Accés més ràpid que el navegador!
176 les relacions: Albert el Gran, Alemanya, Anna Schäffer, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Paderborn, Arquebisbat de Praga, Arquebisbat de Salzburg, Arquebisbat de Trèveris, Baixa Àustria, Baptisme, Baviera, Bisbat de Freising, Bisbat de Münster, Bisbat de Nitra, Bisbat de Passau, Bisbe, Bohèmia, Bonifaci de Fulda, Butlla, Cardenal, Carmelites, Ciril i Metodi, Coadjutor, Companyia de Jesús, Concordat, Congregació de la doctrina de la Fe, Danubi, Dècada del 760, Diòcesi, Doctor de l'Església, Ducat de Baviera, Dyje, Emmerà de Ratisbona, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Eslaus, Eslovàquia, Gerhard Ludwig Müller, Guerra dels Trenta Anys, Joan Teodor de Baviera, Joseph Fesch, Karl Weinmann, Lusàcia, Metropolità, Monestir, Moràvia, Napoleó Bonaparte, Nitra, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, ..., Orde dels Predicadors, Pannònia, Pius VII, Primat (eclesiàstic), Ratisbona, Reforma Protestant, Regla de sant Benet, Regne de Baviera, Ritu romà, Rupert de Salzburg, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Seu, Seminari, Silèsia, Wittelsbach, Wolfgang de Ratisbona, 1023, 1036, 1060, 1089, 1105, 1106, 1126, 1132, 1155, 1164, 1167, 1185, 1187, 1204, 1226, 1227, 1246, 1247, 1259, 1260, 1262, 1277, 1296, 1313, 1340, 1342, 1365, 1368, 1381, 1383, 1384, 1409, 1421, 1428, 1437, 1450, 1457, 1465, 1466, 1492, 1507, 1538, 1548, 1563, 1564, 1567, 1569, 1579, 1598, 1600, 1602, 1613, 1614, 1649, 1653, 1661, 1663, 1664, 1666, 1667, 1668, 1669, 1685, 1716, 1719, 1721, 1727, 1763, 1764, 1768, 1769, 1787, 1789, 1790, 1803, 1805, 1810, 1817, 1818, 1829, 1832, 1833, 1841, 1842, 1857, 1858, 1906, 1927, 1961, 1962, 1981, 1982, 2002, 2012, 652, 739, 762, 768, 791, 816, 817, 847, 864, 891, 893, 894, 930, 941, 972, 994. Ampliar l'índex (126 més) »
Albert el Gran
Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Albert el Gran · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Alemanya · Veure més »
Anna Schäffer
Anna Schäffer (Mindelstetten, 18 de febrer de 1882 – Mindelstetten, 5 d'octubre de 1925) va ser una dona catòlica de Baviera que va passar dinou anys invàlida després d'un accident a la feina, va passar els últims anys de la seva vida dedicada a la pregària i la pobresa: beatificada el 1998, va ser proclamada santa pel Papa Benet XVI el 21 de d'octubre de 2012.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Anna Schäffer · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Paderborn
Larquebisbat de Paderborn - Erzbistum Paderborn en alemany, Archidioecesis Paderbornensis en llatí- és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Arquebisbat de Paderborn · Veure més »
Arquebisbat de Praga
Escut de l'arquebisbat Larquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Arquebisbat de Praga · Veure més »
Arquebisbat de Salzburg
LArquebisbat de Salzburg o Principat-Arquebisbat de Salzburg —Fürst-Erzbistum Salzburg, Archidioecesis Salisburgensis — va ser una jurisdicció i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre el i principis del.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Arquebisbat de Salzburg · Veure més »
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »
Baixa Àustria
Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Baixa Àustria · Veure més »
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Baptisme · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Baviera · Veure més »
Bisbat de Freising
Catedral Orgue Palau arquebisbal (Palau Holnstein) Escut de l'arxidiòcesi El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Bisbat de Freising · Veure més »
Bisbat de Münster
El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Bisbat de Münster · Veure més »
Bisbat de Nitra
El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Bisbat de Nitra · Veure més »
Bisbat de Passau
El bisbat de Passau o Diòcesi de Passau és una jurisdicció eclesiàstica catòlica d'Alemanya i a l'edat mitjana també un principat eclesiàstic.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Bisbat de Passau · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Bisbe · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Bohèmia · Veure més »
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Bonifaci de Fulda · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Butlla · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Cardenal · Veure més »
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Carmelites · Veure més »
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Ciril i Metodi · Veure més »
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Coadjutor · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Companyia de Jesús · Veure més »
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Concordat · Veure més »
Congregació de la doctrina de la Fe
La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica, està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Congregació de la doctrina de la Fe · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Danubi · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Dècada del 760 · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Diòcesi · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Doctor de l'Església · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Ducat de Baviera · Veure més »
Dyje
El Dyje en txec i Thaya en alemany Thayaés un riu de l'Europa central, afluent del riu Morava.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Dyje · Veure més »
Emmerà de Ratisbona
Emmerà de Ratisbona, (Poitiers, començament del - Ratisbona, Baviera, ca. 652) fou un bisbe de Ratisbona, mort com a màrtir.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Emmerà de Ratisbona · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Església sufragània · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Eslaus · Veure més »
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Eslovàquia · Veure més »
Gerhard Ludwig Müller
Gerhard Ludwig Müller (nascut el 31 de desembre de 1947) és un cardenal catòlic alemany i Prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe des del seu nomenament pel Papa Benet XVI el 2 de juliol de 2012.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Gerhard Ludwig Müller · Veure més »
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »
Joan Teodor de Baviera
Joan Teodor de Baviera (3 de setembre de 1703 a Múnic – 27 de gener de 1763 a Lieja) era príncep-bisbe de Ratisbona, de Freising, i del principat de Lieja.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Joan Teodor de Baviera · Veure més »
Joseph Fesch
Joseph Fesch (Ajaccio, 1763 – Roma, 1839) fou un cardenal francès i oncle matern de Napoleó Bonaparte.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Joseph Fesch · Veure més »
Karl Weinmann
Karl Weinmann (Vohenstrauß, 22 de desembre de 1873 - ?) fou un musicògraf alemany.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Karl Weinmann · Veure més »
Lusàcia
Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca. Es divideix entre.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Lusàcia · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Metropolità · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Monestir · Veure més »
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Moràvia · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nitra
Nitra és una ciutat de l'oest d'Eslovàquia que es troba al peu de la muntanya Zobor i s'estén al llarg del riu Nitra.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Nitra · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Orde dels Predicadors · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Pannònia · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Pius VII · Veure més »
Primat (eclesiàstic)
Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Primat (eclesiàstic) · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Ratisbona · Veure més »
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Reforma Protestant · Veure més »
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Regla de sant Benet · Veure més »
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Regne de Baviera · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Ritu romà · Veure més »
Rupert de Salzburg
Rupert de Salzburg --o Ruprecht, Hrodperht, Hrodpreht, Roudbertus, Rudbertus, Robert-- (660? - 710) va ser un bisbe, fundador de la ciutat de Salzburg, venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Rupert de Salzburg · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Santa Seu · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Seminari · Veure més »
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Silèsia · Veure més »
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Wittelsbach · Veure més »
Wolfgang de Ratisbona
Wolfgango, o Volfang o Wolfang (Pfulligen, Suàbia, 924 - Pupping, Àustria, 31 d'octubre de 994) va ser un monjo benedictí; es formà a Reichenau i a Würzburg i fou monjo a Einsiedeln i bisbe de Ratisbona (972), hi organitzà el bisbat i la vida monàstica.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і Wolfgang de Ratisbona · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1023 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1036 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1060 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1089 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1105 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1106 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1126 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1132 · Veure més »
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1155 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1164 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1167 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1185 · Veure més »
1187
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1187 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1204 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1226 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1227 · Veure més »
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1246 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1247 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1259 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1260 · Veure més »
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1262 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1277 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1296 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1313 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1340 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1342 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1365 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1368 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1381 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1383 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1384 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1409 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1421 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1428 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1437 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1450 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1457 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1465 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1466 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1492 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1507 · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1538 · Veure més »
1548
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1548 · Veure més »
1563
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1563 · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1564 · Veure més »
1567
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1567 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1569 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1579 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1598 · Veure més »
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1600 · Veure més »
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1602 · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1613 · Veure més »
1614
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1614 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1649 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1653 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1661 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1663 · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1664 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1666 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1667 · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1668 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1669 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1685 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1716 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1719 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1721 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1727 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1763 · Veure més »
1764
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1764 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1768 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1769 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1787 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1789 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1790 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1803 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1805 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1810 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1817 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1818 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1829 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1832 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1833 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1841 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1842 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1858 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1906 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1927 · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1961 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1962 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1981 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 1982 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 2002 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 2012 · Veure més »
652
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 652 · Veure més »
739
El 739 (DCCXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 739 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 762 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 768 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 791 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 816 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 817 · Veure més »
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 847 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 864 · Veure més »
891
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 891 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 893 · Veure més »
894
El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 894 · Veure més »
930
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 930 · Veure més »
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 941 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 972 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Ratisbona і 994 · Veure més »
