Taula de continguts
109 les relacions: Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este, Alfons de Borbó i Dampierre, Alfons XIII d'Espanya, Artur I de Bretanya, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles I d'Angulema, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carles III de Provença, Carlisme, Comtat d'Anjou, Comtat de Valois, Corona d'Aragó, Duc de Madrid, Duc de Sant Jaume, Ducat d'Orleans, Ducat de Cadis, Ducat de Lorena, Enric Hèrcules, Enric II d'Anglaterra, Enric II de França, Enric II el Jove, Enric III de França, Enric IV de França, Felip de França, duc d'Orléans, Felip V d'Espanya, Felip VI de França, Folc I el Roig, Folc II el Bo, Folc III Nerra, Folc IV el Tauró, Folc V d'Anjou, França, Francesc I de França, Gastó Joan Baptista de França, Ingelger, Jaume de Borbó i de Battenberg, Jaume de Borbó i de Borbó-Parma, Joan II de França, Joan sense Terra, Jofré I Grisegonelle, Jofré II Martell, Jofré III el Barbut, Jofré IV d'Anjou, Jofré V d'Anjou, Jofré VI d'Anjou, Legitimisme, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Provença, ... Ampliar l'índex (59 més) »
Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este
Alfons Carles de Borbó i d'Àustria-Este (Londres, 1849 - Viena, 1936) va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Alfons Carles I i el títol d'assenyalament de Duc de Sant Jaume.
Veure Dinastia d'Anjou і Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este
Alfons de Borbó i Dampierre
Alfons Jaume Marcel·lí Manuel Víctor de Borbó i Dampierre (Roma, 20 d'abril de 1936-Beaver Creek, Colorado, 30 de gener de 1989) va ser el fill primogènit de l'infant Jaume de Borbó i Battenberg, per tant net del rei Alfons XIII, i d'Emmanuelle de Dampierre.
Veure Dinastia d'Anjou і Alfons de Borbó i Dampierre
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Dinastia d'Anjou і Alfons XIII d'Espanya
Artur I de Bretanya
Artur I de Bretanya o Artur Plantagenet (29 de març de 1187 - 3 d'abril de 1203) fou fill pòstum de Jofré II Plantagenet i de la duquessa Constància de Bretanya, va ser duc de Bretanya de 1196 a la seva mort, i hereu designat al tron del Regne d'Anglaterra per succeir a Ricard Cor de Lleó.
Veure Dinastia d'Anjou і Artur I de Bretanya
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Veure Dinastia d'Anjou і Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles I d'Angulema
Carles d'Orleans o Carles I d'Angulema (?, 1459 -?, 1496) fou Comte d'Angulema i de Périgord (1467 - 1496).
Veure Dinastia d'Anjou і Carles I d'Angulema
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Dinastia d'Anjou і Carles I d'Anjou
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Veure Dinastia d'Anjou і Carles I de Valois
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure Dinastia d'Anjou і Carles II d'Anjou
Carles III de Provença
Carles III de Provença i IV d'Anjou V d'Anjou (1436 - Marsella, 1481) fou comte de Guisa, Maine i Mortain (1472-1481) i duc d'Anjou i comte de Provença (1480-1481).
Veure Dinastia d'Anjou і Carles III de Provença
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Dinastia d'Anjou і Carlisme
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Dinastia d'Anjou і Comtat d'Anjou
Comtat de Valois
El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Dinastia d'Anjou і Comtat de Valois
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Dinastia d'Anjou і Corona d'Aragó
Duc de Madrid
El ducat de Madrid és el títol d'incògnit (i d'assenyalament) que va adoptar Carlos María de Borbó com a pretendent carlista al Tron d'Espanya.
Veure Dinastia d'Anjou і Duc de Madrid
Duc de Sant Jaume
El 2 d'octubre de 1931 moria sense descendència Jaume III, pretendent carlí a la Corona espanyola.
Veure Dinastia d'Anjou і Duc de Sant Jaume
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Veure Dinastia d'Anjou і Ducat d'Orleans
Ducat de Cadis
El Ducat de Cadis és el títol nobiliari espanyol concedit a Rodrigo Ponce de León y Núñez, III comte d'Arcos, II marquès de Cadis, de la casa de Ponce de León.
Veure Dinastia d'Anjou і Ducat de Cadis
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Veure Dinastia d'Anjou і Ducat de Lorena
Enric Hèrcules
Francesc de França (nascut al castell de Fontainebleau el 18 de març de 1555 sent batejat com Enric Hèrcules, mort a Château-Thierry el 10 de juny de 1584 i inhumat a l'Basílica de Saint-Denis), duc d'Alençon, d'Anjou, de comte de Turena, duc de Brabant i Château-Thierry, fou el darrer fill d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici.
Veure Dinastia d'Anjou і Enric Hèrcules
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Veure Dinastia d'Anjou і Enric II d'Anglaterra
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Veure Dinastia d'Anjou і Enric II de França
Enric II el Jove
Enric el Jove Plantagenet, (28 de febrer, 1155 - 11 de juny, 1183) era el segon dels cinc fills d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània.
Veure Dinastia d'Anjou і Enric II el Jove
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Veure Dinastia d'Anjou і Enric III de França
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Dinastia d'Anjou і Enric IV de França
Felip de França, duc d'Orléans
El príncep Felip de França, primer duc d'Orleans. Felip de França dit també Felip II d'Orléans o Felip IV de Valois i també Felip d'Orleans i de Valois (nascut el 21 de setembre de 1640, Saint-Germain-en-Laye - 9 de juny de 1701, castell de Saint-Cloud) fou un príncep de França, Duc d'Orleans per ser el primer duc de la seva nissaga a Orleans i el primer duc d'aquest nom a Valois (abans era un comtat) i de Valois.
Veure Dinastia d'Anjou і Felip de França, duc d'Orléans
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Dinastia d'Anjou і Felip V d'Espanya
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Veure Dinastia d'Anjou і Felip VI de França
Folc I el Roig
Folc I el Roig era fill del vescomte d'Anjou, Ingelger, al que va succeir el 888.
Veure Dinastia d'Anjou і Folc I el Roig
Folc II el Bo
Folc II el Bo fou comte d'Anjou.
Veure Dinastia d'Anjou і Folc II el Bo
Folc III Nerra
Vestigis del Castell de Loches, una de les nombroses residències de Folc III Nerra. Folc III Nerra fou el fill i successor de Jofré I Grisegonelle al comtat d'Anjou.
Veure Dinastia d'Anjou і Folc III Nerra
Folc IV el Tauró
Folc IV el Tauró fou comte d'Anjou des del 1068.
Veure Dinastia d'Anjou і Folc IV el Tauró
Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
Veure Dinastia d'Anjou і Folc V d'Anjou
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Dinastia d'Anjou і França
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Dinastia d'Anjou і Francesc I de França
Gastó Joan Baptista de França
Retrat de Gastó de França pintat el 1634 per Antoine Van Dyck Escut d'armes Gaston Joan Baptista de França (nascut el 24 d'abril de 1608 a Fontainebleau, mort el 2 de febrer de 1660 a Blois), duc d'Orleans, de vegades designat com Gastó d'Orleans fou un príncep de sang francès, tercer fill d'Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici, de la branca dels Borbó (dinastia capeta).
Veure Dinastia d'Anjou і Gastó Joan Baptista de França
Ingelger
Ingelger fou comte d'Anjou del 877 al 909.
Veure Dinastia d'Anjou і Ingelger
Jaume de Borbó i de Battenberg
Jaume de Borbó i de Battenberg (En castellà: Jaime de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, 23 de juny de 1908 - Sankt Gallen, Suïssa, 20 de març de 1975), infant d'Espanya i duc de Segòvia, era el segon fill dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.
Veure Dinastia d'Anjou і Jaume de Borbó i de Battenberg
Jaume de Borbó i de Borbó-Parma
Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931), va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Jaume III i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Veure Dinastia d'Anjou і Jaume de Borbó i de Borbó-Parma
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Veure Dinastia d'Anjou і Joan II de França
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Veure Dinastia d'Anjou і Joan sense Terra
Jofré I Grisegonelle
Jofré I Grisegonelle fou comte d'Anjou del 942 al 960 succeint al seu pare Folc II el Bo com a comte d'Anjou Per reconciliar-se amb el comte de Blois es va casar amb Adelaida de Vermandois, germana de Leutgarda (dona de Tibau de Blois) però més tard (978) es va casar en segones noces amb Adelaida de Chalons, viuda del comte Lambert de Chalon i neta del comte Giselbert de Chalon.
Veure Dinastia d'Anjou і Jofré I Grisegonelle
Jofré II Martell
Jofré II Martell fou fill i successor de Folc III Nerra al Comtat d'Anjou el 1040.
Veure Dinastia d'Anjou і Jofré II Martell
Jofré III el Barbut
Jofré III el Barbut fou comte del Gatinais i comte d'Anjou.
Veure Dinastia d'Anjou і Jofré III el Barbut
Jofré IV d'Anjou
Jofré IV fou hereu d'Anjou i en alguns moments va substituir en el comtat al seu pare Folc IV el Tauró després del 1100.
Veure Dinastia d'Anjou і Jofré IV d'Anjou
Jofré V d'Anjou
Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.
Veure Dinastia d'Anjou і Jofré V d'Anjou
Jofré VI d'Anjou
Jofré VI d'Anjou o Geoffroy VI o Godofreu VI Plantagenet (Rouen 3 de juny de 1134 – Nantes 27 de juliol de 1158) fou comte d'Anjou, del Maine i de Nantes de 1156 a 1158, fill de Godofreu o Jofré V ''Plantagenet'' i de Matilde d'Anglaterra (Matilde l'Emperadriu).
Veure Dinastia d'Anjou і Jofré VI d'Anjou
Legitimisme
El legitimisme és una doctrina política sorgida en l'onada revolucionària de finals del, principis del, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revolució Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional.
Veure Dinastia d'Anjou і Legitimisme
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Dinastia d'Anjou і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Veure Dinastia d'Anjou і Llista de comtes de Provença
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Veure Dinastia d'Anjou і Llista de monarques britànics
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Dinastia d'Anjou і Llista de reis de França
Llista de reis de Jerusalem
El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.
Veure Dinastia d'Anjou і Llista de reis de Jerusalem
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Dinastia d'Anjou і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Lluís Alfons de Borbó
Lluís Alfons Gonçal Víctor Manuel Marc de Borbó i Martínez-Bordiú (Madrid, 25 d'abril de 1974), anomenat en França Louis Alphonse de Bourbon, és un aristòcrata espanyol, pretendent legitimista al tron de França i considerat pels seus seguidors com el rei Lluís XX de França i Navarra.
Veure Dinastia d'Anjou і Lluís Alfons de Borbó
Lluís I de Provença
Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.
Veure Dinastia d'Anjou і Lluís I de Provença
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Veure Dinastia d'Anjou і Lluís II de Provença
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Veure Dinastia d'Anjou і Lluís III de Provença
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Veure Dinastia d'Anjou і Lluís VIII de França
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Veure Dinastia d'Anjou і Lluís XI de França
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Veure Dinastia d'Anjou і Lluís XIII de França
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Veure Dinastia d'Anjou і Lluís XV de França
Lluïsa de Savoia
Lluïsa de Savoia, (en francès Louise de Savoie), (Pont-d'Ain (França); 11 de setembre de 1476 - Grez-sur-Loing (França); 22 de setembre de 1531), regent de França i mare de Francesc I de França.
Veure Dinastia d'Anjou і Lluïsa de Savoia
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Dinastia d'Anjou і Mar Mediterrània
Margarida, comtessa d'Anjou
Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).
Veure Dinastia d'Anjou і Margarida, comtessa d'Anjou
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Dinastia d'Anjou і Regne d'Anglaterra
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Dinastia d'Anjou і Regne d'Hongria
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Veure Dinastia d'Anjou і Regne de Jerusalem
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Dinastia d'Anjou і Regne de Nàpols
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Dinastia d'Anjou і Regne de Polònia
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Dinastia d'Anjou і Regne de Sicília
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Dinastia d'Anjou і Renat I
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Veure Dinastia d'Anjou і Ricard Cor de Lleó
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 1040
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 1067
1109
El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 1109
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Dinastia d'Anjou і 1142
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 1158
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 1169
1183
El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 1183
1199
;Països catalans;Món.
Veure Dinastia d'Anjou і 1199
1246
El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 1246
1299
; Països Catalans.
Veure Dinastia d'Anjou і 1299
1325
Països Catalans.
Veure Dinastia d'Anjou і 1325
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Dinastia d'Anjou і 1417
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Dinastia d'Anjou і 1435
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Dinastia d'Anjou і 1442
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia d'Anjou і 1480
1481
; Països Catalans.
Veure Dinastia d'Anjou і 1481
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia d'Anjou і 1566
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia d'Anjou і 1584
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia d'Anjou і 1608
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Dinastia d'Anjou і 1660
1710
;Països catalans.
Veure Dinastia d'Anjou і 1710
1730
;Països catalans.
Veure Dinastia d'Anjou і 1730
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Veure Dinastia d'Anjou і 1733
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Dinastia d'Anjou і 1901
1931
;Països Catalans.
Veure Dinastia d'Anjou і 1931
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Dinastia d'Anjou і 1936
1946
;Països Catalans.
Veure Dinastia d'Anjou і 1946
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Dinastia d'Anjou і 1975
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Dinastia d'Anjou і 1989
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Dinastia d'Anjou і 2004
851
El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 851
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 877
888
;Països catalans.
Veure Dinastia d'Anjou і 888
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Dinastia d'Anjou і 942
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 960
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Dinastia d'Anjou і 987
També conegut com Casa d'Anjou, Casal d'Anjou.