Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Aspidogastris, Òrgan (anatomia), Boca, Cèl·lules parenquimàtiques, Cercària, Cestodes, Classe (biologia), Cuc paràsit, Espermatozoide, Esquistosomosi, Fasciola hepatica, Fasciolosi, Gangli nerviós, Gastròpodes, Grec, Hermafrodita, Infestació, Invertebrats, Larva, Malaltia parasitària, Malària, Múscul, Mol·luscs, Monogenis, Ordre, Ovari, Platihelmints, Remugants, Reproducció sexual, Rovell d'ou, Sincici, Sistema nerviós, Sistema tegumentari, Trematodes, Tub digestiu, Turbel·laris, Vertebrats.
Aspidogastris
Els aspidogastris (Aspidogastrea, del grec aspis, "escut" i gaster, "ventre") són una subclasse de platelmints trematodes, paràsits de mol·luscs i vertebrats aquàtics.
Nou!!: Digenis і Aspidogastris · Veure més »
Òrgan (anatomia)
Un òrgan o, tradicionalment, orgue és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.
Nou!!: Digenis і Òrgan (anatomia) · Veure més »
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Nou!!: Digenis і Boca · Veure més »
Cèl·lules parenquimàtiques
Parènquima esponjós El parènquima (del grec παρεγχυμα, "substància dels òrgans") o cèl·lules parenquimàtiques, és un terme histològic que té diferent significat segons els teixits estudiats siguin animals o vegetals.
Nou!!: Digenis і Cèl·lules parenquimàtiques · Veure més »
Cercària
La cercària (del grec κέρκος (kérkos), «cua») és una forma larval dels trematodes paràsits que viu en un hoste intermedi (com per exemple un mol·lusc, que és el cas de diversos paràsits patògens per als humans).
Nou!!: Digenis і Cercària · Veure més »
Cestodes
Els cestodes (Cestoda) constitueixen una classe dels platihelmints del clade Neodermata.
Nou!!: Digenis і Cestodes · Veure més »
Classe (biologia)
En biologia, una classe és una categoria taxonòmica, un grup de la taxonomia que comprèn diversos ordres d'éssers vius.
Nou!!: Digenis і Classe (biologia) · Veure més »
Cuc paràsit
Ous de diferents cucs paràsits Cucs paràsits: el loa loa a la dreta i el ''Mansonella perstans'' a l'esquerra. Un helmint o cuc paràsit és el que passa gran part de la seva vida als teixits d'un altre organisme (hoste), al qual li causa un dany però, en general, no arribar a matar-lo directament; així són causa de les helmintosis.
Nou!!: Digenis і Cuc paràsit · Veure més »
Espermatozoide
Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.
Nou!!: Digenis і Espermatozoide · Veure més »
Esquistosomosi
Les esquistosomosis (o bilharziosis) són unes helmintosis causades per diverses espècies de trematodes del gènere Schistosoma.
Nou!!: Digenis і Esquistosomosi · Veure més »
Fasciola hepatica
Fasciola hepatica és una espècie de platihelmint trematode de la subclasse dels digenis, caracteritzat per la seva forma lanceolada, amb dues ventoses, una bucal i una altra ventral, i un cicle biològic amb dos hostes, un mol·lusc gastròpode i un mamífer.
Nou!!: Digenis і Fasciola hepatica · Veure més »
Fasciolosi
''Fasciola hepatica'' La fasciolosi o distomatosi hepàtica, és una helmintosi causada per dues espècies de trematodes digenis, Fasciola hepatica i Fasciola gigantica.
Nou!!: Digenis і Fasciolosi · Veure més »
Gangli nerviós
Un gangli espinal d'un embrió de pollastre (al voltant de l'etapa del dia 7) després de la incubació durant la nit enmig del factor de creixement nerviós tenyit amb anticossos antineurofilamentosos. Tingueu en compte que els axons creixen fora del gangli nerviós. En anatomia, un gangli nerviós és un conjunt de cèl·lules nervioses o un grup de cossos nerviosos ubicats al sistema nerviós autònom i al sistema sensorial.
Nou!!: Digenis і Gangli nerviós · Veure més »
Gastròpodes
Els gastròpodes o gasteròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.
Nou!!: Digenis і Gastròpodes · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Digenis і Grec · Veure més »
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Nou!!: Digenis і Hermafrodita · Veure més »
Infestació
Una infestació és la presència de paràsits, generalment animals, sobre altres organismes, o en instal·lacions d'ús humà associada a un perjudici, bé sigui sobre la salut, econòmic i/o psicosocial en forma de plaga.
Nou!!: Digenis і Infestació · Veure més »
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Nou!!: Digenis і Invertebrats · Veure més »
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Nou!!: Digenis і Larva · Veure més »
Malaltia parasitària
Una malaltia parasitària o parasitosi és una malaltia produïda per paràsits, com poden ser protozous, helmints (cestodes, trematodes, nematodes) o artròpodes.
Nou!!: Digenis і Malaltia parasitària · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Digenis і Malària · Veure més »
Múscul
Músculs humans segons un dibuix de l'anatomista Andreas Vesal (''De humani corporis fabrica'' (1543). El múscul (del llatí, musculus, diminutiu de mus, "ratolí"El nom se li va donar a causa de la semblança que hom ha vist entre els moviments d'aquest rosegador i els que fa un múscul quan es contreu (accedit el 25 gener 2008)) és el teixit contràctil del cos; deriva de la capa mesodèrmica de cèl·lules germinals embrionàries.
Nou!!: Digenis і Múscul · Veure més »
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Nou!!: Digenis і Mol·luscs · Veure més »
Monogenis
Els monogenis (Monogenea) són una classe de platihelmints paràsits del clade Neodermata.
Nou!!: Digenis і Monogenis · Veure més »
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Nou!!: Digenis і Ordre · Veure més »
Ovari
Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.
Nou!!: Digenis і Ovari · Veure més »
Platihelmints
Diverses espècies de platihelmints de ''Kunstformen der Natur (1904), làmina 75'' Els platihelmints (Platyhelminthes, gr. πλατύϛ (platys), "pla", "ample" i ἑλμινθϛ (helminthos), "cuc intestinal")Ehlers, Ulrich i Beate Sopott-Ehlers.
Nou!!: Digenis і Platihelmints · Veure més »
Remugants
Els remugants (Ruminantia) són un subordre de mamífers que es caracteritzen per digerir l'aliment en dues etapes, en la primera de les quals mengen l'aliment cru i el regurgiten en una forma semidigerida anomenada bol i que després remuguen (masteguen per segona vegada) per tal de digerir el bol.
Nou!!: Digenis і Remugants · Veure més »
Reproducció sexual
En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n). La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.
Nou!!: Digenis і Reproducció sexual · Veure més »
Rovell d'ou
Un rovell d'ou envoltat per la clara El rovell d'ou o vermell d'ou (Balears) i antigament mujol (i científicament també deutoplasma o vitel) és una part interna dels ous.
Nou!!: Digenis і Rovell d'ou · Veure més »
Sincici
HSV-1 Un sincici, o síncit, (en llatí, anglès i altres idiomes syncytium i en plural syncytia; derivat del grec: σύν (syn).
Nou!!: Digenis і Sincici · Veure més »
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Nou!!: Digenis і Sistema nerviós · Veure més »
Sistema tegumentari
El sistema tegumentari o de coberta d'un animal està constituït per la pell i altres estructures derivades com el pèl, les escates les ungles i les glàndules sudorípares.
Nou!!: Digenis і Sistema tegumentari · Veure més »
Trematodes
Els trematodes (Trematoda) són una classe de l'embrancament dels platihelmints que conté dos grups de cucs paràsits.
Nou!!: Digenis і Trematodes · Veure més »
Tub digestiu
El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus.
Nou!!: Digenis і Tub digestiu · Veure més »
Turbel·laris
Els turbel·laris (Turbellaria) constitueixen una de les subdivisions tradicionals de l'embrancament dels platihelmints (cucs plans), i inclouen tot els subgrups que no són exclusivament paràsits.
Nou!!: Digenis і Turbel·laris · Veure més »
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Nou!!: Digenis і Vertebrats · Veure més »
