Accés més ràpid que el navegador!
314 les relacions: Abadia de Montecassino, Abadia de Prüm, Adalard de Corbie, Adalbert I d'Ivrea, Adalbert II de Toscana, Adelaida (reina de França), Alpaida, Amaldruda, Angilbert, Ansegisel, Ansgarda de Borgonya, Antiga Casa de Welf, Aquitània, Argenteuil, Arnulf de Caríntia, Arnulf de Metz, Arnulfians, Auda de França, Austràsia, Æthelbald, Æthelwulf, Balduí I de Flandes, Balduí II de Flandes, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de Poitiers (732), Baviera, Berta de Laon, Besançon, Bigó, Borgonya, Bosònides, Bosó d'Arle, Bosó de Provença, Canceller, Carlemany, Carles d'Aquitània (arquebisbe), Carles de Lotaríngia, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles el Jove, Carles III de França, Carles l'Infant, Carles Martell, Carloman (fill de Carles Martell), Carloman de Baviera, Carloman I, Carloman II, Chrotais, Comtat de Flandes, ..., Comtat de París, Comtat de Viena, Conrad I d'Alemanya, Cunegunda de França, Dècada del 760, Dinastia Agilolfinga, Dinastia Capet, Dinastia merovíngia, Dinastia otoniana, Drogó, Ducat de Caríntia, Eberard de Friül, Emma d'Itàlia, Emma de Baviera, Ermengarda (filla de Lluís II el Jove), Ermengarda d'Hesbaye, Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut), Eticònides, Faremoutiers, Fastrada, França, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Friül, Gòtia, Gerberga (reina dels Francs), Giràrdides, Gisela (filla de Lluís el Pietós), Gisela (filla de Lluís el Tartamut), Gran Moràvia, Gripó, Guerra civil franca, Guillèmides, Guiu de Toscana, Herbertians, Hildegarda, Hiltruda, Hiltruda (filla de Carles Martell), Hug d'Arle, Hugobèrtides, Imperi Carolingi, Judit de Baviera, Juraments d'Estrasburg, Khilderic III, Lambert de Toscana, Lambert I de Lovaina, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de França, Llista de reis germànics, Lluís de Baixa Lotaríngia, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís II d'Itàlia, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lluís III el Cec, Lluís IV, Lluís IV d'Alemanya, Lluís IV de França, Lluís V de França, Longobards, Lotari I, Lotari I de França, Lotari II de Lotaríngia, Majordom de palau, Marca de Bretanya, Marca Soraba, Mariozza, Matfrid d'Orleans, Metz, Mosa, Mosel·la, Nèustria, Odó I de França, Odiló de Baviera, Otó de Baixa Lotaríngia, Ourthe, Papa, Pierre Riché, Pipí d'Héristal, Pipí d'Itàlia, Pipí de Landen, Pipí el Geperut, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Pipínids, Rastislau I de la Gran Moràvia, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de França, Regne de Lotaríngia, Regne Franc, Rei d'Itàlia, Remigi de Rouen, Renyer I, Renyers, Robert I de França, Roine, Rorgònides, Rorgó I del Maine, Rotruda (esposa de Carles Martell), Rotruda (filla de Carlemany), Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Quentin, Saona, Saxònia, Segle X, Septimània, Siagri de Niça, Tassiló III, Teobald d'Arle, Teutberga, Teutberga d'Arle, Tractat de Meerssen, Tractat de Ribemont (880), Tractat de Verdun, Turíngia, Unròquides, Vala de Corbie, Waldrada, Wends, Wessex, Zuentibold, 1021, 14 de febrer, 17 d'agost, 25 de juny, 639, 690, 715, 720, 725, 726, 741, 742, 744, 747, 751, 753, 754, 757, 759, 765, 768, 770, 771, 772, 774, 775, 776, 777, 778, 779, 781, 782, 783, 785, 787, 790, 791, 792, 793, 794, 795, 797, 798, 800, 802, 803, 806, 807, 808, 810, 811, 814, 816, 817, 818, 819, 820, 821, 822, 823, 825, 827, 830, 835, 836, 838, 839, 840, 841, 842, 843, 844, 845, 846, 847, 850, 852, 853, 855, 856, 858, 860, 862, 863, 864, 865, 866, 867, 869, 870, 871, 875, 876, 877, 878, 879, 880, 881, 882, 884, 885, 886, 887, 888, 890, 891, 893, 895, 899, 900, 906, 907, 911, 915, 918, 921, 923, 924, 928, 929, 930, 931, 936, 938, 941, 943, 945, 947, 948, 953, 954, 967, 970, 981, 986, 987, 991. Ampliar l'índex (264 més) »
Abadia de Montecassino
puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Abadia de Montecassino · Veure més »
Abadia de Prüm
Bandera del desaparegut estat de Prüm: Sobre fons vermell una ovella blanca amb un halo daurat caminant sobre un prat verd i portant una banderola amb una creu. LAbadia de Prüm és un monestir benedictí situat a Prüm, actualment pertanyent a la diòcesi de Trèveris (Alemanya), construït pels francs al.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Abadia de Prüm · Veure més »
Adalard de Corbie
Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Adalard de Corbie · Veure més »
Adalbert I d'Ivrea
Adalbert I d'Ivrea (Torí 880 - 928/930) va ser marquès d'ivrea de 902 a 928/930.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Adalbert I d'Ivrea · Veure més »
Adalbert II de Toscana
Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Adalbert II de Toscana · Veure més »
Adelaida (reina de França)
va ser una noble francesa, esposa de Lluís II de França i mare de Carles III de França.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Adelaida (reina de França) · Veure més »
Alpaida
Alpaida, Alpais o Khalpais fou la segona esposa de Pipí d'Héristal, majordom de palau d'Austràsia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Alpaida · Veure més »
Amaldruda
Amaltruda o Himiltruda (va florir al darrer terç del segle VIII) fou una concubina o esposa secundària de Carlemany, a qui donà un primer fill, Pipí el Geperut.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Amaldruda · Veure més »
Angilbert
Angilbert (- 18 de febrer del 814) fou un franc servidor de la cort de Carlemany, a qui auxilià com a diplomàtic, abat i poeta.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Angilbert · Veure més »
Ansegisel
Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Ansegisel · Veure més »
Ansgarda de Borgonya
Ansgarda de Borgonya(vers el 826 – 879 o el 2 de novembre del 880/2) dama de família noble franca casada amb Lluís el Quec, per tant reina consort d'Aquitània (867-879) i reina dels Francs occidentals (877 -879).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Ansgarda de Borgonya · Veure més »
Antiga Casa de Welf
La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Antiga Casa de Welf · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Aquitània · Veure més »
Argenteuil
Argenteuil és un municipi francès, situat al departament de Val-d'Oise i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Argenteuil · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Arnulf de Metz
Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Arnulf de Metz · Veure més »
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Arnulfians · Veure més »
Auda de França
Auda, Aida, Alda, Aldana o Adalna (732 - després de 755 ?) fou una suposada filla de Carles Martell probablement amb la seva esposa Rotruda, que fou la mare de sant Guillem I de Tolosa.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Auda de França · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Austràsia · Veure més »
Æthelbald
Æthelbald (també escrit Ethelbald o Aethelbald) va ser rei de Mèrcia del 716 fins a l'any del seu assassinat el 757.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Æthelbald · Veure més »
Æthelwulf
Ethelwulf, també escrit Æthelwulf, Aethelwulf, o Æþelwulf, que vol dir «llop noble» en anglès antic, fou rei de Wessex des del 839 fins a la seva mort el 858.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Æthelwulf · Veure més »
Balduí I de Flandes
Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Balduí I de Flandes · Veure més »
Balduí II de Flandes
Balduí II de Flandes, conegut també com a Balduí III el Calb (vers 863/867 - † 918) fou fill del comte Balduí I Braç de Ferro i de la princesa carolíngia Judit de França (vers 844 - † vers 870) i va succeir al seu pare com a comte de Flandes del 879 a 918.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Balduí II de Flandes · Veure més »
Batalla de Fontenoy-en-Puisaye
A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Baviera · Veure més »
Berta de Laon
Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Berta de Laon · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Besançon · Veure més »
Bigó
Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Bigó · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Borgonya · Veure més »
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Bosònides · Veure més »
Bosó d'Arle
Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Bosó d'Arle · Veure més »
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Nou!!: Dinastia carolíngia і Bosó de Provença · Veure més »
Canceller
El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Canceller · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carlemany · Veure més »
Carles d'Aquitània (arquebisbe)
Carles d'Aquitània (vers 825/830 - 4 de juny de 863) fou príncep d'Aquitània, fill de Pipí I i germà de Pipí II.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carles d'Aquitània (arquebisbe) · Veure més »
Carles de Lotaríngia
Carles i el seu germà Lotari Carles de Lotaríngia o de Lorena (Laon, cap al 953 - Orleans, 993) va ser duc de la Baixa Lotaríngia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carles de Lotaríngia · Veure més »
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carles de Provença · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carles el Calb · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carles el Gras · Veure més »
Carles el Jove
Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carles el Jove · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carles III de França · Veure més »
Carles l'Infant
Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carles l'Infant · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carles Martell · Veure més »
Carloman (fill de Carles Martell)
Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carloman (fill de Carles Martell) · Veure més »
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carloman de Baviera · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carloman I · Veure més »
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Carloman II · Veure més »
Chrotais
Chrotais o Rodaida (Hrod-haid) nascuda cap a 710, morta després 755, fou una esposa probablement secundària de Carles Martell, majordom de palau dels regnes francs.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Chrotais · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de París
El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Comtat de París · Veure més »
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Comtat de Viena · Veure més »
Conrad I d'Alemanya
Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Conrad I d'Alemanya · Veure més »
Cunegunda de França
Cunegunda de França († després del 923) fou una noble carolíngia, casada amb el comte Wigeric de Bidgau vers 893.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Cunegunda de França · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Dècada del 760 · Veure més »
Dinastia Agilolfinga
El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Dinastia Agilolfinga · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Dinastia otoniana · Veure més »
Drogó
* Drogó de Bretanya, comte de Nantes i duc de Bretanya de 952 a 958.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Drogó · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Ducat de Caríntia · Veure més »
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Eberard de Friül · Veure més »
Emma d'Itàlia
Emma d'Itàlia (Filla de Lotari II d'Itàlia i d'Santa Adelaida de Borgonya) El 965/966 casà amb Lotari I de França amb el que tingué dos fills: Lluís, que succeiria en el tron el seu pare i seria el darrer rei carolingi, Lluís V de França i Eudes († c. 13 Novembre 986), canonge de Reims.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Emma d'Itàlia · Veure més »
Emma de Baviera
Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Emma de Baviera · Veure més »
Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)
Ermengarda (852/855 - 896) fou la segona filla de l'emperador d'occident Lluís II el Jove i d'Engelberga.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Ermengarda (filla de Lluís II el Jove) · Veure més »
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »
Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut)
Ermentruda, nascuda vers 875 i morta en data desconeguda, fou una princesa carolíngia filla de Lluís el Tartamut rei de França, i de la seva primera esposa Ansgarda de Borgonya, filla d'Harduí de Borgonya.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut) · Veure més »
Eticònides
Els eticònides foren una gran família noble carolíngia amb possessions principalment a Alsàcia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Eticònides · Veure més »
Faremoutiers
Faremoutiers és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de 77176.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Faremoutiers · Veure més »
Fastrada
Fastrada nascuda cap a 765 i morta el 10 d'agost del 794, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, esposa de Carlemany de 783 a 794.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Fastrada · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Dinastia carolíngia і França · Veure més »
França Mitjana
Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Nou!!: Dinastia carolíngia і França Mitjana · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Dinastia carolíngia і França Occidental · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Dinastia carolíngia і França Oriental · Veure més »
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Friül · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Gòtia · Veure més »
Gerberga (reina dels Francs)
Gerberga fou l'esposa de Carloman I, rei dels francs, i cunyada de Carlemany.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Gerberga (reina dels Francs) · Veure més »
Giràrdides
El Giràrdides (o Geràrdides) foren un llinatge de la noblesa franca qui descendia de Gerard I de París, comte de París.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Giràrdides · Veure més »
Gisela (filla de Lluís el Pietós)
Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Gisela (filla de Lluís el Pietós) · Veure més »
Gisela (filla de Lluís el Tartamut)
Gisela fou una princesa carolíngia filla de Lluís el Tartamut o el Quec, rei de França i d'Ansgarda.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Gisela (filla de Lluís el Tartamut) · Veure més »
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Gran Moràvia · Veure més »
Gripó
Gripó o Grifó (Griffon o Grippon) (vers 726 - † 753) fou un príncep arnulfià o pipínida, fill de Carles Martell (duc dels Francs i majordom de Nèustria, Austràsia i Borgonya), tingut amb la seva segona esposa Suanaquilda o Suanagilda (Swanachilda) una princesa alemanya dels agilolfings, emparentada als ducs Hugobert i a Tassiló II de Baviera.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Gripó · Veure més »
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Guerra civil franca · Veure més »
Guillèmides
Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Guillèmides · Veure més »
Guiu de Toscana
Guiu (Guido o Wido, mort 929) fou comte de Lucca i marquès de Toscana des 915 (o 917), després de la mort del seu pare Adalbert II de Toscana, i fins a la seva pròpia mort el 929.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Guiu de Toscana · Veure més »
Herbertians
Els Herbertians o Herbèrtides o casa de Vermandois foren un llinatge de la noblesa carolíngia que prenen el nom a causa del fet que molts membres es van dir Herbert o Heribert.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Herbertians · Veure més »
Hildegarda
Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Hildegarda · Veure més »
Hiltruda
Hiltruda (740/750 - 27 de setembre del 769) és una santa catòlica i ortodoxa, celebrada el 27 de setembre.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Hiltruda · Veure més »
Hiltruda (filla de Carles Martell)
Hiltruda, Khiltruda o Khiltrudis († 754), fou duquessa de Baviera per matrimoni, i filla de Carles Martell i de la seva primera esposa Rotruda.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Hiltruda (filla de Carles Martell) · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Hug d'Arle · Veure més »
Hugobèrtides
Els Hugobertides foren un llinatge de la noblesa franca descendents d'Hugobert.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Hugobèrtides · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Imperi Carolingi · Veure més »
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Judit de Baviera · Veure més »
Juraments d'Estrasburg
Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Juraments d'Estrasburg · Veure més »
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Khilderic III · Veure més »
Lambert de Toscana
Lambert de Toscana fou comte de Lucca, i marquès de Toscana, fill d'Adalbert II de Toscana i de Berta de Lotaríngia (filla de Lotari II) i germà i successor de Guiu de Toscana a la mort d'aquest el 929 sense fills mascles.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lambert de Toscana · Veure més »
Lambert I de Lovaina
Lambert I dit el Barbut, nascut al voltant de 950, mort el 12 de setembre de 1015 a Florennes, fou comte de Lovaina des de 988 a 1015 i comte de Brussel·les des 994 a 1015.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lambert I de Lovaina · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Llista de reis germànics · Veure més »
Lluís de Baixa Lotaríngia
Lluís de Baixa Lotaríngia (nascut entre 975 i 9801, mort el 1023) fou un membre de la dinastia carolíngia, fill de Carles de Baixa Lotaríngia i la seva segona esposa, Adelais, d'origen desconegut, la filla d'un vassall d'Hug Capet.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluís III d'Alemanya
Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís III d'Alemanya · Veure més »
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís III de França · Veure més »
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís III el Cec · Veure més »
Lluís IV
* Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic o Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282 - Fürstenfeldbruck, 1347), emperador del Sacre Imperi Romanogermànic del 1328 al 1346.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís IV · Veure més »
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís IV de França · Veure més »
Lluís V de França
Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lluís V de França · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Longobards · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lotari I · Veure més »
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lotari I de França · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Majordom de palau · Veure més »
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Marca de Bretanya · Veure més »
Marca Soraba
La Marca Soraba (del llatí: llimes Sorabicus; alemany: Sorbenmark) fou un districte fronterer a la part oriental de França Oriental entre el i el XI.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Marca Soraba · Veure més »
Mariozza
Mariozza o Maròzia (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i de Teodora.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Mariozza · Veure més »
Matfrid d'Orleans
Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Matfrid d'Orleans · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Metz · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Mosa · Veure més »
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Mosel·la · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Nèustria · Veure més »
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Odó I de França · Veure més »
Odiló de Baviera
Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Odiló de Baviera · Veure més »
Otó de Baixa Lotaríngia
Otó o Odó de Baixa Lotaríngia (nascut al voltant de 970, va morir el 1012) fou duc de la Baixa Lotaríngia, fill de Carles de la Baixa Lotaríngia i la seva primera dona, una filla de Robert de Vermandois comte de Meaux i Troyes.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Otó de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Ourthe
esquerra Conflent dels dos Ourthes Conflent del Vesdre (a l'esquerra) i de l''''Ourthe''' a Chênée L'Ourthe (en való Aiwe d'Oûte) és un riu de Bèlgica de 165 km que neix al lloc dit Engreux del municipi d'Houffalize de la confluència de l'Ourthe Occidental que neix a Ourt, un nucli de Libramont, i de l'Ourthe Oriental que neix a Ourthe, un nucli de Gouvy a la província de Luxemburg.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Ourthe · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Papa · Veure més »
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Pierre Riché · Veure més »
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Pipí d'Héristal · Veure més »
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Pipí d'Itàlia · Veure més »
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Pipí de Landen · Veure més »
Pipí el Geperut
Pipí el Geperut (Pépin le Bossu en francès, Pepijn de Gebochelde en neerlandès), nascut vers el 770, mort el 811, fou un aristòcrata franc de la família carolíngia, fill considerat com il·legítim de Carlemany.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Pipí el Geperut · Veure més »
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Pipí I d'Aquitània · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Pipí I el Breu · Veure més »
Pipí II d'Aquitània
Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Pipí II d'Aquitània · Veure més »
Pipínids
Els Pipínids foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia en el qual diversos membres es van dir Pipí.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Pipínids · Veure més »
Rastislau I de la Gran Moràvia
Rastislav I fou un príncep de la Gran Moràvia (Gran Moràvia, - Baviera, Alemanya, 870).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Rastislau I de la Gran Moràvia · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Regne de França · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Regne Franc · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Rei d'Itàlia · Veure més »
Remigi de Rouen
Remigi de Rouen (vers 727 -† 771) fou un bisbe de Rouen de 755 a 771.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Remigi de Rouen · Veure més »
Renyer I
Renyer I, anomenat Renyer del Coll Llarg — Régnier au Long Col — (850 - Meerssen entre el 25 d'agost del 915 i el 19 de gener del 916) fou comte d'Hainaut i de Maasgau i governant de la Lotaríngia (sense títol ducal).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Renyer I · Veure més »
Renyers
La Casa dels Renyers (Régnier) o primera casa d'Hainaut fou una nissaga de la noblesa lotaríngia propera dels carolingis (emparentada per l'enllaç entre el primer renyer, Gislebert de Maasgau, i Emengarda, filla de l'emperador Lotari I. El fill de Gislebert, Renyer I fou el primer comte d'Hainaut i conseller del rei de Lotaríngia Zuentibold; va tenir dos fills, Gislebert, duc de Lotaríngia, i Renyer II, comte d'Hainaut. Gislebert va morir durant una revolta però Renyer fou l'ancestre d'una línia de comtes d'Hainaut. Renyer III es va revoltar diverses vegades contra els reis de Germània, i va ser exiliat a Bohèmia mentre la seva família es va refugiar a la cort del rei de França; un cadet va fundar la casa de Montfort-l'Amaury, però els dos fills més grans de Renyer III, van poder recuperar els feus del seu pare: Renyer IV va governar Hainaut i el seu germà Lambert Lovaina. La branca major es va extingir el 1093 amb Roger d'Hainaut, bisbe de Châlons sur Marne. La branca de Lovaina va rebre el ducat de Baixa Lotaríngia que va esdevenir el ducat el Brabant. Aquesta branca es va extingir al Brabant el 1406. Una branca cadet dels ducs de Brabant va subsistir en els landgravis i després grans ducs de Hessen, considerats els darrers descendents dels Renyers.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Renyers · Veure més »
Robert I de França
Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Robert I de França · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Roine · Veure més »
Rorgònides
El Rorgonides foren una nissaga de França de la que diversos membres es van anomenar Rorgó o Roricó (en francès Rorgon o Roricon).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Rorgònides · Veure més »
Rorgó I del Maine
Roricó o Rorgó I de Maine mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Rorgó I del Maine · Veure més »
Rotruda (esposa de Carles Martell)
Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Veure més »
Rotruda (filla de Carlemany)
Rotruda (vers 775- † 6 juny de 810) fou filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau (de la família dels agilolfing), promesa a l'emperador bizantí Constantí VI, però l'emperadriu Irene d'Atenes, mare de Constantí, va fer trencar les esposalles del seu fill el 788.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Rotruda (filla de Carlemany) · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Dinastia carolíngia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saint-Quentin
Saint-Quentin (en picard: Saint-Kintin o Saint-Quintin, en flamenc: Sint-Kwintens, en català: Sant Quintí) és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Saint-Quentin · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Saona · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Saxònia · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Segle X · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Septimània · Veure més »
Siagri de Niça
Siagri de Niça, en llatí Syagrius (Soissons?, s. VIII - Niça, Provença-Alts-Costa Blava, 787) fou un noble franc, bisbe de Niça.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Siagri de Niça · Veure més »
Tassiló III
Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Tassiló III · Veure més »
Teobald d'Arle
Teobald d'Arle (850/860-juny de 887/895), que apareix també com Teodobald, Teotbald, Tibald o Thibaut d'Arles, fou comte d'Arle (Provença).
Nou!!: Dinastia carolíngia і Teobald d'Arle · Veure més »
Teutberga
Teurberga (+ abans de 875), fou reina, esposa de Lotari II.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Teutberga · Veure més »
Teutberga d'Arle
Teutberga d'Arle (vers 887 - † abans de setembre de 948), dita també Tiberga d'Arle, fou una noble provençal.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Teutberga d'Arle · Veure més »
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Tractat de Meerssen · Veure més »
Tractat de Ribemont (880)
El repartiment de l'impiri carolingi al 880. El Tractat de Ribemont de 880 fou un pas més del procés de fragmentació del regne franc de Carlemany després de la seva mort.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Tractat de Ribemont (880) · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Tractat de Verdun · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Turíngia · Veure més »
Unròquides
Els Unròquides o Hunròquides (Francés Unrochides; Alemany Unruochinger; Anglés Unruochings) foren una família de nobles francs que es van establir a Itàlia.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Unròquides · Veure més »
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Vala de Corbie · Veure més »
Waldrada
Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Waldrada · Veure més »
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Wends · Veure més »
Wessex
Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Wessex · Veure més »
Zuentibold
Zwentibold (Suentibold) (870/ 871 - 13 o 30 d'agost de 900) fou rei de Lotaríngia de 895 a 900.
Nou!!: Dinastia carolíngia і Zuentibold · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 1021 · Veure més »
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 14 de febrer · Veure més »
17 d'agost
El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 17 d'agost · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 25 de juny · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 639 · Veure més »
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 690 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 715 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 720 · Veure més »
725
El 725 (DCCXXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 725 · Veure més »
726
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 726 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 741 · Veure més »
742
El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 742 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 744 · Veure més »
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 747 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 751 · Veure més »
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 753 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 754 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 757 · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 759 · Veure més »
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 765 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 768 · Veure més »
770
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 770 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 772 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 774 · Veure més »
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 775 · Veure més »
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 776 · Veure més »
777
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 777 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 778 · Veure més »
779
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 779 · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 781 · Veure més »
782
El 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 782 · Veure més »
783
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 783 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 785 · Veure més »
787
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 787 · Veure més »
790
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 790 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 791 · Veure més »
792
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 792 · Veure més »
793
Iberia i Regne Franc dels Carolingis.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 793 · Veure més »
794
El 794 (DCCXCIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 794 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 795 · Veure més »
797
El 797 (DCCXCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 797 · Veure més »
798
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 798 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 800 · Veure més »
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 802 · Veure més »
803
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 803 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 806 · Veure més »
807
El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 807 · Veure més »
808
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 808 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 810 · Veure més »
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 811 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 814 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 816 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 817 · Veure més »
818
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 818 · Veure més »
819
El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 819 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 820 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 821 · Veure més »
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 822 · Veure més »
823
El 823 (DCCCXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 823 · Veure més »
825
El 825 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 825 · Veure més »
827
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 827 · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 830 · Veure més »
835
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 835 · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 836 · Veure més »
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 838 · Veure més »
839
El 839 (DCCCXXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 839 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 840 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 841 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 842 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 843 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 844 · Veure més »
845
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 845 · Veure més »
846
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 846 · Veure més »
847
El 847 (DCCCXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 847 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 850 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 852 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 853 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 855 · Veure més »
856
El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 856 · Veure més »
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 858 · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 860 · Veure més »
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 862 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 863 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 864 · Veure més »
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 865 · Veure més »
866
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 866 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 867 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 869 · Veure més »
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 870 · Veure més »
871
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 871 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 875 · Veure més »
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 876 · Veure més »
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 877 · Veure més »
878
El 878 (DCCCLXXVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 878 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 879 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 880 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 881 · Veure més »
882
El 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 882 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 884 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 885 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 886 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 887 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 888 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 890 · Veure més »
891
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 891 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 893 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 895 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 899 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 900 · Veure més »
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 906 · Veure més »
907
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 907 · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 911 · Veure més »
915
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 915 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 918 · Veure més »
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 921 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 923 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 924 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 928 · Veure més »
929
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 929 · Veure més »
930
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 930 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 931 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 936 · Veure més »
938
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 938 · Veure més »
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 941 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 943 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 945 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 947 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 948 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 953 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 954 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 967 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 970 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 981 · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 986 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 987 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia carolíngia і 991 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia Carolíngia, Dinastia dels Carolingis, Família carolíngia.
