Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dioclecià

Índex Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

123 les relacions: Afra d'Augsburg, Agnès de Roma, Alexandria, Alquímia, Apostasia, Arri Àper, August, August (títol), Autocràcia, Àfrica (província romana), Bàrbar, Belgrad, Carí, Cavalleria, Cèsar (títol), Cònsol romà, Col, Constanci I Clor, Constantí I el Gran, Crisi del segle III, Cristià, Croàcia, Dalmàcia, Danubi, Déu, Dictador romà, Dioclea, Dominat, Druida, Edicte de Milà, Edward Gibbon, Egipte, Emperador romà, Era dels Màrtirs, Erasme d'Antioquia, Eulàlia de Barcelona, Eutropi (historiador), Felip l'Àrab, Ferenc Móra, Filomena de Roma, Flavi Vopisc, Galeri, Germànics, Grec antic, Guàrdia Pretoriana, Guerra civil, Guerres romano-sassànides, Història Augusta, Il·líria, Imperator, ..., Imperi Bizantí, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Sassànida, Inflació, Julià l'Apòstata, Legió I Isaura Sagittaria, Legió I Maximiana, Legió romana, Licini I, Llamp, Llatí, Llúcia de Siracusa, Llista d'emperadors bizantins, Llista d'emperadors romans, Luci Quint Cincinnat I, Mar Adriàtica, Marí el Diaca, Marc Aureli Car, Maximià, Màrtir, Monarquia constitucional, Numerià, Palau de Dioclecià, Palestina, Papa Marcel·lí, Pere I d'Alexandria, Pontífex Màxim, Prefecte de la ciutat, Prefecte del pretori, Principat, Procònsol, Província romana de Síria, Reformes de Dioclecià, República Romana, Rin, Riu Morava, Salona (Dalmàcia), San Marino, Sant Jordi, Sant Sebastià màrtir, Senat romà, Septimi Sever, Sext Aureli Víctor, Split, Teocràcia, Teodosi I el Gran, Tetrarquia, Tungres, Valentinià I, 1 de maig, 20 de novembre, 235, 24 de febrer, 244, 245, 282, 283, 284, 285, 292, 293, 298, 3 de desembre, 303, 305, 307, 311, 312, 313, 324, 337, 395. Ampliar l'índex (73 més) »

Afra d'Augsburg

Afra d'Augsburg (Augsburg?, o Xipre, s. III - Augsburg, 304) va ésser una dona cristiana, morta com a màrtir i venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Dioclecià і Afra d'Augsburg · Veure més »

Agnès de Roma

Santa Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana.

Nou!!: Dioclecià і Agnès de Roma · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Dioclecià і Alexandria · Veure més »

Alquímia

Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.

Nou!!: Dioclecià і Alquímia · Veure més »

Apostasia

Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).

Nou!!: Dioclecià і Apostasia · Veure més »

Arri Àper

Arri Àper (Arrius Aper) fou un prefecte del pretori de Roma, i gendre de l'emperador Numerià.

Nou!!: Dioclecià і Arri Àper · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Dioclecià і August · Veure més »

August (títol)

August, del llatí Augustus (plural: augusti), "majestuós", l'"impulsor", o "venerable", era un títol Romà Antic, que fou ostentat per primer cop per Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols de què són ara coneguts els Emperadors Romans.

Nou!!: Dioclecià і August (títol) · Veure més »

Autocràcia

Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.

Nou!!: Dioclecià і Autocràcia · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'imperi cartaginès al final de la tercera guerra púnica.

Nou!!: Dioclecià і Àfrica (província romana) · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Dioclecià і Bàrbar · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Dioclecià і Belgrad · Veure més »

Carí

p.

Nou!!: Dioclecià і Carí · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Dioclecià і Cavalleria · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Dioclecià і Cèsar (títol) · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Dioclecià і Cònsol romà · Veure més »

Col

La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dóna nom a la família Brassicaceae.

Nou!!: Dioclecià і Col · Veure més »

Constanci I Clor

Constanci I (en llatí) de renom Clor (del grec:Χλωρός, Cloros, «el pàl·lid»), va tenir el títol de cèsar des del 293 i fou emperador romà del 305 al 306.

Nou!!: Dioclecià і Constanci I Clor · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Dioclecià і Constantí I el Gran · Veure més »

Crisi del segle III

Divisió de l'imperi al 271 dC La crisi del segle III fou un període que assolà els territoris de l'imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Dioclecià і Crisi del segle III · Veure més »

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del Cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Dioclecià і Cristià · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Dioclecià і Croàcia · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Dioclecià і Dalmàcia · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Dioclecià і Danubi · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Dioclecià і Déu · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: Dioclecià і Dictador romà · Veure més »

Dioclea

Dioclea fou una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Dioclea · Veure més »

Dominat

El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.

Nou!!: Dioclecià і Dominat · Veure més »

Druida

Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.

Nou!!: Dioclecià і Druida · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Dioclecià і Edicte de Milà · Veure més »

Edward Gibbon

Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.

Nou!!: Dioclecià і Edward Gibbon · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Dioclecià і Egipte · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: Dioclecià і Emperador romà · Veure més »

Era dels Màrtirs

Lera dels màrtirs (llatí: anno martyrum o AM), també coneguda com lera de Dioclecià (llatí: anno Diocletiani), és un mètode de numeració d'anys utilitzat per l'Església d'Alexandria a partir del segle IV d. C. i per l'Església ortodoxa copta d'Alexandria des del segle V fins a l'actualitat.

Nou!!: Dioclecià і Era dels Màrtirs · Veure més »

Erasme d'Antioquia

Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí el Traci (303) i soterrat en aquesta ciutat.

Nou!!: Dioclecià і Erasme d'Antioquia · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Santa Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Dioclecià і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Eutropi (historiador)

Eutropi (en llatí: Eutropius) fou un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.

Nou!!: Dioclecià і Eutropi (historiador) · Veure més »

Felip l'Àrab

Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.

Nou!!: Dioclecià і Felip l'Àrab · Veure més »

Ferenc Móra

Ferenc Móra (Kiskunfélegyháza, 19 de juliol de 1879 - Szeged, 8 de febrer de 1934), fou un escriptor, periodista, i museòleg hongarès.

Nou!!: Dioclecià і Ferenc Móra · Veure més »

Filomena de Roma

Filomena de Roma (Roma, ca. 291 - 304) és una figura llegendària, venerada com a santa per l'Església Catòlica Romana, tot i que el seu nom ha estat retirat del calendari de sants per la manca de proves de la seva existència.

Nou!!: Dioclecià і Filomena de Roma · Veure més »

Flavi Vopisc

Flavi Vopisc (Flavius Vopiscus) fou un dels sis escriptors de la "Historiae Augustae" probablement el darrer, ja que parla de Trebel·li Pol·lió, Juli Capitolí i Eli Lampridi (aquest darrer podria ser el mateix que Espartià); el darrer Vulcaci Gal·licà és desconegut i poc rellevant.

Nou!!: Dioclecià і Flavi Vopisc · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en llatí) fou emperador romà del 305 al 311 i nominat cèsar el 293.

Nou!!: Dioclecià і Galeri · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Dioclecià і Germànics · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Dioclecià і Grec antic · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

Recreació moderna d'un soldat de la guàrdia pretoriana del segle I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). Mèrida, Badajoz, Espanya) dedicada a Gai Cecili Vàrica, que va ser soldat de la ''Cohors Antistianae Praetoriana'' a principis del segle I. Inscripció funerària d'un pretorià d'origen itàlic, que va prestar servei en la ''Cohors IV Praetoria'' al segle I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani), era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: Dioclecià і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Dioclecià і Guerra civil · Veure més »

Guerres romano-sassànides

Les Guerres romano-sassànides van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar a l'Imperi romà (i després al seu hereu, l'Imperi romà d'orient) amb l'Imperi sassànida entre els segles III i VII.

Nou!!: Dioclecià і Guerres romano-sassànides · Veure més »

Història Augusta

Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.

Nou!!: Dioclecià і Història Augusta · Veure més »

Il·líria

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Dioclecià і Il·líria · Veure més »

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Nou!!: Dioclecià і Imperator · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Dioclecià і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Dioclecià і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Dioclecià і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Dioclecià і Imperi Sassànida · Veure més »

Inflació

Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2010, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus.

Nou!!: Dioclecià і Inflació · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (331/332 – 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Dioclecià і Julià l'Apòstata · Veure més »

Legió I Isaura Sagittaria

La Legió I Isaura Sagittaria va ser una legió romana pseudocomitatensis, que va ser objecte de lleva en l'època de Dioclecià i possiblement ja present amb Marc Aureli Probe.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Isaura Sagittaria · Veure més »

Legió I Maximiana

La Legió I Maximiana (Primera legió «de Maximià») va ser una legió romana comitatensis, creada probablement l'any 296 o 297 per l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Legió I Maximiana · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Dioclecià і Legió romana · Veure més »

Licini I

Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.

Nou!!: Dioclecià і Licini I · Veure més »

Llamp

El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.

Nou!!: Dioclecià і Llamp · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Dioclecià і Llatí · Veure més »

Llúcia de Siracusa

Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: Dioclecià і Llúcia de Siracusa · Veure més »

Llista d'emperadors bizantins

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, anomenat posteriorment per la historiografia francesa del segle XVII Imperi Bizantí.

Nou!!: Dioclecià і Llista d'emperadors bizantins · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: Dioclecià і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Luci Quint Cincinnat I

Luci Quint Cincinnat, en un dibuix del segle XVI al ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Luci Quint Cincinnat (Lucius Quinctius L. F. L. N. Cincinnat) fou un magistrat romà, membre dels patricis i oposat als plebeus.

Nou!!: Dioclecià і Luci Quint Cincinnat I · Veure més »

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica, o el mar Adriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Nou!!: Dioclecià і Mar Adriàtica · Veure més »

Marí el Diaca

Marí (Loparo, illa de Rab, Croàcia, ca. 240 - San Marino, 366) fou un diaca dàlmata, tradicional fundador de la República de San Marino l'any 301.

Nou!!: Dioclecià і Marí el Diaca · Veure més »

Marc Aureli Car

Marc Aureli Car fou un emperador romà del 282 al 283.

Nou!!: Dioclecià і Marc Aureli Car · Veure més »

Maximià

Maximià o Maximià Herculi (en llatí) fou emperador romà del 286 al 305, escollit per l'emperador Dioclecià.

Nou!!: Dioclecià і Maximià · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dóna "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Nou!!: Dioclecià і Màrtir · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Dioclecià і Monarquia constitucional · Veure més »

Numerià

Marc Aureli Numerià (en llatí) fou el més jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedició contra els perses iniciada el 283.

Nou!!: Dioclecià і Numerià · Veure més »

Palau de Dioclecià

El palau de Dioclecià (en croat: Dioklecijanova palača) és la residència imperial fortificada construïda per l'emperador Dioclecià sobre la costa dàlmata per retirar-s'hi després de la seva abdicació voluntària l'any 305.

Nou!!: Dioclecià і Palau de Dioclecià · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Dioclecià і Palestina · Veure més »

Papa Marcel·lí

Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit Papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.

Nou!!: Dioclecià і Papa Marcel·lí · Veure més »

Pere I d'Alexandria

Sant Pere I d'Alexandria (Petrus, Pétros Πέτρος) fou bisbe d'Alexandria, successor de Teones en algun moment entre la Pasqua i el novembre del 300.

Nou!!: Dioclecià і Pere I d'Alexandria · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: Dioclecià і Pontífex Màxim · Veure més »

Prefecte de la ciutat

Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (Praefectus urbi, originalment Custos urbis) fou una magistratura regular romana establerta pels reis, però que sota aquest nom apareix a la segona meitat del segle V aC i sembla que estava combinada amb la de Princeps Senatus.

Nou!!: Dioclecià і Prefecte de la ciutat · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori - Praefectus Praetorio - fou el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Dioclecià і Prefecte del pretori · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Dioclecià і Principat · Veure més »

Procònsol

Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Dioclecià і Procònsol · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Dioclecià і Província romana de Síria · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: Dioclecià і Reformes de Dioclecià · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Dioclecià і República Romana · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Dioclecià і Rin · Veure més »

Riu Morava

El Morava (en castellà, basc i aragonès Morava, en llatí Marus Flumen, en txec i eslovac Morava, en alemany March, en hongarès Morva, en polonès Morawa) és un riu de l'Europa Central.

Nou!!: Dioclecià і Riu Morava · Veure més »

Salona (Dalmàcia)

Salona o Salonae (grec Σαλῶνα, Σαλῶναι) fou una ciutat de la costa de Dalmàcia que encara portava el seu antic nom fins al segle XX i ara és la ciutat croata de Solin.

Nou!!: Dioclecià і Salona (Dalmàcia) · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Ripóbblica de San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Dioclecià і San Marino · Veure més »

Sant Jordi

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Dioclecià і Sant Jordi · Veure més »

Sant Sebastià màrtir

Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al Cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.

Nou!!: Dioclecià і Sant Sebastià màrtir · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Dioclecià і Senat romà · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Dioclecià і Septimi Sever · Veure més »

Sext Aureli Víctor

Sext Aureli Víctor (Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) fou un historiador romà del segle IV, que va viure sota Constanci Clor i successors.

Nou!!: Dioclecià і Sext Aureli Víctor · Veure més »

Split

Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.

Nou!!: Dioclecià і Split · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací en la Terra.

Nou!!: Dioclecià і Teocràcia · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Dioclecià і Teodosi I el Gran · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant el segle IV (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Dioclecià і Tetrarquia · Veure més »

Tungres

Els tungres (llatí Tungri o Tongri) foren un poble germànic que tenia per capital Atuatuca, Atuatuca Tungrorum en llatí (l'actual ciutat flamenca de Tongeren).

Nou!!: Dioclecià і Tungres · Veure més »

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Panònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Nou!!: Dioclecià і Valentinià I · Veure més »

1 de maig

L'1 de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dioclecià і 1 de maig · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dioclecià і 20 de novembre · Veure més »

235

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 235 · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Dioclecià і 24 de febrer · Veure més »

244

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 244 · Veure més »

245

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 245 · Veure més »

282

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 282 · Veure més »

283

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 283 · Veure més »

284

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 284 · Veure més »

285

L'any 285 (CCLXXXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Dioclecià і 285 · Veure més »

292

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 292 · Veure més »

293

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 293 · Veure més »

298

L'any 298 va ser un any del calendari julià.

Nou!!: Dioclecià і 298 · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dioclecià і 3 de desembre · Veure més »

303

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 303 · Veure més »

305

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 305 · Veure més »

307

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 307 · Veure més »

311

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 311 · Veure més »

312

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 312 · Veure més »

313

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 313 · Veure més »

324

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 324 · Veure més »

337

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dioclecià і 337 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Dioclecià і 395 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Diocletianus.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »