Accés més ràpid que el navegador!
106 les relacions: Acetilcolina, Adrenalina, Aigua, Aliment, Amilasa, Aminoàcid, Aparell digestiu, Aromaticitat, Autotròfia, Base química, Bilis, Bol alimentari, Budell gruixut, Capil·lar limfàtic, Carboni, Carboxipeptidasa, Carn, Còlon, Cel·lulosa, Cervell, Circulació enterohepàtica, Clorur, Colecistocinina, Dent, Diòxid de carboni, Digestió anaeròbia, Duodè, Elastasa, Electròlit, Emulgent, Endopeptidasa, Energia, Enteròcit, Enzim, Enzim digestiu, Esòfag, Esfínter, Estómac, Excrement, Fetge, Fibra alimentària, Fibra vegetal, Fongs, Fotosíntesi, Fruita, Gana, Gastrina, Glicoproteïna, Gust, Heterotròfia, ..., Hidròlisi, Hidrocarbur alifàtic, Hidrogencarbonat, Hipertròfia, Hipotàlem, Histamina, Intestí prim, Kwashiorkor, Lactasa, Lipasa lingual, Lisozim, Llegum, Llet, Malabsorció, Maltasa, Medul·la espinal, Metabolisme, Midó, Mineral, Molècula, Nervi vague, Nutrient, Olor, Organisme pluricel·lular, Organisme unicel·lular, Osmosi (directa), Ou, Pancreatitis, Pàncrees, Pèptid, Pepsina, PH, Polipèptid inhibidor gàstric, Proliferació cel·lular, Proteasa, Proteïna (nutrient), Química orgànica, Quim, Quimiotròfia, Quimotripsina, Recte, Saliva, Secretina, Suc gàstric, Suc pancreàtic, Succió, Transport actiu, Triacilglicerol, Trifosfat d'adenosina, Tripsina, Tub digestiu, Vàlvula ileocecal, Vena porta hepàtica, Verdura, Vertebrats, Vesícula biliar. Ampliar l'índex (56 més) »
Acetilcolina
L'acetilcolina (ACh) és el primer neurotransmissor descobert.
Nou!!: Digestió і Acetilcolina · Veure més »
Adrenalina
L'adrenalina, suprarenina o epinefrina (C9H13NO₃) és una hormona, un aminoalcohol segregat per les càpsules suprarenals.
Nou!!: Digestió і Adrenalina · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Digestió і Aigua · Veure més »
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Nou!!: Digestió і Aliment · Veure més »
Amilasa
L'amilasa, anomenada també ptialina és un enzim hidrolasa que té la funció de trencar el glucogen i el midó en sucres simples.
Nou!!: Digestió і Amilasa · Veure més »
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Nou!!: Digestió і Aminoàcid · Veure més »
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Nou!!: Digestió і Aparell digestiu · Veure més »
Aromaticitat
Representació de l'estructura del benzè. A la dreta amb dobles enllaços alternats. A l'esquerra amb un cercle que indica la deslocalització dels electrons π L'aromaticitat és el fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè i els seus derivats—, tenen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines, amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d'assemblar-se.
Nou!!: Digestió і Aromaticitat · Veure més »
Autotròfia
fototròfica, és a dir, autòtrofa i que obté l'energia de la llum) Lautotròfia és un sistema d'obtenció de matèria inorgànica produïda en el mateix organisme que se n'ha de nodrir; la font més comuna per a aquest metabolisme és el diòxid de carboni o altres formes inorgàniques del carboni (C).
Nou!!: Digestió і Autotròfia · Veure més »
Base química
En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.
Nou!!: Digestió і Base química · Veure més »
Bilis
La bilis, popularment el o la fel, és una substància líquida alcalina groguenca (pH en humans ~7.6-8.6) produïda pel fetge de molts vertebrats.
Nou!!: Digestió і Bilis · Veure més »
Bol alimentari
El bol alimentari és el resultat de la masticació de l'aliment pels molars i posterior insalivació.
Nou!!: Digestió і Bol alimentari · Veure més »
Budell gruixut
El budell gruixut, intestí gruixut, intestí cras (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats.
Nou!!: Digestió і Budell gruixut · Veure més »
Capil·lar limfàtic
Els capil·lars limfàtics són microvasos minúsculs i de parets primes situats als espais entre les cèl·lules (excepte en el sistema nerviós central i teixits) no vasculars que serveixen per drenar i processar el líquid extracel·lular.
Nou!!: Digestió і Capil·lar limfàtic · Veure més »
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Nou!!: Digestió і Carboni · Veure més »
Carboxipeptidasa
Les carboxipeptidases són un tipus de proteases – també anomenades peptidases – són enzims molt importants i extraordinaris des del punt de vista biològic.
Nou!!: Digestió і Carboxipeptidasa · Veure més »
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Nou!!: Digestió і Carn · Veure més »
Còlon
El còlon, budell sacsoner o budell sacsonut és la part final de l'aparell digestiu en la majoria de vertebrats; extreu aigua i sals dels residus sòlids abans que siguin eliminats del cos.
Nou!!: Digestió і Còlon · Veure més »
Cel·lulosa
Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.
Nou!!: Digestió і Cel·lulosa · Veure més »
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Nou!!: Digestió і Cervell · Veure més »
Circulació enterohepàtica
La circulació enterohepàtica (CEH) és un procés de secreció i recaptació dels àcids biliars produïts pel fetge, els quals arriben a l'intestí prim per ajudar a la digestió de greixos i altres substàncies, passant després al sistema portal hepàtic, d'on són parcialment extrets i secretats de nou en la bilis.
Nou!!: Digestió і Circulació enterohepàtica · Veure més »
Clorur
Clorur en química inorgànica, és una espècie iònica formada per un àtom de clor carregat negativament amb estat d'oxidació -1.
Nou!!: Digestió і Clorur · Veure més »
Colecistocinina
CCK a sota a la dreta. La colecistocinina, en anglès:Cholecystokinin (CCK o CCK-PZ; del grec chole, "bilis"; cysto, "sac"; kinin, "moure"; és a dir, moure el sac de la bilis (vesícula biliar)), és una hormona pèptida produïda a l'intestí prim, específicament al duodè i el jejú.
Nou!!: Digestió і Colecistocinina · Veure més »
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Nou!!: Digestió і Dent · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Digestió і Diòxid de carboni · Veure més »
Digestió anaeròbia
Digestors anaerobis d'una planta de tractament d'aigües. La digestió anaeròbia és un procés biològic de respiració anaeròbia (en absència d'oxigen), mitjançant el qual la matèria orgànica es degrada degut a l'acció d'un conjunt de microorganismes donant lloc a biogàs i digestat.
Nou!!: Digestió і Digestió anaeròbia · Veure més »
Duodè
En anatomia del sistema digestiu, el duodè o duodé (del llatí duodeni, 'de dotze dits de longitud') o budell primer és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú.
Nou!!: Digestió і Duodè · Veure més »
Elastasa
Model d'elastasa. Cristalls d'elastasa porcina. Elastasa és un enzim de la classe de proteases (peptidases) que degrada les proteïnes.
Nou!!: Digestió і Elastasa · Veure més »
Electròlit
La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora. Un electròlit és una substància química que es dissocia en ions lliures quan es dissol en un dissolvent ionitzant o es fon, produint un medi conductor de l'electricitat.
Nou!!: Digestió і Electròlit · Veure més »
Emulgent
La lecitina que s'extreu de les llavors de la soia és un producte emulgent Emulgent o emulsionant és un additiu alimentari que permet que es formi una emulsió estable dels ingredients incrementant-ne l'estabilitat cinètica.
Nou!!: Digestió і Emulgent · Veure més »
Endopeptidasa
Les endopeptidases o endoproteïnases són peptidases proteolítiques que trenquen els enllaços peptídics dels aminoàcids no terminals (és a dir, dins de la molècula), a diferència de les exopeptidases, que trenquen els enllaços peptídics de les peces finals dels aminoàcids terminals.
Nou!!: Digestió і Endopeptidasa · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Digestió і Energia · Veure més »
Enteròcit
Dibuix esquemàtic d'un enteròcit Els enteròcits, o cèl·lules absorbents del budell, són un dels quatre principals tipus de cèl·lules de l'epiteli intestinal.
Nou!!: Digestió і Enteròcit · Veure més »
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Nou!!: Digestió і Enzim · Veure més »
Enzim digestiu
Els enzims digestius són enzims que degraden macromolècules polimèriques en les seves unitats menors, per tal de facilitar la seva absorció en el cos.
Nou!!: Digestió і Enzim digestiu · Veure més »
Esòfag
Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.
Nou!!: Digestió і Esòfag · Veure més »
Esfínter
Un esfínter és un múscul en forma circular o d'anell que obre o tanca un orifici.
Nou!!: Digestió і Esfínter · Veure més »
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Nou!!: Digestió і Estómac · Veure més »
Excrement
Excrements mesclats amb palla. Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió (com fibres i altres components que no són útils per a l'ésser en qüestió), i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal.
Nou!!: Digestió і Excrement · Veure més »
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Nou!!: Digestió і Fetge · Veure més »
Fibra alimentària
La fibra alimentària o fibra cel·lulosa és el component de diversos aliments d'origen vegetal, com els cereals, fruites, verdures i llegums, que no pot ser digerit per l'organisme.
Nou!!: Digestió і Fibra alimentària · Veure més »
Fibra vegetal
La fibra vegetal és el teixit de les plantes conreades o forestals que s'utilitza amb finalitats diferents de l'alimentació.
Nou!!: Digestió і Fibra vegetal · Veure més »
Fongs
Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.
Nou!!: Digestió і Fongs · Veure més »
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Nou!!: Digestió і Fotosíntesi · Veure més »
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Nou!!: Digestió і Fruita · Veure més »
Gana
editorial.
Nou!!: Digestió і Gana · Veure més »
Gastrina
La gastrina és una hormona segregada per les cèl·lules de l'antre pilòric quan són estimulades per la presència de certs aliments a l'estómac (extractes de carn, alcalins, alcohol) a causa de la distensió de l'antre o bé per l'excitació del nervi vague.
Nou!!: Digestió і Gastrina · Veure més »
Glicoproteïna
dataaccés.
Nou!!: Digestió і Glicoproteïna · Veure més »
Gust
El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.
Nou!!: Digestió і Gust · Veure més »
Heterotròfia
Lheterotròfia (del grec heteron.
Nou!!: Digestió і Heterotròfia · Veure més »
Hidròlisi
amida amb formació d'un àcid carboxílic i una aminacondensació són reversibles.) La hidròlisi (del grec antic hidro- 'aigua', i lisi 'deslligar') és qualsevol reacció química en què una molècula d'aigua trenca un o més enllaços químics.
Nou!!: Digestió і Hidròlisi · Veure més »
Hidrocarbur alifàtic
Compost acíclic alifàtic: el butà Compost cíclic alifàtic: elciclobutà Els compostos alifàtics o hidrocarburs alifàtics són compostos orgànics que només contenen àtoms de carboni i hidrogen.
Nou!!: Digestió і Hidrocarbur alifàtic · Veure més »
Hidrogencarbonat
Model de l'anió hidrogencarbonat, HCO₃- L'hidrogencarbonat (antigament anomenat bicarbonat), és un anió de fórmula HCO3-, intermedi de la desprotonació de l'àcid carbònic, H2CO3.Té un paper biològic crucial en el sistema de regulació del pH fisiològic.
Nou!!: Digestió і Hidrogencarbonat · Veure més »
Hipertròfia
Cèl·lules normals (A), hipertrofia (B), hiperplàsia (C) i (D) de combinació. La hipertròfia és el nom amb què es designa un augment de la mida d'un òrgan quan es deu a l'augment correlatiu amb la grandària de les cèl·lules que el formen, d'aquesta manera, l'òrgan hipertrofiat té cèl·lules majors, i no noves.
Nou!!: Digestió і Hipertròfia · Veure més »
Hipotàlem
L'hipotàlem (del grec ὑπό, sota, i θάλαμος, tàlem) és una porció del cervell que conté una petita quantitat de nuclis amb funcions ben diverses.
Nou!!: Digestió і Hipotàlem · Veure més »
Histamina
La histamina és una amina biològica involucrada en respostes immunes locals; també regula funcions fisiològiques a l'estómac i actua com a neurotransmissor.
Nou!!: Digestió і Histamina · Veure més »
Intestí prim
L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.
Nou!!: Digestió і Intestí prim · Veure més »
Kwashiorkor
El kwashiorkor o la síndrome de kwashiorkor causa una malaltia en els infants deguda a l'absència de nutrients, com les proteïnes de la dieta.
Nou!!: Digestió і Kwashiorkor · Veure més »
Lactasa
La lactasa (també anomenada LPH o lactase-phlorizin hydrolase) és un enzim de tipus β-galactosidasa produït durant la infància de tots els mamífers.
Nou!!: Digestió і Lactasa · Veure més »
Lipasa lingual
La lipasa lingual o salival és un tipus de lipasa present en les secrecions de la saliva.
Nou!!: Digestió і Lipasa lingual · Veure més »
Lisozim
El lisozim, també anomenat muramidasa, és un enzim de 14,4 kilodalton que danya les cèl·lules bacterianes catalitzant la hidròlisi de les unions beta 1,4 entre els residus d'àcid N-acetilmuràmic i N-acetil-D-glucosamina en un peptidoglicà.
Nou!!: Digestió і Lisozim · Veure més »
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Nou!!: Digestió і Llegum · Veure més »
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Nou!!: Digestió і Llet · Veure més »
Malabsorció
Malabsorció o la síndrome de malabsorció és un trastorn de la digestió causat per la dificultat per assimilar, absorbir, o digerir els nutrients que es troben en els aliments al llarg del tracte gastrointestinal.
Nou!!: Digestió і Malabsorció · Veure més »
Maltasa
Maltosa La maltasa és un enzim que degrada el disacàrid maltosa.
Nou!!: Digestió і Maltasa · Veure més »
Medul·la espinal
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral.
Nou!!: Digestió і Medul·la espinal · Veure més »
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Nou!!: Digestió і Metabolisme · Veure més »
Midó
creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.
Nou!!: Digestió і Midó · Veure més »
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Nou!!: Digestió і Mineral · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Digestió і Molècula · Veure més »
Nervi vague
El nervi vague (del lat. nervus vagus) o nervi pneumogàstric o desè parell cranial o nervi cranial X, innerva la faringe, l'esòfag, la laringe, la tràquea, els bronquis, el cor, l'estómac i el fetge.
Nou!!: Digestió і Nervi vague · Veure més »
Nutrient
Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.
Nou!!: Digestió і Nutrient · Veure més »
Olor
Al·legoria de la mala olor. Pintura humorística Jan Miense Molenaar del segle XVII L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte.
Nou!!: Digestió і Olor · Veure més »
Organisme pluricel·lular
En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.
Nou!!: Digestió і Organisme pluricel·lular · Veure més »
Organisme unicel·lular
''Valonia ventricosa'' un dels unicel·lulars més grossos. Un organisme unicel·lular és un organisme constituït per una única cèl·lula.
Nou!!: Digestió і Organisme unicel·lular · Veure més »
Osmosi (directa)
Pressió osmòtica Quan una dissolució es posa en contacte amb el dissolvent a través d'una membrana semipermeable, membrana que només deixa passar les molècules de dissolvent però no pas les dels soluts, les molècules de dissolvent es difonen cap a la dissolució, aquest fenomen s'anomena osmosi.
Nou!!: Digestió і Osmosi (directa) · Veure més »
Ou
* ou (biologia), embolcall que protegeix i permet el desenvolupament d'un zigot.
Nou!!: Digestió і Ou · Veure més »
Pancreatitis
La pancreatitis és una inflamació del pàncrees.
Nou!!: Digestió і Pancreatitis · Veure més »
Pàncrees
El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.
Nou!!: Digestió і Pàncrees · Veure més »
Pèptid
Oligopèptid (Tetrapèptid) Els pèptids (del grec πεπτος, 'digerible') són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics, o enllaç triple amb una conjugació d'ADN (àcid desoxiribonucleic) Els pèptids, igual que les proteïnes, estan presents en la natura i són responsables per un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen.
Nou!!: Digestió і Pèptid · Veure més »
Pepsina
La pepsina és una peptidasa, un enzim digestiu que degrada les proteïnes a l'estómac; els altres enzims digestius importants són la tripsina i la quimotripsina.
Nou!!: Digestió і Pepsina · Veure més »
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Nou!!: Digestió і PH · Veure més »
Polipèptid inhibidor gàstric
El polipèptid inhibidor gàstric (habitualment abreviat com a GIP, de l'anglès Gastric inhibitory polypeptide), o pèptid inhibidor gàstric, també conegut com a polipèptid insulinotròpic dependent de la glucosa (també abreujat com GIP), és una hormona inhibidora de la família de les secretines.
Nou!!: Digestió і Polipèptid inhibidor gàstric · Veure més »
Proliferació cel·lular
Estructura d'una cèl·lula procariota La proliferació cel·lular, sovint anomenada impròpiament creixement cel·lular per l'anglicisme «cell growth», és l'increment en el nombre de cèl·lules en un organisme o colònia, no quan una cèl·lula augmenta la seva mida.
Nou!!: Digestió і Proliferació cel·lular · Veure més »
Proteasa
Proteòlisi Les proteases o proteïnases són uns enzims presents en animals, plantes, bacteris, arqueobacteris i virus, encarregats de trencar seqüències polipeptídiques mitjançant la reacció d'hidròlisi dels enllaços peptídics que conformen les proteïnes, donant lloc a pèptids més petits o a aminoàcids individuals.
Nou!!: Digestió і Proteasa · Veure més »
Proteïna (nutrient)
Les proteïnes són nutrients essencials per al cos humà.
Nou!!: Digestió і Proteïna (nutrient) · Veure més »
Química orgànica
Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.
Nou!!: Digestió і Química orgànica · Veure més »
Quim
El quim (del grec χυμός khymos, "suc") és una massa pastosa, semi-sòlida i de consistència àcida, formada per menjar parcialment digerit que és expulsada per l'estómac, a través de la vàlvula pilòrica, al duodè (o intestí prim).
Nou!!: Digestió і Quim · Veure més »
Quimiotròfia
Una fumarola de l'oceà Atlàntic que proporciona energia i nutrients La quimiotròfia és una estratègia metabòlica que usen diversos éssers vius caracteritzada per usar compostos químics en els seus processos metabòlics com a font d'energia.
Nou!!: Digestió і Quimiotròfia · Veure més »
Quimotripsina
La quimotripsina (Nombre EC 3.4.21.1, chymotrypsin, chymotrypsins A and B, alpha-chymar ophth, avazyme, chymar, chymotest, enzeon, quimar, quimotrase, alpha-chymar, alpha-chymotrypsin A, alpha-chymotrypsin) és un enzim digestiu sintetitzat per les cèl·lules acinars del pàncrees que conté un residu de serina molt reactiu.
Nou!!: Digestió і Quimotripsina · Veure més »
Recte
El recte, també conegut com a budell cular o budell culà és l'últim tram del tub digestiu, situat immediatament després del còlon sigmoide.
Nou!!: Digestió і Recte · Veure més »
Saliva
La saliva és un líquid de la cavitat bucal, produït per les glàndules salivals, transparent, de viscositat variable, compost principalment per aigua, sals minerals i algunes proteïnes.
Nou!!: Digestió і Saliva · Veure més »
Secretina
La secretina és una hormona polipeptídica gastrointestinal, lliurada a la sang pel duodè i que actua sobre el pàncrees estimulant la secreció de suc pancreàtic, ric en aigua i hidrogencarbonats, quan arriba l'àcid provinent de l'estòmac.
Nou!!: Digestió і Secretina · Veure més »
Suc gàstric
El suc gàstric és un líquid clar segregat en abundància per nombroses glàndules microscòpiques disseminades per la mucosa de l'estómac.
Nou!!: Digestió і Suc gàstric · Veure més »
Suc pancreàtic
El suc pancreàtic és un líquid secretat pel pàncrees, el qual conté una varietat d'enzims, incloent tripsinogen, quimotripsinogen, elastasa, carboxipeptidasa, lipasa pancreàtica, nucleases i amilasa.
Nou!!: Digestió і Suc pancreàtic · Veure més »
Succió
Dues persones succionant amb una palla el contingut del got. La succió és la força que un buit parcial exerceix sobre un sòlid, líquid o gas; força deguda a una baixa pressió provocada per eliminació parcial de l'aire.
Nou!!: Digestió і Succió · Veure més »
Transport actiu
Bomba sodi-potassi, un exemple de transport actiu. El transport actiu consisteix en el transport de substàncies en contra de gradient electroquímic, per fer aquest transport es requereix despesa energàtica en format d'ATP.
Nou!!: Digestió і Transport actiu · Veure més »
Triacilglicerol
Un triacilglicerol format per glicerol més àcid palmític, àcid oleic i àcid alfa-linoleic. Els triacilglicerols o triglicèrids són acilglicerols, un tipus de lípids formats per una molècula de glicerol, esterificada en els seus tres grups hidroxil, amb tres àcids grassos saturats o insaturats.
Nou!!: Digestió і Triacilglicerol · Veure més »
Trifosfat d'adenosina
El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.
Nou!!: Digestió і Trifosfat d'adenosina · Veure més »
Tripsina
doi.
Nou!!: Digestió і Tripsina · Veure més »
Tub digestiu
El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus.
Nou!!: Digestió і Tub digestiu · Veure més »
Vàlvula ileocecal
La vàlvula ileocecal és un múscul de l'esfínter situat a la cruïlla de l'intestí prim (ili) i l'intestí gros.
Nou!!: Digestió і Vàlvula ileocecal · Veure més »
Vena porta hepàtica
La vena porta hepàtica o, habitualment i senzillament, vena porta és un vas sanguini que transporta la sang del tracte gastrointestinal, vesícula biliar, pàncrees i melsa al fetge.
Nou!!: Digestió і Vena porta hepàtica · Veure més »
Verdura
Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.
Nou!!: Digestió і Verdura · Veure més »
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Nou!!: Digestió і Vertebrats · Veure més »
Vesícula biliar
La vesícula biliar, bufeta biliar, bufeta de la bilis, vesícula cística, o popularment bufeta del fel (o de la fel) és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (la bilis) produït al fetge.
Nou!!: Digestió і Vesícula biliar · Veure més »
Redirigeix aquí:
Absorció de nutrients, Digerir, Digestió i absorció de proteïnes, Digestió intracel·lular, Glandules annexes.
