Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Setmana Santa

Índex Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

103 les relacions: Abril, Alfarrasí, Andalusia, Arles, Ascensió, Badalona, Besalú, Bulaternera, Calendari gregorià, Calendari julià, Caramelles, Carrau, Ciutat Vella de Barcelona, Computus, Corpus Christi, Cotlliure, Cristianisme, Crucifixió, Dansa de la Mort, Dansa de la Mort de Verges, Dijous gras, Dijous Sant, Dilluns de Pasqua, Dilluns Sant, Dimecres de cendra, Dissabte de Passió, Dissabte Sant, Diumenge de Rams, Diumenge de Rams d'Elx, Divendres de Dolors, Divendres Sant, Entrada triomfal a Jerusalem, Estaferm, Folklore, Gastronomia de Setmana Santa, Generalitat de Catalunya, Illes Balears, Jerusalem, Jesús de Natzaret, L'Hospitalet de Llobregat, La Passió, La Passió d'Esparreguera, La Passió d'Olesa de Montserrat, La Passió de Vilalba dels Arcs, Legió romana, Lleida, Llorer, Lluna plena, Manaies, Març, ..., Mare de Déu dels Dolors, Mieres, Mona de Pasqua, Montuïri, Ofici de Tenebres, Olivera, Països Catalans, Palma (ornament), Pasqua de Resurrecció, Pentecosta, Perpinyà, Primavera, Processó, Quaresma, Rei Carnestoltes, Resurrecció de Jesús, Riba-roja d'Ebre, Rosselló, Salpàs, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicent Ferrer, Santa Cena, Sarral, Setmana Santa, Tarragona, Tortell, Tradició, Verges, 1 de febrer, 10 de març, 11 de maig, 13 de març, 14 de juny, 15 de març, 16 d'abril, 18 d'abril, 19 de març, 20 de març, 21 de maig, 22 d'abril, 23 d'abril, 23 de març, 24 de juny, 24 de maig, 26 d'abril, 27 de juny, 29 de gener, 3 de juny, 30 d'abril, 4 de febrer, 4 de març, 7 de març. Ampliar l'índex (53 més) »

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Setmana Santa і Abril · Veure més »

Alfarrasí

Alfarrasí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Setmana Santa і Alfarrasí · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Setmana Santa і Andalusia · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Setmana Santa і Arles · Veure més »

Ascensió

GiottoLAscensió és una festa cristiana que se celebra quaranta dies (tots dos dies inclosos) després del diumenge de Pasqua; així, sempre cau en dijous, generalment durant el mes de maig.

Nou!!: Setmana Santa і Ascensió · Veure més »

Badalona

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.

Nou!!: Setmana Santa і Badalona · Veure més »

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Nou!!: Setmana Santa і Besalú · Veure més »

Bulaternera

Bula d'Avall o Bula de Terranera, modernament Bulaternera (en francès Bouleternère) és un poble de 906 habitants, cap de la comuna rossellonesa homònima, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Setmana Santa і Bulaternera · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Nou!!: Setmana Santa і Calendari gregorià · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Nou!!: Setmana Santa і Calendari julià · Veure més »

Caramelles

Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella, del nord de la Nova i d'Andorra, que es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà.

Nou!!: Setmana Santa і Caramelles · Veure més »

Carrau

Detall d'una carrau metàl·lica on s'aprecia el mecanisme que produeix el so Un carrau, un carra(n)c, una carra(n)ca, un carrisc-carrasc o xerric-xerrac o xerrac és un instrument idiòfon consistent en un mànec que passa pel centre d'una roda dentada que hi està fixada, i al voltant del qual pot girar una peça dins de la qual hi ha una llengüeta.

Nou!!: Setmana Santa і Carrau · Veure més »

Ciutat Vella de Barcelona

Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.

Nou!!: Setmana Santa і Ciutat Vella de Barcelona · Veure més »

Computus

Dionis l'Exiguu va inventar l'era Anno Domini per calcular la data de Pasqua El còmput de la Pasqua o Computus és el càlcul de la data de Pasqua.

Nou!!: Setmana Santa і Computus · Veure més »

Corpus Christi

L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.

Nou!!: Setmana Santa і Corpus Christi · Veure més »

Cotlliure

Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Setmana Santa і Cotlliure · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Setmana Santa і Cristianisme · Veure més »

Crucifixió

Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.

Nou!!: Setmana Santa і Crucifixió · Veure més »

Dansa de la Mort

La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al.

Nou!!: Setmana Santa і Dansa de la Mort · Veure més »

Dansa de la Mort de Verges

La dansa de la Mort és una representació dins els actes de la processó tradicional de Dijous Sant a Verges.

Nou!!: Setmana Santa і Dansa de la Mort de Verges · Veure més »

Dijous gras

Botifarra d'ou El Dijous Gras, Dijous Llarder o Dijous de Carnaval és el primer dia del Carnaval.

Nou!!: Setmana Santa і Dijous gras · Veure més »

Dijous Sant

Reus, imatge de la Processó del Silenci En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa.

Nou!!: Setmana Santa і Dijous Sant · Veure més »

Dilluns de Pasqua

Mona de Pasqua El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món.

Nou!!: Setmana Santa і Dilluns de Pasqua · Veure més »

Dilluns Sant

El Dilluns Sant és el dilluns de la Setmana Santa que segueix al Diumenge de Rams.

Nou!!: Setmana Santa і Dilluns Sant · Veure més »

Dimecres de cendra

El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, com també als de diverses denominacions protestants (luterana, metodista, presbiteriana i certes denominacions baptistes).

Nou!!: Setmana Santa і Dimecres de cendra · Veure més »

Dissabte de Passió

Dissabte de Passió és, en la litúrgia catòlica la vespra del Diumenge de Rams.

Nou!!: Setmana Santa і Dissabte de Passió · Veure més »

Dissabte Sant

El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).

Nou!!: Setmana Santa і Dissabte Sant · Veure més »

Diumenge de Rams

Palmons a la processó de Diumenge de Rams de la Confraria de l'Entrada de Saragossa, abril del 2007. En el cristianisme el Dia de Rams o Diumenge de Rams (ant. rampalm) recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva.

Nou!!: Setmana Santa і Diumenge de Rams · Veure més »

Diumenge de Rams d'Elx

La processó del Diumenge de Rams d'Elx és el primer acte que obri la celebració de la Setmana Santa a la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó), en la qual es representa l'entrada de Jesús a Jerusalem.

Nou!!: Setmana Santa і Diumenge de Rams d'Elx · Veure més »

Divendres de Dolors

Verge de la Caritat, patrona de Cartagena (Espanya). Celebra la seva festivitat el Divendres de Dolors. En la tradició cristiana, el Divendres de Dolors o Divendres de Passió, és el divendres anterior al Diumenge de Rams, comprès dins l'última setmana de Quaresma.

Nou!!: Setmana Santa і Divendres de Dolors · Veure més »

Divendres Sant

Imatge del Sant Crist En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció.

Nou!!: Setmana Santa і Divendres Sant · Veure més »

Entrada triomfal a Jerusalem

alt.

Nou!!: Setmana Santa і Entrada triomfal a Jerusalem · Veure més »

Estaferm

Reproducció moderna d'un '''''estaferm'''''. Un estaferm és un ninot o maniquí fet de fusta que utilitzaven els cavallers a l'edat mitjana per a l'entrenament de les justes.

Nou!!: Setmana Santa і Estaferm · Veure més »

Folklore

Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.

Nou!!: Setmana Santa і Folklore · Veure més »

Gastronomia de Setmana Santa

El ''pa de pasqua'' (en ucraïnès Kulich) -Pintorː Mykola Pymonenko. La gastronomia de la Setmana Santa es correspon a tots els costums culinaris i tots els aliments permesos durant el període sagrat del cristianisme i sol transcórrer des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció, des del punt de vista litúrgic.

Nou!!: Setmana Santa і Gastronomia de Setmana Santa · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Setmana Santa і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Setmana Santa і Illes Balears · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Setmana Santa і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Setmana Santa і Jesús de Natzaret · Veure més »

L'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.

Nou!!: Setmana Santa і L'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

La Passió

La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis.

Nou!!: Setmana Santa і La Passió · Veure més »

La Passió d'Esparreguera

La Passió d'Esparreguera és una representació de la Passió de Crist, realitzada amb escenografia pròpiament teatral i amb diversos intèrprets.

Nou!!: Setmana Santa і La Passió d'Esparreguera · Veure més »

La Passió d'Olesa de Montserrat

La Passió d'Olesa de Montserrat és una representació teatral de gran format que narra la Passió i mort de Jesús i que es representa anualment a Olesa de Montserrat els mesos de març i abril.

Nou!!: Setmana Santa і La Passió d'Olesa de Montserrat · Veure més »

La Passió de Vilalba dels Arcs

La Passió de Vilalba dels Arcs és una representació teatral a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), dels últims dies de la vida de Jesús, que es representa el Dijous Sant, en sessió nocturna, i el Dissabte Sant, a la tarda.

Nou!!: Setmana Santa і La Passió de Vilalba dels Arcs · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Setmana Santa і Legió romana · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Setmana Santa і Lleida · Veure més »

Llorer

El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.

Nou!!: Setmana Santa і Llorer · Veure més »

Lluna plena

mi de distància del centre de la Terra, l'ocurrència més proper des de 1948. No va a estar més a prop de nou fins 2034. La lluna plena o ple de la lluna, també denominat pleniluni, és la fase lunar que té lloc quan la Terra està situada exactament entre el Sol i la Lluna.

Nou!!: Setmana Santa і Lluna plena · Veure més »

Manaies

Els armats, manaies (a Girona) o manages (a Verges) són els soldats romans que, tradicionalment, desfilen per Setmana Santa.

Nou!!: Setmana Santa і Manaies · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Setmana Santa і Març · Veure més »

Mare de Déu dels Dolors

Imatge de la Mare de Déu dels Dolors (talla policromada allotjada a l'església de la Vera Cruz de Salamanca La Mare de Déu de la Dolor o la Mare de Déu dels Dolors és una advocació mariana també coneguda com a Mare de Déu de l'Amargura, Mare de Déu de la Pietat o simplement la Dolorosa que sol celebrar-se a la cristiandat el dia de Divendres de Dolors o el 15 de setembre, i fa referència als Set Dolors de Maria, els set episodis de la vida de Jesús que la van fer patir.

Nou!!: Setmana Santa і Mare de Déu dels Dolors · Veure més »

Mieres

Mieres és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines amb una extensió de 26,29 km².

Nou!!: Setmana Santa і Mieres · Veure més »

Mona de Pasqua

Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.

Nou!!: Setmana Santa і Mona de Pasqua · Veure més »

Montuïri

Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.

Nou!!: Setmana Santa і Montuïri · Veure més »

Ofici de Tenebres

LOfici de Tenebres (anomenat també Fasos i en llatí Officium Tenebrerum) és un ritu litúrgic celebrat durant la Setmana Santa que consisteix en el rés de totes les litúrgies de les hores en una sola celebració, feta o bé a punta d'alba del Dijous Sant, el Divendres Sant i el Dissabte Sant o bé com a celebracions de vigília al capvespre dels respectius dies anteriors.

Nou!!: Setmana Santa і Ofici de Tenebres · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Setmana Santa і Olivera · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Setmana Santa і Països Catalans · Veure més »

Palma (ornament)

Palmons a la celebració del Diumenge de Rams a Saragossa cimera de l'escut de Tortosa La palma tradicional és la fulla de la palmera engroguida i després treballada amb tècniques de cistelleria.

Nou!!: Setmana Santa і Palma (ornament) · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: Setmana Santa і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Pentecosta

Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.

Nou!!: Setmana Santa і Pentecosta · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Setmana Santa і Perpinyà · Veure més »

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Setmana Santa і Primavera · Veure més »

Processó

Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.

Nou!!: Setmana Santa і Processó · Veure més »

Quaresma

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.

Nou!!: Setmana Santa і Quaresma · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.

Nou!!: Setmana Santa і Rei Carnestoltes · Veure més »

Resurrecció de Jesús

La resurrecció de Jesús és el punt central de la fe cristiana segons el qual Jesús de Natzaret va retornar a la vida corporal el tercer dia després de la seva mort per crucifixió, redimint d'aquesta manera els pecats del món i demostrant que l'home té accés a la 'vida eterna'.

Nou!!: Setmana Santa і Resurrecció de Jesús · Veure més »

Riba-roja d'Ebre

Vistes poble Riba-roja d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Setmana Santa і Riba-roja d'Ebre · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Setmana Santa і Rosselló · Veure més »

Salpàs

El salpàs és una tradició cristiana que consistia en una visita anual que realitzava el rector durant la Pasqua a totes les cases d'una parròquia eclesiàstica, especialment a les de pagès, per beneir-les amb aigua i sal.

Nou!!: Setmana Santa і Salpàs · Veure més »

Sant Hilari Sacalm

Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Setmana Santa і Sant Hilari Sacalm · Veure més »

Sant Julià de Vilatorta

Sant Julià de Vilatorta és un municipi de la comarca d'Osona i està situada al sud-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Setmana Santa і Sant Julià de Vilatorta · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Setmana Santa і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Cena

La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.

Nou!!: Setmana Santa і Santa Cena · Veure més »

Sarral

Sarral és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Setmana Santa і Sarral · Veure més »

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Nou!!: Setmana Santa і Setmana Santa · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Setmana Santa і Tarragona · Veure més »

Tortell

El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.

Nou!!: Setmana Santa і Tortell · Veure més »

Tradició

cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.

Nou!!: Setmana Santa і Tradició · Veure més »

Verges

Verges és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter.

Nou!!: Setmana Santa і Verges · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Setmana Santa і 1 de febrer · Veure més »

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 10 de març · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 11 de maig · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 13 de març · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 14 de juny · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 15 de març · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 16 d'abril · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 18 d'abril · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 19 de març · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 20 de març · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 21 de maig · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 22 d'abril · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 23 d'abril · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 23 de març · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 24 de juny · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 24 de maig · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 26 d'abril · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 27 de juny · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Setmana Santa і 29 de gener · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 3 de juny · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 30 d'abril · Veure més »

4 de febrer

El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Setmana Santa і 4 de febrer · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 4 de març · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Setmana Santa і 7 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dimarts Sant, Divendres De Passió, Divendres de Llàtzer, Divendres de Passió, Divendres de llàtzer, Divendres de passió, Setmana santa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »