Accés més ràpid que el navegador!
252 les relacions: Annuario Pontificio, Antipapa, Antonio Maria Zaccaria, Antonio Napolioni, Arquebisbat de Milà, Ascani Maria Sforza, Basili de Cesarea, Batalla d'Agnadello, Bèrgam, Benedetto Accolti el jove, Bernabé apòstol, Birreta, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Brescia, Bisbat de Crema, Bisbat de Fidenza, Bisbat de Màntua, Bisbat de Novara, Bisbat de Pavia, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Verona, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Bonifaci VIII, Bozzolo, Busseto, Butlla, Calixt III, Canonge, Capítol (catolicisme), Caravaggio (Bèrgam), Carles Borromeo, Carmelites, Cassano d'Adda, Catolicisme, Clergues Regulars de Sant Pau, Col·legiata, Concili de Trento, Concili Vaticà II, Confiteor, Consagració, Constantinoble, Contrareforma, Crònica, Cremona, Creu patriarcal, Croades, Diòcesi, Doctor de l'Església, ..., Ducat de Milà, Epístola, Ermini, Església sufragània, Francesc Spinelli, Gregori de Nazianz, Gregori VII, Homobó de Cremona, Imperi Carolingi, Innocenci III, Innocenci IV, Italià, Jeroni d'Estridó, Joan XXIII de Pisa, Litúrgia, Liutprand de Cremona, Llatí, Llombardia, Lotari I, Luteranisme, Martirologi, Missa, Mitra, Monestir, Monsenyor, Musseta, Napoleó Bonaparte, Ofertori, Oglio, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Paola Elisabetta Cerioli, Papa, Papa Gregori XIV, Parròquia eclesiàstica, Pau Miki, Pius XI, Protonotari apostòlic, Província de Bèrgam, Província de Cremona, Província de Màntua, Qüestió Romana, Regió eclesiàstica Llombardia, Regne Longobard, Regne napoleònic d'Itàlia, Relíquia, República de Venècia, Ritu romà, Riu Po, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant patró, Sant Roc, Santa Seu, Sínode diocesà, Segle IV, Segle IX, Segle V, Segle X, Segle XIV, Segle XIX, Segle XV, Seminari, Seu vacant, Simonia, Sotana, Trop (música), Viadana, Vicenç Grossi, 1004, 1030, 1031, 1067, 1068, 1078, 1079, 1087, 1096, 1117, 1162, 1163, 1167, 1168, 1185, 1197, 1198, 1215, 1248, 1249, 1250, 1260, 1288, 1290, 1296, 1297, 1298, 1312, 1313, 1317, 1318, 1325, 1327, 1329, 1331, 1349, 1361, 1383, 1386, 1389, 1390, 1401, 1402, 1405, 1411, 1412, 1414, 1423, 1457, 1458, 1466, 1475, 1476, 1486, 1502, 1505, 1507, 1519, 1523, 1549, 1550, 1551, 1560, 1566, 1580, 1590, 1591, 1599, 1601, 1607, 1610, 1621, 1643, 1670, 1675, 1676, 1681, 1682, 1697, 1704, 1717, 1718, 1749, 1790, 1791, 1829, 1831, 1837, 1839, 1844, 1846, 1847, 1850, 1867, 1871, 1914, 1915, 1923, 1952, 1962, 1972, 1973, 1978, 1983, 1990, 1992, 1993, 2001, 2015, 451, 501, 679, 680, 774, 800, 810, 817, 827, 841, 850, 880, 883, 910, 915, 924, 931, 960, 962, 970, 972, 973. Ampliar l'índex (202 més) »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Annuario Pontificio · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Antipapa · Veure més »
Antonio Maria Zaccaria
va ser un prevere italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de Sant Pau.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Antonio Maria Zaccaria · Veure més »
Antonio Napolioni
miniatura Antonio Napolioni (Camerino, 11 de desembre de 1957) és un religiós i bisbe italià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Antonio Napolioni · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Ascani Maria Sforza
Ascani Maria Sforza (Cremona, 3 de març de 1455 – Roma, 28 de maig de 1505) fou cardenal de l'església catòlica pel papa Sixte IV.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Ascani Maria Sforza · Veure més »
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Basili de Cesarea · Veure més »
Batalla d'Agnadello
La Batalla d'Agnadello va ser una de les més importants batalles de la Guerra de la Lliga de Cambrai, i una de les majors batalles de les Guerres d'Itàlia del.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Batalla d'Agnadello · Veure més »
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bèrgam · Veure més »
Benedetto Accolti el jove
Benedetto Accolti "el jove" (Arezzo 29 d'octubre de 1497-Florència 21 de novembre de 1549), patrici d'Arezzo.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Benedetto Accolti el jove · Veure més »
Bernabé apòstol
Bernabé o Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bernabé apòstol · Veure més »
Birreta
La birreta és un birret, capell quadrangular de seda acabat amb una borla del mateix color que fan servir els clergues catòlics.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Birreta · Veure més »
Bisbat de Bèrgam
L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Bèrgam · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Crema
El bisbat de Crema —diocesi de Crema; Dioecesis Cremensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Crema · Veure més »
Bisbat de Fidenza
El bisbat de Fidenza —diocesi di Fidenza; Dioecesis Fidentina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Modena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Fidenza · Veure més »
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Màntua · Veure més »
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Novara · Veure més »
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbe · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bonifaci VIII · Veure més »
Bozzolo
Bozzolo és un municipi situat al territori de la província de Màntua, a la regió de la Llombardia, (Itàlia).
Nou!!: Bisbat de Cremona і Bozzolo · Veure més »
Busseto
Giuseppe Verdi miniatura Busseto és un poble de 7.000 habitants a la província de Parma, a l'Emilia-Romagna al nord d'Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Busseto · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Butlla · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Calixt III · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Canonge · Veure més »
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Capítol (catolicisme) · Veure més »
Caravaggio (Bèrgam)
Caravaggio (també conegut com a Careàs) és un poble de 14.112 habitants (2001), de 32 km² i situat a la província de Bèrgam a la regió de Llombardia a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Caravaggio (Bèrgam) · Veure més »
Carles Borromeo
Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Carles Borromeo · Veure més »
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Nou!!: Bisbat de Cremona і Carmelites · Veure més »
Cassano d'Adda
Cassano d'Adda és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Milà, a la riba del riu Adda.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Cassano d'Adda · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Catolicisme · Veure més »
Clergues Regulars de Sant Pau
La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Clergues Regulars de Sant Pau · Veure més »
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Col·legiata · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Concili de Trento · Veure més »
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Concili Vaticà II · Veure més »
Confiteor
El Confiteor és una de les pregàries en llatí que es pot dir durant lActe de Confessió dels Pecats o Acte Penitencial davant Déu a l'inici de la missa del Ritu Romà de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Confiteor · Veure més »
Consagració
La consagració és la dedicació solemne a un propòsit o servei especial.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Consagració · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Constantinoble · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Contrareforma · Veure més »
Crònica
La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Crònica · Veure més »
Cremona
Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Cremona · Veure més »
Creu patriarcal
Creu patriarcal Creu patriarcal al revers del reial d'or de Mallorca (1310-1387) La creu patriarcal, també denominada creu arquebisbal i creu de Lorena, és un tipus de creu d'origen bizantí caracteritzada per tenir doble travesser desigual, essent el superior de menor longitud que l'inferior i representant la cartel·la que Ponci Pilat feu posar a la creu de Jesucrist amb la inscripció INRI.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Creu patriarcal · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Croades · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Diòcesi · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Doctor de l'Església · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Ducat de Milà · Veure més »
Epístola
Epístola (en llatí significa carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Epístola · Veure més »
Ermini
Exemplar fotografiat a la Regió de les Ardenes Un ermini blanc Un ermini, dret Il·lustració de l'any 1927 Exemplar fotografiat a Eslovàquia Un ermini dissecat Exemplar amb el pelatge d'estiu ''La dama de l'ermini'' de Leonardo da Vinci belga de la Regió de les Ardenes (50° 15′ 20″ N,5° 59′ 58″ E) L'ermini (Mustela erminea) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu, que és oriünda d'Europa, Àsia i Nord-amèrica i ha estat introduïda recentment a Nova Zelanda.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Ermini · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Església sufragània · Veure més »
Francesc Spinelli
Francesco Spinelli (14 d'abril de 1853 - 6 de febrer de 1913) fou un sacerdot italià catòlic que va fundar les Germanes Adoradores del Santíssim Sagrament.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Francesc Spinelli · Veure més »
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Gregori de Nazianz · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Gregori VII · Veure més »
Homobó de Cremona
Homobó de Cremona o Homobó Tucenghi (Cremona, Llombardia, segona meitat del - 13 de novembre de 1197) fou un mercader llombard, conegut per la seva caritat.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Homobó de Cremona · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Bisbat de Cremona і Imperi Carolingi · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Innocenci III · Veure més »
Innocenci IV
Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Innocenci IV · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Italià · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Joan XXIII de Pisa · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Litúrgia · Veure més »
Liutprand de Cremona
Liutprand de Cremona, en llatí Liutprandus Cremonensis, (?, — ?, segle X) fou historiador dels llombards i bisbe de Cremona.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Liutprand de Cremona · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Llatí · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Llombardia · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Lotari I · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Luteranisme · Veure més »
Martirologi
Un martirologi és un llibre litúrgic en què es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint l'ordre dels dies de l'any.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Martirologi · Veure més »
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Missa · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Mitra · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Monestir · Veure més »
Monsenyor
Monsenyor (de mon i senyor) és un tractament que s'empra davant del nom propi d'alguns eclesiàstics amb una dignitat especial, com els bisbes i els capellans de Sa Santedat entre d'altres.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Monsenyor · Veure més »
Musseta
El bisbe Wim Eijk i diversos canonges portant mussetes La musseta és una capa que cobreix des de les espatlles i fins als colzes i que està botonada sobre el pit.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Musseta · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Ofertori
Moment de l'ofertori. Lofertori és el moment de la Missa en la qual es presenten a Déu les espècies -el pa i el vi- que es van a oferir a manera de sacrifici en l'Eucaristia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Ofertori · Veure més »
Oglio
LOglio (en llombard Olł, pronunciat o) és un riu del nord d'Itàlia (Llombardia) afluent del riu Po.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Oglio · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat de Cremona і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Orde dels Predicadors · Veure més »
Paola Elisabetta Cerioli
Paola Elisabetta Cerioli, de naixement Costanza Cerioli (Soncino, 28 de gener de 1816 – Comonte Seriate, 24 de desembre de 1865), va ser una religiosa italiana, fundador de les congregacions de religiosos i religioses de la Sagrada Família de Bèrgam.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Paola Elisabetta Cerioli · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Papa · Veure més »
Papa Gregori XIV
Gregori XIV (1535 - 1591) és el nom de Papa de Niccolò Sfondrati, escollit el 1590.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Papa Gregori XIV · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pau Miki
Pau Miki (Kyoto, 1556, 1562 o 1566 - Nagasaki, 6 de febrer de 1597) és un sant màrtir de l'Església Catòlica d'origen japonès.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Pau Miki · Veure més »
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Pius XI · Veure més »
Protonotari apostòlic
Escut genèric d'un protonotari apostòlic Un protonotari apostòlic (llatí: protonotarius apostolicus) és el títol de l'Església catòlica lliurat al membre del més alt col·legi no episcopal de prelats a la Cúria Romana, o fora de Roma, a un prelat honorari a qui el Papa ha conferit aquest títol i els seus privilegis especials.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Protonotari apostòlic · Veure més »
Província de Bèrgam
La província de Bèrgam és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Província de Bèrgam · Veure més »
Província de Cremona
La província de Cremona és una província que forma part de la regió de Llombardia dins d'Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Província de Cremona · Veure més »
Província de Màntua
La província de Màntua és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Província de Màntua · Veure més »
Qüestió Romana
La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis en 1870 durant el procés d'unificació italiana.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Qüestió Romana · Veure més »
Regió eclesiàstica Llombardia
La regió eclesiàstica llombarda al territori italià La regió eclesiàstica Llombardia és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Regió eclesiàstica Llombardia · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Regne Longobard · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
Relíquia
En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Relíquia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Bisbat de Cremona і República de Venècia · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Ritu romà · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Riu Po · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Bisbat de Cremona і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Sant patró · Veure més »
Sant Roc
Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Sant Roc · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Santa Seu · Veure més »
Sínode diocesà
Un sínode diocesà (en llatí, Synodus dioecesana), en el cristianisme o catolicisme, és una reunió d'un bisbe amb els sacerdots, i de vegades també amb religiosos i laics, de la seva demarcació, convocada pel bisbe titular o un altre prelat si aquesta església no és una diòcesi o es troba vacant, per a estudiar qüestions religioses i promoure la pràctica religiosa en el territori.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Sínode diocesà · Veure més »
Segle IV
El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Segle IV · Veure més »
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Segle IX · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Segle V · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Segle X · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Segle XIV · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Bisbat de Cremona і Segle XIX · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Segle XV · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Seminari · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Seu vacant · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Simonia · Veure més »
Sotana
La sotana és un vestit emprat pels clergues catòlics, ortodoxos, anglicans, luterans, algunes de les Esglésies ortodoxes orientals, i ministres i oficis ordenats de les esglésies presbiteranes i reformades.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Sotana · Veure més »
Trop (música)
El trop és un recurs musical usat originalment en antics entorns populars profans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Trop (música) · Veure més »
Viadana
Viadana és una comuna (municipi) de la província de Màntua a la regió de Llombardia, a uns 120 km al sud-est de Milà i uns 35 km al sud-oest de Màntua.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Viadana · Veure més »
Vicenç Grossi
Vincenç Grossi (Cremona, 1845 - 1917) fou un sacerdot italià catòlic fundador de les Filles de l'Oratori.
Nou!!: Bisbat de Cremona і Vicenç Grossi · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1004 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1030 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1031 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1067 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1068 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1078 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1079 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1087 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1096 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1117 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1162 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1163 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1167 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1168 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1185 · Veure més »
1197
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1197 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1198 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1215 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1248 · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1249 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1250 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1260 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1288 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1290 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1296 · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1297 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1298 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1312 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1313 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1317 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1318 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1325 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1327 · Veure més »
1329
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1329 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1331 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1349 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1361 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1383 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1386 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1389 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1390 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1401 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1402 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1405 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1411 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1412 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1414 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1423 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1457 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1458 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1466 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1475 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1476 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1486 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1502 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1505 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1507 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1519 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1523 · Veure més »
1549
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1549 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1550 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1551 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1560 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1566 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1580 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1590 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1591 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1599 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1601 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1607 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1610 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1621 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1643 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1670 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1675 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1676 · Veure més »
1681
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1681 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1682 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1697 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1704 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1718 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1749 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1791 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1829 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1831 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1837 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1839 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1844 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1846 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1847 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1850 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1867 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1871 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1914 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1915 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1923 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1952 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1962 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1972 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1973 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1978 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1983 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1990 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1992 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 1993 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 2001 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 2015 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 451 · Veure més »
501
L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 501 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 679 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 680 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 774 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 800 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 810 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 817 · Veure més »
827
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 827 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 841 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 850 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 880 · Veure més »
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 883 · Veure més »
910
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 910 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 915 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 924 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 931 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 960 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 962 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 970 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Cremona і 973 · Veure més »
