Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Alemanya, Art preromànic, Austràsia, Bèlgica, Borgonya, Caribert I, Caribert II, Carles Martell, Chalon-sur-Saône, Clodió, Clodomir, Clodoveu I, Clodoveu II, Clodoveu III, Clodoveu IV, Clotari I, Clotari II, Clotari III, Clotari IV, Dagobert I, Dagobert II, Dagobert III, Dècada del 340, Dècada del 690, Dei gratia, Dinastia carolíngia, El codi Da Vinci, Faramund, França, Francs, Godomar III, Gondobald, Gran Enciclopèdia Catalana, Guntram de Borgonya, Jesús de Natzaret, Judea, Khildebert I, Khildebert II, Khildebert III, Khildebert l'Adoptat, Khilderic I, Khilderic II, Khilderic III, Khilperic I, Khilperic II, Majordom de palau, Maria Magdalena, Meroveu, Metz, Nacionalcatolicisme, ..., Nèustria, Orfebreria, Orleans, París, Pipí I el Breu, Regne d'Aquitània, Regne Franc, Reims, Reis mandrosos, Sàpiens, Sigebert I, Sigebert II, Sigebert III, Soissons, Teodobald, Teodobert I, Teodobert II, Teodoric I d'Austràsia, Teodoric II de Borgonya i Austràsia, Teodoric III (rei dels francs), Teodoric IV (rei dels francs), Umberto Eco, 410, 426, 428, 447, 448, 458, 466, 481, 511, 516, 524, 534, 548, 555, 558, 561, 567, 575, 584, 592, 595, 596, 612, 613, 622, 623, 629, 632, 634, 639, 656, 657, 662, 673, 676, 679, 690, 695, 711, 715, 717, 719, 721, 737, 741, 743, 751. Ampliar l'índex (69 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Alemanya · Veure més »
Art preromànic
Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Art preromànic · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Austràsia · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Bèlgica · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Borgonya · Veure més »
Caribert I
Caribert o Khadibert (llatí: Charibertus)(vers 517-567) va regnar com a rei merovingi de París, des del 561 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Caribert I · Veure més »
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Caribert II · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Dinastia merovíngia і Carles Martell · Veure més »
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Chalon-sur-Saône · Veure més »
Clodió
Clodió (? - 448), va ser un cap dels francs salis i el primer rei conegut de la Dinastia merovíngia.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clodió · Veure més »
Clodomir
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clodomir · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clodoveu I · Veure més »
Clodoveu II
Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya heretant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clodoveu II · Veure més »
Clodoveu III
Clodoveu III fou rei dels Francs d'Austràsia del 675 al 676.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clodoveu III · Veure més »
Clodoveu IV
Clodoveu IV (llatí: Chlodoveus; francès: Clovis) va ser rei dels francs del 691 fins a la seva mort quatre anys després.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clodoveu IV · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clotari I · Veure més »
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clotari II · Veure més »
Clotari III
Clotari III(652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clotari III · Veure més »
Clotari IV
Clotari IV (vers 652–vers 719), va ser designat rei d'Austràsia pel majordom de palau Carles Martell l'any 717.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Clotari IV · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Dagobert I · Veure més »
Dagobert II
Estela representant el martiri de Dagobert Dagobert II (?- Stenay, 679) fou rei merovingi d'Austràsia (676-679).
Nou!!: Dinastia merovíngia і Dagobert II · Veure més »
Dagobert III
Dagobert III (699-715) va ser rei dels francs des del 711 fins a la seva mort cinc anys després.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Dagobert III · Veure més »
Dècada del 340
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Dècada del 340 · Veure més »
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Dècada del 690 · Veure més »
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Dei gratia · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Dinastia carolíngia · Veure més »
El codi Da Vinci
El codi Da Vinci és una novel·la de misteri, pertanyent a la literatura popular, escrita per Dan Brown i publicada per primera vegada per Random House el 2003.
Nou!!: Dinastia merovíngia і El codi Da Vinci · Veure més »
Faramund
Faramund (Pharamondus) és un merovingi esmentat per primer cop el 727 al Liber Historiae Francorum que diu que era el fill de Marcomir i el pare de Clodion el Cabellut.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Faramund · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Dinastia merovíngia і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Francs · Veure més »
Godomar III
Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Godomar III · Veure més »
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Gondobald · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Guntram de Borgonya · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Dinastia merovíngia і Jesús de Natzaret · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Judea · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Dinastia merovíngia і Khildebert I · Veure més »
Khildebert II
Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austràsia des del 575 fins a la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Khildebert II · Veure més »
Khildebert III
Khildebert III, anomenat el Just (francès: le Juste) (vers 683 – 23 d'abril de 711, va ser rei dels francs des del 695 fins a la seva mort. Apareix també com Khildebert IV (sent el III Khildebert l'Adoptat). Fill de Teodoric III (rei dels francs) i de Clotilde, va succeir el seu germà gran Clodoveu IV a la seva mort. Però com era habitual en els darrers reis merovingis, el seu poder va ser tan sols nominal sota el govern del majordom de palau Pipí d'Héristal. Tot i això, emeté una sèrie de decisions judicials que li valgueren el seu sobrenom, i que d'acord amb el Liber Historiae Francorum (727) fou "un home just del que se'n conserva bon record".
Nou!!: Dinastia merovíngia і Khildebert III · Veure més »
Khildebert l'Adoptat
Khildebert l'Adoptat (Adoptivus) (vers 650–vers 662), va ser fill del majordom de palau Grimoald i ascendí a rei d'Austràsia l'any 656.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Khildebert l'Adoptat · Veure més »
Khilderic I
Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Khilderic I · Veure més »
Khilderic II
Khilderic II (vers 653 – 675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se així durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Khilderic II · Veure més »
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Khilderic III · Veure més »
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Khilperic I · Veure més »
Khilperic II
Khilperic II (Chilperichus) (vers 672 – 13 de febrer 721) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya a partir del 715 i l'únic dels francs des del 718 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Khilperic II · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Majordom de palau · Veure més »
Maria Magdalena
Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Maria Magdalena · Veure més »
Meroveu
Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Meroveu · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Metz · Veure més »
Nacionalcatolicisme
La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Nacionalcatolicisme · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Nèustria · Veure més »
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Orfebreria · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Orleans · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Dinastia merovíngia і París · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Pipí I el Breu · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Dinastia merovíngia і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Regne Franc · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Reims · Veure més »
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Reis mandrosos · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Sàpiens · Veure més »
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Sigebert I · Veure més »
Sigebert II
Sigebert II (601-613) va ser rei de Borgonya i d'Austràsia l'any 613.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Sigebert II · Veure més »
Sigebert III
Sigebert III —Sighiberto— (vers 630-vers 658) va ser rei merovingi d'Austràsia des que amb tan sols quatre anys el seu pare Dagobert I l'instaurés com a monarca, el 634.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Sigebert III · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Soissons · Veure més »
Teodobald
Teodobald (vers 535-555) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 457 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Teodobald · Veure més »
Teodobert I
Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Teodobert I · Veure més »
Teodobert II
Teodobert II (586-612), va ser rei d'Austràsia des de l'any 595 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Teodobert II · Veure més »
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »
Teodoric II de Borgonya i Austràsia
Teodoric II (587-613, Metz) va ser rei merovingi de Borgonya (595-613) i d'Austràsia (612-613).
Nou!!: Dinastia merovíngia і Teodoric II de Borgonya i Austràsia · Veure més »
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Teodoric III (rei dels francs) · Veure més »
Teodoric IV (rei dels francs)
Teodoric IV (? – 737) va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des de l'any 721 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Teodoric IV (rei dels francs) · Veure més »
Umberto Eco
Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia, 5 de gener de 1932 - Milà, Llombardia, Itàlia, 19 de febrer de 2016) fou un semiòleg, filòsof i escriptor italià, famós tant per les obres de ficció –destaca sobretot en el camp de la novel·la– com pels tractats de semiòtica.
Nou!!: Dinastia merovíngia і Umberto Eco · Veure més »
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 410 · Veure més »
426
El 426 (CDXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 426 · Veure més »
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 428 · Veure més »
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 447 · Veure més »
448
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 448 · Veure més »
458
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 458 · Veure més »
466
El 466 (CDLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 466 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 481 · Veure més »
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 511 · Veure més »
516
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 516 · Veure més »
524
El 524 (DXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 524 · Veure més »
534
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 534 · Veure més »
548
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 548 · Veure més »
555
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 555 · Veure més »
558
El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 558 · Veure més »
561
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 561 · Veure més »
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 567 · Veure més »
575
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 575 · Veure més »
584
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 584 · Veure més »
592
El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 592 · Veure més »
595
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 595 · Veure més »
596
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 596 · Veure més »
612
El 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 612 · Veure més »
613
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 613 · Veure més »
622
El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 622 · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 623 · Veure més »
629
El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 629 · Veure més »
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 632 · Veure més »
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 634 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 639 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 656 · Veure més »
657
El 657 (DCLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 657 · Veure més »
662
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 662 · Veure més »
673
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 673 · Veure més »
676
El 676 (DCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 676 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 679 · Veure més »
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 690 · Veure més »
695
El 695 (DCXCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 695 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 711 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 715 · Veure més »
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 717 · Veure més »
719
El 719 (DCCXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 719 · Veure més »
721
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 721 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 737 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 741 · Veure més »
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 743 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia merovíngia і 751 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia Merovíngia, Genealogia dels merovingis, Merovingi, Merovingis, Merovíngia, Regne merovingi d'Orleans, Regne merovingi de París, Regne merovingi de Soissons.
