Accés més ràpid que el navegador!
248 les relacions: Abadia, Annuario Pontificio, Ardiaca, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Clarmont, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Sens, Arquebisbat de Tours, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Austràsia, Bernat de Chartres, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Blois, Bisbat de Chalon, Bisbat de Mende, Bisbat de Tarba, Bisbat de Verdun, Bisbat de Versalles, Bisbe (Església Catòlica), Bonifaci VIII, Butlla, Canonge, Carnuts, Catedral, Catedral de Chartres, Centre-Vall del Loira, Chartres, Châteaudun, Col·legiata, Concili de Trento, Concordat del 1801, Contrareforma, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Dinastia merovíngia, Druida, Edat mitjana, Enric IV de França, Escola de Chartres, Escolàstica, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, ..., Eure i Loir, Evangelització, Filosofia, Francès, Francs, Fulbert de Chartres, Gàl·lia Celta, Gilbert de Poitiers, Guillem de Conches, Iu de Chartres, Jansenisme, Joan de Salisbury, Llatí, Llista de reis de França, Martí de Tours, Martí V, Martirologi, Metropolità, Monumenta Germaniae Historica, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Papa, Parròquia eclesiàstica, Patriarca Llatí de Jerusalem, Patrimoni de la Humanitat, Pius VII, Plató, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, Revolució Francesa, Ritu romà, Segle XII, Seminari, Seu vacant, Sigebert I, Teologia, Vendôme, Vicariat, 1003, 1004, 1007, 1028, 1029, 1048, 1052, 1060, 1063, 1067, 1069, 1070, 1075, 1076, 1077, 1089, 1090, 1115, 1116, 1149, 1155, 1156, 1164, 1165, 1168, 1176, 1180, 1181, 1182, 1183, 1217, 1218, 1234, 1236, 1243, 1244, 1246, 1247, 1259, 1260, 1276, 1280, 1297, 1298, 1315, 1326, 1327, 1332, 1342, 1349, 1357, 1360, 1368, 1371, 1376, 1380, 1390, 1407, 1408, 1415, 1418, 1419, 1432, 1434, 1441, 1443, 1459, 1492, 1507, 1525, 1553, 1566, 1573, 1594, 1598, 1608, 1620, 1622, 1642, 1643, 1656, 1657, 1659, 1690, 1692, 1697, 1709, 1710, 1746, 1780, 1801, 1817, 1822, 1824, 1852, 1889, 1895, 1896, 1904, 1906, 1926, 1954, 1955, 1966, 1978, 1991, 1997, 1998, 2002, 2005, 2013, 2017, 2018, 395, 511, 533, 541, 549, 552, 557, 567, 573, 575, 585, 614, 627, 637, 638, 650, 660, 667, 688, 689, 696, 697, 723, 829, 836, 845, 853, 854, 856, 857, 859, 878, 885, 886, 887, 890, 891, 898, 911, 931, 940, 949, 950, 962, 967, 968. Ampliar l'índex (198 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Abadia · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Annuario Pontificio · Veure més »
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Ardiaca · Veure més »
Arquebisbat d'Albi
L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Arquebisbat d'Albi · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Clarmont
Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Arquebisbat de Clarmont · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Arquitectura romànica · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Austràsia · Veure més »
Bernat de Chartres
Bernat de Chartres (Bernardus Carnotensis en llatí, Bernard de Chartres en francès) va ser un filòsof del, de la vida del qual es tenen poques dades.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bernat de Chartres · Veure més »
Bisbat d'Évreux
Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat d'Évreux · Veure més »
Bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes
El bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes (francès: Diocèse d'Évry-Corbeil-Essonnes, llatí: Dioecesis Evriensis-Corbiliensis-Exonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París. Al 2013 tenia 852.900 batejats sobre una població de 1.232.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Michel Armand Alexis Jean Pansard.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat d'Évry-Corbeil-Essonnes · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bisbat de Blois
L'ex palau episcopal de Blois, avui '' Hôtel de ville''. XII. Vendôme, fundada el 1033. El bisbat de Blois (francès: Diocèse de Blois, llatí: Dioecesis Blesensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat de Blois · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Mende
El bisbat de Mende és una divisió eclesiàstica de França que abraça el departament de Lozère.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat de Mende · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat de Verdun · Veure més »
Bisbat de Versalles
parròquia del palau reial; i als arxius parroquials s'han conservat les actes de bateig, matrimoni i de decés dels membres de la família reial. El bisbat de Versalles (francès: Diocèse de Versailles, llatí: Dioecesis Versaliensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbat de Versalles · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Bonifaci VIII · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Butlla · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Canonge · Veure més »
Carnuts
Els carnuts (llatí Carnutes) foren un poble de la Gàl·lia.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Carnuts · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Catedral · Veure més »
Catedral de Chartres
La Catedral de Nostra Senyora de Chartres (en francès: Cathédrale Notre-Dame de Chartres), és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, a la ciutat de Chartres, en el departament d'Eure i Loir, a França, al nord-oest de país, a uns 80 km de la capital estatal, París.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Catedral de Chartres · Veure més »
Centre-Vall del Loira
Centre-Vall del Loira (en francès Centre-Val de Loire) és una de les tretze regions de la França Europea.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Centre-Vall del Loira · Veure més »
Chartres
Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Chartres · Veure més »
Châteaudun
Châteaudun és un municipi francès, situat al departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Châteaudun · Veure més »
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Col·legiata · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Concili de Trento · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Concordat del 1801 · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Contrareforma · Veure més »
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Departament francès · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Diòcesi · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Dinastia merovíngia · Veure més »
Druida
Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Druida · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Edat mitjana · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Bisbat de Chartres і Enric IV de França · Veure més »
Escola de Chartres
L'Escola de Chartres és un corrent de la filosofia medieval desenvolupat als segles i al voltant de Chartres.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Escola de Chartres · Veure més »
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Escolàstica · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Església sufragània · Veure més »
Eure i Loir
Eure i Loir (28) (Eure i Lori antigament, Eure-et-Loir en francès) és un departament francès de la França metropolitana que pren el seu nom dels rius Loir i Eure.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Eure i Loir · Veure més »
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Evangelització · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Filosofia · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Francès · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Francs · Veure més »
Fulbert de Chartres
Fulbert de Chartres (960 - 10 d'abril de 1028) fou un bisbe de Chartres, amic i deixeble de Gerbert d'Aurillac.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Fulbert de Chartres · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Gàl·lia Celta · Veure més »
Gilbert de Poitiers
Gilbert de Poitiers (Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Gilbert de Poitiers · Veure més »
Guillem de Conches
Guillem de Conches (c. 1080 - c. 1150, Conches-en-Ouche, Normandia) fou un gramàtic i filòsof platònic francès del, fou especialment eminent en gramàtica i en el quadrivi.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Guillem de Conches · Veure més »
Iu de Chartres
Iu o Ivó de Chartres (ca. 1040 - ca. 1116) fou un sant francès i un dels personatges clau del conflicte que enfrontà el papat i el Sacre Imperi Romanogermànic: la Lluita de les Investidures.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Iu de Chartres · Veure més »
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Jansenisme · Veure més »
Joan de Salisbury
Joan de Salisbury (c. 1120 - 25 d'octubre de 1180) fou un autor, educador i diplomàtic anglès, bisbe de Chartres.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Joan de Salisbury · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Llatí · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Llista de reis de França · Veure més »
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Martí de Tours · Veure més »
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Martí V · Veure més »
Martirologi
Un martirologi és un llibre litúrgic en què es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint l'ordre dels dies de l'any.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Martirologi · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Metropolità · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat de Chartres і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Orde del Cister · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Papa · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Patriarca Llatí de Jerusalem · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Pius VII · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Plató · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Província eclesiàstica · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Qui Christi Domini · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Revolució Francesa · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Ritu romà · Veure més »
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Segle XII · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Seminari · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Seu vacant · Veure més »
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Sigebert I · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Teologia · Veure més »
Vendôme
* Vendôme (municipi), municipi francès al departament de Loir i Cher (regió de Centre, França).
Nou!!: Bisbat de Chartres і Vendôme · Veure més »
Vicariat
En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.
Nou!!: Bisbat de Chartres і Vicariat · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1003 · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1004 · Veure més »
1007
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1007 · Veure més »
1028
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1028 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1029 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1048 · Veure més »
1052
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1052 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1060 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1063 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1067 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1069 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1070 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1075 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1076 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1077 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1089 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1090 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1115 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1116 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1149 · Veure més »
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1155 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1156 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1164 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1165 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1168 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1176 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1180 · Veure més »
1181
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1181 · Veure més »
1182
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1182 · Veure més »
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1183 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1217 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1218 · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1234 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1236 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1243 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1244 · Veure més »
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1246 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1247 · Veure més »
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1259 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1260 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1276 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1280 · Veure més »
1297
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1297 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1298 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1315 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1326 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1327 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1332 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1342 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1349 · Veure més »
1357
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1357 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1360 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1368 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1371 · Veure més »
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1376 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1380 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1390 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1407 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1408 · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1415 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1418 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1419 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1432 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1434 · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1441 · Veure més »
1443
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1443 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1459 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1492 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1507 · Veure més »
1525
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1525 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1553 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1566 · Veure més »
1573
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1573 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1594 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1598 · Veure més »
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1608 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1620 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1622 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1642 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1643 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1656 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1657 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1659 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1690 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1692 · Veure més »
1697
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1697 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1709 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1710 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1746 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1780 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1801 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1817 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1822 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1824 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1852 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1889 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1895 · Veure més »
1896
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1896 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1904 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1906 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1926 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1954 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1955 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1966 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1978 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1991 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1997 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 1998 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 2002 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 2005 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 2013 · Veure més »
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 2017 · Veure més »
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 2018 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 395 · Veure més »
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 511 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 533 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 541 · Veure més »
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 549 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 552 · Veure més »
557
El 557 (DLVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 557 · Veure més »
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 567 · Veure més »
573
El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 573 · Veure més »
575
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 575 · Veure més »
585
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 585 · Veure més »
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 614 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 627 · Veure més »
637
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 637 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 638 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 650 · Veure més »
660
El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 660 · Veure més »
667
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 667 · Veure més »
688
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 688 · Veure més »
689
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 689 · Veure més »
696
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 696 · Veure més »
697
El 697 (DCXCVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 697 · Veure més »
723
El 723 (DCCXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 723 · Veure més »
829
El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 829 · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 836 · Veure més »
845
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 845 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 853 · Veure més »
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 854 · Veure més »
856
El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 856 · Veure més »
857
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 857 · Veure més »
859
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 859 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 878 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 885 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 886 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 887 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 890 · Veure més »
891
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 891 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 898 · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 911 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 931 · Veure més »
940
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 940 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 949 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 950 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 962 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 967 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Chartres і 968 · Veure més »
