Accés més ràpid que el navegador!
132 les relacions: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Accadi, Alemany, Alemanya, Amazic, Anglès, Antònim, Antoni Font, Antoni Lacavalleria, Antoni Maria Alcover i Sureda, Basc, Biografia, Bretó, Cambridge University Press, Canet de Rosselló, Carles Ros i Hebrera, Castellà, Català, Catalunya del Nord, Cors, Danès, Definició, Diccionari bilingüe, Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià, Diccionari català-valencià-balear, Diccionari de frases fetes i locucions, Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Diccionari General de la Llengua Catalana, Diccionari històric del valencià col·loquial, Diccionari ideològic, Diccionari morfològic, Diccionari normatiu valencià, Diccionari teòric, Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala, Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, Ebla, Edicions 62, Edicions Tres i Quatre, Editorial Moll, El Trabucaire, Emboscall, Emili Vallès i Vidal, Enciclopèdia, Escriptura cuneïforme, Etimologia, Finès, Fons verborum et phrasium, Francès, ..., Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Gazophylacium catalano-latinum, Gerard Jacquet, Glossari, Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Gran Enciclopèdia Catalana, Grec, Grup Enciclopèdia, Hongarès, Idioma, Imperi Accadi, Institut d'Estudis Catalans, Italià, Japonès, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Esteve, Joan Lacavalleria i Dulac, Joan Rosembach, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Josep Bellvitges, Josep Broc, Josep Moran i Ocerinjauregui, Lexicografia, Liber Elegantiarum, Llatí, Llengües sinítiques, María Moliner, Mesopotàmia, Mot, Nínive, Neerlandès, Nomenclatura catalano-francesa de 1718, Occità, Ortografia, Oxford University Press, Paganino Paganini, Parònim, Patrici Pojada, Pere Labèrnia Esteller, Pere Lacavalleria, Pere Torre, Pompeu Fabra i Poch, Portuguès, Promptuario Trilingüe, Pronunciació, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Reial Acadèmia Espanyola, Renat Botet, Rus, Salem Zenia, Sànscrit, Síria, Sinònim, Suec, Sumer, Sumeri, TERMCAT, Tesaurus, Toponímia, Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan, 1489, 1502, 1637, 1640, 1642, 1696, 1718, 1739, 1771, 1803, 1805, 1839, 1840, 1858, 1878, 1927, 1930, 1932, 1962, 1980, 1991, 1995. Ampliar l'índex (82 més) »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Nou!!: Diccionari і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Diccionari і Accadi · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Diccionari і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Diccionari і Alemanya · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Diccionari і Amazic · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Diccionari і Anglès · Veure més »
Antònim
Un antònim és aquell mot que té un significat totalment oposat a un altre.
Nou!!: Diccionari і Antònim · Veure més »
Antoni Font
* Antoni Font (lingüista) (la Seu d'Urgell), religiós i lingüista conegut pel seu diccionari llatí-català Fons verborum et phrasium (1637).
Nou!!: Diccionari і Antoni Font · Veure més »
Antoni Lacavalleria
180px Antoni Lacavalleria (Barcelona (?) -) fou un tipògraf i impressor barceloní.
Nou!!: Diccionari і Antoni Lacavalleria · Veure més »
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Nou!!: Diccionari і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Diccionari і Basc · Veure més »
Biografia
Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.
Nou!!: Diccionari і Biografia · Veure més »
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Nou!!: Diccionari і Bretó · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Diccionari і Cambridge University Press · Veure més »
Canet de Rosselló
Canet de Rosselló, anomenat tradicionalment només Canet (o, simplement,, en francès Canet-en-Roussillon), és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 12.436 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Diccionari і Canet de Rosselló · Veure més »
Carles Ros i Hebrera
fou un notari que es dedicà a defensar i promoure el valencià per facilitar-ne el coneixement pràctic i profund.
Nou!!: Diccionari і Carles Ros i Hebrera · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Diccionari і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Diccionari і Català · Veure més »
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Nou!!: Diccionari і Catalunya del Nord · Veure més »
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Nou!!: Diccionari і Cors · Veure més »
Danès
El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.
Nou!!: Diccionari і Danès · Veure més »
Definició
Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.
Nou!!: Diccionari і Definició · Veure més »
Diccionari bilingüe
Un diccionari bilingüe és un diccionari utilitzat per a la traducció de paraules o frases d'una llengua a una altra.
Nou!!: Diccionari і Diccionari bilingüe · Veure més »
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
El Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià, conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, és un diccionari multi-idiomàtic publicat en dos volums el 1839 per una Societat de Catalans formada per Salvador Estrada i Ribas, Antoni Matamala, Joan Cortada i Sala i Lluís Bordas, o alternativament, Miquel Anton Martí i Cortada, Lluís Bordas, i Joan Cortada i Sala.
Nou!!: Diccionari і Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià · Veure més »
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Nou!!: Diccionari і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »
Diccionari de frases fetes i locucions
El diccionari de frases fetes i locucions recull la fraseologia d'un idioma.
Nou!!: Diccionari і Diccionari de frases fetes i locucions · Veure més »
Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina
El Diccionari Labèrnia (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina) és una obra lexicogràfica important elaborada durant 18 anys per Pere Labèrnia i Esteller.
Nou!!: Diccionari і Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina · Veure més »
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Nou!!: Diccionari і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, també conegut com el DECat Consultat el 19 de novembre del 2013.
Nou!!: Diccionari і Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana · Veure més »
Diccionari General de la Llengua Catalana
Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.
Nou!!: Diccionari і Diccionari General de la Llengua Catalana · Veure més »
Diccionari històric del valencià col·loquial
El diccionari històric del valencià col·loquial és un diccionari històric ambiciós sobre un aspecte del lèxic menystingut sobre ara: els mots, les locucions i les accepcions populars del valencià, extrets de documents, sovint inèdits, dels segles XVII, XVIII i. El diccionari és obra de l'escriptor Joaquim Martí Mestre, i té com a finalitat reunir un corpus representatiu del lèxic col·loquial valencià.
Nou!!: Diccionari і Diccionari històric del valencià col·loquial · Veure més »
Diccionari ideològic
Un diccionari ideològic és un diccionari que facilita la cerca segons temes o camps semàntics, cosa que permet recollir les paraules que tenen un significat semblant o que pertanyen a un mateix tema.
Nou!!: Diccionari і Diccionari ideològic · Veure més »
Diccionari morfològic
Un diccionari morfològic és un arxiu que conté les correspondències entre les formes superficials i lèxiques de les paraules.
Nou!!: Diccionari і Diccionari morfològic · Veure més »
Diccionari normatiu valencià
El Diccionari normatiu valencià és el diccionari normatiu del valencià-català publicat en línia el 5 de febrer de 2014 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Nou!!: Diccionari і Diccionari normatiu valencià · Veure més »
Diccionari teòric
Un diccionari teòric és un diccionari descriptiu adreçat a lingüistes i a lexicògrafs que és coherent amb un model lingüístic teòric determinat.
Nou!!: Diccionari і Diccionari teòric · Veure més »
Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala
El Dictionario castellano...Dictionaire françois...Dictionari catala és un manual de conversació, amb un vocabulari trilingüe, obra del tipògraf aquità establert a Catalunya Pere Lacavalleria.
Nou!!: Diccionari і Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala · Veure més »
Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium
El Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium és un diccionari català-llatí, obra de Pere Torre.
Nou!!: Diccionari і Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium · Veure més »
Ebla
Ebla va ser un regne de Síria centrat a la ciutat d'Ebla, que ja existia en començar el tercer mil·lenni quan es va convertir en un veritable centre urbà, que es desenvolupa pel comerç amb Mari, ciutat de la que n'era tributària cap al 2500 aC, i amb Kix.
Nou!!: Diccionari і Ebla · Veure més »
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Nou!!: Diccionari і Edicions 62 · Veure més »
Edicions Tres i Quatre
Edicions Tres i Quatre (3i4) és el nom comercial d'Eliseu Climent, editor, editorial valenciana creada el 1968 per Eliseu Climent i Rosa Raga.
Nou!!: Diccionari і Edicions Tres i Quatre · Veure més »
Editorial Moll
LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.
Nou!!: Diccionari і Editorial Moll · Veure més »
El Trabucaire
L'editorial El Trabucaire va ser fundada el 1985 per Robert Avril i Maria Àngels Falqués a Perpinyà.
Nou!!: Diccionari і El Trabucaire · Veure més »
Emboscall
Emboscall és una editorial impulsada per Jesús Aumatell des del 1998 amb seu a Vic.
Nou!!: Diccionari і Emboscall · Veure més »
Emili Vallès i Vidal
''Diccionari Pal·las,'' de 1300 pàgines, publicat a Barcelona l'any 1927. va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Diccionari і Emili Vallès i Vidal · Veure més »
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Nou!!: Diccionari і Enciclopèdia · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Diccionari і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: Diccionari і Etimologia · Veure més »
Finès
El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.
Nou!!: Diccionari і Finès · Veure més »
Fons verborum et phrasium
El Fons verborum et phrasium és un diccionari català-llatí, imprès a Barcelona el 1637, obra d'Antoni Font, jesuïta nascut a la Seu d'Urgell el 6 de febrer de 1610 i mort a Barcelona el 1677. Es tracta de la primera adaptació al català del Thesaurus verborum ac phrasium castellà-llatí del jesuïta segovià Bartolomé Bravo. L'obra, segons el seu autor, va dirigida als joves estudiants catalans, ja que el diccionari de Bravo no els era de fàcil ús atès que era en castellà. L'obra és una adaptació quasi literal del Thesaurus de Bravo, ja que adopta sense gairebé cap canvi les correspondències llatines d'aquest. Conté diversos castellanismes, si bé, com a aportació original, cal destacar que incorpora un cert nombre de mots del català occidental, urgellenc. Al final de l'obra Font hi incorpora unes Regles de Ortografia, en català, dedicades especialment al llatí. No obstant això, conté un subapartat titulat De la Ortografia en Romans (pàg. 339), que Joan Solà qualifica de "la primera ortografia catalana coneguda". Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas destaquen que aquestes normes ortogràfiques són una adaptació per part d'Antoni Font, del tractat De Orthographia libellus vulgari sermoni scriptus de l'humanista i tipògraf valencià Joan Felip Mey, que acompanya alguna de les edicions que aquest darrer va fer del Thesaurus de Bravo. El text de Mey porta el subtítol, i inclou una Nota para la Ortografia en Romance. Per tant, Antoni Font va adaptar del castellà al català, quant al diccionari, l'obra de Bravo, i quant a les regles ortogràfiques, l'obreta de Mey. L'única edició que es va fer del Fons verborum et phrasium d'Antoni Font, és la de 1637 (Barcelona, Sebastià i Jaume Mathevat). Posteriorment, es publicà una altra adaptació al català del Thesaurus de Bravo, el Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium de Pere Torra, que tingué una difusió molt superior al d'Antoni Font, amb successives reedicions. Primera pàgina del '''''Fons verborum'''''.
Nou!!: Diccionari і Fons verborum et phrasium · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Diccionari і Francès · Veure més »
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Nou!!: Diccionari і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »
Gazophylacium catalano-latinum
El Gazophylacium catalano-latinum és un diccionari català-llatí, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulac, imprès a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i oncle de l'autor.
Nou!!: Diccionari і Gazophylacium catalano-latinum · Veure més »
Gerard Jacquet
Gerard Jacquet (Sant Feliu d'Amunt, Catalunya del Nord, 1 de juliol del 1955) és un músic, poeta, pintor, actor, contaire i locutor a Radio France Bleu Roussillon, que és la seua activitat principal d'ençà del 1986.
Nou!!: Diccionari і Gerard Jacquet · Veure més »
Glossari
Un glossari és una llista de mots utilitzats en una obra literària, amb les definicions corresponents.
Nou!!: Diccionari і Glossari · Veure més »
Gran Diccionari de la Llengua Catalana
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) és un repertori lexicogràfic que conté, entre altres, la part lexical de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Nou!!: Diccionari і Gran Diccionari de la Llengua Catalana · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Diccionari і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Diccionari і Grec · Veure més »
Grup Enciclopèdia
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) El Grup Enciclopèdia (anteriorment Grup Enciclopèdia Catalana) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.
Nou!!: Diccionari і Grup Enciclopèdia · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Diccionari і Hongarès · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Diccionari і Idioma · Veure més »
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Nou!!: Diccionari і Imperi Accadi · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Diccionari і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Diccionari і Italià · Veure més »
Japonès
El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.
Nou!!: Diccionari і Japonès · Veure més »
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Nou!!: Diccionari і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »
Joan Esteve
Joan Esteve (en llatí: Johannes Stephanus) fou un notari valencià del.
Nou!!: Diccionari і Joan Esteve · Veure més »
Joan Lacavalleria i Dulac
Joan Lacavalleria i Dulac (Barcelona, 2 de desembre de 1640 - 1709) fou doctor en dret i llatinista.
Nou!!: Diccionari і Joan Lacavalleria i Dulac · Veure més »
Joan Rosembach
Joan Rosembach (Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.
Nou!!: Diccionari і Joan Rosembach · Veure més »
Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat
Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 15 de setembre de 1963) és un escriptor nord-català i un dels autors contemporanis en llengua catalana més famosos de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Diccionari і Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat · Veure més »
Josep Bellvitges
fou un eclesiàstic i lexicògraf nascut a Catalunya que visqué a cavall dels segles i. Fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Nou!!: Diccionari і Josep Bellvitges · Veure més »
Josep Broc
Josep Broc (també escrit Broch), fou un clergue i professor de francès català, que el 1771 publicà, a Barcelona, un promptuari lexicogràfic trilingüe, català-castellà-francès titulat Promptuario trilingue, en el que se manifiestan con toda claridad todas las vozes que generalmente sirven pare el Comercio Político, y sociable en los tres Idiomas, Cathalan, Castellano, y Francés, á fin de què los poco instruidos en algunos de los dos primeros, entren con menos dificultad á la inteligencia del tercero, amb la finalitat d'ensenyar castellà i francès als catalans poc instruïts.
Nou!!: Diccionari і Josep Broc · Veure més »
Josep Moran i Ocerinjauregui
Josep Moran i Ocerinjauregui (Barcelona-Les Corts, 22 de desembre de 1944) és un lingüista català.
Nou!!: Diccionari і Josep Moran i Ocerinjauregui · Veure més »
Lexicografia
La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.
Nou!!: Diccionari і Lexicografia · Veure més »
Liber Elegantiarum
El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases català-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis l'any 1489.
Nou!!: Diccionari і Liber Elegantiarum · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Diccionari і Llatí · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Diccionari і Llengües sinítiques · Veure més »
María Moliner
María Moliner Ruiz (Paniza, Saragossa, 30 de març de 1900 - Madrid, 22 de gener de 1981) fou una bibliotecònoma i lexicògrafa espanyola.
Nou!!: Diccionari і María Moliner · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Diccionari і Mesopotàmia · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Diccionari і Mot · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Diccionari і Nínive · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Diccionari і Neerlandès · Veure més »
Nomenclatura catalano-francesa de 1718
La nomenclatura catalano-francesa de l'any 1718 és una obra manuscrita que es conserva al Centre de Lectura de Reus, titulada Colón-Perea 2005: p. 7.
Nou!!: Diccionari і Nomenclatura catalano-francesa de 1718 · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Diccionari і Occità · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Diccionari і Ortografia · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Diccionari і Oxford University Press · Veure més »
Paganino Paganini
Paganino Paganini (llatí: Paganinus de Paganinis; c. 1450 – 1538), fou un impressor i editor de la República de Venècia durant el Renaixement.
Nou!!: Diccionari і Paganino Paganini · Veure més »
Parònim
Els parònims són paraules que es pronuncien o s’escriuen de manera similar però que tenen significats lèxics diferents.
Nou!!: Diccionari і Parònim · Veure més »
Patrici Pojada
Patrici Pojada (Pàmies, 5 de novembre de 1965) és un historiador, lingüista i investigador occità del país de Foix.
Nou!!: Diccionari і Patrici Pojada · Veure més »
Pere Labèrnia Esteller
Pere Labèrnia Esteller (Traiguera, Baix Maestrat, 19 de febrer de 1802 - Barcelona, 28 de juny de 1860) va ser un lexicògraf, gramàtic i humanista valencià establert a Catalunya.
Nou!!: Diccionari і Pere Labèrnia Esteller · Veure més »
Pere Lacavalleria
Pere Lacavalleria (Aquitània (?) - Barcelona 1645) fou un tipògraf i impressor barceloní, d'origen occità.
Nou!!: Diccionari і Pere Lacavalleria · Veure més »
Pere Torre
Pere Torre (o Petro Torra o Pere Torra), (Principat de Catalunya, segle XVII), fou un lexicògraf i gramàtic català, autor del diccionari català-llatí Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, publicat per primer cop a Barcelona l'any 1640.
Nou!!: Diccionari і Pere Torre · Veure més »
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Nou!!: Diccionari і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Diccionari і Portuguès · Veure més »
Promptuario Trilingüe
El Promptuario trilingüe (o Promtuario trilingüe, en algunes impressions) és un diccionari català-castellà-francès, obra del clergue i mestre de francès Josep Broc (o Broch).
Nou!!: Diccionari і Promptuario Trilingüe · Veure més »
Pronunciació
La pronunciació o pronúncia és la forma en què es fa l'acció i manera de pronunciar un llenguatge, és a dir, produir els sons amb els òrgans de fonació per a parlar.
Nou!!: Diccionari і Pronunciació · Veure més »
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.
Nou!!: Diccionari і Publicacions de l'Abadia de Montserrat · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Diccionari і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Renat Botet
Renat Botet (Orellà, Conflent, 1922 - Ceret, 23 de juny de 2012) va ser un dels estudiosos més prolífics de la llengua catalana a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Diccionari і Renat Botet · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Diccionari і Rus · Veure més »
Salem Zenia
Salem Zenia (Frèha, Província de Tizi n Uzzu, 26 de setembre de 1962) és un periodista, poeta i novel·lista de llengua amaziga.
Nou!!: Diccionari і Salem Zenia · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Diccionari і Sànscrit · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Diccionari і Síria · Veure més »
Sinònim
Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar.
Nou!!: Diccionari і Sinònim · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Diccionari і Suec · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Diccionari і Sumer · Veure més »
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Nou!!: Diccionari і Sumeri · Veure més »
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Nou!!: Diccionari і TERMCAT · Veure més »
Tesaurus
El ''Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium'' és un tesaurus del 1640 català-llatí, obra de Pere Torre. Un tesaurus és un glossari jerarquitzat o la plasmació en una obra de referència dels camps semàntics.
Nou!!: Diccionari і Tesaurus · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Diccionari і Toponímia · Veure més »
Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan
El Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan és un llibre publicat a Perpinyà l'any 1502 per l'impressor Joan Rosembach.
Nou!!: Diccionari і Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Diccionari і 1489 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Diccionari і 1502 · Veure més »
1637
Sense descripció.
Nou!!: Diccionari і 1637 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari і 1640 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Diccionari і 1642 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari і 1696 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Diccionari і 1718 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Diccionari і 1739 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Diccionari і 1771 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Diccionari і 1803 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Diccionari і 1805 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari і 1840 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Diccionari і 1858 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari і 1878 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari і 1927 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari і 1930 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari і 1932 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari і 1962 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Diccionari і 1980 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Diccionari і 1991 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Diccionari і 1995 · Veure més »
