Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Camp vectorial, Característica d'Euler, Cuboide, Diagonal principal, Equació, Estrabó, Euclides, Forma canònica de Jordan, Funció, Genoll, Geometria, Graf (matemàtiques), Grec antic, Inclinació, Llatí, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Matriu diagonal, Matriu identitat, Matriu quadrada, Nombre de Betti, Políedre, Polígon, Producte cartesià, Punt fix, Recta, Rombe, Segment lineal, Subconjunt, Teorema del punt fix de Lefschetz, Tor (geometria), U (nombre), Vèrtex (geometria), Zero.
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Nou!!: Diagonal і Camp vectorial · Veure més »
Característica d'Euler
En matemàtiques, i més específicament en topologia algebraica i combinatòria polièdrica, la característica d'Euler (o característica d'Euler-Poincaré) és una invariant topològica, un nombre que descriu la forma o estructura en l'espai topològic independentment de la manera en què un políedre es col·loqui o es plegui.
Nou!!: Diagonal і Característica d'Euler · Veure més »
Cuboide
El cuboide (en llatí: os cuboideum) és un dels set ossos del tars que són al peu.
Nou!!: Diagonal і Cuboide · Veure més »
Diagonal principal
Diagonal principal (en vermell) En l'àlgebra lineal, la diagonal principal d'una matriu quadrada és la diagonal que va des de la cantonada superior esquerra fins a la cantonada inferior dreta.
Nou!!: Diagonal і Diagonal principal · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Diagonal і Equació · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Diagonal і Estrabó · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Diagonal і Euclides · Veure més »
Forma canònica de Jordan
blocs de Jordan i només tenen diferents de zero els valors de la diagonal (els valors propis) i els que queden immediatament per damunt (aquests valen 1). La resta d'elements de la matriu, fora dels blocs de Jordan, són tots zero (aquí representats amb espais en blanc). La forma canònica de Jordan o forma normal de Jordan és un terme matemàtic utilitzat en àlgebra lineal.
Nou!!: Diagonal і Forma canònica de Jordan · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Diagonal і Funció · Veure més »
Genoll
En anatomia, genoll és l'articulació que connecta el fèmur, la tíbia, el peroné i la rotula.
Nou!!: Diagonal і Genoll · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Diagonal і Geometria · Veure més »
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Nou!!: Diagonal і Graf (matemàtiques) · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Diagonal і Grec antic · Veure més »
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Nou!!: Diagonal і Inclinació · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Diagonal і Llatí · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Diagonal і Matemàtiques · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Diagonal і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu diagonal
En l'àlgebra lineal, una matriu diagonal és una matriu quadrada en què els seus elements valen zero a excepció dels de la diagonal principal, que poden valer zero o no.
Nou!!: Diagonal і Matriu diagonal · Veure més »
Matriu identitat
En l'àlgebra lineal, la matriu identitat és una matriu quadrada que compleix la propietat de ser l'element neutre del producte matricial.
Nou!!: Diagonal і Matriu identitat · Veure més »
Matriu quadrada
Una matriu A d'n per m elements, és una matriu quadrada si el número de files és igual al número de columnes, és a dir, n.
Nou!!: Diagonal і Matriu quadrada · Veure més »
Nombre de Betti
En topologia, els nombres de Betti són uns objectes topològics que Henri Poincaré va demostrar que eren invariants i que va utilitzar per estendre la fórmula polièdrica a espais de dimensions més grans que tres.
Nou!!: Diagonal і Nombre de Betti · Veure més »
Políedre
Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.
Nou!!: Diagonal і Políedre · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Diagonal і Polígon · Veure més »
Producte cartesià
Producte cartesià entre els conjunts A.
Nou!!: Diagonal і Producte cartesià · Veure més »
Punt fix
Una funció amb tres punts fixos En matemàtiques, un punt fix d'una funció és un punt la imatge del qual per la funció és ell mateix.
Nou!!: Diagonal і Punt fix · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Diagonal і Recta · Veure més »
Rombe
Un rombe de costats de longitud a i diagonals D_1 i D_2. En geometria, un rombe és un quadrilàter amb tots els costats d'igual longitud i angles iguals dos a dos.
Nou!!: Diagonal і Rombe · Veure més »
Segment lineal
Segment Un segment és el conjunt de punts de l'espai que formen dos punts diferents (A i B), anomenats extrems del segment i tots aquells punts de la recta que passa per A i B que estan situats entremig d'aquests dos punts.
Nou!!: Diagonal і Segment lineal · Veure més »
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Nou!!: Diagonal і Subconjunt · Veure més »
Teorema del punt fix de Lefschetz
En matemàtiques, el teorema del punt fix de Lefschetz és una fórmula que explica els punts fixos d'un mapatge continu a partir d'un espai topològic compacte X a si mateix mitjançant traces de les assignacions induïdes en els grups d'homologia de X. S'anomena així en honor del matemàtic Salomon Lefschetz, el primer en definir-lo el 1926.
Nou!!: Diagonal і Teorema del punt fix de Lefschetz · Veure més »
Tor (geometria)
Un tor En geometria, un tor és una superfície de revolució generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell.
Nou!!: Diagonal і Tor (geometria) · Veure més »
U (nombre)
El nombre u és el nombre natural que segueix el zero i precedeix el dos.
Nou!!: Diagonal і U (nombre) · Veure més »
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Nou!!: Diagonal і Vèrtex (geometria) · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Diagonal і Zero · Veure més »
