Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Adalberó de Caríntia, Alta edat mitjana, Arnulf de Caríntia, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Würzburg, Comtat de Luxemburg, Concordat de Worms, Conrad el Roig, Conrad el Vell, Conrad I d'Alemanya, Conrad I de Caríntia, Conrad I de Suàbia, Conrad II de Baixa Lotaríngia, Conrad II de Caríntia, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Conrad III d'Alemanya, Conrad III de Baviera, Conrad III de Borgonya, Dinamarca, Dinastia otoniana, Ducat de Caríntia, Ducat de Francònia, Ducat de Lotaríngia, Ducat de Suàbia, Eberard de Francònia, Enric de Spira, Enric I d'Anglaterra, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic, Ernest I de Suàbia, Frederic I de Suàbia, Frederic II de Lorena, Gebhard de Lotaríngia, Gisela de Suàbia, Godofreu I de Verdun, Gregori V, Gregori VII, Guillem V d'Aquitània, Heribert I de Vermandois, Herman I de Suàbia, Herman II de Suàbia, Herman III de Suàbia, Hohenstaufen, Kinziggau, Leopold II de Babenberg, Liutpold de Baviera, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis germànics, Lluita de les Investidures, Marca Oriental de Baviera, ..., Odó I de Savoia, Otó I de Caríntia, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Regne de Borgonya, Rei d'Itàlia, Rheingau, Rodolf de Suàbia, Roger II de Sicília, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Salomó I d'Hongria, Speyergau, Vet, Wetterau, Worms, Wormsgau, 1024, 1027, 1075, 1077, 1122, 1125. Ampliar l'índex (22 més) »
Adalberó de Caríntia
Adalberó d'Eppenstein (980 - 29 de novembre 1039) va ser duc de Caríntia des 1012-1011 o 1035.
Nou!!: Dinastia sàlica і Adalberó de Caríntia · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Dinastia sàlica і Alta edat mitjana · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Dinastia sàlica і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Dinastia sàlica і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat de Würzburg
La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: Dinastia sàlica і Bisbat de Würzburg · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Dinastia sàlica і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Concordat de Worms
El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.
Nou!!: Dinastia sàlica і Concordat de Worms · Veure més »
Conrad el Roig
Conrad de Lorena, anomenat "el Roig" (? - 10 d'agost de 955), duc de Lotaríngia (945-953).
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad el Roig · Veure més »
Conrad el Vell
Conrad el Vell o l'Antic (? - 27 de febrer de 906) fou el duc de Turíngia des 892 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad el Vell · Veure més »
Conrad I d'Alemanya
Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad I d'Alemanya · Veure més »
Conrad I de Caríntia
Conrad I de Caríntia (vers 975 † 12 o 15 de desembre de 1011) fou duc de Caríntia, fill i successor d'Otó I de Caríntia quan aquest va morir l'any 1004.
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad I de Caríntia · Veure més »
Conrad I de Suàbia
Conrad I de Suàbia († 20 d'agost de 997) fou duc de Suàbia del 983 fins a la seva mort el 997.
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad I de Suàbia · Veure més »
Conrad II de Baixa Lotaríngia
Conrad II de Baixa Lotaríngia, d'Itàlia i d'Alemanya (nascut el 12 de febrer de 1074 a Hersfeld, va morir el 27 de juliol 1101) fou duc de la Baixa Lotaríngia i marquès de Torí des 1076 a 1087 per designació del seu pare, rei dels Romans (1087-1098) i rei d'Itàlia des 1093 a 1098.
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad II de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Conrad II de Caríntia
Conrad II (probablement 1003-20 de juliol de 1039), anomenat el Jove, va ser duc de Caríntia el 1035 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad II de Caríntia · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Conrad III d'Alemanya
Conrad III (1093 – 15 de febrer de 1152) va ser el primer rei d'Alemanya de la casa Hohenstaufen.
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad III d'Alemanya · Veure més »
Conrad III de Baviera
Conrad III (al voltant de 1020 - 5 de desembre de 1055), també conegut com a Cunó o Kunó, fou duc de Baviera de 1049 a 1053.
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad III de Baviera · Veure més »
Conrad III de Borgonya
Conrad III de Borgonya, anomenat Conrad el Pacífic (vers 925 - 19 d'octubre del 993) fou rei d'Arles (unió de la Borgonya Transjurana amb la Borgonya Cisjurana i Provença) del 937 a la seva mort el 993.
Nou!!: Dinastia sàlica і Conrad III de Borgonya · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Dinastia sàlica і Dinamarca · Veure més »
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Nou!!: Dinastia sàlica і Dinastia otoniana · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Dinastia sàlica і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Dinastia sàlica і Ducat de Francònia · Veure més »
Ducat de Lotaríngia
Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.
Nou!!: Dinastia sàlica і Ducat de Lotaríngia · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Dinastia sàlica і Ducat de Suàbia · Veure més »
Eberard de Francònia
Eberard (vers 885-939) fou un membre de la dinastia Conradina, que es va convertir en duc de Francònia després de la mort del seu germà gran, el rei Conrad I el desembre del 918.
Nou!!: Dinastia sàlica і Eberard de Francònia · Veure més »
Enric de Spira
Enric de Speyer o Spira (també esmentat com a Enric de Francònia) fou comte al Wormsgau (alemany: Heinrich von Speyer; vers 965/970 – 989/1000).
Nou!!: Dinastia sàlica і Enric de Spira · Veure més »
Enric I d'Anglaterra
Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre del 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia sàlica і Enric I d'Anglaterra · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Dinastia sàlica і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric V (11 d'agost de 1086 - 23 de maig de 1125) va ser rei d'Alemanya (des de 1099) i emperador del Sacre Imperi Romà (des del 1111), el quart governant de la dinastia sàlica.
Nou!!: Dinastia sàlica і Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ernest I de Suàbia
Ernest I († 31 de març o 31 de maig de 1015) fou duc de Suàbia de 1012 a 1015.
Nou!!: Dinastia sàlica і Ernest I de Suàbia · Veure més »
Frederic I de Suàbia
Frederic I von Staufen (1050 - 21 de juliol de 1105) va ser duc de Suàbia des del 1079 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia sàlica і Frederic I de Suàbia · Veure més »
Frederic II de Lorena
Frederic II (~995 - ~1026) fou comte de bar i duc d'Alta Lotaríngia, associat al seu pare, que li va sobreviure.
Nou!!: Dinastia sàlica і Frederic II de Lorena · Veure més »
Gebhard de Lotaríngia
Gebhard de Lotaríngia, també esmentat com Gebhard de Lahngau o de Wetterau (mort el 22 de juny de 910), fou comte al Wetterau, i després duc de Lotaríngia.
Nou!!: Dinastia sàlica і Gebhard de Lotaríngia · Veure més »
Gisela de Suàbia
Gisela de Suàbia (novembre del 989 o 990 - Goslar, 14 de febrer de 1043) fou emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic com a esposa de Conrad II, era filla de Herman II, duc de Suàbia, i de Gerberga de Borgonya.
Nou!!: Dinastia sàlica і Gisela de Suàbia · Veure més »
Godofreu I de Verdun
Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.
Nou!!: Dinastia sàlica і Godofreu I de Verdun · Veure més »
Gregori V
Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.
Nou!!: Dinastia sàlica і Gregori V · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia sàlica і Gregori VII · Veure més »
Guillem V d'Aquitània
Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia sàlica і Guillem V d'Aquitània · Veure més »
Heribert I de Vermandois
Heribert o Herbert I de Vermandois, nascut cap a 850, mort entre 900 i 907, va ser senyor de Péronne i de Saint-Quentin, comte de Soissons, comte de Vermandois i de Meaux de 896 a la seva mort.
Nou!!: Dinastia sàlica і Heribert I de Vermandois · Veure més »
Herman I de Suàbia
Herman I († 10 desembre de 949) fou el primer duc de Suàbia de la branca dels conradians el 926.
Nou!!: Dinastia sàlica і Herman I de Suàbia · Veure més »
Herman II de Suàbia
Herman II († 4 de maig de 1003) fou un conradià, duc d'Alsàcia i duc de Suàbia de 997 fins a la seva mort el 1003.
Nou!!: Dinastia sàlica і Herman II de Suàbia · Veure més »
Herman III de Suàbia
Hermann III († 1 d'abril de 1012) és un conradià duc de Suàbia de 1003 fins a la seva mort el 1012.
Nou!!: Dinastia sàlica і Herman III de Suàbia · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Dinastia sàlica і Hohenstaufen · Veure més »
Kinziggau
El Kinziggau es trobava al nord-est del Maingau, assenyalat en roig al mapa (al voltant de 1000) El Kinziggau fou una regió històrica alemanya d'administració comtal sota els francs a l'època medieval, que s'estenia al llarg del riu Kinzig a Hessen.
Nou!!: Dinastia sàlica і Kinziggau · Veure més »
Leopold II de Babenberg
Leopold II dit el Bell (1050 – 12 d'octubre de 1095) fou un marcgravi de la casa de Babenberg que va governar a la Marca Oriental de Baviera o Marca d'Àustria del 1075 a la seva mort.
Nou!!: Dinastia sàlica і Leopold II de Babenberg · Veure més »
Liutpold de Baviera
Luitpold (o Liutpold) (modernament Leopold) (mort 4 de juliol de 907), potser de la família Huosi o relacionat amb la dinastia carolíngia per Liutsvinda, mare de l'emperador Arnulf de Caríntia, fou el primer governant de la dinastia Luitpoldinga va governar Baviera i Caríntia a mitjans del segle desè.
Nou!!: Dinastia sàlica і Liutpold de Baviera · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Dinastia sàlica і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Dinastia sàlica і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Dinastia sàlica і Lluita de les Investidures · Veure més »
Marca Oriental de Baviera
Evolució territorial de la Marca Oriental de Baviera La Marca Oriental de Baviera (Ostmark o Àustria) fou establerta vers el 960 a la regió de l'Enns, poc temps després de la derrota dels hongaresos davant Otó I a Lechfeld (955).
Nou!!: Dinastia sàlica і Marca Oriental de Baviera · Veure més »
Odó I de Savoia
Odó I de Savoia (v 1020 - 1060) fou comte de Mauriena, Belley i Chablais, antecedent del que fou després el comtat de Savoia, càrrec que va ocupar entre els anys 1051 i 1060.
Nou!!: Dinastia sàlica і Odó I de Savoia · Veure més »
Otó I de Caríntia
Otó I de Caríntia o Otó de Worms (? - 4 de novembre de 1004) fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona del 978 al 985 i de nou des del 1002 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia sàlica і Otó I de Caríntia · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Dinastia sàlica і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Dinastia sàlica і Regne de Borgonya · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Dinastia sàlica і Rei d'Itàlia · Veure més »
Rheingau
Mapa El Rheingau és una regió històrica d'Alemanya, un país de turons a la cara nord del Rin entre Wiesbaden i Lorch prop de Frankfurt, anant del Taunus occidental al Rin.
Nou!!: Dinastia sàlica і Rheingau · Veure més »
Rodolf de Suàbia
Catedral de Merseburg on està enterrat Rodolf de Suàbia Rodolf de Suàbia o Rodolf de Rheinfelden (vers 1025 - Merseburg, el 16 d'octubre de 1080) va ser un pretendent al tron alemany, fill del comte Cunó o Kuno de Rheinfelden.
Nou!!: Dinastia sàlica і Rodolf de Suàbia · Veure més »
Roger II de Sicília
Roger II de Sicília (Mileto, 22 de desembre de 1095 - Palerm, 26 de febrer de 1154), conegut com a Roger el normand, va ser rei de Sicília de la dinastia normanda dels Hauteville, fill del comte Roger I. Va aconseguir unificar sota un únic regne totes les conquestes normandes de la Itàlia meridional i organitzar sota la seva persona un govern centralitzat i eficient.
Nou!!: Dinastia sàlica і Roger II de Sicília · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Dinastia sàlica і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Dinastia sàlica і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salomó I d'Hongria
Salomó I d'Hongria (1053-1087) fou rei d'Hongria.
Nou!!: Dinastia sàlica і Salomó I d'Hongria · Veure més »
Speyergau
El Speyergau era a l'edat mitjana una jurisdicció comtal que s'estenia en l'entorn de la ciutat d'Espira (alemany Speyer).
Nou!!: Dinastia sàlica і Speyergau · Veure més »
Vet
La paraula vet (o veto) procedeix del llatí i significa literalment prohibeixo.
Nou!!: Dinastia sàlica і Vet · Veure més »
Wetterau
El Wetterau (en francès Wettéravie o Vettéravie de la que deriva el català Vetteràvia o Veteràvia) fou una regió alemanya medieval a la Francia Occidental (Francònia occidental) esmentada per primera vegada l'any 779 al Còdex de Lorsch, quan una dama de la noblesa de Meginburc Arilbach (ara Frankfurt-Nieder-Erlenbach) va llegar les seves propietats al proper monestir de Lorsch, al districte de Arilbach a Wetteraiba (Wetterau).
Nou!!: Dinastia sàlica і Wetterau · Veure més »
Worms
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Dinastia sàlica і Worms · Veure més »
Wormsgau
El Wormsgau o pagus wormatiensi fou per un temps a l'edat mitjana un comtat centrat a la vila de Worms que es va estendre cap al llarg del Rin en direcció nord i va incloure fins a Coblenza i al començament del segle IX també li va pertànyer Magúncia i Boppard però foren perdudes vers 825.
Nou!!: Dinastia sàlica і Wormsgau · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia sàlica і 1024 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia sàlica і 1027 · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia sàlica і 1075 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia sàlica і 1077 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Dinastia sàlica і 1122 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia sàlica і 1125 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa de Francònia, Dinastia Francònia, Dinastia Saliana, Dinastia Sàlica, Dinastia francònia.
