Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Afganistan, Ala al-Din Kaykubad III, Alp Arslan, Anatòlia, Aq-Súnqur al-Hàjib, Asfalt, Atsiz ibn Uvak, Azerbaidjan Iranià, Àhmad Sanjar, Àsia Central, Bagdad, Baktaix, Barkyaruq, Búrides, Croat (guerrer), Cultura de l'Iran, Damasc, Dekhan, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Dinastia, Dinastia Anuixtigínida, Duqaq, Edat mitjana, Emir, Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Iranica, Estepa kazakh, Gaznèvides, Gran Iran, Gran Khorasan, Herat, Ildegízida, Imperi Mongol, Imperi Seljúcida, Iran, Isfahan, Jibal, Kaykaus I, Kaykaus II, Kaykhusraw I, Kaykhusraw II, Kaykhusraw III, Kaykubad I, Kaykubad II, Kilidj Arslan IV, Kilij Arslan I, Kilij Arslan II, Kilij Arslan III, Kutalmix, Literatura persa, ..., Mahmud ibn Màlik-Xah, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Mar Càspia, Mar d'Aral, Massud ibn Muhàmmad, Màlik Dinar, Màlik-Xah I, Màlik-Xah ibn Kilij Arslan, Màlik-Xah II, Màlik-Xah III, Messud I, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad II ibn Mahmud, Museu Britànic, Oghuz, Oman, Orient Pròxim, Ortúkides, Persa, Pobles turquesos, Primera Croada, Província de Kerman, Qawurd, Ridwan, Seljuk, Sirdarià, Soldanat de Rum, Sulayman ibn Kutalmix, Sultà, Sunnisme, Tútuix I, Tercera Croada, Toghril Beg I, Toghrul III, Turquestan, Vassallatge, Yabghu. Ampliar l'índex (37 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Afganistan · Veure més »
Ala al-Din Kaykubad III
Alà-ad-Din Kayqubad III fou un sultà de Rum, no reconegut.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Ala al-Din Kaykubad III · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Alp Arslan · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Anatòlia · Veure més »
Aq-Súnqur al-Hàjib
de nom complet Abu-Saïd aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Qàsssim ad-Dawla al-Hàjib fou atabeg d'Alep.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Aq-Súnqur al-Hàjib · Veure més »
Asfalt
L'asfalt és un material viscós, apegalós i de color negre, usat com a aglomerant a mescles asfàltiques per a la construcció de carreteres o autopistes.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Asfalt · Veure més »
Atsiz ibn Uvak
Erigsen o Atsiz ibn Uvak (?- 1080) fou un cap turcman, cap de la tribu dels iwai segurament establerta a Khwarizm a l'inici de l'expansió seljúcida.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Atsiz ibn Uvak · Veure més »
Azerbaidjan Iranià
L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Azerbaidjan Iranià · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Àhmad Sanjar · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Àsia Central · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Bagdad · Veure més »
Baktaix
Muhyí-d-Din Baktaix o Ertaix o Baktak fou un efímer príncep seljúcida de Damasc, fill de Tútuix I. Quan va morir el seu pare tenia només un any i així es va lliurar de la massacre dels prínceps ordenada pel fill gran Ridwan que no volia competidors.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Baktaix · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Dinastia seljúcida і Barkyaruq · Veure més »
Búrides
Els búrides foren una dinastia d'origen turc que va governar Damasc del 1104 al 1154.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Búrides · Veure més »
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Croat (guerrer) · Veure més »
Cultura de l'Iran
La cultura de l'Iran s'ha manifestat sota diverses facetes en el curs de la història de l'Iran, així com en bona part de l'Àsia central.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Cultura de l'Iran · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Damasc · Veure més »
Dekhan
Dekhan (arabitzat Dikhan) era el títol que portaven a la Pèrsia sassànida els caps de vila; eren membres de la petita noblesa feudal.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Dekhan · Veure més »
Dhàhir-ad-Din Tughtikín
Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Dhàhir-ad-Din Tughtikín · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Dinastia · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Duqaq
Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Duqaq · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Edat mitjana · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Emir · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Estepa kazakh
L'estepa kazakh a l'est del Kazakhstan al Parc Nacional Altyn Emeil L'estepa kazakh o estepa quirguís és una ecoregió de la zona paleàrtica temperada dins el bioma de les praderies i les sabanes temperades.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Estepa kazakh · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Gaznèvides · Veure més »
Gran Iran
Síria Oriental i el Caucas. Gran Iran (persa: ایران بزرگ; la Encyclopædia Iranica usa el terme Continent Cultural Iranià) és un terme que fa referència a les regions que tenen una significativa influència cultural iraniana.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Gran Iran · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Gran Khorasan · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Dinastia seljúcida і Herat · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Ildegízida · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Imperi Mongol · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Dinastia seljúcida і Isfahan · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Jibal · Veure més »
Kaykaus I
Izz al-Din Kaykaus I fou sultà seljúcida de Rum del 1211 al 1221.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kaykaus I · Veure més »
Kaykaus II
Izz-ad-Din Kaykawus II ibn Kaykhusraw (en àrab i persa عز الدين كيكاوس بن كيخسرو, ʿIzz ad-Dīn Kaykāwus ibn Kayḫusraw; en turc Izzeddin Keykavus) fou sultà de Rum del 1246 al 1256 i del 1257 al 1261.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kaykaus II · Veure més »
Kaykhusraw I
Giyath-ad-Din Kaykhusraw I fou sultà de Rum del 1192 al 1197 i del 1205 al 1211.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kaykhusraw I · Veure més »
Kaykhusraw II
Giyath al-Din Kaykhusraw II (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن كيقباد, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Kayqubād; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou soldà de Rum (1237 al 1246) fill i successor d'Ala al-Din Kaykubad I. Va succeir el seu pare el 1237.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kaykhusraw II · Veure més »
Kaykhusraw III
Ghiyath al-Din Kaykhusraw III (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن قلج ارسلان, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Qilij Arslān; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou sultà de Rum del 1265 al 1284.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kaykhusraw III · Veure més »
Kaykubad I
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kaykubad I · Veure més »
Kaykubad II
Ala al-Dunya wa l-Din Kay Kubad (àrab i persa علا الدين كيقبادان بن كيخسرو, 'Alā al-Dīn Kayqubād ibn Kaykhusraw o علاء الدنيا والدين كيقباذ (2) بن كيخسرو ʿalāʾ ad-dunyā wa ad-dīn kay qubāḏ ken kay ḫusrū; turc: Alaeddin Keykubad; Ala al-Dunya wa l-Din vol dir noblesa del poder i de la religió generalment només Ala al-Din "noblesa de la religió") fou sultà de Rum, governant des de Malatya, entre 1249 i 1257 quan va morir assassinat.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kaykubad II · Veure més »
Kilidj Arslan IV
Rukn al-Duniya wa l-Din Al-Sultan al-Azim Kilidj Arslan IV ibn Kay Khusraw o Kılıç Arslan IV (l'Espasa Lleó) fou un sultà seljúcida de Rum o Konya.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kilidj Arslan IV · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kilij Arslan I · Veure més »
Kilij Arslan II
Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kilij Arslan II · Veure més »
Kilij Arslan III
Kilij Arslan III fou efímer soldà de Rum o Konya del 1204 al 1205.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kilij Arslan III · Veure més »
Kutalmix
Kutalmix (el nom apareix com Kutulmish, Kutlumish, Kutalmish, Kutlamish, Kutulmush, Kutlumush i altres variacions) fou un príncep seljúcida, origen de la branca que va fundar el Soldanat de Rum.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Kutalmix · Veure més »
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Literatura persa · Veure més »
Mahmud ibn Màlik-Xah
Nàssir-ad-Din Mahmud I ibn Màlik-Xah fou sultà seljúcida (1092–1093).
Nou!!: Dinastia seljúcida і Mahmud ibn Màlik-Xah · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Dinastia seljúcida і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Mar Càspia · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Mar d'Aral · Veure més »
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »
Màlik Dinar
Màlik Dinar (? - 1195) fou un dels caps oghuz que va aconseguir el poder al Gran Khorasan a la mort del sultà Sanjar (1157).
Nou!!: Dinastia seljúcida і Màlik Dinar · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Màlik-Xah I · Veure més »
Màlik-Xah ibn Kilij Arslan
Màlik-Xah ibn Kilij Arslan, també anomenat Xahan-xah (literalment ‘rei de reis’), fou sultà de Rum del 1110 al 1116.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Màlik-Xah ibn Kilij Arslan · Veure més »
Màlik-Xah II
Muïzz-ad-Din Màlik-Xah II ibn Barkyaruq fou un efímer sultà seljúcida, fill del sultà Barkyaruq.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Màlik-Xah II · Veure més »
Màlik-Xah III
Muin al-Din Malik Xah III ibn Mahmud ibn Muhammad (Màlik-Xah III, + 1160) fou sultà seljúcida (1152-1153) fill de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Màlik-Xah III · Veure més »
Messud I
Messud I fou soldà de Rum del 1116 fins al 1156.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Messud I · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad II ibn Mahmud
Abu-Xujà Ghiyath-ad-dunya wa-d-din Muhàmmad (II) ibn Mahmud ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (abril de 1128-1159) fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental del 1153 al 1159 (de 1154 a 1156 en disputa amb el seu oncle Sulayman Shah ibn Muhàmmad).
Nou!!: Dinastia seljúcida і Muhàmmad II ibn Mahmud · Veure més »
Museu Britànic
El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Museu Britànic · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Oghuz · Veure més »
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Oman · Veure més »
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Orient Pròxim · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Ortúkides · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Persa · Veure més »
Pobles turquesos
Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Pobles turquesos · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Primera Croada · Veure més »
Província de Kerman
Comtats de Kerman Jardí Shazdeh, Mahan Bandera de bronze, Shahdad Kerman, Iran, III aC La província de Kerman (استان کرمان, Ostān-e Kermān) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Província de Kerman · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Qawurd · Veure més »
Ridwan
Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Ridwan · Veure més »
Seljuk
Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Seljuk · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Sirdarià · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Soldanat de Rum · Veure més »
Sulayman ibn Kutalmix
Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Sulayman ibn Kutalmix · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Sultà · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Sunnisme · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Dinastia seljúcida і Tútuix I · Veure més »
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Tercera Croada · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Toghril Beg I · Veure més »
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Toghrul III · Veure més »
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Turquestan · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Vassallatge · Veure més »
Yabghu
Yabghu fou un títol turc equivalent a príncep o gran cap, que van portar els sobirans de les hordes dels turcs occidentals supeditats per un temps als kagan o gran kan dels turcs i de les hordes dels turcs orientals.
Nou!!: Dinastia seljúcida і Yabghu · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia Seljúcida, Turcs seljúcides.
