Accés més ràpid que el navegador!
327 les relacions: Abadia territorial de Montecassino, Abat, Aeque principaliter, Alberto Facundo Costa, Alexandre II (papa), Anaclet II, Annuario Pontificio, Antipapa, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Barile (Potenza), Basilicata, Bisbat d'Alessandria, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Oria, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Como, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Grosseto, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Tricarico, Bisbat de Verona, Bisbe, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Carmelites, Catolicisme, ..., Celestins, Clergues Regulars de Sant Pau, Climent VII, Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, Congregació de la Missió, Congregació per als Bisbes, Consistori papal, Dècada del 1300, Diòcesi, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Diòcesi titular, Església sufragània, Ferran I de les Dues Sicílies, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Giovanni Dominici, Imperi Romà d'Orient, In persona episcopi, Innocenci II, Italià, Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Lavello, Llatí, Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic, Martirologi romà, Maschito, Màrtir cristià, Melfi, Metropolità, Mitra, Municipi, Nicolau II (papa), Normands, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde dels Predicadors, Orde Trinitari, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pasqual II, Primera Croada, Província de Potenza, Regió eclesiàstica Basilicata, Ritu romà, Santa Seu, Teatins, Terra Santa, Terratrèmol, Venosa, 1014, 1042, 1053, 1058, 1059, 1067, 1068, 1069, 1071, 1072, 1078, 1089, 1092, 1093, 1097, 1101, 1102, 1105, 1137, 1143, 1155, 1177, 1179, 1193, 1200, 1202, 1213, 1217, 1222, 1223, 1224, 1236, 1252, 1253, 1254, 1261, 1265, 1266, 1275, 1278, 1280, 1290, 1295, 1299, 1302, 1305, 1316, 1317, 1324, 1326, 1328, 1330, 1331, 1334, 1341, 1342, 1346, 1347, 1348, 1349, 1360, 1362, 1363, 1366, 1367, 1369, 1371, 1374, 1375, 1382, 1383, 1384, 1385, 1386, 1387, 1390, 1395, 1398, 1400, 1412, 1418, 1419, 1420, 1425, 1431, 1437, 1446, 1447, 1450, 1455, 1457, 1459, 1469, 1472, 1478, 1480, 1482, 1486, 1488, 1492, 1494, 1497, 1498, 1499, 1501, 1506, 1509, 1510, 1513, 1519, 1520, 1527, 1528, 1537, 1542, 1546, 1547, 1548, 1551, 1552, 1566, 1567, 1571, 1572, 1574, 1584, 1585, 1587, 1590, 1591, 1594, 1595, 1598, 1605, 1610, 1611, 1620, 1621, 1622, 1626, 1634, 1635, 1636, 1638, 1640, 1644, 1645, 1648, 1653, 1654, 1666, 1671, 1674, 1677, 1678, 1684, 1685, 1696, 1697, 1698, 1699, 1710, 1718, 1724, 1726, 1727, 1728, 1730, 1735, 1737, 1738, 1743, 1747, 1748, 1764, 1765, 1766, 1778, 1779, 1780, 1784, 1786, 1792, 1801, 1811, 1818, 1822, 1824, 1827, 1828, 1829, 1837, 1847, 1848, 1849, 1851, 1865, 1871, 1878, 1880, 1881, 1890, 1891, 1901, 1905, 1907, 1911, 1912, 1913, 1923, 1924, 1928, 1930, 1931, 1934, 1935, 1966, 1973, 1976, 1981, 1986, 2002, 238, 443, 492, 493, 502. Ampliar l'índex (277 més) »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Abat · Veure més »
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Aeque principaliter · Veure més »
Alberto Facundo Costa
Alberto Facundo Costa "Tino Costa" (Buenos Aires, 9 de gener de 1985) és un futbolista argentí, que actualment juga de migcampista al Genoa CFC d'Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Alberto Facundo Costa · Veure més »
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Alexandre II (papa) · Veure més »
Anaclet II
Anaclet II, de nom seglar Pietro Pierleoni, (Roma, c. 1090 - Roma, 25 de gener de 1138) va ser un benedictí italià, que va esdevenir cardenal el 1106 i va ser elegit papa el 1130, en contraposició al papa Innocenci II, i es considera antipapa.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Anaclet II · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Annuario Pontificio · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Antipapa · Veure més »
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat d'Arle · Veure més »
Arquebisbat d'Oristany
Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Chieti-Vasto
cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Florència · Veure més »
Arquebisbat de Gaeta
Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Gaeta · Veure més »
Arquebisbat de Lecce
Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Lecce · Veure més »
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »
Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »
Barile (Potenza)
Barile (albanès Barilli) és un municipi italià, dins de la província de Potenza.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Barile (Potenza) · Veure més »
Basilicata
La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Basilicata · Veure més »
Bisbat d'Alessandria
El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat d'Alessandria · Veure més »
Bisbat d'Alife-Caiazzo
El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »
Bisbat d'Ascoli Piceno
El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »
Bisbat d'Oria
Francavilla Fontana, Santa Maria delle Grazie Ceglie Messapica, San Rocco, fresc di Domenico Carella Avetrana, campanar de l'església mare El bisbat d'Oria (italià: diocesi di Oria; llatí: Dioecesis Uritana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat d'Oria · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Concordia-Pordenone
cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Grosseto
El bisbat de Grosseto (italià:diocesi di Grosseto; llatí: Dioecesis Grossetana) és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Grosseto · Veure més »
Bisbat de Locri-Gerace
El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »
Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »
Bisbat de Nardò-Gallipoli
El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »
Bisbat de Senigallia
El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Senigallia · Veure més »
Bisbat de Sulmona-Valva
El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »
Bisbat de Teramo-Atri
Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »
Bisbat de Tricarico
El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Tricarico · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Bisbe · Veure més »
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats · Veure més »
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Carmelites · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Catolicisme · Veure més »
Celestins
La Congregació Benedictina dels Celestins (sigles: O.S.B. Cel.) o Celestins va ser fundada per Pietro del Morrone el 1254: el seu nom deriva del que després va prendre'n el fundador quan, en 1294, va ser elegit papa com a Celestí V. Per això es coneix també el fundador amb el nom de Sant Pere Celestí.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Celestins · Veure més »
Clergues Regulars de Sant Pau
La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Clergues Regulars de Sant Pau · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Climent VII · Veure més »
Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri
La Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, en llatí Congregatio Oratorii Sancti Philippi Nerii, és una congregació de sacerdots seculars i de seglars, constituïda com a societat de vida apostòlica.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri · Veure més »
Congregació de la Missió
La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina fundada a París el 1625 per Vicenç de Paül.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Congregació de la Missió · Veure més »
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Congregació per als Bisbes · Veure més »
Consistori papal
Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Consistori papal · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Dècada del 1300 · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu · Veure més »
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Diòcesi titular · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Església sufragània · Veure més »
Ferran I de les Dues Sicílies
, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Ferran I de les Dues Sicílies · Veure més »
Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül o Germanes de la Caritat és un institut catòlic femení amb vots simples, concretament una societat de vida apostòlica, fundada el 29 de novembre del 1633 i dedicada a la caritat i l'assistència a necessitats. Les seves membres posposen al seu nom les sigles F.d.C.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül · Veure més »
Giovanni Dominici
Giovanni Dominici (c. 1356, Florència - 10 de juny del 1419, Buda) fou un religiós dominic italià, arquebisbe de Ragusa, cardenal de San Sisto, diplomàtic, teòleg, poeta, orador i escriptor, proclamat beat el 1832.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Giovanni Dominici · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
In persona episcopi
In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex. seminaris, catedrals, oficials de la cúria).
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і In persona episcopi · Veure més »
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Innocenci II · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Italià · Veure més »
Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, anomenat el menor, cardenal de Santa Maria in Via Lata, cardenal de València o el "cardenal Borja" (València, 1472 - Fossombrone, 17 de gener de 1500) va ser un cardenal valencià del.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Joan de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada · Veure més »
Lavello
Lavello és un municipi de la província de Potenza, a Basilicata, Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Lavello · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Llatí · Veure més »
Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic
Lotari de Supplinburg (vers 1075 - Breitenwang, Tirol, 4 de desembre de 1137), dit "el Saxó", fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic com a Lotari II (o Lotari III) des de 1133 fins a la seva mort, el 1137.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Martirologi romà
El Martirologi romà (llatí: Martyrologium Romanum) és un llibre litúrgic de l'Església Catòlica Romana que conté la llista, ordenada per dies de celebració, de tots els màrtirs, sants i santes, beats i beates als quals l'Església Catòlica ha autoritzat que s'hi tributi culte públic.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Martirologi romà · Veure més »
Maschito
Maschito (albanès Mashqiti) és un municipi italià, dins de la província de Potenza.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Maschito · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Màrtir cristià · Veure més »
Melfi
Melfi és un municipi italià d'aproximadament 17.400 habitants, situat a la província de Potenza, a la regió Basilicata, a l'Itàlia meridional.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Melfi · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Metropolità · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Mitra · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Municipi · Veure més »
Nicolau II (papa)
Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Nicolau II (papa) · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Normands · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Orde de Frares Menors Conventuals · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Orde dels Predicadors · Veure més »
Orde Trinitari
LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Orde Trinitari · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Papa · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Pasqual II · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Primera Croada · Veure més »
Província de Potenza
La Província de Potenza és una província que forma part de la regió de Basilicata a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Província de Potenza · Veure més »
Regió eclesiàstica Basilicata
La regió de la Basilicata al territori italià La regió eclesiàstica Basilicata és una de les setze regions eclesiàstiques en les quals està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Regió eclesiàstica Basilicata · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Ritu romà · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Santa Seu · Veure més »
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Teatins · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Terra Santa · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Terratrèmol · Veure més »
Venosa
Venosa és una ciutat d'Itàlia a la Basilicata, província de Potenza, a la conca del riu Ofanto.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і Venosa · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1014 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1042 · Veure més »
1053
El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1053 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1058 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1059 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1067 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1068 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1069 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1071 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1072 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1078 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1089 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1092 · Veure més »
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1093 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1097 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1101 · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1102 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1105 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1137 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1143 · Veure més »
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1155 · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1177 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1179 · Veure més »
1193
El 1193 (MCXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1193 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1200 · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1202 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1213 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1217 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1222 · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1223 · Veure més »
1224
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1224 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1236 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1252 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1253 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1254 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1261 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1265 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1266 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1275 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1278 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1280 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1290 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1295 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1299 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1302 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1305 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1316 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1317 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1324 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1326 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1328 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1330 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1331 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1334 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1341 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1342 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1346 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1347 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1348 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1349 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1360 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1362 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1363 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1366 · Veure més »
1367
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1367 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1369 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1371 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1374 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1375 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1382 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1383 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1384 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1385 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1386 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1387 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1390 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1395 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1398 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1400 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1412 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1418 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1419 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1420 · Veure més »
1425
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1425 · Veure més »
1431
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1431 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1437 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1446 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1447 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1450 · Veure més »
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1455 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1457 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1459 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1469 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1472 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1478 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1480 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1482 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1486 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1488 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1492 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1494 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1497 · Veure més »
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1498 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1499 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1501 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1506 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1509 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1510 · Veure més »
1513
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1513 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1519 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1520 · Veure més »
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1527 · Veure més »
1528
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1528 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1537 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1542 · Veure més »
1546
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1546 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1547 · Veure més »
1548
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1548 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1551 · Veure més »
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1552 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1566 · Veure més »
1567
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1567 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1571 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1572 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1574 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1584 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1585 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1587 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1590 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1591 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1594 · Veure més »
1595
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1595 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1598 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1605 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1610 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1611 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1620 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1621 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1622 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1626 · Veure més »
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1634 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1635 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1636 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1638 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1640 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1644 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1645 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1648 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1653 · Veure més »
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1654 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1666 · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1671 · Veure més »
1674
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1674 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1677 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1678 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1684 · Veure més »
1685
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1685 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1696 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1697 · Veure més »
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1698 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1699 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1710 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1718 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1724 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1726 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1727 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1728 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1730 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1735 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1737 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1738 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1743 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1747 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1748 · Veure més »
1764
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1764 · Veure més »
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1765 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1766 · Veure més »
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1778 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1779 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1780 · Veure més »
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1784 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1786 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1792 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1801 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1811 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1818 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1822 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1824 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1827 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1828 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1829 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1837 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1847 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1848 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1849 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1851 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1865 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1871 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1878 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1880 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1881 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1890 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1891 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1901 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1905 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1907 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1911 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1912 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1913 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1923 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1924 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1928 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1931 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1934 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1935 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1966 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1973 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1976 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1981 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 1986 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 2002 · Veure més »
238
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 238 · Veure més »
443
El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 443 · Veure més »
492
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 492 · Veure més »
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 493 · Veure més »
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa і 502 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat de Melfi, Bisbe de Melfi, Diòcesi de Melfi-Rapolla-Venosa.
