Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dione (satèl·lit)

Índex Dione (satèl·lit)

Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.

53 les relacions: Acceleració, Afrodita, Aigua, Albedo, Albedo geomètrica, Apol·lodor d'Artemita, Cal·listo (satèl·lit), Cassini-Huygens, Chasma, Cingle, Cràter d'impacte, Criovolcà, Cronos, Dione (mitologia), Encèlad (satèl·lit), Eugene Shoemaker, Força de marea, Gel, Giovanni Cassini, Helena (satèl·lit), Hesíode, Jàpet (satèl·lit), John Herschel, Linea, Llatí, Lluís XIV de França, Lluna, Mercuri (planeta), Mitologia grega, Mitologia romana, Pòl·lux (satèl·lit), Punt de Lagrange, Rea (satèl·lit), Rotació síncrona, Satèl·lit natural, Satèl·lit troià, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Saturn, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Silicat, Tetis (satèl·lit), Tità, Tità (satèl·lit), Voyager 1, William Herschel, 11 d'octubre, 13 de desembre, 1684, 1847, ..., 1980, 2004, 2005. Ampliar l'índex (3 més) »

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Acceleració · Veure més »

Afrodita

Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era en la mitologia grega, la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Afrodita · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Aigua · Veure més »

Albedo

La neu fresca té un albedo d'entre el 75 i el 90% L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i és tornada.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Albedo · Veure més »

Albedo geomètrica

La correlació entre lalbedo geomètrica (albedo astronòmica), la magnitud absoluta d'un planeta menor i el diàmetre ve donada per l'equació: A.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Albedo geomètrica · Veure més »

Apol·lodor d'Artemita

Apol·lodor d'Artemita fou un escriptor que va deixar un important treball sobre Pàrtia, que va viure probablement al segle II.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Apol·lodor d'Artemita · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens és una sonda espacial projecte conjunt de la NASA, la ESA i la ASI.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »

Chasma

Chasma (plural chasmata, abr. CM) és un tret superficial planetari que designa una vall o una gorja molt profunda i llarga i de pendents considerables.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Chasma · Veure més »

Cingle

El cingle de la Creu, a la serra de Busa Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet. Ports. Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós. Cinglera de Castellfollit amb els edificis situats damunt del cingle. Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cingle · Veure més »

Cràter d'impacte

Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del Sistema Solar (planeta nan, asteroide...), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »

Criovolcà

Model anomenat "guèiser fred". L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Criovolcà · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra).

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Cronos · Veure més »

Dione (mitologia)

Dione era una nimfa portadora de pluja Dione era una de les nimfes anomenades híades o portadores de pluja, filla d'Atles i d'una oceànide que podria ser Plèione o Etra.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Dione (mitologia) · Veure més »

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és un satèl·lit de Saturn, descobert el 1789 per William Herschel.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »

Eugene Shoemaker

Eugene Merle Shoemaker (o Gen Shoemaker) (28 d'abril de 1928 - 18 de juliol de 1997) era un dels fundadors del camp de les ciències planetàries i és el més conegut dels descobridors del Cometa Shoemaker-Levy 9 junt amb la seva esposa Carolyn Shoemaker i l'astrònom David Levy.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Eugene Shoemaker · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Força de marea · Veure més »

Gel

El gel o glaç és l'estat sòlid de l'aigua (H2O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K, 32 °F), que és el seu punt de congelació.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Gel · Veure més »

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (1625-1712) fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Giovanni Cassini · Veure més »

Helena (satèl·lit)

Imatge d'Helena presa pel Voyager Helena (Helene) és un satèl·lit de Saturn, conegut també com a Saturn XII, descobert en 1980 pels astrònoms francesos Pierre Laques de l'Observatori Pic du Midi i Jean Lecacheux del Observatori de París.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Helena (satèl·lit) · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més rellevants de la primera literatura grega, famós per transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Hesíode · Veure més »

Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Jàpet (satèl·lit) · Veure més »

John Herschel

Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871) John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і John Herschel · Veure més »

Linea

Dione. Les línies blanques (''lineae'') són, en realitat, cingles de gel. Linea (plural lineae, abr. LI) és un terme llatí que significa "línia".

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Linea · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Llatí · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Lluna · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Mercuri (planeta) · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que conformaven el pensament religiós a l'Antiga Roma.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Mitologia romana · Veure més »

Pòl·lux (satèl·lit)

és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L5).

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Pòl·lux (satèl·lit) · Veure més »

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (o punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Punt de Lagrange · Veure més »

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Rea (satèl·lit) · Veure més »

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Rotació síncrona · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lit troià

Parlant estrictament, el terme Troià només s'ha d'aplicar a aquells asteroides (asteroides troians) que ocupen els Punts de Lagrange L 4 i L 5 del sistema Sol-Júpiter.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Satèl·lit troià · Veure més »

Satèl·lits de Júpiter

Europa. Júpiter té 67 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 19 porten encara una designació provisional.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Saturn té 59 satèl·lits coneguts, el major dels quals, Tità, és l'única lluna del sistema solar amb una atmosfera important.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Saturn (mitologia) · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Saturn (planeta) · Veure més »

Silicat

Un silicat (SiO44-) és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Silicat · Veure més »

Tetis (satèl·lit)

Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Tetis (satèl·lit) · Veure més »

Tità

Febe Un tità (en grec antic Τιτάν) o una titànide és, en la mitologia grega, una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Tità · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gran de Saturn i el segon més gran del sistema solar (el primer és Ganimedes).

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Voyager 1

La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada a finals de 1977 amb l'objectiu d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і Voyager 1 · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і William Herschel · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і 11 d'octubre · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і 13 de desembre · Veure més »

1684

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і 1684 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і 1847 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і 1980 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і 2004 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Dione (satèl·lit) і 2005 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dione (satèl.lit), Dione (satèl•lit), Dione (satèŀlit).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »