Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Déu

Índex Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

155 les relacions: Abraham, Adam, Advaita Vedanta, Agnosticisme, Akhenaton, Al·là, Alcorà, Alfa i omega, Amaterasu, Amèrica precolombina, An, Animisme, Ante Pavelić, Antic Testament, Antiga Grècia, Antiga Roma, Anubis, Arameu, Aràbia Saudita, Aristòtil, Arquitectura, Ateisme, Aten, Atzar, Averrois, Basc, Bé (filosofia), Bíblia, Budisme, Caodaisme, Caos, Capella Sixtina, Castellà, Català, Ciutat del Vaticà, Civilització micènica, Cosmos, Creació, Cristianisme, Culte de la Raó i de l'Ésser suprem, Daeva, Déu, Déu de l'amor, Déu de la guerra, Déu de la mort, Déu de la nit, Déu del cel, Déu del Sol, Déu del temps, Déu en el cristianisme, ..., Déu Fill, Déu Pare, Déu personal, Deisme, Dimoni, Discordianisme, Divinitat lunar, Dogma, Dualisme, Elohim, Encyclopædia Britannica, Energia, Escultura, Església Ortodoxa, Esperit Sant en el cristianisme, Espiritisme, Espiritualitat, Etiòpia, Existència de Déu, Fe, Filosofia, Francès, Francisco Franco Bahamonde, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Galileo Galilei, Gallec, Gots, Grec antic, Hebreu, Hinduisme, Història, Indígena, Inframon, Iran, Islam, Italià, Jahvè (nom propi de Déu), Jaume I d'Anglaterra, Júpiter (mitologia), Jesús de Natzaret, Judaisme, Justícia, Karl Marx, Literatura, Llatí, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Llengua fenícia, Llibre dels XXIV filòsofs, Lliure albir, Maldat, Masclisme, Massais, Metafísica, Micènic, Micmac, Miracle, Mitologia, Mitologia sumèria, Moisès, Monisme, Monoteisme, Moral, Motor immòbil, Naturalisme, Navalla d'Occam, Nàhuatl, Noms de Déu en el judaisme, Omnipotència, Omnipresència, Omnisciència, Panteisme, Paradigma, Persa antic, Politeisme, Portuguès, Pseudo-Dionís l'Areopagita, Raó, Rastafarisme, Regne Unit, Religió, Retòrica, Sant Anselm, Santíssima Trinitat, Sànscrit, Segle I, Selecció natural, Septuaginta, Sikhisme, Sil·labari, Summa Teològica, Tanakh, Týr, Teisme, Teocràcia, Teologia, Tetis (filla de Gea), Tomàs d'Aquino, Univers, Vulgata, Xintoisme, Xiva (hinduisme), Zeus, 1611. Ampliar l'índex (105 més) »

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

Nou!!: Déu і Abraham · Veure més »

Adam

Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

Nou!!: Déu і Adam · Veure més »

Advaita Vedanta

LAdvaita Vedanta (IAST, Advaita Vedānta; sànscrit: अद्वैत वेदान्त, literalment, no-dos) és una escola de filosofia hindú i de pràctica religiosa no dualista fonamentada amb les Upanishads essent la branca secundària més antiga del Vedanta.

Nou!!: Déu і Advaita Vedanta · Veure més »

Agnosticisme

Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.

Nou!!: Déu і Agnosticisme · Veure més »

Akhenaton

Akhenaton o Amenhotep IV (també conegut amb el nom hel·lenitzat dAmenofis IV) va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.

Nou!!: Déu і Akhenaton · Veure més »

Al·là

«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.

Nou!!: Déu і Al·là · Veure més »

Alcorà

LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Déu і Alcorà · Veure més »

Alfa i omega

Les lletres gregues ''alfa y Omega'' rodejant l'halo de Jesús. Catacumbes. Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè al capítol 1 vers 8, capítol 21 vers 6 i capítol 22 vers 13 de l'Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs al Nou Testament.

Nou!!: Déu і Alfa i omega · Veure més »

Amaterasu

Amaterasu (kanji: 天照, katakana: アマテラス) o Amateratsu és la dea del Sol en el xintoisme i la mítica avantpassada de la família reial del Japó i fundadora de l'Imperi nipó.

Nou!!: Déu і Amaterasu · Veure més »

Amèrica precolombina

Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.

Nou!!: Déu і Amèrica precolombina · Veure més »

An

An o Anu (sumeri: An 𒀭, 'cel'; accadi: Nu) era el déu del cel, déu principal del panteó de Sumèria fins a la meitat del segon mil·lenni.

Nou!!: Déu і An · Veure més »

Animisme

Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.

Nou!!: Déu і Animisme · Veure més »

Ante Pavelić

Ante Pavelić (Bradina, Konjic, Bòsnia i Hercegovina, Imperi austrohongarès, 14 de juliol de 1889 - Madrid, Espanya, 28 de desembre de 1959) fou un polític ultranacionalista croat nascut el 14 de juliol de 1889 a Bradina (actual Bòsnia i Hercegovina).

Nou!!: Déu і Ante Pavelić · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Nou!!: Déu і Antic Testament · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Déu і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Déu і Antiga Roma · Veure més »

Anubis

Anubis és el déu de la mort, la momificació, l'embalsamament, el més enllà, els cementiris, les tombes i l'inframon a la religió de l'antic Egipte.

Nou!!: Déu і Anubis · Veure més »

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Déu і Arameu · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Déu і Aràbia Saudita · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Déu і Aristòtil · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Déu і Arquitectura · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Déu і Ateisme · Veure més »

Aten

Aton Atèn o Aton és el déu del sol en mitologia egípcia antiga, i és representat pel disc del sol.

Nou!!: Déu і Aten · Veure més »

Atzar

Un mapa de bits generat de forma pseudoaleatòria Latzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d'un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.

Nou!!: Déu і Atzar · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: Déu і Averrois · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Déu і Basc · Veure més »

Bé (filosofia)

Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.

Nou!!: Déu і Bé (filosofia) · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Déu і Bíblia · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Déu і Budisme · Veure més »

Caodaisme

Temple Cao Dai al Vietnam Símbol del caodaisme Caodaisme o Cao Dai (en vietnamita Cao Đài "Déu suprem") és una religió sincretista practicada al Vietnam.

Nou!!: Déu і Caodaisme · Veure més »

Caos

Atractor de Lorenz, un sistema caòtic. Originàriament, el terme caos es refereix a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers i prové del mot grec Χαος.

Nou!!: Déu і Caos · Veure més »

Capella Sixtina

Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: Déu і Capella Sixtina · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Déu і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Déu і Català · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Nou!!: Déu і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Déu і Civilització micènica · Veure més »

Cosmos

Peter Apian (Antwerp, 1539). En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós.

Nou!!: Déu і Cosmos · Veure més »

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Nou!!: Déu і Creació · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Déu і Cristianisme · Veure més »

Culte de la Raó i de l'Ésser suprem

Festa de l'Ésser Suprem, 1794. Museu Carnavalet, París El culte de la raó, el culte de l'ésser suprem, o el teofilantropisme són, a França, un conjunt d'esdeveniments i festes cíviques i religioses que van tindre lloc de finals del 1792 al 1794 (sobretot els anys II i III de la revolució), sovint a instàncies de personalitats anticatòliques.

Nou!!: Déu і Culte de la Raó i de l'Ésser suprem · Veure més »

Daeva

XI. Daeva (daēuua, daāua, daeva) és el terme en idioma avèstic per a designar un tipus particular d'entitat sobrenatural amb característiques desagradables.

Nou!!: Déu і Daeva · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Déu і Déu · Veure més »

Déu de l'amor

El déu (o deessa) de l'amor és una figura present a la majoria de mitologies.

Nou!!: Déu і Déu de l'amor · Veure més »

Déu de la guerra

Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.

Nou!!: Déu і Déu de la guerra · Veure més »

Déu de la mort

El déu (o deessa) de la mort és una divinitat que personifica la mort a diverses cultures.

Nou!!: Déu і Déu de la mort · Veure més »

Déu de la nit

El déu de la nit és una divinitat que personifica la nit o la foscor (a vegades es divideix aquest paper en dos) present a múltiples mitologies.

Nou!!: Déu і Déu de la nit · Veure més »

Déu del cel

Júpiter, el déu pare de la mitologia romana El déu del cel és una divinitat freqüent en moltes mitologies que encarna una manifestació del cel, en oposició a la terra.

Nou!!: Déu і Déu del cel · Veure més »

Déu del Sol

El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.

Nou!!: Déu і Déu del Sol · Veure més »

Déu del temps

Diverses mitologies tenen una figura coneguda com el déu del temps, una divinitat que regeix el pas de les hores, de les estacions i de la vida humana (com les moires i els seus derivats).

Nou!!: Déu і Déu del temps · Veure més »

Déu en el cristianisme

Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.

Nou!!: Déu і Déu en el cristianisme · Veure més »

Déu Fill

Déu Fill, amb majúscula, és un concepte central per al cristianisme, i designa la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, la relació de la qual amb les altres dues és objecte de debat teològic des del cristianisme primitiu (debats cristològics: arrianisme, adopcionisme, nestorianisme, pelagianisme, gnosticisme, etc.), que es va tancar dogmàticament al Primer Concili de Nicea.

Nou!!: Déu і Déu Fill · Veure més »

Déu Pare

Representació de Déu Pare. Per a l'Església Catòlica i per a gran part de les altres denominacions cristianes, el Pare és la primera de les tres persones que conformen la Santíssima Trinitat.

Nou!!: Déu і Déu Pare · Veure més »

Déu personal

Un déu personal, o deessa personal, és una deïtat amb la qual es pot relacionar com a persona, en comptes de com una força impersonal, com ara l'Absolut, "el Tot".

Nou!!: Déu і Déu personal · Veure més »

Deisme

El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.

Nou!!: Déu і Deisme · Veure més »

Dimoni

Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.

Nou!!: Déu і Dimoni · Veure més »

Discordianisme

Eris, deessa grecoromana de la discòrdia El discordianisme és una religió satírica que rendeix culte a Eris Discòrdia, deessa grecoromana de la discòrdia, també representada com la divinitat primigènia grecoromana Caos (mitologia).

Nou!!: Déu і Discordianisme · Veure més »

Divinitat lunar

Estàtua de la deessa Selene a Roma. Chandra, el déu de la lluna a l'hinduisme. La lluna com a divinitat és una figura constant en les mitologies d'arreu del món.

Nou!!: Déu і Divinitat lunar · Veure més »

Dogma

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.

Nou!!: Déu і Dogma · Veure més »

Dualisme

Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.

Nou!!: Déu і Dualisme · Veure més »

Elohim

El judaisme no permet representar imatges de Déu. Elohim (en hebreu אלוהים, plural dEloah) és un terme del judaisme que significa 'Déu', però és també la paraula per referir-se als altres déus, com ara els de Canaan.

Nou!!: Déu і Elohim · Veure més »

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Nou!!: Déu і Encyclopædia Britannica · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Déu і Energia · Veure més »

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Nou!!: Déu і Escultura · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Déu і Església Ortodoxa · Veure més »

Esperit Sant en el cristianisme

LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Nou!!: Déu і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »

Espiritisme

Allan Kardec (1804-1869). Conegut com el «codificador de l'espiritisme.». Lespiritisme (desperit i -isme o sistema: "sistema per a l'estudi de l'esperit") és una doctrina apareguda al sota el guiatge d'Allan Kardec, qui va crear aquesta paraula, que pretén estudiar la naturalesa, l'origen i l'avenir dels esperits, i també les seves relacions amb el món corporal.

Nou!!: Déu і Espiritisme · Veure més »

Espiritualitat

Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos.

Nou!!: Déu і Espiritualitat · Veure més »

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Déu і Etiòpia · Veure més »

Existència de Déu

''Déu arquitecte'', segle XIII Lexistència de Déu ha estat objecte d'arguments a favor i en contra per part de científics, filòsofs, teòlegs, entre altres.

Nou!!: Déu і Existència de Déu · Veure més »

Fe

''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Nou!!: Déu і Fe · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Déu і Filosofia · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Déu і Francès · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Déu і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Nou!!: Déu і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Déu і Galileo Galilei · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.

Nou!!: Déu і Gallec · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Déu і Gots · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Déu і Grec antic · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Déu і Hebreu · Veure més »

Hinduisme

Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Nou!!: Déu і Hinduisme · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Déu і Història · Veure més »

Indígena

El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.

Nou!!: Déu і Indígena · Veure més »

Inframon

L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.

Nou!!: Déu і Inframon · Veure més »

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Déu і Iran · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Déu і Islam · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Déu і Italià · Veure més »

Jahvè (nom propi de Déu)

tetragrama en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic Jahvè és una transliteració de la paraula hebrea יהוה, formada per quatre lletres.

Nou!!: Déu і Jahvè (nom propi de Déu) · Veure més »

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Nou!!: Déu і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Déu і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Déu і Jesús de Natzaret · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Déu і Judaisme · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Déu і Justícia · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Nou!!: Déu і Karl Marx · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Déu і Literatura · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Déu і Llatí · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Nou!!: Déu і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Déu і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Déu і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Déu і Llengua fenícia · Veure més »

Llibre dels XXIV filòsofs

El Llibre dels XXIV filòsofs és un compendi medieval d'autoria incerta que simula un encontre entre vint-i-quatre filòsofs per respondre a la pregunta: "Què és Déu?".

Nou!!: Déu і Llibre dels XXIV filòsofs · Veure més »

Lliure albir

El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.

Nou!!: Déu і Lliure albir · Veure més »

Maldat

Manisfestació del Mal.'' La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.

Nou!!: Déu і Maldat · Veure més »

Masclisme

Mural contra la violència de gènere El masclisme veu el món des d'una mirada masculina i no considera a les dones, o bé les considera l'excepció o inferiors o un complement per a fer més agradable la vida de l'home. El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.

Nou!!: Déu і Masclisme · Veure més »

Massais

Guerrer massai Els massais es situen en un poble d'africà nilòtic.

Nou!!: Déu і Massais · Veure més »

Metafísica

La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.

Nou!!: Déu і Metafísica · Veure més »

Micènic

El micènic és la forma de grec més antiga documentada.

Nou!!: Déu і Micènic · Veure més »

Micmac

Els Micmac Els micmac o mik'mag són una tribu de parla algonquina, també anomenada Surike.

Nou!!: Déu і Micmac · Veure més »

Miracle

Giotto. Un miracle (del llatí miraculum) és una intervenció sobrenatural en el món físic de manera que es produeix una acció perceptible pels sentits humans, no explicable per causes ordinàries.

Nou!!: Déu і Miracle · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Nou!!: Déu і Mitologia · Veure més »

Mitologia sumèria

Principals divinitats cosmogològiques La mitologia sumèria és el conjunt de relats i creences de l'antiga Sumer, a Mesopotàmia.

Nou!!: Déu і Mitologia sumèria · Veure més »

Moisès

Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Nou!!: Déu і Moisès · Veure més »

Monisme

El monisme és una de les principals teories sobre la relació entre la ment i la matèria, i comprèn totes aquelles postures filosòfiques que sostenen que l'univers, i per extensió l'ésser humà, està constituït per un sol arque o substància primària anterior a les seves parts.

Nou!!: Déu і Monisme · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Nou!!: Déu і Monoteisme · Veure més »

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Nou!!: Déu і Moral · Veure més »

Motor immòbil

El motor immòbil (en grec antic: ὃ οὐ κινούμενον κινεῖ, romanitzat: ho ou kinoúmenon kineî, lit. 'allò que es mou sense moure's') o primer motor (llatí: primum movens) és un concepte avançat per Aristòtil com a causa primària (o primera causa no causada) o "motor" de tot el moviment de l'univers.

Nou!!: Déu і Motor immòbil · Veure més »

Naturalisme

El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.

Nou!!: Déu і Naturalisme · Veure més »

Navalla d'Occam

Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».

Nou!!: Déu і Navalla d'Occam · Veure més »

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Nou!!: Déu і Nàhuatl · Veure més »

Noms de Déu en el judaisme

tetragrama en els manuscrits del Mar Mort escrit en hebreu antic; una de les formes de referir-se a Déu en el judaisme. En la tradició jueva, es considera que el nom d'una cosa conté part de la seva essència.

Nou!!: Déu і Noms de Déu en el judaisme · Veure més »

Omnipotència

Lomnipotència és la capacitat de poder fer qualsevol cosa, que les religions monoteistes atribueixen a Déu, per estar alliberat dels límits del temps i l'espai que defineixen la vida material.

Nou!!: Déu і Omnipotència · Veure més »

Omnipresència

Lomnipresència és un atribut diví present a la majoria de religions, que indica que Déu o la presència sagrada està a tot arreu.

Nou!!: Déu і Omnipresència · Veure més »

Omnisciència

Lomnisciència és una característica usualment atribuïda al déu monoteista que el porta a un coneixement absolut, a saber tot allò que passa (què s'esdevindrà i què ha succeït).

Nou!!: Déu і Omnisciència · Veure més »

Panteisme

El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents.

Nou!!: Déu і Panteisme · Veure més »

Paradigma

El terme paradigma significa «exemple» o «model».

Nou!!: Déu і Paradigma · Veure més »

Persa antic

El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.

Nou!!: Déu і Persa antic · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Déu і Politeisme · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Nou!!: Déu і Portuguès · Veure més »

Pseudo-Dionís l'Areopagita

Pseudo-Dionís l'Areopagita, o simplement Pseudo-Dionís, va ser un autor anònim Grec, teòleg cristià i filòsof neoplatònic de finals del segle V a principis del VI, que va escriure com pseudo-epígraf un conjunt d'obres conegudes com a Corpus Areopagiticum o Corpus Dionysiacum.

Nou!!: Déu і Pseudo-Dionís l'Areopagita · Veure més »

Raó

La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Déu і Raó · Veure més »

Rastafarisme

El rastafarisme és una religió monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera Jah, tal com s'anomena Haile Selassie, emperador d'Etiòpia i que es reconeix com a encarnació de Déu.

Nou!!: Déu і Rastafarisme · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Déu і Regne Unit · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Déu і Religió · Veure més »

Retòrica

La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Déu і Retòrica · Veure més »

Sant Anselm

* Sant Anselm de Canterbury (1033 /1034 - 1109), filòsof i teòleg que s'ocupà de l'Arquebisbat de Canterbury.

Nou!!: Déu і Sant Anselm · Veure més »

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Nou!!: Déu і Santíssima Trinitat · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Déu і Sànscrit · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Déu і Segle I · Veure més »

Selecció natural

Forma «típica» i forma «carbonària», d'una arna que està sobre el mateix arbre. La forma típica és més difícil de veure en un arbre dins una zona sense contaminació i es camufla millor dels seus depredadors. La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors.

Nou!!: Déu і Selecció natural · Veure més »

Septuaginta

Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).

Nou!!: Déu і Septuaginta · Veure més »

Sikhisme

El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.

Nou!!: Déu і Sikhisme · Veure més »

Sil·labari

Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.

Nou!!: Déu і Sil·labari · Veure més »

Summa Teològica

Sant Tomàs d'Aquino sostenint la Summa (fresc de Fra Angelico al convent de Sant Marc de Florència, vers 1442) ''Summa Theologiæ'', Pars secunda, prima pars. (còpia de Peter Schöffer, 1471) La Summa Teològica (en llatí: Summa theologica) és el tractat més famós de Sant Tomàs d'Aquino, i l'obra més famosa i influent de la teologia medieval.

Nou!!: Déu і Summa Teològica · Veure més »

Tanakh

Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).

Nou!!: Déu і Tanakh · Veure més »

Týr

Imatge que representa el moment en què Týr sacrifica la seva mà. Týr és el déu dels duels i de la glòria dels herois, en la mitologia germànica i en la mitologia escandinava.

Nou!!: Déu і Týr · Veure més »

Teisme

En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.

Nou!!: Déu і Teisme · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.

Nou!!: Déu і Teocràcia · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Déu і Teologia · Veure més »

Tetis (filla de Gea)

Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.

Nou!!: Déu і Tetis (filla de Gea) · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Déu і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Nou!!: Déu і Univers · Veure més »

Vulgata

Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).

Nou!!: Déu і Vulgata · Veure més »

Xintoisme

El xintoisme (del japonès 神 道, 'camí dels déus') és el conjunt de creences de l'arxipèlag japonès que existeixen des de temps molt antics.

Nou!!: Déu і Xintoisme · Veure més »

Xiva (hinduisme)

Estàtua de Xiva a Bangalore, Índia Xiva ballant la dansa còsmica; bronze Txola. Xiva (en devanagari शिव, Śiva, que significa "el propici") és una de les divinitats més importants de l'hinduisme.

Nou!!: Déu і Xiva (hinduisme) · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Déu і Zeus · Veure més »

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Déu і 1611 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Altíssim, Atributs divins, Dea, Deesses, Divinitats, Divins, Diví, Dèu, Déu politeista, Déus.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »