Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Afrodita, Aigua, Albedo, Cal·listo (satèl·lit), Cassini-Huygens, Chasma, Cingle, Cràter d'impacte, Criovolcà, Cronos, Dione (mitologia), Encèlad (satèl·lit), Eugene Shoemaker, Força de marea, Giovanni Cassini, Glaç, Helena (satèl·lit), Hesíode, Jàpet (satèl·lit), John Herschel, Linea, Llatí, Lluna, Mercuri (planeta), Mitologia grega, Mitologia romana, Pòl·lux (satèl·lit), Punt de Lagrange, Rea (satèl·lit), Rotació síncrona, Satèl·lit natural, Satèl·lit troià, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Saturn, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Silicat, Tetis (satèl·lit), Tità, Tità (satèl·lit), Voyager 1, William Herschel, 11 d'octubre, 13 de desembre, 1684, 1847, 1980, 2004, 2005.
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Afrodita · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Aigua · Veure més »
Albedo
La neu fresca té una albedo d'entre el 75 i el 90% Canvis estacionals a l'albedo terrestre 2003-2004 L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i que és retornada a l'espai.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Albedo · Veure més »
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »
Chasma
En astrogeologia, chasma (plural chasmata, abr. CM) és una paraula llatina que significa «barranc» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari que designa una vall o una gorja molt profunda i llarga i de pendents considerables.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Chasma · Veure més »
Cingle
El cingle de la Creu, a la serra de Busa (Solsonès, Catalunya Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet (Osona, Catalunya). Cingles calcaris als Ports de Tortosa-Beseit. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós (Vallès Oriental, Catalunya). Cingles a les Talaies d'Alcalà (Baix Maestrat, País Valencià) Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle (La Garrotxa, Catalunya). Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cingle · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »
Criovolcà
Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Criovolcà · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cronos · Veure més »
Dione (mitologia)
Dione era una nimfa portadora de pluja Dione era una de les nimfes anomenades híades o portadores de pluja, filla d'Atlas i d'una oceànide que podria ser Plèione o Etra.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Dione (mitologia) · Veure més »
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »
Eugene Shoemaker
Eugene Merle Shoemaker (o Gene Shoemaker) (28 d'abril de 1928 - 18 de juliol de 1997) era un dels fundadors del camp de les ciències planetàries i és el més conegut dels descobridors del Cometa Shoemaker-Levy 9 junt amb la seva esposa Carolyn Shoemaker i l'astrònom David Levy.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Eugene Shoemaker · Veure més »
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Força de marea · Veure més »
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Giovanni Cassini · Veure més »
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Glaç · Veure més »
Helena (satèl·lit)
Imatge d'Helena presa pel Voyager Helena (Helene) és un satèl·lit de Saturn, conegut també com a Saturn XII, descobert en 1980 pels astrònoms francesos Pierre Laques de l'Observatori Pic du Midi i Jean Lecacheux del Observatori de París.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Helena (satèl·lit) · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Hesíode · Veure més »
Jàpet (satèl·lit)
Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Jàpet (satèl·lit) · Veure més »
John Herschel
Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871)"Herschel | Sir | John Frederick William | 1792-1871 | astronomer" (biography), John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і John Herschel · Veure més »
Linea
Dione. Les línies blanques (''lineae'') són, en realitat, cingles de gel. En astrogeologia, linea (plural lineae, abr. LI) és una paraula llatina que significa «línea» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques de forma allargada més fosques o més clares que la resta de la superfície on es troben.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Linea · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Llatí · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Lluna · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Mercuri (planeta) · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Mitologia romana · Veure més »
Pòl·lux (satèl·lit)
Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Pòl·lux (satèl·lit) · Veure més »
Punt de Lagrange
Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Punt de Lagrange · Veure més »
Rea (satèl·lit)
Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Rea (satèl·lit) · Veure més »
Rotació síncrona
La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Rotació síncrona · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Veure més »
Satèl·lit troià
miniatura miniatura Parlant estrictament, el terme Troià només s'ha d'aplicar a aquells asteroides (asteroides troians) que ocupen els Punts de Lagrange L 4 i L 5 del sistema Sol-Júpiter.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Satèl·lit troià · Veure més »
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Saturn (mitologia) · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Saturn (planeta) · Veure més »
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Silicat · Veure més »
Tetis (satèl·lit)
Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Tetis (satèl·lit) · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Tità · Veure més »
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Tità (satèl·lit) · Veure més »
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і Voyager 1 · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і William Herschel · Veure més »
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і 11 d'octubre · Veure més »
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і 13 de desembre · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і 1684 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і 1847 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і 1980 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Dione (satèl·lit) і 2005 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dione (satèl.lit), Dione (satèl•lit), Dione (satèŀlit).
