Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh, Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abu Dawúdida, Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq, Al-Mamun (abbàssida), Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amr ibn al-Layth, Amudarià, Àhmad ibn Àssad, Àhmad ibn Ismaïl, Àssad ibn Abd-Al·lah, Àssad ibn Sàman-khudà, Badghis, Bahram VI, Balasagun, Balkh, Buwàyhides, Farab, Ferganà (ciutat), Gazni, Ghassan ibn Abbad, Guerra Civil dels abbàssides, Harun Bughra Khan, Herat, Ismaïl ibn Àhmad, Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir, Kabul, Kaixgar, Kandahar, Karlucs, Khorasan (província del Califat), Khuttal, Khwarizm, Mahmud de Ghazna, Mansur (I) ibn Nuh, Mansur II ibn Nuh, Merv, Muhtàdjida, Nasr I ibn Ahmad, Nasr II ibn Àhmad, Nixapur, Nuh I ibn Nasr, Nuh ibn Àssad, Nuh II ibn Mansur, Ozgon, Qarakhànida, Qazvín, Rafi ibn al-Layth, Rayy, ..., Regne de Ferganà, Riu Ili, Safàrides, Samarcanda, Sebüktigin, Sogdiana, Tabaristan, Tahírides del Khorasan, Taixkent, Taraz, Transoxiana, Tukharistan, Txaghaniyan, Txu, Usruixana, Yahya ibn Àssad, Yaqub ibn al-Layth, 1003, 1104, 12 de juny, 16 de maig, 2 de febrer, 23 d'octubre, 24 de gener, 723, 727, 735, 738, 819, 841, 842, 858, 867, 873, 875, 885, 886, 888, 892, 893, 900, 902, 907, 914, 928, 943, 954, 961, 963, 976, 977, 992, 995, 999. Ampliar l'índex (54 més) »
Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh
Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Màlik al-Muwàffaq en vida i al-Màlik al-Muàyyad pòstumament (944 - 961) fou emir de la dinastia samànida a Transoxiana i Khurasan (954-961).
Nou!!: Samànides і Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh · Veure més »
Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh
Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Mansur, més conegut com a Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh (mort) fou emir samànida de Khurasan i Transoxiana del febrer a l'octubre del 999.
Nou!!: Samànides і Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Samànides і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Abu Dawúdida
Els abu-dawúdides o dinastia abu-dawúdida, també coneguda com dinastia banijúrida o dels banijúrides, fou un llinatge que va governar a Andarab (Tukharistan, modern Afganistan) entre el i el.
Nou!!: Samànides і Abu Dawúdida · Veure més »
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq ibn Àhmad ibn Àssad as-Samaní fou un príncep samànida, cosí d'Àhmad ibn Ismaïl (907-914) i oncle del successor d'aquest, Nasr ibn Àhmad (914-943).
Nou!!: Samànides і Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Samànides і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Samànides і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Samànides і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Samànides і Amudarià · Veure més »
Àhmad ibn Àssad
Àhmad ibn Àssad o Àhmad I (? - 864) fou un governador de la família samànida.
Nou!!: Samànides і Àhmad ibn Àssad · Veure més »
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Nou!!: Samànides і Àhmad ibn Ismaïl · Veure més »
Àssad ibn Abd-Al·lah
Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.
Nou!!: Samànides і Àssad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Àssad ibn Sàman-khudà
Àssad ibn Sàman-khudà o Samankoda fou l'ancestre de la dinastia samànida; era fill de Sàman-khudà un terratinent local (dehqan) de la vila de Saman al districte de Balkh.
Nou!!: Samànides і Àssad ibn Sàman-khudà · Veure més »
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Samànides і Badghis · Veure més »
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Nou!!: Samànides і Bahram VI · Veure més »
Balasagun
Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.
Nou!!: Samànides і Balasagun · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Samànides і Balkh · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Samànides і Buwàyhides · Veure més »
Farab
Farab fou un districte situat a les dues ribes del riu Iaxartes (Sirdarià), a la desembocadura del riu Aris.
Nou!!: Samànides і Farab · Veure més »
Ferganà (ciutat)
Fergana o Ferghanà o Farghana (uzbek Farg'ona; persa فرغانه, rus Фергана) és una ciutat de l'Uzbekistan capital de la província de Fergana amb una població vers 2004 de 214.000 habitants.
Nou!!: Samànides і Ferganà (ciutat) · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Samànides і Gazni · Veure més »
Ghassan ibn Abbad
Ghassan ibn Abbad ibn Abi al-Faraj fou un notable àrab nadiu de la rodalia de Kufa que fou governador del Khurasan i del Sind.
Nou!!: Samànides і Ghassan ibn Abbad · Veure més »
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Nou!!: Samànides і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »
Harun Bughra Khan
Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.
Nou!!: Samànides і Harun Bughra Khan · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Samànides і Herat · Veure més »
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Nou!!: Samànides і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir o, simplement, Ismaïl (II) ibn Nuh fou el darrer emir samànida (vers 1000-1005).
Nou!!: Samànides і Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Samànides і Kabul · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Samànides і Kaixgar · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Samànides і Kandahar · Veure més »
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Nou!!: Samànides і Karlucs · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Samànides і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Samànides і Khuttal · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Samànides і Khwarizm · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Samànides і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Mansur (I) ibn Nuh
Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976).
Nou!!: Samànides і Mansur (I) ibn Nuh · Veure més »
Mansur II ibn Nuh
Abu-l-Hàrith (II) Mansur ibn Nuh fou emir samànida de Transoxiana.
Nou!!: Samànides і Mansur II ibn Nuh · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Samànides і Merv · Veure més »
Muhtàdjida
Els muhtàjides o dinastia muhtàjida fou una dinastia d'origen iranià que va governar el principat de Čaghaniyan a la riba dreta del curs superior de l'Oxus, a la vall del riu Surkhan (esmentat també com a Čaghan Rud o riu Čaghan).
Nou!!: Samànides і Muhtàdjida · Veure més »
Nasr I ibn Ahmad
Nasr (I) ibn Àhmad fou un samànida fill d'Àhmad ibn Àssad el governador de Ferganà i des de 842 de Transoxiana.
Nou!!: Samànides і Nasr I ibn Ahmad · Veure més »
Nasr II ibn Àhmad
Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.
Nou!!: Samànides і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Samànides і Nixapur · Veure més »
Nuh I ibn Nasr
Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).
Nou!!: Samànides і Nuh I ibn Nasr · Veure més »
Nuh ibn Àssad
Nuh ibn Àssad (mort el 841/842) foun un governador samànida de Samarcanda (819-841/2).
Nou!!: Samànides і Nuh ibn Àssad · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Nou!!: Samànides і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Ozgon
Ozgon (en kirguís: Өзгөн Özgön; en rus: Узген) és una ciutat situada a la província d'Oix al Kirguizstan, amb uns 40.000 habitants.
Nou!!: Samànides і Ozgon · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Samànides і Qarakhànida · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Samànides і Qazvín · Veure més »
Rafi ibn al-Layth
Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.
Nou!!: Samànides і Rafi ibn al-Layth · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Samànides і Rayy · Veure més »
Regne de Ferganà
El regne de Ferganà és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.
Nou!!: Samànides і Regne de Ferganà · Veure més »
Riu Ili
El riu Ili —Или; 伊犁河, Yili He (xinès)— és un riu del nord-oest de la Xina a la Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, a la regió autònoma de Xinjiang Uigur, i al sud-est del Kazakhstan, a la província d'Almati.
Nou!!: Samànides і Riu Ili · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Samànides і Safàrides · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Samànides і Samarcanda · Veure més »
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Nou!!: Samànides і Sebüktigin · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Samànides і Sogdiana · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Samànides і Tabaristan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Samànides і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Nou!!: Samànides і Taixkent · Veure més »
Taraz
Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.
Nou!!: Samànides і Taraz · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Samànides і Transoxiana · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Samànides і Tukharistan · Veure més »
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Nou!!: Samànides і Txaghaniyan · Veure més »
Txu
El riu Txu o Ču (ortografia turquesa moderna: Çu; també apareix com a Shu, Chu, Chui i Chuy; rus: Чу, kiguiz: Чүй, kazakh: Шу, xinès: Su-yeh o Sui-she) és un curs fluvial de l'Àsia central a Kirguizstan i Kazakhstan.
Nou!!: Samànides і Txu · Veure més »
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Nou!!: Samànides і Usruixana · Veure més »
Yahya ibn Àssad
Yahya ibn Àssad (mort el 856) fou un governador samànida de la regió de Shash centrada a Taixkent aleshores anomenada Binkath (819–841/842) i després de Samarcanda (841/842–856).
Nou!!: Samànides і Yahya ibn Àssad · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Samànides і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
1003
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 1003 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 1104 · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Samànides і 12 de juny · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Samànides і 16 de maig · Veure més »
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Samànides і 2 de febrer · Veure més »
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Samànides і 23 d'octubre · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Samànides і 24 de gener · Veure més »
723
El 723 (DCCXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 723 · Veure més »
727
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 727 · Veure més »
735
El 735 (DCCXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 735 · Veure més »
738
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 738 · Veure més »
819
El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 819 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 841 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Samànides і 842 · Veure més »
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 858 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 867 · Veure més »
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 873 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 875 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 885 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 886 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Samànides і 888 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 892 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 893 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 900 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Samànides і 902 · Veure més »
907
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 907 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 914 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 928 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 943 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 954 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Samànides і 961 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 963 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 976 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Samànides і 977 · Veure més »
992
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 992 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 995 · Veure més »
999
Sense descripció.
Nou!!: Samànides і 999 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia Samànida, Dinastia samànida, Imperi samànida, Samànida.
