Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Dialèctica de frustració

Índex Dialèctica de frustració

La dialèctica de la frustració és un concepte utilitzat en psicoanàlisi en el marc del Complex d'Èdip, que defineix la relació entre mare i fill davant la manca de l'objecte de desig.

Taula de continguts

  1. 11 les relacions: Complex d'Èdip, Frustració, Jacques Lacan, Llenguatge, Mot, Necessitat, Psicoanàlisi, Realitat, Símbol, Sigmund Freud, Subjecte (filosofia).

Complex d'Èdip

En la teoria psicoanalítica, el complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa fàl·lica del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir desig envers el progenitor del sexe oposat.

Veure Dialèctica de frustració і Complex d'Èdip

Frustració

La frustració (del llatí frustratǐo) és l'acció i efecte de frustrar (deixar sense efecte o malmetre un intent).

Veure Dialèctica de frustració і Frustració

Jacques Lacan

Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.

Veure Dialèctica de frustració і Jacques Lacan

Llenguatge

Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.

Veure Dialèctica de frustració і Llenguatge

Mot

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.

Veure Dialèctica de frustració і Mot

Necessitat

La necessitat és el sentiment de manca que experimenta un organisme i que activa el seu desig d'obtenir allò que li falta.

Veure Dialèctica de frustració і Necessitat

Psicoanàlisi

Freud i altres psicoanalistes l'any 1922. D'esquerra a dreta, asseguts: Sigmund Freud, Sándor Ferenczi i Hanns Sachs; dempeus: Otto Rank, Karl Abraham, Max Eitingon i Ernest Jones La psicoanàlisi és un conjunt de teories i tècniques terapèutiques relacionades amb l'estudi de l'inconscient, basat en fenòmens com els de la motivació inconscient, el conflicte i el simbolisme oníric, que conjuntament formen un mètode de tractament de trastorns en la salut mental.

Veure Dialèctica de frustració і Psicoanàlisi

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Veure Dialèctica de frustració і Realitat

Símbol

Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Veure Dialèctica de frustració і Símbol

Sigmund Freud

Sigmund Freud (Freiberg (avui Příbor), Moràvia, 6 de maig del 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre del 1939) fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals.

Veure Dialèctica de frustració і Sigmund Freud

Subjecte (filosofia)

El subjecte en filosofia és l'entitat oposada a l'objecte i que es defineix per la consciència i individualitat.

Veure Dialèctica de frustració і Subjecte (filosofia)

També conegut com Dialectica frustracio, Dialèctica de la frustració.