Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: ABC-Clio, Alexandre el Gran, Alexandre I Balas, Alexandre II Zabinas, Antígon Monoftalm, Antíoc I Soter, Antíoc II Teos, Antíoc III, Antíoc IV, Antíoc IX de Cízic, Antíoc V Eupàtor, Antíoc VI Dionisi, Antíoc VII Sidetes, Antíoc VIII Grip, Antíoc X Èusebes, Antíoc XI Epífanes, Antíoc XII Dionisi, Antíoc XIII Asiàtic, Antics macedonis, Apama, Apama (reina selèucida), Argiràspides, Àsia, Àsia Central, Babilònia (ciutat), Batalla d'Ipsos, Chandragupta Maurya, Clan, Cleòpatra Tea, Cleòpatra V Selene, Curopedi, Demetri I Soter, Demetri II Nicàtor, Demetri III l'Inoportú, Diòdot Trifó, Emir, Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor), Exèrcit macedoni, Felip II Filoromà, Filip I Filadelf, Fundació, Haplogrup I-M253, Imperi Aquemènida, Imperi Selèucida, Iran, Kirguizstan, Laodice (dona de Seleuc), Laodice III, Laodice IV, Lisímac de Tràcia, ..., Manuscrit, Medes, Naturalis Historia, Orient Pròxim, Pacte de Triparadisos, Període hel·lenístic, Prova genètica, Ptolemeu Ceraune, Ptolemeu I Soter, Ptolemeu II Filadelf, Sardes, Sàtrapa, Seleuc I Nicàtor, Seleuc II Cal·linic, Seleuc III Ceraune, Seleuc IV Filòpator, Seleuc V Filomètor, Seleuc VI Epífanes, Seleuc VII Cibiosactes. Ampliar l'índex (19 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Dinastia selèucida і ABC-Clio · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Dinastia selèucida і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandre I Balas
Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Alexandre I Balas · Veure més »
Alexandre II Zabinas
Alexandre II Zabinas (en grec antic Ἀλέξανδρoς Zαβίνας) va ser un usurpador del tron selèucida que va regnar del 126 aC al 122 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Alexandre II Zabinas · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antígon Monoftalm · Veure més »
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc I Soter · Veure més »
Antíoc II Teos
Antíoc II Teos (Ἀντίοχος Θεός; 286 aC-246 aC) fou rei selèucida de Síria del 261 aC al 246 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc II Teos · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc III · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc IV · Veure més »
Antíoc IX de Cízic
Antíoc IX de Cízic (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος Κυζικηνός) anomenat Εὐσεβής Eusebes (el pietós) fou rei selèucida del 114 aC al 96 aC, fill d'Antíoc VII Sidetes i de Cleòpatra Thea.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc IX de Cízic · Veure més »
Antíoc V Eupàtor
Antíoc V Eupàtor (en Antiochus Eupator; ~173 aC-162 aC) fou rei selèucida nominal del 163 aC al 162 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc V Eupàtor · Veure més »
Antíoc VI Dionisi
Antíoc VI Dionisi (en llatí Dyonisus, en grec antic Αντίοχος ο Διόνυσος) fou rei selèucida entre el 145 aC i el 142 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc VI Dionisi · Veure més »
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc VII Sidetes · Veure més »
Antíoc VIII Grip
Antíoc VIII Grip (Ἀντίοχος ὁ Γρυπός, 'nas de ganxo'), dit també Epifanes, Cal·linic i Filomètor, fou un rei selèucida fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Tea, que va regnar del 125 aC al 96 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc VIII Grip · Veure més »
Antíoc X Èusebes
Antíoc X Èusebes Filopàtor (en Antiochus Eusebes Philopator, 'Antíoc el pietós que estima el pare') fou rei selèucida del 94 aC fins aproximadament al 90 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc X Èusebes · Veure més »
Antíoc XI Epífanes
Antíoc XI Epifanes o Filadelf (en llatí Antiochus Epiphanes, en grec antic Ἀντίοχος Ἐπιφανής Φιλάδελφος) fou rei associat selèucida del 95 aC al 92 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc XI Epífanes · Veure més »
Antíoc XII Dionisi
Antíoc XII Dionís Epífanes, Filopator o Cal·línic (en llatí Antiochus Dionysus, en grec antic Ἀντίοχος Διόνυσος Ἐπιφανής Φιλοπάτωρ Καλλίνικος) fou rei selèucida del 87 aC al 84 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc XII Dionisi · Veure més »
Antíoc XIII Asiàtic
Antíoc XIII Asiàtic, anomenat també Dionysos, Filopator i Cal·línic (en llatí Antiochus Asiaticus, en grec antic Ἀντίοχος ὁ Ἀσιατικός) fou rei selèucida de Síria del 69 aC al 64 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antíoc XIII Asiàtic · Veure més »
Antics macedonis
Els macedonis (Makedónes o Μακεδνοί, Makednói) eren els habitants de Macedònia i de les comarques properes.
Nou!!: Dinastia selèucida і Antics macedonis · Veure més »
Apama
Apama (Apáma), nom de diverses princeses.
Nou!!: Dinastia selèucida і Apama · Veure més »
Apama (reina selèucida)
Apama (en llatí Apama, en grec antic Ἀπάμα) fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia.
Nou!!: Dinastia selèucida і Apama (reina selèucida) · Veure més »
Argiràspides
Argiràspides (en grec antic Ἀργυράσπιδες, de ἂργυρος, "plata", i ὰσπίς, "escut"), eren un cos d'infanteria de l'exèrcit macedoni format per Alexandre el Gran quan va inicial l'expedició a l'Índia.
Nou!!: Dinastia selèucida і Argiràspides · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Dinastia selèucida і Àsia · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Dinastia selèucida і Àsia Central · Veure més »
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Nou!!: Dinastia selèucida і Babilònia (ciutat) · Veure més »
Batalla d'Ipsos
La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).
Nou!!: Dinastia selèucida і Batalla d'Ipsos · Veure més »
Chandragupta Maurya
Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.
Nou!!: Dinastia selèucida і Chandragupta Maurya · Veure més »
Clan
Un clan és un grup de gent unida per parentiu i llinatge, que descendeix d'un avantpassat comú.
Nou!!: Dinastia selèucida і Clan · Veure més »
Cleòpatra Tea
Cleòpatra Tea (en Cleopatra Thea, 'Cleòpatra la deessa'; circa 164 aC-121 aC), anomenada també Evèrgetes (Εὐεργέτης, 'Benefactora'), fou una reina selèucida, filla de Ptolemeu VI Filomètor d'Egipte i de Cleòpatra II.
Nou!!: Dinastia selèucida і Cleòpatra Tea · Veure més »
Cleòpatra V Selene
Cleòpatra V Selene (Κλεοπάτρα Σελήνη; circa 135/130 aC – Selèucia del Tigris, 69 aC) fou una princesa làgida, filla de Ptolemeu VIII Evergetes II i de Cleòpatra III.
Nou!!: Dinastia selèucida і Cleòpatra V Selene · Veure més »
Curopedi
Curopedi (grec Curopedion o Curupedion o Kurupedion o Kuropedion, llatí Curupedium o Curopedium) fou una plana de Lídia, no lluny de Sardes, on el febrer del 281 aC Lisímac de Tràcia fou derrotat i mort per Seleuc I Nicàtor.
Nou!!: Dinastia selèucida і Curopedi · Veure més »
Demetri I Soter
Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Demetri I Soter · Veure més »
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Demetri II Nicàtor · Veure més »
Demetri III l'Inoportú
Demetri III l'Inoportú (Demétrios ho Ákairos), dit també Demetri Filòpator, fou rei selèucida del 95 aC al 88 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Demetri III l'Inoportú · Veure més »
Diòdot Trifó
Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Diòdot Trifó · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Dinastia selèucida і Emir · Veure més »
Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor)
Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic) fou una princesa filla de Demetri Poliorcetes i Fila, la filla d'Antípater.
Nou!!: Dinastia selèucida і Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor) · Veure més »
Exèrcit macedoni
Lexèrcit macedoni del Regne de Macedònia és considerat com un dels millors exèrcits de lleva de l'Antiguitat.
Nou!!: Dinastia selèucida і Exèrcit macedoni · Veure més »
Felip II Filoromà
Felip II Filoromà (en grec antic Φίλιππος ὁ Φιλορωμαῖος "amic de Roma") o Βαρύπους Barypous ("peu pesat") fou el darrer rei selèucida de Síria i va governar del 65 aC al 64 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Felip II Filoromà · Veure més »
Filip I Filadelf
Felip I Filadelf (en Φίλιππος Φιλάδελφος) fou rei selèucida de l'any 95 aC al 83 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Filip I Filadelf · Veure més »
Fundació
Una fundació és un tipus de persona jurídica que es caracteritza per ser una organització sense ànim o fins de lucre.
Nou!!: Dinastia selèucida і Fundació · Veure més »
Haplogrup I-M253
Haplogrup I-M253, també conegut com a I1, és un haplogrup del cromosoma Y.
Nou!!: Dinastia selèucida і Haplogrup I-M253 · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Dinastia selèucida і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Dinastia selèucida і Imperi Selèucida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Dinastia selèucida і Iran · Veure més »
Kirguizstan
El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Dinastia selèucida і Kirguizstan · Veure més »
Laodice (dona de Seleuc)
Laodice (Laodike) fou la dona de Seleuc II Cal·línic.
Nou!!: Dinastia selèucida і Laodice (dona de Seleuc) · Veure més »
Laodice III
Laodice (240 aC) (Laodike; en grec) fou filla de Mitridates II del Pont, i esposa del rei selèucida Antíoc III el Gran amb el qual es va casar el 222 aC poc després de pujar al tron.
Nou!!: Dinastia selèucida і Laodice III · Veure més »
Laodice IV
Laodice (en llatí Laodice, en grec antic Λαοδίκη) va ser una princesa selèucida filla d'Antíoc III el Gran i de la reina Laodice III.
Nou!!: Dinastia selèucida і Laodice IV · Veure més »
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Nou!!: Dinastia selèucida і Lisímac de Tràcia · Veure més »
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Nou!!: Dinastia selèucida і Manuscrit · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Dinastia selèucida і Medes · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Dinastia selèucida і Naturalis Historia · Veure més »
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Nou!!: Dinastia selèucida і Orient Pròxim · Veure més »
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Nou!!: Dinastia selèucida і Pacte de Triparadisos · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Dinastia selèucida і Període hel·lenístic · Veure més »
Prova genètica
Les proves genètiques o anàlisis genètiques, també conegudes com a proves d'ADN, s'utilitzen per identificar canvis en la seqüència d'ADN o l'estructura dels cromosomes.
Nou!!: Dinastia selèucida і Prova genètica · Veure més »
Ptolemeu Ceraune
Ptolemeu Ceraune (en grec antic Πτολεμαῖος Κεραυνός, circa 320-278 aC) fou rei de Macedònia probablement de l'any 280 aC al 278 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Ptolemeu Ceraune · Veure més »
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Nou!!: Dinastia selèucida і Ptolemeu I Soter · Veure més »
Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.
Nou!!: Dinastia selèucida і Ptolemeu II Filadelf · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: Dinastia selèucida і Sardes · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Dinastia selèucida і Sàtrapa · Veure més »
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: Dinastia selèucida і Seleuc I Nicàtor · Veure més »
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Seleuc II Cal·linic · Veure més »
Seleuc III Ceraune
Seleuc III Ceraune o Soter (en grec antic Σέλευκος Γ΄ ὁ Κεραυνός, ὁ Σωτήρ) fou rei selèucida del 225 aC al 223 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Seleuc III Ceraune · Veure més »
Seleuc IV Filòpator
Seleuc IV Filòpator (Seleucus IV Philopător) fou rei selèucida del 187 aC al 175 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Seleuc IV Filòpator · Veure més »
Seleuc V Filomètor
Seleuc V Filomètor (en grec antic Σέλευκος Ε΄ ὁ Φιλομήτωρ que vol dir Seleuc l'estimat de la mare) fou rei selèucida del 126 aC al 125 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Seleuc V Filomètor · Veure més »
Seleuc VI Epífanes
Seleuc VI Epífanes o també Nicàtor fou rei selèucida del 96 aC al 95 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Seleuc VI Epífanes · Veure més »
Seleuc VII Cibiosactes
Seleuc VII Cibiosactes (en llatí Seleucus Cibiosactes, en grec antic Σέλευκος Κυβιοσάκτης) ('pescador carnisser') o també Seleuc Filomètor, fou rei selèucida amb poder local, a una data anterior al 69 aC i fins a una data no coneguda al tomb del 64 aC.
Nou!!: Dinastia selèucida і Seleuc VII Cibiosactes · Veure més »
