Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dinastia Carolíngia

+ Desa el concepte

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

280 les relacions: Abadia de Montecassino, Adalard de Corbie, Adalbert I d'Ivrea, Adalbert II de Toscana, Amaldruda, Ansegisel, Ansgarda de Borgonya, Arnulf de Caríntia, Arnulf de Metz, Arnulfians, Auda de França, Austràsia, Balduí I de Flandes, Batalla de Tours, Baviera, Berta de Laon, Bigó, Borgonya, Bosònides, Bosó d'Arle, Bosó de Provença, Canceller, Carlemany, Carles d'Aquitània, Carles de Lotaríngia, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles el Jove, Carles III de França, Carles l'Infant, Carles Martell, Carloman (fill de Carles Martell), Carloman de Baviera, Carloman I, Carloman II, Chrotais, Comtat de Flandes, Comtat de París, Comtat de Viena, Conrad I d'Alemanya, Cunegunda de França, Dècada del 740, Dècada del 760, Dècada del 820, Dècada del 830, Dècada del 870, Dècada del 900, Dinastia Agilolfinga, Dinastia Capet, ..., Dinastia Carolíngia, Dinastia Merovíngia, Dinastia Otoniana, Ducat de Caríntia, Eberard de Friül, Emma d'Itàlia, Emma de Baviera, Emperador d'Occident, Ermengarda (filla de Lluís II el Jove), Ermengarda d'Hesbaye, Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut), Eticònides, Fastrada, França, França oriental, Friül, Giràrdides, Gisela (filla de Lluís el Pietós), Gisela (filla de Lluís el Tartamut), Griu, Guillèmides, Guiu de Toscana, Herbertians, Hildegarda de Vintzgau, Hiltruda (filla de Carles Martell), Hug d'Arle, Hugobèrtides, Imperi Carolingi, Judit de Baviera, Khilderic III, Lambert de Toscana, Lambert I de Lovaina, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de reis de França, Llista de reis germànics, Lluís el Germànic, Lluís I el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lluís II de França, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lluís III el Cec, Lluís IV d'Alemanya, Lluís IV de França, Lluís V de França, Longobards, Lotari I, Lotari I de França, Lotari II de Lotaríngia, Majordom de palau, Marca de Bretanya, Marca Hispànica, Mariozza, Matfrid d'Orleans, Metz, Nèustria, Odó I de França, Odiló de Baviera, Otó de Baixa Lotaríngia, Papa, Pierre Riché, Pipí d'Héristal, Pipí d'Itàlia, Pipí de Landen, Pipí el Geperut, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Pipínids, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne de França, Regne de Lotaríngia, Regne Franc, Rei d'Itàlia, Renyer I, Renyers, Robert I de França, Rorgònides, Rorgó I del Maine, Rotruda (esposa de Carles Martell), Rotruda (filla de Carlemany), Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Quentin, Saxònia, Segle IX, Segle VIII, Segle X, Septimània, Siagri de Niça, Tassiló III, Teobald d'Arle, Teutberga d'Arle, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Turíngia, Unròquides, Vala de Corbie, Waldrada, Welf, Wessex, Zuentibold, 1021, 17 d'agost, 639, 690, 715, 720, 725, 726, 741, 742, 744, 751, 753, 754, 757, 759, 765, 768, 770, 771, 772, 774, 775, 776, 777, 778, 779, 781, 782, 783, 785, 787, 790, 791, 792, 793, 794, 795, 797, 798, 800, 802, 803, 806, 807, 808, 810, 811, 814, 816, 817, 818, 819, 820, 822, 823, 825, 827, 830, 835, 836, 839, 840, 843, 844, 845, 846, 847, 850, 852, 853, 855, 856, 858, 860, 862, 863, 864, 865, 866, 867, 869, 870, 871, 876, 877, 878, 879, 880, 881, 882, 884, 885, 886, 887, 888, 890, 891, 893, 895, 899, 900, 907, 911, 915, 918, 921, 923, 924, 928, 929, 930, 931, 936, 938, 941, 943, 945, 947, 948, 953, 954, 967, 970, 981, 986, 987, 991. Ampliar l'índex (230 més) »

Abadia de Montecassino

puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, fundat per Sant Benet de Núrsia el 529 i restaurat, després de la seva destrucció al segle VII, per l'abat Petronax al primer quart del segle VIII.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Abadia de Montecassino · Veure més »

Adalard de Corbie

Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Adalard de Corbie · Veure més »

Adalbert I d'Ivrea

Adalbert I d'Ivrea (Torí 880 - 928/930) va ser marquès d'ivrea de 902 a 928/930.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Adalbert I d'Ivrea · Veure més »

Adalbert II de Toscana

Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i nét de Bonifaci de Còrsega.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Adalbert II de Toscana · Veure més »

Amaldruda

Amaltruda o Himiltruda (va florir al darrer terç del segle VIII) fou una concubina o esposa secundària de Carlemany, a qui donà un primer fill, Pipí el Geperut.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Amaldruda · Veure més »

Ansegisel

Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Ansegisel · Veure més »

Ansgarda de Borgonya

Ansgarda de Borgonya(vers el 826 – 879 o el 2 de novembre del 880/2) dama de família noble franca casada amb Lluís el Quec, per tant reina consort d'Aquitània (867-879) i reina dels Francs occidentals (877 -879).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Ansgarda de Borgonya · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Arnulf de Metz

Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Arnulf de Metz · Veure més »

Arnulfians

Els Arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Arnulfians · Veure més »

Auda de França

Auda, Aida, Alda, Aldana o Adalna (732 - després de 755 ?) fou una suposada filla de Carles Martell probablement amb la seva esposa Rotruda, que fou la mare de sant Guillem I de Tolosa.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Auda de França · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Austràsia · Veure més »

Balduí I de Flandes

Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Balduí I de Flandes · Veure més »

Batalla de Tours

La batalla de Tours (moltes vegades anomenada batalla de Poiters, però que no s'ha de confondre amb la del 1356, i coneguda en el món àrab com Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Batalla de Tours · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Baviera · Veure més »

Berta de Laon

Berta de Laon o Bertrada de Laon, tradicionalment anomenada Berta del Peu Gran, nascuda cap al 720, morta el 12 de juliol del 783 a Choisy prop de Compiègne, fou una aristòcrata franca de l'època carolíngia, esposa de Pipí I el Breu i mare de Carlemany.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Berta de Laon · Veure més »

Bigó

Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Bigó · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Borgonya · Veure més »

Bosònides

Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Bosònides · Veure més »

Bosó d'Arle

Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Bosó d'Arle · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Bosó de Provença · Veure més »

Canceller

El canceller (del llatí: cancellarius) és un títol oficial utilitzat a diverses nacions i en diverses etapes de la història occidental des de l'Antiga Roma.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Canceller · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carlemany · Veure més »

Carles d'Aquitània

* Carles I d'Aquitània o Carles II el Calb (Frankfurt, Sacre Imperi, 823 - Avrieux, França, 877), rei d'Aquitània (852-855).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carles d'Aquitània · Veure més »

Carles de Lotaríngia

Carles i el seu germà Lotari Carles de Lotaríngia o de Lorena (Laon, cap al 953 - Orleans, 993) va ser duc de la Baixa Lotaríngia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carles de Lotaríngia · Veure més »

Carles de Provença

Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carles de Provença · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carles el Gras · Veure més »

Carles el Jove

Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carles el Jove · Veure més »

Carles III de França

Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carles III de França · Veure més »

Carles l'Infant

Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carles l'Infant · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carles Martell · Veure més »

Carloman (fill de Carles Martell)

Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carloman (fill de Carles Martell) · Veure més »

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carloman de Baviera · Veure més »

Carloman I

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carloman I · Veure més »

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Carloman II · Veure més »

Chrotais

Chrotais o Rodaida (Hrod-haid) nascuda cap a 710, morta després 755, fou una esposa probablement secundària de Carles Martell, majordom de palau dels regnes francs.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Chrotais · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat de París

El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Comtat de París · Veure més »

Comtat de Viena

El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Comtat de Viena · Veure més »

Conrad I d'Alemanya

Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Conrad I d'Alemanya · Veure més »

Cunegunda de França

Cunegunda de França († després del 923) fou una noble carolíngia, casada amb el comte Wigeric de Bidgau vers 893.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Cunegunda de França · Veure més »

Dècada del 740

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dècada del 740 · Veure més »

Dècada del 760

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dècada del 760 · Veure més »

Dècada del 820

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dècada del 820 · Veure més »

Dècada del 830

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dècada del 830 · Veure més »

Dècada del 870

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dècada del 870 · Veure més »

Dècada del 900

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dècada del 900 · Veure més »

Dinastia Agilolfinga

El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dinastia Agilolfinga · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia Carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Dinastia Otoniana

La Dinastia Otoniana era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Dinastia Otoniana · Veure més »

Ducat de Caríntia

El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia. Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic entre el 976 (quan la Marca de Caríntia fou erigida en ducat i separada del ducat de Baviera) i la dissolució de l'imperi el 1806 i després de la unió entre Àustria i Hongria fins a la seva separació el 1918. Des del Tractat de Saint-Germain-en-Laye el 1919 i el plebiscit de l'octubre de 1920, la major part del ducat forma part de l'estat austríac de la Caríntia, un petita part del sud-est (la Caríntia eslovena i la comunitat de Jezersko) es va afegir al nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, mentre que la Val Canale amb la municipalitat de Tarvisio era cedida al Regne d'Itàlia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Ducat de Caríntia · Veure més »

Eberard de Friül

Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Eberard de Friül · Veure més »

Emma d'Itàlia

Emma d'Itàlia (Filla de Lotari II d'Itàlia i d'Santa Adelaida de Borgonya) El 965/966 casà amb Lotari I de França amb el que tingué dos fills: Lluís, que succeiria en el tron el seu pare i seria el darrer rei carolingi, Lluís V de França i Eudes († c. 13 Novembre 986), canonge de Reims.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Emma d'Itàlia · Veure més »

Emma de Baviera

Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Emma de Baviera · Veure més »

Emperador d'Occident

Emblema de l'imperi germànic. L'emperador d'Occident o del Sacre Imperi Romà era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Emperador d'Occident · Veure més »

Ermengarda (filla de Lluís II el Jove)

Ermengarda (852/855 - 896) fou la segona filla de l'emperador d'occident Lluís II el Jove i d'Engelberga.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Ermengarda (filla de Lluís II el Jove) · Veure més »

Ermengarda d'Hesbaye

Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Hesbaye, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »

Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut)

Ermentruda, nascuda vers 875 i morta en data desconeguda, fou una princesa carolíngia filla de Lluís el Tartamut rei de França, i de la seva primera esposa Ansgarda de Borgonya, filla d'Harduí de Borgonya.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut) · Veure més »

Eticònides

Els eticònides foren una gran família noble carolíngia amb possessions principalment a Alsàcia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Eticònides · Veure més »

Fastrada

Fastrada nascuda cap a 765 i morta el 10 d'agost del 794, fou una aristòcrata de l'època carolíngia, esposa de Carlemany de 783 a 794.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Fastrada · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і França · Veure més »

França oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і França oriental · Veure més »

Friül

El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment liquidades o en curs de liquidació) i a petits sectors de les de Venècia i Belun.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Friül · Veure més »

Giràrdides

El Giràrdides (o Geràrdides) foren un llinatge de la noblesa franca qui descendia de Gerard I de París, comte de París.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Giràrdides · Veure més »

Gisela (filla de Lluís el Pietós)

Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Gisela (filla de Lluís el Pietós) · Veure més »

Gisela (filla de Lluís el Tartamut)

Gisela fou una princesa carolíngia filla de Lluís el Tartamut o el Quec, rei de França i d'Ansgarda.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Gisela (filla de Lluís el Tartamut) · Veure més »

Griu

El griu és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Griu · Veure més »

Guillèmides

Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Guillèmides · Veure més »

Guiu de Toscana

Guiu (Guido o Wido, mort 929) fou comte de Lucca i marquès de Toscana des 915 (o 917), després de la mort del seu pare Adalbert II de Toscana, i fins a la seva pròpia mort el 929.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Guiu de Toscana · Veure més »

Herbertians

Els Herbertians o Herbèrtides o casa de Vermandois foren un llinatge de la noblesa carolíngia que agafen el nom a causa del fet que molts membres es van dir Herbert o Heribert.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Herbertians · Veure més »

Hildegarda de Vintzgau

Hildegarda de Vintzgau Hildegarda de Vintzgau (758 - † 30 d'abril del 783 a Thionville), fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor Lluís el Pietós.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Hildegarda de Vintzgau · Veure més »

Hiltruda (filla de Carles Martell)

Hiltruda, Khiltruda o Khiltrudis († 754), fou duquessa de Baviera per matrimoni, i filla de Carles Martell i de la seva primera esposa Rotruda.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Hiltruda (filla de Carles Martell) · Veure més »

Hug d'Arle

Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Hug d'Arle · Veure més »

Hugobèrtides

Els Hugobertides foren un llinatge de la noblesa franca descendents d'Hugobert.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Hugobèrtides · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Imperi Carolingi · Veure més »

Judit de Baviera

Judit de Baviera (nascuda vers 805, morta el 19 d'abril del 843) fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Judit de Baviera · Veure més »

Khilderic III

Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia Merovíngia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Khilderic III · Veure més »

Lambert de Toscana

Lambert de Toscana fou comte de Lucca, i marquès de Toscana, fill d'Adalbert II de Toscana i de Berta de Lotaríngia (filla de Lotari II) i germà i successor de Guiu de Toscana a la mort d'aquest el 929 sense fills mascles.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lambert de Toscana · Veure més »

Lambert I de Lovaina

Lambert I dit el Barbut, nascut al voltant de 950, mort el 12 de setembre de 1015 a Florennes, fou comte de Lovaina des de 988 a 1015 i comte de Brussel·les des 994 a 1015.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lambert I de Lovaina · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1806 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Llista de reis germànics · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lluís II d'Itàlia

Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís II d'Itàlia · Veure més »

Lluís II de França

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut (en francès: Louis II le Bègue) (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís II de França · Veure més »

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís III d'Alemanya · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís III de França · Veure més »

Lluís III el Cec

Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís III el Cec · Veure més »

Lluís IV d'Alemanya

Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »

Lluís IV de França

Lluís IV de França Lluís IV, anomenat el d'Ultramar (Laon, 10 de setembre del 921 - Reims, 10 de setembre de 954), fou rei de França (Francia Occidentalis) del 936 al 954.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís IV de França · Veure més »

Lluís V de França

Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lluís V de França · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Longobards · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lotari I · Veure més »

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lotari I de França · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Majordom de palau

Durant el període merovingi, el Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Majordom de palau · Veure més »

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Marca de Bretanya · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Marca Hispànica · Veure més »

Mariozza

Mariozza o Maròzia (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i de Teodora.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Mariozza · Veure més »

Matfrid d'Orleans

Matfrid (Matfred o Matfried) (vers 795-836) fou comte d'Orleans.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Matfrid d'Orleans · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Metz · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Nèustria · Veure més »

Odó I de França

romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Odó I de França · Veure més »

Odiló de Baviera

Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Odiló de Baviera · Veure més »

Otó de Baixa Lotaríngia

Otó o Odó de Baixa Lotaríngia (nascut al voltant de 970, va morir el 1012) fou duc de la Baixa Lotaríngia, fill de Carles de la Baixa Lotaríngia i la seva primera dona, una filla de Robert de Vermandois comte de Meaux i Troyes.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Otó de Baixa Lotaríngia · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Papa · Veure més »

Pierre Riché

Pierre Riché (París, 4 d'octubre de 1921) és un historiador francès, especialista en el període carolingi.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Pierre Riché · Veure més »

Pipí d'Héristal

Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Pipí d'Héristal · Veure més »

Pipí d'Itàlia

Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d’Itàlia (781-810) sota l’autoritat de son pare.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Pipí d'Itàlia · Veure més »

Pipí de Landen

Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d’Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Pipí de Landen · Veure més »

Pipí el Geperut

Pipí el Geperut (Pépin le Bossu en francès, Pepijn de Gebochelde en neerlandès), nascut vers el 770, mort el 811, fou un aristòcrata franc de la família carolíngia, fill considerat com il·legítim de Carlemany.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Pipí el Geperut · Veure més »

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Pipí I d'Aquitània · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Pipí I el Breu · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Pipínids

Els Pipínids foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia en el qual diversos membres es van dir Pipí.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Pipínids · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Regne de França · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Regne Franc · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Rei d'Itàlia · Veure més »

Renyer I

Renyer I, anomenat Renyer del Coll Llarg — Régnier au Long Col — (850 - Meerssen entre el 25 d'agost del 915 i el 19 de gener del 916) fou comte d'Hainaut i de Maasgau i governant de la Lotaríngia (sense títol ducal).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Renyer I · Veure més »

Renyers

La Casa dels Renyers (Régnier) o primera casa d'Hainaut fou una nissaga de la noblesa lotaríngia propera dels carolingis (emparentada per l'enllaç entre el primer renyer, Gislebert de Maasgau, i Emengarda, filla de l'emperador Lotari I. El fill de Gislebert, Renyer I fou el primer comte d'Hainaut i conseller del rei de Lotaríngia Zuentibold; va tenir dos fills, Gislebert, duc de Lotaríngia, i Renyer II, comte d'Hainaut. Gislebert va morir durant una revolta però Renyer fou l'ancestre d'una línia de comtes d'Hainaut. Renyer III es va revoltar diverses vegades contra els reis de Germània, i va ser exiliat a Bohèmia mentre la seva família es va refugiar a la cort del rei de França; un cadet va fundar la casa de Montfort-l'Amaury, però els dos fills més grans de Renyer III, van poder recuperar els feus del seu pare: Renyer IV va governar Hainaut i el seu germà Lambert Lovaina. La branca major es va extingir el 1093 amb Roger d'Hainaut, bisbe de Châlons sur Marne. La branca de Lovaina va rebre el ducat de Baixa Lotaríngia que va esdevenir el ducat el Brabant. Aquesta branca es va extingir al Brabant el 1406. Una branca cadet dels ducs de Brabant va subsistir en els landgravis i després grans ducs de Hessen, considerats els darrers descendents dels Renyers.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Renyers · Veure més »

Robert I de França

Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Robert I de França · Veure més »

Rorgònides

El Rorgonides foren una nissaga de França de la que diversos membres es van anomenar Rorgó o Roricó (en francès Rorgon o Roricon).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Rorgònides · Veure més »

Rorgó I del Maine

Roricó o Rorgó I de Maine mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Rorgó I del Maine · Veure més »

Rotruda (esposa de Carles Martell)

Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Veure més »

Rotruda (filla de Carlemany)

Rotruda (vers 775- † 6 juny de 810) fou filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau (de la família dels agilolfing), promesa a l'emperador bizantí Constantí VI, però l'emperadriu Irene de Bizanci, mare de Constantí, va fer trencar les esposalles del seu fill el 788.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Rotruda (filla de Carlemany) · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saint-Quentin

Saint-Quentin (en picard: Saint-Kintin o Saint-Quintin, en flamenc: Sint-Kwintens, en català: Sant Quintí) és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Saint-Quentin · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Saxònia · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Segle IX · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Segle VIII · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Segle X · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Septimània · Veure més »

Siagri de Niça

Siagri de Niça, en llatí Syagrius (Soissons?, s. VIII - Niça, Provença-Alts-Costa Blava, 787) fou un noble franc, bisbe de Niça.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Siagri de Niça · Veure més »

Tassiló III

Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Tassiló III · Veure més »

Teobald d'Arle

Teobald d'Arle (850/860-juny de 887/895), que apareix també com Teodobald, Teotbald, Tibald o Thibaut d'Arles, fou comte d'Arle (Provença).

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Teobald d'Arle · Veure més »

Teutberga d'Arle

Teutberga d'Arle (vers 887 - † abans de setembre de 948), dita també Tiberga d'Arle, fou una noble provençal.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Teutberga d'Arle · Veure més »

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Tractat de Meerssen · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Tractat de Verdun · Veure més »

Turíngia

L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Turíngia · Veure més »

Unròquides

Els Unròquides o Hunròquides (Francés Unrochides; Alemany Unruochinger; Anglés Unruochings) foren una família de nobles Francs que es van establir a Itàlia.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Unròquides · Veure més »

Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Vala de Corbie · Veure més »

Waldrada

Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Waldrada · Veure més »

Welf

* Casa de Welf, dinastia europea que des del segle XI fins a l'actualitat.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Welf · Veure més »

Wessex

Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Wessex · Veure més »

Zuentibold

Zwentibold (Zuentibold, Suentibold) (870/ 871 - 13 o 30 d'agost de 900) fou rei de Lotaríngia de 895 a 900.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і Zuentibold · Veure més »

1021

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 1021 · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 17 d'agost · Veure més »

639

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 639 · Veure més »

690

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 690 · Veure més »

715

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 715 · Veure més »

720

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 720 · Veure més »

725

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 725 · Veure més »

726

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 726 · Veure més »

741

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 741 · Veure més »

742

L'any 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 742 · Veure més »

744

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 744 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 751 · Veure més »

753

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 753 · Veure més »

754

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 754 · Veure més »

757

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 757 · Veure més »

759

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 759 · Veure més »

765

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 765 · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 768 · Veure més »

770

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 770 · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 771 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 772 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 774 · Veure més »

775

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 775 · Veure més »

776

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 776 · Veure més »

777

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 777 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 778 · Veure més »

779

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 779 · Veure més »

781

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 781 · Veure més »

782

L'any 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 782 · Veure més »

783

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 783 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 785 · Veure més »

787

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 787 · Veure més »

790

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 790 · Veure més »

791

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 791 · Veure més »

792

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 792 · Veure més »

793

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 793 · Veure més »

794

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 794 · Veure més »

795

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 795 · Veure més »

797

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 797 · Veure més »

798

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 798 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 800 · Veure més »

802

L'any 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 802 · Veure més »

803

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 803 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 806 · Veure més »

807

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 807 · Veure més »

808

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 808 · Veure més »

810

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 810 · Veure més »

811

L'any 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 811 · Veure més »

814

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 814 · Veure més »

816

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 816 · Veure més »

817

; Països Catalans.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 817 · Veure més »

818

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 818 · Veure més »

819

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 819 · Veure més »

820

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 820 · Veure més »

822

L'any 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 822 · Veure més »

823

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 823 · Veure més »

825

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 825 · Veure més »

827

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 827 · Veure més »

830

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 830 · Veure més »

835

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 835 · Veure més »

836

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 836 · Veure més »

839

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 839 · Veure més »

840

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 840 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 843 · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 844 · Veure més »

845

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 845 · Veure més »

846

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 846 · Veure més »

847

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 847 · Veure més »

850

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 850 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 852 · Veure més »

853

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 853 · Veure més »

855

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 855 · Veure més »

856

L'any 856 (DCCCLVI) fou un any bixest començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 856 · Veure més »

858

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 858 · Veure més »

860

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 860 · Veure més »

862

L'any 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 862 · Veure més »

863

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 863 · Veure més »

864

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 864 · Veure més »

865

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 865 · Veure més »

866

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 866 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 867 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 869 · Veure més »

870

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 870 · Veure més »

871

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 871 · Veure més »

876

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 876 · Veure més »

877

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 877 · Veure més »

878

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 878 · Veure més »

879

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 879 · Veure més »

880

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 880 · Veure més »

881

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 881 · Veure més »

882

L'any 882 (DCCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 882 · Veure més »

884

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 884 · Veure més »

885

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 885 · Veure més »

886

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 886 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 887 · Veure més »

888

;Països catalans.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 888 · Veure més »

890

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 890 · Veure més »

891

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 891 · Veure més »

893

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 893 · Veure més »

895

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 895 · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 899 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 900 · Veure més »

907

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 907 · Veure més »

911

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 911 · Veure més »

915

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 915 · Veure més »

918

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 918 · Veure més »

921

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 921 · Veure més »

923

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 923 · Veure més »

924

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 924 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 928 · Veure més »

929

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 929 · Veure més »

930

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 930 · Veure més »

931

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 931 · Veure més »

936

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 936 · Veure més »

938

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 938 · Veure més »

941

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 941 · Veure més »

943

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 943 · Veure més »

945

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 945 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 947 · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 948 · Veure més »

953

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 953 · Veure més »

954

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 954 · Veure més »

967

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 967 · Veure més »

970

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 970 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 981 · Veure més »

986

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 986 · Veure més »

987

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 987 · Veure més »

991

Sense descripció.

Nou!!: Dinastia Carolíngia і 991 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dinastia carolíngia, Dinastia dels Carolingis, Família carolíngia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »