dawla, Il-kanat, Ilke Noyan, Indjúida, Iraq, Isfahan, Jalàyir, Janibeg, Karahisar, Kemah (Erzincan), Khoy, Khutba, Kirman, Kutb al-Din Shah Mahmud, Mahmud Ghazan, Mahmud ibn Shah Walad, Maig, Mamelucs, Maragha, Mardin, Masud Xah Djalal al-Din, Màlik Aixraf, Mesopotàmia, Miran Xah, Muhammad ibn Shah Walad, Muzaffàrida, Naxçıvan, Nixapur, Oljeitu, Ortúkides, Pèrsia, Pir Husayn, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qaydu, Qazvín, Raixid-ad-Din, Rayy, Sarbadàrida, Sati Beg, Síria, Shah Walad, Sultaniyya, Surgan, Tabriz, Tamerlà, Tandu Khatun, Timúrides, Timurtaix, Togha Temur (il-kànida), Tolui, Uways ibn Hasan, Uways II, Wasit, Xah Xuia, Xaraf al-Din Mahmud Xah, Xiraz, Xirvanxah, Xuixtar, Yaghi Basti, Yazd, 1223, 1325, 1327, 1331, 1332, 1333, 1334, 1335, 1336, 1337, 1338, 1339, 1340, 1341, 1346, 1356, 1359, 1361, 1364, 1370, 1371, 1374, 1375, 1377, 1381, 1383, 14 de juliol, 1412, 1432, 15 de maig, 16 de juliol, 17 de juliol, 18 de juliol, 18 de maig, 23 de maig, 24 de juliol, 26 d'octubre, 30 de novembre. Ampliar l'índex (103 més) »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »
Adil Agha
Sariq Adil (o Saru Adel) conegut com a Adil Agha o Adel Agha (Ağa) (+ 1396) fou un amir (general) d'origen turc al servei dels jalayírides a la segona meitat del.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Adil Agha · Veure més »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Akhidjuk
Akhidjuk (Petit Akhi) (mort 1359) fou el malnom d'un emir de nom desconegut que va governar a Tabriz al.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Akhidjuk · Veure més »
Ala al-Dawla ibn Ahmad
Ala al-Dawla ibn Ahmad (+ 1410) fou un príncep jalayírida, fill del sultà Ahmad ibn Uways.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Ala al-Dawla ibn Ahmad · Veure més »
Ala al-Din Eretna
Alà-ad-Din Eretna (? - 1352) fou un oficial il-kànida d'ètnia uigur al servei d'Amir Coban i després sultà.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Ala al-Din Eretna · Veure més »
Ali ibn Uways
Ali ibn Uways fou un príncep djalayàrida conegut com a Shahzada Shaykh Ali, i era un dels cinc fill d'Uways I, probablement el tercer en edat, (que va regnar del 1356 al 1374).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Ali ibn Uways · Veure més »
Amir Coban
Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Amir Coban · Veure més »
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Amir Wali ibn Ali Hindu · Veure més »
An-Nàssir Àhmad
Al-Màlik an-Nàssir Xihab-ad-Din Àhmad ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Àhmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1342).
Nou!!: Dinastia jalayírida і An-Nàssir Àhmad · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Anatòlia · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Ardabil · Veure més »
Arghun Khan
Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Arghun Khan · Veure més »
Arpa Khan
Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Arpa Khan · Veure més »
Arran
Arran és una organització política juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Arran · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Azerbaidjan · Veure més »
Babul
Mapa de situació del comtat de Babol dins el Mazanderan Babol (بابل) o Babul (abans Barfurush i antigament Barfurush-dih que vol dir "la vila on es venen moltes coses") és una ciutat de la província de Mazanderan a l'Iran a 40 km de la capital provincial Sari.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Babul · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Bagdad · Veure més »
Bagdad Khatun
Bagdad Khatun (? - 30 de novembre de 1335) fou una reina consort de Pèrsia sota els Il-kan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Bagdad Khatun · Veure més »
Baiazid ibn Uways
Shaikh Bayazid ibn Uways Jalayir fou un príncep jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I), proclamat sultà a Sultaniya del 1282 al 1284.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Baiazid ibn Uways · Veure més »
Baidu
* Pel kan mongol de Pèrsia, vegeu Baydu Baidu (百度) és un motor de cerca en llengua xinesa amb seu a Pequín fundat el 2000 per Robin Li i Eric Xu.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Baidu · Veure més »
Banu Khurasan
Els Banu Khuràssan o khurassànides foren una dinastia local de l'actual Tunísia.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Banu Khurasan · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Barquq · Veure més »
Bayhak
Bayhak fou un antic districte del Gran Khorasan a l'oest de Nishapur.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Bayhak · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Bàssora · Veure més »
Berdibeg
Berdibeg fou kan de l'Horda d'Or (1357-1359), fill de Janibeg al que va succeir.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Berdibeg · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Bistam · Veure més »
Boka Jalayr
Boka Jalayr o Buqa Jalayr o Aq Boqa Jalayr (mort el 16 de gener de 1289) fou un cap mongol, fill del general Ilke Noyan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Boka Jalayr · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Cobànides · Veure més »
Delsad Khatun
Delshad Khatun o Dilshad Khatun —; Delsad vol dir ‘bon cor’— fou una princesa persa de la família dels cobànides, filla del visir cobànida Dimaskh Khwadja i neta d'Amir Coban.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Delsad Khatun · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Derbent · Veure més »
Dimaskh Khwadja
Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Dimaskh Khwadja · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Diyarbakır · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Egipte · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Eufrates · Veure més »
Fàraj
Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj (1389 - 1412), fou un soldà mameluc burjita del Caire (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Xirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Maqrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Fàraj · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Geòrgia · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Genguis Khan · Veure més »
Ghiyath al-Din Khay Khusraw
Ghiyath al-Din Khay Khusraw (+1338) fou emir indjúida de facto, fill del fundador de la dinastia Xaraf al-Din Mahmud Xah.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Ghiyath al-Din Khay Khusraw · Veure més »
Gonbad-e Qabus
Gonbad-e Qābus (persa گنبدقابوس) o Gonbad-e Kāvus (persa گنبدكاووس) (també Gonbad-e Ghābus o Gonbad-i Ghāboos) és una ciutat de l'Iran a la província de Golestan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Gonbad-e Qabus · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Gorgan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Gran Khorasan · Veure més »
Hakkâri
* Hakkâri o Çölemerik, vila d'Anatòlia sud-oriental (Turquia).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Hakkâri · Veure més »
Hasan Buzurg
Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Hasan Buzurg · Veure més »
Hasan ibn Uways
Shaykh Hasan ibn Uways Jalayr (+ 27 d'octubre de 1374), fou un príncep jalayírida, fill gran de Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Hasan ibn Uways · Veure més »
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Hasan Kücük · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Hülegü · Veure més »
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Hilla · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Horda d'Or · Veure més »
Husayn ibn Uways
Shaykh Husayn ibn Uways Jalayr (+ primavera del 1382) fou un emir jalayírida, fill i successor de Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Husayn ibn Uways · Veure més »
Husayn II ibn Ala al-Dawla
Husayn II ibn Ala al-Dawla (1407-11 d'octubre de 1431) fou un príncep i sultà jalayírida que va governar a l'Iraq del 1423 o 1424 fins al 1431.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Husayn II ibn Ala al-Dawla · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Il-kanat · Veure més »
Ilke Noyan
Ilke Noyan fou un general mongol al servei d'Hulagu.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Ilke Noyan · Veure més »
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Indjúida · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Isfahan · Veure més »
Jalàyir
Jalàyir o jalàïr fou una tribu que existia al, classificada entre els mongols.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Jalàyir · Veure més »
Janibeg
Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Janibeg · Veure més »
Karahisar
* Kara Hisar-i Behramshah, ciutat de Turquia al districte d'Akdağmadeni, província de Yozgat.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Karahisar · Veure més »
Kemah (Erzincan)
Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Kemah (Erzincan) · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Khoy · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Khutba · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Kirman · Veure més »
Kutb al-Din Shah Mahmud
Kutb al-Din Shah Mahmud ibn Mubariz al-Din Muhammad (+ 13 de març de 1375), fou un príncep muzaffàrida, que el 1358 va enderrocar al seu pare aliat a un germà i un cosí, que es van repartir el poder, per seguidament disputar-se el patrimoni entre ells.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Kutb al-Din Shah Mahmud · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Mahmud Ghazan · Veure més »
Mahmud ibn Shah Walad
Mahmud ibn Shah Walad (+1415) fou un príncep i sultà jalayírida, fill de Shah Walad i net d'Ali ibn Uways.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Mahmud ibn Shah Walad · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Maig · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Mamelucs · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Maragha · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Mardin · Veure més »
Masud Xah Djalal al-Din
Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Masud Xah Djalal al-Din · Veure més »
Màlik Aixraf
Màlik Aixraf (mort el 1357) fou un príncep cobànida, fill de Timurtaix Coban, i darrer sobirà de la família.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Màlik Aixraf · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Mesopotàmia · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Miran Xah · Veure més »
Muhammad ibn Shah Walad
Muhammad ibn Shah Walad fou un príncep i sultà jalayírida fill de Shah Walad i de Tandura Khatun.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Muhammad ibn Shah Walad · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Muzaffàrida · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Naxçıvan · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Nixapur · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Oljeitu · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Ortúkides · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Pèrsia · Veure més »
Pir Husayn
Pir Husayn ibn Amir Maḥmud ibn Amir Coban (mort el 1342) fou un príncep cobànida, fill de Xaikh Mahmud virrei ilkhànida (cobànida) de Geòrgia, i net d'amir Coban.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Pir Husayn · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Província de Fars · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Qara Yússuf · Veure més »
Qaydu
* Kaidu Khan (1230-1301), kan ogodeïda rival de Kubilai Khan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Qaydu · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Qazvín · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Raixid-ad-Din · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Rayy · Veure més »
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Sarbadàrida · Veure més »
Sati Beg
Al-sultana al-radila Sati Beg Khan Khallad Allah Mulkaha (morta després de 1345) fou una princesa il-kànida que va arribar a ocupar el tron de Pèrsia del 1338 al 1339 i com a consort del 1339 al 1343 (en rebel·lió de 1343 a vers 1346).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Sati Beg · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Síria · Veure més »
Shah Walad
Shah Walad ibn Ali ibn Uways fou un príncep jalayírida, possible governant de Bagdad durant uns mesos el 1410-1411.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Shah Walad · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Sultaniyya · Veure més »
Surgan
Sūrḡān o Sorḡān fou un príncep cobànida, fill d'Amir Coban i Sati Beg, que fou governador i senyor de Karabagh i de l'Iraq Ajamita.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Surgan · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Tabriz · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Tamerlà · Veure més »
Tandu Khatun
Tandu Khatun (Dendi Sultan o Tandura) fou una princesa jalayírida, regent del sultanat de 1411 a 1415.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Tandu Khatun · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Timúrides · Veure més »
Timurtaix
* Per altres personatges amb el mateix nom vegeu Timurtash (Timurtaix) Hussam-ad-Din Timurtaix (vers 1105-1152) fou emir ortúkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Timurtaix · Veure més »
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Togha Temur (il-kànida) · Veure més »
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Tolui · Veure més »
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Uways ibn Hasan · Veure més »
Uways II
Uways II ibn Shah Walad (mort el 1421) fou emir jalayírida de l'Iraq.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Uways II · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Wasit · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Xah Xuia · Veure més »
Xaraf al-Din Mahmud Xah
Xaraf al-Din Mahmud Xah fou el fundador de la dinastia coneguda com a indjúida que va regnar al Fars, Isfahan i Luristan al.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Xiraz · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Xirvanxah · Veure més »
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Xuixtar · Veure més »
Yaghi Basti
Yaghi Basti (mort vers 1344) fou un príncep cobànida, temporal senyor de Fars.
Nou!!: Dinastia jalayírida і Yaghi Basti · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Dinastia jalayírida і Yazd · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1223 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1325 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1327 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1331 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1332 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1333 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1334 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1335 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1336 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1337 · Veure més »
1338
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1338 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1339 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1340 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1341 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1346 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1356 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1359 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1361 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1364 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1370 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1371 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1374 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1375 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1377 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1381 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1383 · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 14 de juliol · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1412 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 1432 · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 15 de maig · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 16 de juliol · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 17 de juliol · Veure més »
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 18 de juliol · Veure més »
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 18 de maig · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 23 de maig · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 24 de juliol · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 26 d'octubre · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia jalayírida і 30 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Djalayarides, Djalayàrida, Djalayàrides, Djalayírida, Djalayírides, Djalaírida, Djalaírides, Jalayàrida, Jalayàrides, Jalayírida, Jalayírides, Jalaírida, Jalaírides.
