Taula de continguts
54 les relacions: Adrià IV, Al-Mansur (abbàssida), Alexandre III (papa), Alfons III d'Astúries, Alonso Balmaseda, Alonso de Egea, Arquebisbat de Valladolid, Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la, Arxidiòcesi de València, Atilà de Zamora, Bisbat de Zamora (Mèxic), Bisbe, Casimiro López Llorente, Castella i Lleó, Catedral de Zamora, Concordat de 1851, Diòcesi d'Ourense, Diòcesi de Lleó, Diòcesi de Salamanca, Diego de Deza, Diego Gómez de Fuensalida, Domingo de Zamora, Dulcidio, Eduardo Poveda Rodríguez, Església Catòlica Romana, Espanya, Esteban de Zamora, Ferran I de Lleó, Jaume Font i Andreu, Jeroni de Perigord, Juan de Mella, Juan de Meneses y Orellana, Juan I de Zamora, Juan II de Zamora, Llatí, Llista d'arquebisbes de Toledo, Numància (Hispània), Pandèmia de grip de 1918, Papa Calixt II, Papa Eugeni III, Pedro Inguanzo Rivero, Portugal, Província de Zamora, Quarantena, Ramon Buxarrais i Ventura, Regne de Portugal, Ritu romà, Rodrigo Díaz de Vivar, Rodrigo de Castro Osorio, Rodrigo Sánchez de Arévalo, ... Ampliar l'índex (4 més) »
- Bisbes de Zamora
Adrià IV
de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.
Veure Diòcesi de Zamora і Adrià IV
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Veure Diòcesi de Zamora і Al-Mansur (abbàssida)
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Diòcesi de Zamora і Alexandre III (papa)
Alfons III d'Astúries
Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).
Veure Diòcesi de Zamora і Alfons III d'Astúries
Alonso Balmaseda
Alonso de Balmaseda fou un religiós agustí d'origen andalús, natural de la ciutat de Lucena que fou bisbe de Cassano (1670 - 1673) i de Girona (1673 -1679).
Veure Diòcesi de Zamora і Alonso Balmaseda
Alonso de Egea
Alonso de Egea (Saragossa o Ejea de los Caballeros, ? - Sevilla, 9 de juny de 1417) fou un religiós aragonès, que serví a Castella, sent bisbe de Zamora (1383-1395), d'Àvila (1395-1403) i arquebisbe de Sevilla (1403-1417) i patriarca de Constantinoble (1408-1417).
Veure Diòcesi de Zamora і Alonso de Egea
Arquebisbat de Valladolid
Escut de l'arquebisbat L'Arquebisbat de Valladolid és una seu episcopal de l'Església Catòlica a Espanya, constituïda com a diòcesi el 1595 i com axidiòcesi el 1857.
Veure Diòcesi de Zamora і Arquebisbat de Valladolid
Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la
Divisió eclesiàstica de Galícia. Moltes de les seves arxiprestats fan referència a entitats ètniques prerromanas, com Nemancos, Céltigos, Entíns o Postmarcs. Larxidiòcesi de Santiago de Compostel·la és la diòcesi o bisbat (territori eclesiàstic de l'Església Catòlica regit per un arquebisbe) amb la seu eclesiàstica a la catedral de Santiago de Compostel·la.
Veure Diòcesi de Zamora і Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Veure Diòcesi de Zamora і Arxidiòcesi de València
Atilà de Zamora
Atilà de Zamora (Tarassona, ca. 850 - Zamora, 916) va ser el primer bisbe de Zamora.
Veure Diòcesi de Zamora і Atilà de Zamora
Bisbat de Zamora (Mèxic)
El bisbat de Zamora (castellà: Diócesis de Zamora, llatí: Dioecesis Zamorensis in Mexico) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Morelia, i que pertany a la regió eclesiàstica Don Vasco.
Veure Diòcesi de Zamora і Bisbat de Zamora (Mèxic)
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Diòcesi de Zamora і Bisbe
Casimiro López Llorente
Casimiro López Llorente (El Burgo de Osma, 10 de novembre de 1950) és un sacerdot catòlic espanyol, que des de 2006 exerceix de bisbe de la Diòcesi de Sogorb-Castelló.
Veure Diòcesi de Zamora і Casimiro López Llorente
Castella i Lleó
Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.
Veure Diòcesi de Zamora і Castella i Lleó
Catedral de Zamora
Vista del Castell i Catedral de Zamora. La Catedral de Zamora és una església de Zamora, Castella i Lleó, Espanya, ubicada la riba dreta del riu Duero, en la part sud i alta de la ciutat vella.
Veure Diòcesi de Zamora і Catedral de Zamora
Concordat de 1851
El Concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu.
Veure Diòcesi de Zamora і Concordat de 1851
Diòcesi d'Ourense
La diòcesi d'Ourense (en llatí Dioecesis Auriensis) està situada a Galícia i és una seu sufragània de l'arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la.
Veure Diòcesi de Zamora і Diòcesi d'Ourense
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Veure Diòcesi de Zamora і Diòcesi de Lleó
Diòcesi de Salamanca
La diòcesi de Salamanca (en llatí Diœcesis Salmantina), amb Seu a la Catedral de l'Asunción (o Catedral Nova), té un territori de 7.876 km².
Veure Diòcesi de Zamora і Diòcesi de Salamanca
Diego de Deza
Diego de Deza OP (Toro, 1443/1444; Sevilla, 9 de juny de 1523)No es coneix la data de naixement de Deza.
Veure Diòcesi de Zamora і Diego de Deza
Diego Gómez de Fuensalida
Diego Gómez de Fuensalida (c.1371-1436) o simplement Diego de Fuensalida, va ser un noble i religiós castellà, proper a la figura de Ferran d'Antequera durant el Compromís de Casp i després en ser escollit sobirà de la Corona d'Aragó.
Veure Diòcesi de Zamora і Diego Gómez de Fuensalida
Domingo de Zamora
Domingo fou un religiós asturlleonés, que fou bisbe de Zamora aproximadament entre els anys 959 i 968.
Veure Diòcesi de Zamora і Domingo de Zamora
Dulcidio
Dulcidio fou un religiós gallec, que fou bisbe de Zamora aproximadament entre el 924 i el 950, i hauria estat segons alguns autors bisbe titular de Salamanca, quan era sede in partibus infidelium, dominada pels musulmans.
Veure Diòcesi de Zamora і Dulcidio
Eduardo Poveda Rodríguez
va ser bisbe de de la diòcesi Zamora i professor de filosofia de la Facultat de Teologia de València.
Veure Diòcesi de Zamora і Eduardo Poveda Rodríguez
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Diòcesi de Zamora і Església Catòlica Romana
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Diòcesi de Zamora і Espanya
Esteban de Zamora
Esteban va ser un religiós lleonès, bisbe de Zamora entre el 1149 i el 1174/75.
Veure Diòcesi de Zamora і Esteban de Zamora
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Veure Diòcesi de Zamora і Ferran I de Lleó
Jaume Font i Andreu
Jaume Font i Andreu (Vic, Osona, 23 de gener de 1894 - Donostia, 13 de febrer de 1963) fou un religiós català que exercí com a bisbe de Zamora i de Sant Sebastià.
Veure Diòcesi de Zamora і Jaume Font i Andreu
Jeroni de Perigord
Jeroni de Perigord (Perigord,?-Zamora, Castella, 1120) conegut en castellà com Jerónimo, fou un religiós d'origen francès, que va anar a Castella cridat per l'arquebisbe de Toledo i que fou bisbe de València (c.1098-1102), de Salamanca (1102-1120) i d'Àvila (1103-1120) Natiu de Perigord, fou un dels múltiples clergues reclutats i portats a la península Ibèrica per l'arquebisbe de Toledo, Bernardo el 1096.
Veure Diòcesi de Zamora і Jeroni de Perigord
Juan de Mella
fou un cardenal castellà, fill de Fernando de Mella i Catalina de Alfonso.
Veure Diòcesi de Zamora і Juan de Mella
Juan de Meneses y Orellana
Juan de Meneses y Orellana (Talavera de la Reina, ? - 7 de març de 1494) va ser un noble i religiós castellà.
Veure Diòcesi de Zamora і Juan de Meneses y Orellana
Juan I de Zamora
Juan fou un religiós asturlleonés, que fou bisbe de Zamora entre els anys 916 i c.924, després de sant Atilà.
Veure Diòcesi de Zamora і Juan I de Zamora
Juan II de Zamora
Juan fou un religiós lleonès, que fou bisbe de Zamora aproximadament entre els anys 970 i 985.
Veure Diòcesi de Zamora і Juan II de Zamora
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Diòcesi de Zamora і Llatí
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Veure Diòcesi de Zamora і Llista d'arquebisbes de Toledo
Numància (Hispània)
Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).
Veure Diòcesi de Zamora і Numància (Hispània)
Pandèmia de grip de 1918
Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.
Veure Diòcesi de Zamora і Pandèmia de grip de 1918
Papa Calixt II
Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.
Veure Diòcesi de Zamora і Papa Calixt II
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Veure Diòcesi de Zamora і Papa Eugeni III
Pedro Inguanzo Rivero
Pedro Inguanzo Rivero (Llanes, 22 de desembre de 1764 - † Toledo, 30 de gener de 1836) va ser un eclesiàstic espanyol, que seria successivament Bisbe de Zamora i Arquebisbe de Toledo.
Veure Diòcesi de Zamora і Pedro Inguanzo Rivero
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Diòcesi de Zamora і Portugal
Província de Zamora
La província de Zamora es troba a l'oest de Castella i Lleó, amb capital a la ciutat homònima.
Veure Diòcesi de Zamora і Província de Zamora
Quarantena
200x200px El terme quarantena deriva del nombre quaranta i fa referència a l'acció d'aïllar o apartar persones o animals durant un període, per evitar o limitar el risc que estenguin una determinada malaltia contagiosa.
Veure Diòcesi de Zamora і Quarantena
Ramon Buxarrais i Ventura
és un eclesiàstic català, que ha estat bisbe de Zamora entre 1971 y 1973, i bisbe de Màlaga entre 1973 i 1991, en que va renunciar com a tal.
Veure Diòcesi de Zamora і Ramon Buxarrais i Ventura
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Diòcesi de Zamora і Regne de Portugal
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Diòcesi de Zamora і Ritu romà
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Diòcesi de Zamora і Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo de Castro Osorio
Rodrigo de Castro Osorio (Valladolid, 1523 - Sevilla, 1600) fou un cardenal espanyol, Bisbe de Zamora (1574-1578) i de la diòcesi de Conca (1578-1581), Arquebisbe de Sevilla (1581-1600) i membre del Consell d'Estat d'Espanya i de la Inquisició durant el regnat de Felip II.
Veure Diòcesi de Zamora і Rodrigo de Castro Osorio
Rodrigo Sánchez de Arévalo
Rodrigo o Ruy Sánchez de Arévalo (Santa María la Real de Nieva, Castella, 1404/1405 - 1470) fou un pedagog, historiador, diplomàtic i escriptor castellà del.
Veure Diòcesi de Zamora і Rodrigo Sánchez de Arévalo
Salomón de Zamora
Salomón, també anomenat Salomar per Gil González Dávila i altres autors, fou un religiós lleonès, que fou bisbe de Zamora aproximadament entre el 985 i el 986.
Veure Diòcesi de Zamora і Salomón de Zamora
Vacceus
Excavació d'un jaciment arqueològic dels vacceus prop de Pintia Els vacceus (en llatí Vaccaei) foren un poble de la província Tarraconense a la regió del riu Duero, a la vora del riu Esla.
Veure Diòcesi de Zamora і Vacceus
Zamora
Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom, pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Diòcesi de Zamora і Zamora
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Diòcesi de Zamora і 1062
Vegeu també
Bisbes de Zamora
- Atilà de Zamora
- Diòcesi de Zamora
- Diego de Deza
- Jeroni de Perigord
- Manuel Arce Ochotorena
També conegut com Bisbat de Zamor, Bisbat de Zamora, Bisbe de Zamora.