Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni Font (lingüista), Antoni Joglar i Font, Antoni Lacavalleria, Antoni Maria Alcover i Sureda, Apel·les Mestres i Oñós, Editorial Salvat, Elio Antonio de Nebrija, Frase feta, Germà Colón Domènech, Iconòfor, Joan Lacavalleria i Dulac, Josep Pau Ballot i Torres, Josep Ribelles i Comín, Lexicografia, Pere Labèrnia Esteller, Pere Lacavalleria, Pompeu Fabra i Poch, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial Acadèmia Espanyola, Renaixença, Sebastián de Covarrubias, 1474, 1492, 1495, 1507, 1803, 1805, 1813, 1815, 1839, 1840, 1864, 1865, 1888, 1892.
Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó
Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó (El Catllar, 21 de maig de 1938 - Mataró, 14 d'abril de 2014) va ser un filòleg i bibliògraf català.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó · Veure més »
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »
Antoni Font (lingüista)
Antoni Font (la Seu d'Urgell) fou un lingüista, jesuïta, professor de teologia i d'humanitats i rector del col·legi de la Seu d'Urgell.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Antoni Font (lingüista) · Veure més »
Antoni Joglar i Font
Antoni Joglar i Font, en texts antics escrit Antonio Juglá y Font (?, – Barcelona?, 1804) va ser un poeta i erudit.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Antoni Joglar i Font · Veure més »
Antoni Lacavalleria
180px Antoni Lacavalleria (Barcelona (?) -) fou un tipògraf i impressor barceloní.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Antoni Lacavalleria · Veure més »
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »
Apel·les Mestres i Oñós
Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Apel·les Mestres i Oñós · Veure més »
Editorial Salvat
LEditorial Salvat és una empresa editorial creada el 1898 a Barcelona.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Editorial Salvat · Veure més »
Elio Antonio de Nebrija
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »
Frase feta
Una frase feta és una expressió d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals d'una llengua, que té un significat i una forma estereotipada, fixa i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components, i que gairebé mai no es pot traduir literalment d'una llengua a una altra.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Frase feta · Veure més »
Germà Colón Domènech
Germà Colón Doménech (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1928 - Barcelona, 22 de març de 2020) fou un filòleg i lexicòleg valencià, un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Germà Colón Domènech · Veure més »
Iconòfor
Tres iconòfors (gos, gall i gat) rodegen aquesta lletra G. Un iconòfor és una imatge que apareix al voltant de la caplletra en alguns diccionaris i que, escrita, comença per aquella lletra.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Iconòfor · Veure més »
Joan Lacavalleria i Dulac
Joan Lacavalleria i Dulac (Barcelona, 2 de desembre de 1640 - 1709) fou doctor en dret i llatinista.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Joan Lacavalleria i Dulac · Veure més »
Josep Pau Ballot i Torres
Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona, 1747 – Barcelona, 1821) va ser un gramàtic, lingüista i pedagog català.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Josep Pau Ballot i Torres · Veure més »
Josep Ribelles i Comín
Josep Ribelles i Comín (Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1872 - Barcelona, 19 de setembre de 1951) va ser un bibliògraf, periodista i animador cultural valencià.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Josep Ribelles i Comín · Veure més »
Lexicografia
La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Lexicografia · Veure més »
Pere Labèrnia Esteller
Pere Labèrnia Esteller (Traiguera, Baix Maestrat, 19 de febrer de 1802 - Barcelona, 28 de juny de 1860) va ser un lexicògraf, gramàtic i humanista valencià establert a Catalunya.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Pere Labèrnia Esteller · Veure més »
Pere Lacavalleria
Pere Lacavalleria (Aquitània (?) - Barcelona 1645) fou un tipògraf i impressor barceloní, d'origen occità.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Pere Lacavalleria · Veure més »
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Renaixença · Veure més »
Sebastián de Covarrubias
Sebastián de Covarrubias y Orozco (Toledo, 1539 - Conca, 1613), lexicògraf, criptògraf, capellà del rei Felip II, canonge de la catedral de Conca i escriptor espanyol.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і Sebastián de Covarrubias · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1474 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1492 · Veure més »
1495
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1495 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1507 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1803 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1805 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1813 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1815 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1840 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1864 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1865 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1888 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina і 1892 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Diccionari Labèrnia, Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina, Labèrnia.
