Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Ígor Stravinski, Béla Bartók, Carles Santos Ventura, Contrabaix, Corno di bassetto, Fagot, Flauta, Francès, Franz Schubert, Hans Werner Henze, Italià, Joseph Haydn, Leonard Bernstein, Ludwig van Beethoven, Luigi Boccherini, Nocturn, Oboè, Quartet (música), Serenata, Sonata, Suite, Viola, Viola d'amor, Violí, Violoncel, Wolfgang Amadeus Mozart, Xavier Montsalvatge i Bassols, 1718, 1723, 1939, 1940, 1943, 1947, 1949, 1962, 1963, 1964, 1977, 1980.
Ígor Stravinski
, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945).
Nou!!: Divertimento і Ígor Stravinski · Veure més »
Béla Bartók
(IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk), fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del.
Nou!!: Divertimento і Béla Bartók · Veure més »
Carles Santos Ventura
Carles Santos Ventura (Vinaròs, el Baix Maestrat, 1 de juliol de 1940 - 4 de desembre de 2017) va ser un artista valencià que va començar la carrera com a pianista i que posteriorment es va dedicar a altres disciplines creatives, com la composició musical, l'escultura, la fotografia, la poesia i la dramatúrgia.
Nou!!: Divertimento і Carles Santos Ventura · Veure més »
Contrabaix
Un contrabaix és un instrument de corda fregada.
Nou!!: Divertimento і Contrabaix · Veure més »
Corno di bassetto
''Corni di bassetto'' i clarinets. El Corno di bassetto (plural corni di bassetto) és un instrument aeròfon de vent de fusta de llengüeta senzilla, de la família del clarinet, constituït per un tub que forma un angle obtús en la seva part central i acabat en una campana.
Nou!!: Divertimento і Corno di bassetto · Veure més »
Fagot
Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.
Nou!!: Divertimento і Fagot · Veure més »
Flauta
La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.
Nou!!: Divertimento і Flauta · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Divertimento і Francès · Veure més »
Franz Schubert
Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.
Nou!!: Divertimento і Franz Schubert · Veure més »
Hans Werner Henze
Hans Werner Henze (Gütersloh, Westfàlia, 1 de juliol de 1926 - Dresden, 27 d'octubre de 2012) fou un compositor alemany de música clàssica del segle XX que va destacar per les seves òperes, ballets i simfonies.
Nou!!: Divertimento і Hans Werner Henze · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Divertimento і Italià · Veure més »
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Nou!!: Divertimento і Joseph Haydn · Veure més »
Leonard Bernstein
fou un compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc.
Nou!!: Divertimento і Leonard Bernstein · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Divertimento і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Luigi Boccherini
Luigi Boccherini (Lucca, 19 de febrer de 1743 - Madrid, 28 de maig de 1805) fou un violoncel·lista i compositor italià actiu sobretot a Espanya, on estigué al servei de l'Infant Lluís, germà del rei Carles III.
Nou!!: Divertimento і Luigi Boccherini · Veure més »
Nocturn
Nocturn Op 27 Nº 1 de Chopin. El nocturn és una peça musical de caràcter i forma lliures que va sorgir al període romàntic i que es va popularitzar ràpidament.
Nou!!: Divertimento і Nocturn · Veure més »
Oboè
Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.
Nou!!: Divertimento і Oboè · Veure més »
Quartet (música)
Un quartet és un conjunt de quatre intèrprets, instrumentistes o bé cantants.
Nou!!: Divertimento і Quartet (música) · Veure més »
Serenata
La serenata és una forma per a orquestra de corda, de vent, mixta o conjunt de cambra.
Nou!!: Divertimento і Serenata · Veure més »
Sonata
Mozart. Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (''sonata facile''). Una sonata (del llatí i de l'italià sonare, "sonar") és una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments.
Nou!!: Divertimento і Sonata · Veure més »
Suite
Gavota de les suites franceses de Johann Sebastian Bach Núm. 5 La suite és una composició musical instrumental que consta d'un nombre indeterminat de moviments cadascun dels quals, tradicionalment, es basa en un ritme de dansa.
Nou!!: Divertimento і Suite · Veure més »
Viola
La viola és un instrument de corda.
Nou!!: Divertimento і Viola · Veure més »
Viola d'amor
La viola d'amor és un instrument musical de corda fregada característic del període barroc (música barroca), inclòs en la família de les violes, que es toca en la mateixa postura que el violí i/o la viola.
Nou!!: Divertimento і Viola d'amor · Veure més »
Violí
El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.
Nou!!: Divertimento і Violí · Veure més »
Violoncel
El violoncel (de vegades abreujat cello) és un instrument de corda.
Nou!!: Divertimento і Violoncel · Veure més »
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Nou!!: Divertimento і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »
Xavier Montsalvatge i Bassols
Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002) fou un compositor i crític musical català, considerat una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del.
Nou!!: Divertimento і Xavier Montsalvatge i Bassols · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Divertimento і 1718 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Divertimento і 1723 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Divertimento і 1939 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Divertimento і 1940 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Divertimento і 1943 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Divertimento і 1947 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Divertimento і 1949 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Divertimento і 1962 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Divertimento і 1963 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Divertimento і 1964 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Divertimento і 1977 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Divertimento і 1980 · Veure més »
