Taula de continguts
33 les relacions: Aeque principaliter, Catedral, Catolicisme, Climent VII, Concili del Laterà III, Diòcesi titular, Església sufragània, Esteve màrtir, Joana II de Nàpols, Llatí, Nunci apostòlic, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Parròquia eclesiàstica, Patrick Coveney, Pius VII, Província eclesiàstica, Ramon Iglésias i Navarri, Ritu bizantí, Ritu romà, Romans d'Orient, Terratrèmol, 1108, 1208, 1401, 1430, 1456, 1483, 1484, 1818, 1968.
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Veure Diòcesi de Satrianum і Aeque principaliter
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Diòcesi de Satrianum і Catedral
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Diòcesi de Satrianum і Catolicisme
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Diòcesi de Satrianum і Climent VII
Concili del Laterà III
El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.
Veure Diòcesi de Satrianum і Concili del Laterà III
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Veure Diòcesi de Satrianum і Diòcesi titular
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Diòcesi de Satrianum і Església sufragània
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Veure Diòcesi de Satrianum і Esteve màrtir
Joana II de Nàpols
Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435) va ser una noble italiana comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).
Veure Diòcesi de Satrianum і Joana II de Nàpols
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Diòcesi de Satrianum і Llatí
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Veure Diòcesi de Satrianum і Nunci apostòlic
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Diòcesi de Satrianum і Orde de Frares Menors
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Diòcesi de Satrianum і Orde de Sant Benet
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Diòcesi de Satrianum і Orde del Cister
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Diòcesi de Satrianum і Orde dels Predicadors
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Diòcesi de Satrianum і Parròquia eclesiàstica
Patrick Coveney
fou un religiós irlandès i diplomàtic al servei de la Santa Seu, des de 2009 nunci apostòlic emèrit a Grècia.
Veure Diòcesi de Satrianum і Patrick Coveney
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Diòcesi de Satrianum і Pius VII
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Diòcesi de Satrianum і Província eclesiàstica
Ramon Iglésias i Navarri
Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.
Veure Diòcesi de Satrianum і Ramon Iglésias i Navarri
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Diòcesi de Satrianum і Ritu bizantí
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Diòcesi de Satrianum і Ritu romà
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Veure Diòcesi de Satrianum і Romans d'Orient
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Veure Diòcesi de Satrianum і Terratrèmol
1108
;Països Catalans.
Veure Diòcesi de Satrianum і 1108
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Diòcesi de Satrianum і 1208
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Diòcesi de Satrianum і 1401
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Diòcesi de Satrianum і 1430
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Diòcesi de Satrianum і 1456
1483
;Països Catalans.
Veure Diòcesi de Satrianum і 1483
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Diòcesi de Satrianum і 1484
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Diòcesi de Satrianum і 1818
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Diòcesi de Satrianum і 1968