Accés més ràpid que el navegador!
206 les relacions: Aeque principaliter, Alvèrnia-Roine-Alps, Annuario Pontificio, Arianisme, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Sens, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Alet, Bisbat d'Orange, Bisbat de Castres, Bisbat de Die, Bisbat de Gap, Bisbat de Lieja, Bisbat de Luçon, Bisbat de Metz, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Viviers, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Catedral, Clermont, Coadjutor, Concordat del 1801, Congregació per als Bisbes, Consistori papal, Contrareforma, Delfinat, Departament francès, Dia (Droma), Diòcesi, Droma, Edat mitjana, Edicte de Nantes, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Eusebi de Vercelli, Evangelització, Felip I de Savoia, França, Francès, Gregori X, Grenoble, Guillem de Savoia, Hugonot, Jean de Lorena, ..., Lió, Llatí, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de França, Louis Duchesne, Màrtir cristià, Orde de Sant Benet, Parròquia eclesiàstica, Pietro Riario, Pius VII, Primera Croada, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, Reforma Protestant, Regne de Borgonya, Regne de França, Ritu romà, Sant Paul de Tricastin, Seminari, Seu vacant, Valença, 1011, 1016, 1025, 1031, 1056, 1072, 1082, 1084, 1095, 1107, 1137, 1141, 1146, 1154, 1156, 1185, 1186, 1188, 1200, 1220, 1225, 1239, 1243, 1267, 1268, 1272, 1274, 1275, 1281, 1283, 1297, 1298, 1331, 1337, 1342, 1350, 1352, 1354, 1377, 1379, 1383, 1388, 1390, 1426, 1447, 1468, 1472, 1474, 1491, 1503, 1505, 1520, 1521, 1522, 1523, 1531, 1536, 1553, 1554, 1566, 1574, 1598, 1604, 1622, 1623, 1639, 1654, 1655, 1692, 1693, 1705, 1725, 1726, 1771, 1772, 1788, 1789, 1801, 1802, 1806, 1815, 1819, 1822, 1840, 1857, 1865, 1875, 1905, 1906, 1911, 1912, 1919, 1920, 1932, 1951, 1952, 1955, 1957, 1966, 1977, 1978, 2001, 2002, 2013, 2014, 374, 419, 450, 499, 517, 520, 549, 567, 581, 585, 638, 641, 804, 835, 840, 859, 879, 886, 899, 909, 924, 946, 947, 949, 950, 960, 980, 990, 995, 997. Ampliar l'índex (156 més) »
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Nou!!: Bisbat de Valença і Aeque principaliter · Veure més »
Alvèrnia-Roine-Alps
Alvèrnia-Roine-Alps (Auvergne-Rhône-Alpes en francès; Auvèrnhe Ròse Aups en occità; Ôvèrgne-Rôno-Arpes en francoprovençal) és una de les 13 regions de la França europea creada l'1 de gener de 2016, que comprèn la Metròpoli de Lió i 12 departaments.
Nou!!: Bisbat de Valença і Alvèrnia-Roine-Alps · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Valença і Annuario Pontificio · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Bisbat de Valença і Arianisme · Veure més »
Arquebisbat d'Albi
L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.
Nou!!: Bisbat de Valença і Arquebisbat d'Albi · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Bisbat de Valença і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Bisbat de Valença і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Bisbat de Valença і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: Bisbat de Valença і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Bisbat d'Agde
XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat d'Agde · Veure més »
Bisbat d'Alet
El bisbe Nicolas Pavillon (1639-1677). El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat d'Alet · Veure més »
Bisbat d'Orange
Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat d'Orange · Veure més »
Bisbat de Castres
XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat de Castres · Veure més »
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat de Die · Veure més »
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat de Gap · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat de Lieja · Veure més »
Bisbat de Luçon
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Richelieu, bisbe de Luçon del 1606 al 1624. El bisbat de Luçon (francès: Diocèse de Luçon, llatí: Dioecesis Lucionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat de Luçon · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbat de Viviers · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Valença і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Valença і Butlla · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Valença і Catedral · Veure més »
Clermont
* Toponímia.
Nou!!: Bisbat de Valença і Clermont · Veure més »
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Valença і Coadjutor · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat de Valença і Concordat del 1801 · Veure més »
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Nou!!: Bisbat de Valença і Congregació per als Bisbes · Veure més »
Consistori papal
Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.
Nou!!: Bisbat de Valença і Consistori papal · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Valença і Contrareforma · Veure més »
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Nou!!: Bisbat de Valença і Delfinat · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Bisbat de Valença і Departament francès · Veure més »
Dia (Droma)
Dia (en francès Die) és un municipi francès, situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bisbat de Valença і Dia (Droma) · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Valença і Diòcesi · Veure més »
Droma
La Droma (Droma en occità, Drôme en francès) és un departament occità de França, situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bisbat de Valença і Droma · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Bisbat de Valença і Edat mitjana · Veure més »
Edicte de Nantes
L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.
Nou!!: Bisbat de Valença і Edicte de Nantes · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Valença і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Valença і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Valença і Església sufragània · Veure més »
Eusebi de Vercelli
Eusebi de Vercelli (Eusebius Vercellensis) va ser un religiós que va viure al, bisbe de Vercelli i campió de l'ortodòxia.
Nou!!: Bisbat de Valença і Eusebi de Vercelli · Veure més »
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Valença і Evangelització · Veure més »
Felip I de Savoia
Felip I de Savoia (Aiguebelle, Savoia 1207 - Roussillon 1285) fou el comte de Savoia entre 1268 i 1285 i pel seu casament comte de Borgonya entre 1267 i 1279.
Nou!!: Bisbat de Valença і Felip I de Savoia · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Bisbat de Valença і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat de Valença і Francès · Veure més »
Gregori X
Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.
Nou!!: Bisbat de Valença і Gregori X · Veure més »
Grenoble
Grenoble (Grenoblo en francoprovençal) és una ciutat francesa, situada al departament de la Isèra, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bisbat de Valença і Grenoble · Veure més »
Guillem de Savoia
Guillem de Savoia (? - Viterbo o Brescia al mes de novembre de 1239) fou bisbe de Valença de 1231 a 1239 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que mai no va poder exercir les seves prerrogatives aLieja.
Nou!!: Bisbat de Valença і Guillem de Savoia · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Bisbat de Valença і Hugonot · Veure més »
Jean de Lorena
Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi, Valença, Nantes i Agen.
Nou!!: Bisbat de Valença і Jean de Lorena · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Bisbat de Valença і Lió · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Valença і Llatí · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Bisbat de Valença і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Bisbat de Valença і Llista de reis de França · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Bisbat de Valença і Louis Duchesne · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat de Valença і Màrtir cristià · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Valença і Orde de Sant Benet · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Valença і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pietro Riario
Pietro Riario (Savona, Ligúria, 1445 - Roma, Laci, 1474) fou un eclesiàstic franciscà i cardenal de la cúria romana.
Nou!!: Bisbat de Valença і Pietro Riario · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Valença і Pius VII · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Bisbat de Valença і Primera Croada · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Valença і Província eclesiàstica · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat de Valença і Qui Christi Domini · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Bisbat de Valença і Reforma Protestant · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Bisbat de Valença і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Bisbat de Valença і Regne de França · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Valença і Ritu romà · Veure més »
Sant Paul de Tricastin
Sent Paul de Tricastin (en francès Saint-Paul-Trois-Châteaux) és un municipi francès del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bisbat de Valença і Sant Paul de Tricastin · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Bisbat de Valença і Seminari · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Bisbat de Valença і Seu vacant · Veure més »
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bisbat de Valença і Valença · Veure més »
1011
El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1011 · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1016 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1025 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1031 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1056 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1072 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1082 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1084 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1095 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1107 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1137 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1141 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1146 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1154 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1156 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1185 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1186 · Veure més »
1188
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1188 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1200 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1220 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1225 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1239 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1243 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1267 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1268 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1272 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1274 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1275 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1281 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1283 · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1297 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1298 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1331 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1337 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1342 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1350 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1352 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1354 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1377 · Veure més »
1379
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1379 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1383 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1388 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1390 · Veure més »
1426
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1426 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1447 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1468 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1472 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1474 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1491 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1503 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1505 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1520 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1521 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1522 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1523 · Veure més »
1531
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1531 · Veure més »
1536
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1536 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1553 · Veure més »
1554
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1554 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1566 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1574 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1598 · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1604 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1622 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1623 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1639 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1654 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1655 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1692 · Veure més »
1693
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1693 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1705 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1725 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1726 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1771 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1772 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1788 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1789 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1801 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1802 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1806 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1815 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1819 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1822 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1840 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1857 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1865 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1875 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1905 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1906 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1911 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1912 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1920 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1932 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1951 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1952 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1955 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1957 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1966 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 1977 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Bisbat de Valença і 1978 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Bisbat de Valença і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 2002 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Valença і 2013 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Valença і 2014 · Veure més »
374
El 374 (CCCLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 374 · Veure més »
419
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 419 · Veure més »
450
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 450 · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 499 · Veure més »
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Valença і 517 · Veure més »
520
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 520 · Veure més »
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 549 · Veure més »
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 567 · Veure més »
581
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 581 · Veure més »
585
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 585 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 638 · Veure més »
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 641 · Veure més »
804
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 804 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 835 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 840 · Veure més »
859
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 859 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 879 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 886 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 899 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 909 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 924 · Veure més »
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 946 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 947 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 949 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 950 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 960 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Valença і 980 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 990 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 995 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Valença і 997 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat de Valence, Bisbat de Valence, Die et Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bisbat de Valença i Die, Bisbe de Valença, Diòcesi de Valença.
