Accés més ràpid que el navegador!
232 les relacions: Annuario Pontificio, Antoni de Pàdua, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Quito, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Trento, Arquebisbe, Arxiduc d'Àustria, Atanasi d'Alexandria, Basílica de Sant Antoni de Pàdua, Berenguer I d'Itàlia, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Ivrea, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Brescia, Bisbat de Castres, Bisbat de Chiang Mai, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Nicosia, Bisbat de Pavia, Bisbat de Treviso, Bisbat de Verona, Bisbat de Vicenza, Brasil, Brenta, Butlla, Capítol (catolicisme), Cardenal, Carrara, Catedral, Catedral de Pàdua, Catolicisme, Cesare Cantù, Climent XIII, Concili d'Aquileia, Concordat de Worms, Concubinat, Daniel de Pàdua, Diòcesi, Dioclecià, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Equador, Església sufragània, Galleria degli Uffizi, Gregorio Barbarigo, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Orient, Justina de Pàdua, ..., Kenya, Lleó IX, Lliga Llombarda, Lluís II d'Itàlia, Lluc (evangelista), Ludovico Antonio Muratori, Malamocco, Maties (apòstol), Matilde de Canossa, Màrtir cristià, Missió religiosa, Mont Grappa, Municipi romà, Nicolau II (papa), Orde de Sant Benet, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Otó II del Sacre Imperi, Papa, Papa Pau II, Parròquia eclesiàstica, Patriarca Llatí de Jerusalem, Patriarcat d'Aquileia, Patriarcat de Venècia, Pàdua, Persecució de Dioclecià, Prelat, Prelatura territorial de Loreto, Prosdòcim de Pàdua, Província de Belluno, Província de Pàdua, Província de Treviso, Província de Venècia, Província de Vicenza, Regió eclesiàstica Triveneto, Rei d'Itàlia, Resistència italiana, Ritu romà, Roma, Sant Pere, Santa Seu, Sínode, Segle V, Segle VI, Seminari, Simonia, Solan, Tailàndia, Valsugana, Vèneto, Vicariat, Visigots, 1027, 1031, 1040, 1047, 1048, 1059, 1060, 1064, 1080, 1084, 1090, 1095, 1096, 1097, 1106, 1125, 1128, 1145, 1148, 1165, 1185, 1186, 1213, 1214, 1228, 1229, 1239, 1250, 1283, 1285, 1286, 1287, 1295, 1299, 1302, 1319, 1352, 1353, 1359, 1370, 1371, 1373, 1374, 1386, 1388, 1392, 1396, 1402, 1406, 1409, 1428, 1447, 1448, 1459, 1460, 1481, 1485, 1487, 1507, 1509, 1517, 1524, 1555, 1570, 1577, 1590, 1594, 1625, 1629, 1631, 1632, 1636, 1639, 1641, 1642, 1663, 1664, 1671, 1684, 1697, 1722, 1723, 1730, 1742, 1743, 1758, 1767, 1772, 1786, 1796, 1807, 1818, 1819, 1821, 1856, 1857, 1882, 1906, 1923, 1931, 1932, 1945, 1949, 1964, 1982, 1988, 1989, 2015, 250, 342, 345, 356, 571, 577, 680, 827, 828, 840, 855, 866, 874, 896, 897, 915, 917, 942, 952, 964, 967, 992. Ampliar l'índex (182 més) »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Annuario Pontificio · Veure més »
Antoni de Pàdua
Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Antoni de Pàdua · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Arquebisbat de Florència · Veure més »
Arquebisbat de Quito
Larquebisbat de Quito (castellà: Arquidiócesis de Quito; llatí: Archidioecesis Quitensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Equador.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Arquebisbat de Quito · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Arquebisbe · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria (en grec antic Άθανάσιος) fou un prevere de l'església d'Alexandria, fill d'Isidora, la germana de Ciril d'Alexandria.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Basílica de Sant Antoni de Pàdua
La Basílica de Sant Antoni (en italià Basilica di Sant'Antonio) és un temple religiós de la ciutat italiana de Pàdua, construït entre els anys 1238 i 1310.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Basílica de Sant Antoni de Pàdua · Veure més »
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat d'Acqui · Veure més »
Bisbat d'Adria-Rovigo
El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Castres
XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Castres · Veure més »
Bisbat de Chiang Mai
El bisbat de Chiang Mai (tailandès: เขตมิสซังเชียงใหม่; llatí: Dioecesis Chiangmaiensis) és una seu de l'Església catòlica a Tailàndia, sufragània de l'arquebisbat de Bangkok.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Chiang Mai · Veure més »
Bisbat de Concordia-Pordenone
cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »
Bisbat de Nicosia
El bisbat de Nicosia (italià: diocesi di Nicosia; llatí: Dioecesis Nicosiensis o Herbitensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Nicosia · Veure més »
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Treviso · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Bisbat de Vicenza · Veure més »
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Brasil · Veure més »
Brenta
El Brenta és un riu del nord d'Itàlia al Vèneto.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Brenta · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Butlla · Veure més »
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Capítol (catolicisme) · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Cardenal · Veure més »
Carrara
Carrara és un municipi italià de 65.021 habitants a la província de Massa-Carrara.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Carrara · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Catedral · Veure més »
Catedral de Pàdua
La basílica de la catedral de Santa Maria de l'Assumpció més coneguda simplement com a Catedral de Pàdua és el principal lloc de culte catòlic de Pàdua i bisbat de la diòcesi del mateix nom, almenys des del.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Catedral de Pàdua · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Catolicisme · Veure més »
Cesare Cantù
Cesare Cantù (Brivio, Llombardia, 5 de desembre de 1804 — Milà, 1895) va ser un polític, historiador i literat italià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Cesare Cantù · Veure més »
Climent XIII
Climent XIII és el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Climent XIII · Veure més »
Concili d'Aquileia
El Concili d'Aquileia va ser un sínode de l'església catòlica, realitzat a Aquileia l'any 381 dC, fou part de la lluita entre les idees arrianes i ortodoxes en el cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Concili d'Aquileia · Veure més »
Concordat de Worms
El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Concordat de Worms · Veure més »
Concubinat
Concubinat és l'estat d'una dona que es troba en una relació de tipus matrimonial amb un home amb qui no s'hi pot casar, sovint per la diferència d'estatus social.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Concubinat · Veure més »
Daniel de Pàdua
Daniel de Pàdua (Pàdua, s. II - 168 o s. III - 304) fou un cristià, mort màrtir.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Daniel de Pàdua · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Diòcesi · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Dioclecià · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Equador
LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Equador · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Església sufragània · Veure més »
Galleria degli Uffizi
La Galleria degli Uffizi des de la ''Piazza della Signoria''. Es pot veure la forma característica del palau, que sembla una U. La Galleria degli Uffizi, amb el Palazzo Vecchio al fons La Galleria degli Uffizi és un important museu d'art situat al centre històric de Florència, a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Galleria degli Uffizi · Veure més »
Gregorio Barbarigo
Gregorio Barbarigo (Venècia, 16 de setembre de 1625 - Pàdua, 18 de juny de 1697) fou un cardenal catòlic, diplomàtic i acadèmic italià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Gregorio Barbarigo · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Justina de Pàdua
Justina de Pàdua (Pàdua?, s. III - 7 d'octubre de 304) fou una jove cristiana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Justina de Pàdua · Veure més »
Kenya
Mapa de Kenya Kenya és un estat de l'Àfrica oriental, limitat al nord pel Sudan del Sud i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Kenya · Veure més »
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Lleó IX · Veure més »
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Lliga Llombarda · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluc (evangelista)
Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Lluc (evangelista) · Veure més »
Ludovico Antonio Muratori
Luigi Antonio Muratori, llatinitzat com a Ludovicus Antonius Muratori, àlies Lamindius Pritanius (Vignola, 21 d'octubre de 1672 - Mòdena, 23 de gener de 1750), fou historiador, erudit i eclesiàstic italià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Ludovico Antonio Muratori · Veure més »
Malamocco
Llacuna de Venècia amb el port de Malamocco Malamocco Malamocco és una petita població de Venècia, situada a la part sud de l'illa del Lido; pertany a la Municipalità di Lido-Pellestrina; antigament es deia Metamaucum.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Malamocco · Veure més »
Maties (apòstol)
Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Maties (apòstol) · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Matilde de Canossa · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Màrtir cristià · Veure més »
Missió religiosa
San Antonio (Texas) Una missió és l'establiment d'un grup religiós per propagar la seva fe en territoris nous, sovint acompanyat d'una tasca social i d'expansió de la cultura d'origen dels missioners.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Missió religiosa · Veure més »
Mont Grappa
El Mont Grappa (Monte Grapa en vènet, Monte Grappa en italià) és una muntanya que es troba als Prealps de Véneto, una subdivisió dels Alps, i que s'eleva fins als 1.775 metres.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Mont Grappa · Veure més »
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Municipi romà · Veure més »
Nicolau II (papa)
Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Nicolau II (papa) · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Orde dels Predicadors · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Papa · Veure més »
Papa Pau II
Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Papa Pau II · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Patriarca Llatí de Jerusalem · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Patriarcat de Venècia · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Pàdua · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Prelat
Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Prelat · Veure més »
Prelatura territorial de Loreto
La Prelatura territorial de Loreto —prelatura territoriale di Loreto; Praelatura Territorialis ab Alma Domo Lauretana — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat d'Ancona-Osimo que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Prelatura territorial de Loreto · Veure més »
Prosdòcim de Pàdua
Prosdòcim de Pàdua (Grècia?, s. I - Pàdua, ca. 100) fou un dels primers cristians d'Itàlia i primer bisbe de Pàdua.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Prosdòcim de Pàdua · Veure més »
Província de Belluno
La província de Belluno (vènet Provincia de Bełun) és una província que forma part de la regió de Vèneto dins Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Província de Belluno · Veure més »
Província de Pàdua
La província de Pàdua és una província que forma part de la regió del Vèneto dins d'Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Província de Pàdua · Veure més »
Província de Treviso
La província de Treviso és una província que forma part de la regió del Vèneto dins Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Província de Treviso · Veure més »
Província de Venècia
La província de Venècia (igual en vènet, pronunciat proˈvinsja de veˈnɛsja) és una antiga província de la regió de Vèneto, dins Itàlia, en la qual es trobava la homònima ciutat de Venècia, que n'era la capital.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Província de Venècia · Veure més »
Província de Vicenza
La província de Vicenza és una província que forma part de la regió del Vèneto dins Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Província de Vicenza · Veure més »
Regió eclesiàstica Triveneto
Mapa de la Regió eclesiàstica Triveneto a Itàlia La regió eclesiàstica Triveneto és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Regió eclesiàstica Triveneto · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Rei d'Itàlia · Veure més »
Resistència italiana
Bandera dels Arditi del Popolo. Aquest grup va formar part de la Resistència italiana. El seu símbol era la destral que talla els fasces (símbol, al seu torn, del feixisme). La Resistència italiana o Resistència partisana (en italià, Resistenza italiana o partigiana) va ser un moviment armat d'oposició al feixisme i a les tropes d'ocupació nazis instal·lades a Itàlia durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Resistència italiana · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Ritu romà · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Roma · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Sant Pere · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Santa Seu · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Sínode · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Segle V · Veure més »
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Segle VI · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Seminari · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Simonia · Veure més »
Solan
Solan (en francès Soula) és un municipi francès del departament de l'Arieja i la regió d'Occitània.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Solan · Veure més »
Tailàndia
Tailàndia (ประเทศไทย en tailandès), formalment Regne de Tailàndia (ราช อาณาจักร ไทย, Ratcha-anachak Thai, en tailandès), és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos (gran part d'aquesta frontera la forma el riu Mekong), al sud-est amb Cambodja, al sud amb el Golf de Siam i Malàisia, i a l'oest amb el mar d'Andaman i Birmània.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Tailàndia · Veure més »
Valsugana
Valsugana (en alemany: Suganertal) és una vall del Trentino sud-oriental, junt els límits de les províncies de Vicenza i Belluno.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Valsugana · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Vèneto · Veure més »
Vicariat
En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Vicariat · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Bisbat de Pàdua і Visigots · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1027 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1031 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1040 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1047 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1048 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1059 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1060 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1064 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1080 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1084 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1090 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1095 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1096 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1097 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1106 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1125 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1128 · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1145 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1148 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1165 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1185 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1186 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1213 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1214 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1228 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1229 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1239 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1250 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1283 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1285 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1286 · Veure més »
1287
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1287 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1295 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1299 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1302 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1319 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1352 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1353 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1359 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1370 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1371 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1373 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1374 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1386 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1388 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1392 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1396 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1402 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1406 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1409 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1428 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1447 · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1448 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1459 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1460 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1481 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1485 · Veure més »
1487
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1487 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1507 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1509 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1517 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1524 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1555 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1570 · Veure més »
1577
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1577 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1590 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1594 · Veure més »
1625
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1625 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1629 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1631 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1632 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1636 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1639 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1641 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1642 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1663 · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1664 · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1671 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1684 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1697 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1722 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1723 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1730 · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1742 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1743 · Veure més »
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1758 · Veure més »
1767
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1767 · Veure més »
1772
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1772 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1786 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1796 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1807 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1818 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1819 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1821 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1856 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1857 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1882 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1906 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1923 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1931 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1932 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1945 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1949 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1964 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1982 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1988 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 1989 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 2015 · Veure més »
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 250 · Veure més »
342
El 342 (CCCXLII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 342 · Veure més »
345
El 345 (CCCXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 345 · Veure més »
356
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 356 · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 571 · Veure més »
577
El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 577 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 680 · Veure més »
827
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 827 · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 828 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 840 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 855 · Veure més »
866
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 866 · Veure més »
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 874 · Veure més »
896
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 896 · Veure més »
897
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 897 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 915 · Veure més »
917
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 917 · Veure més »
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 942 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 952 · Veure més »
964
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 964 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 967 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Pàdua і 992 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbe de Pàdua, Diòcesi de Pàdua.
