Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Festa de l'Estendard

Índex Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

126 les relacions: Abat, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Ajuntament de Palma, Altar, Andanada, Antoni de Pàdua, Antoni Ignasi Alomar i Canyelles, Antoni Maria Alcover i Sureda, Arcabús, Artilleria, Ball dels cossiers, Baluard, Bandera, Barcelona, Batlle, Benet Pons Fàbregues, Bisbat de Mallorca, Bisbe, Butlletí Oficial de les Illes Balears, Canonge, Capità general de Mallorca, Carmelites, Carrer de Colom (Palma), Carrer de Sant Miquel, Carrer del Sindicat, Catalina Valls Aguiló, Catedral de Mallorca, Cavall de guerra, Cavallets (entremès), Cimera de la Festa de l'Estendard, Comissió Insular d'Urbanisme, Conquesta de Mallorca, Consell Insular de Mallorca, Creu processional, Cristianisme, Cristina Valls Aguiló, Decrets de Nova Planta, Diaca, Diada de Menorca, Diada Nacional del País Valencià, Edat mitjana, Edat moderna, Emirat de Mayūrqa, Esclavitud, Escolà, Església de Sant Miquel (Palma), Església de Santa Eulària (Palma), Estendard, Evangeli, Ferran VII d'Espanya, ..., Festes de Sant Antoni, Forces Armades d'Espanya, Funcionari, Gabriel Llompart Moragues, Gegant (folklore), Gremi, Home dels nassos, Illes Orientals d'al-Àndalus, Jaume el Conqueridor, Joan Binimelis i Garcia, Joan Dameto i Cotoner, Joan Fageda Aubert, Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, L'Ignorància, La Colcada, Llibre dels fets, Llista de reis de Mallorca, Madina Mayurqa, Mallorca, Mare de Déu, Mare de Déu de la Salut, Mare de Déu de la Salut (Palma), Menestral, Mesquita, Ministrer, Miquela Lladó i Vidal, Monestir de la Real, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Orde del Cister, Orde mendicant, Palau Reial de l'Almudaina, Partit Popular de les Illes Balears, Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau, Pere el Catòlic, Pere Marsili, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Plaça d'Espanya (Palma), Plaça de Cort, Policia, Porta Pintada, Prevere, Prohom, Ramon Muntaner, Ramon Rosselló i Vaquer, Regne de Mallorca, Renaixença, Retrat de Jaume I, Sant Sebastià, Séquia, Senyera reial, Sermó, Setge de Madîna Mayûrqa, Te Deum, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Vegueria, Verònica (santa), Vestimenta tradicional mallorquina, Virrei de Mallorca, 1229, 1287, 1830, 1831, 1863, 1894, 1901, 1908, 1912, 1929, 1935, 1965, 1969, 1986, 1987, 1990, 1992, 31 de desembre. Ampliar l'índex (76 més) »

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Abat · Veure més »

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).

Nou!!: Festa de l'Estendard і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí · Veure més »

Ajuntament de Palma

Lajuntament de Palma, anomenat també Cort, és la màxima institució del municipi de Palma i es troba a la Plaça de Cort, tot i que algunes dependències han estat traslladades a altres edificis.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Ajuntament de Palma · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Altar · Veure més »

Andanada

El cuirassat Bismarck disparant una andanada contra el HMS Hood durant la batalla de l'estret de Dinamarca (1941) Una andanada o salva és el tret simultani de tots o bona part dels canons d'un dels dos costats d'un vaixell de guerra.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Andanada · Veure més »

Antoni de Pàdua

Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Antoni de Pàdua · Veure més »

Antoni Ignasi Alomar i Canyelles

Antoni-Ignasi Alomar i Canyelles (Palma, 1955) és un filòleg mallorquí.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Antoni Ignasi Alomar i Canyelles · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Arcabús

Arcabús primitiu de metxa en un gravat alemany del s. XVI L'arcabús és una arma de foc per a infanteria emprada del al.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Arcabús · Veure més »

Artilleria

Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Artilleria · Veure més »

Ball dels cossiers

Els cossiers de Montuïri el dia de Sant Bartomeu El ball dels cossiers comprèn un grup de danses populars mallorquines que es ballen a diferents pobles de l'illa: Manacor, Alaró, Algaida, Montuïri, Inca, Pollença, Campos i Son Sardina; i a Palma.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Ball dels cossiers · Veure més »

Baluard

Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Baluard · Veure més »

Bandera

Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Bandera · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Barcelona · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Batlle · Veure més »

Benet Pons Fàbregues

Benet Pons Fàbregues (Palma, 1853 - Palma, 1922) fou un polític, periodista, historiador i arxiver mallorquí.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Benet Pons Fàbregues · Veure més »

Bisbat de Mallorca

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Bisbat de Mallorca · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Bisbe · Veure més »

Butlletí Oficial de les Illes Balears

El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) és el diari oficial de les Illes Balears.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Butlletí Oficial de les Illes Balears · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Canonge · Veure més »

Capità general de Mallorca

El capità general de Mallorca fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Mallorca a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de Mallorca i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Capità general de Mallorca · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: Festa de l'Estendard і Carmelites · Veure més »

Carrer de Colom (Palma)

El carrer de Colom està situat a la ciutat de Palma, capital de les Illes Balears.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Carrer de Colom (Palma) · Veure més »

Carrer de Sant Miquel

El carrer Sant Miquel és un carrer del centre de la ciutat de Mallorca que va de les Avingudes fins a la plaça Major.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Carrer de Sant Miquel · Veure més »

Carrer del Sindicat

El Carrer del Sindicat és un carrer comercial de la ciutat de Mallorca.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Carrer del Sindicat · Veure més »

Catalina Valls Aguiló

Catalina Valls Aguiló (Palma, Mallorca, 9 d'abril de 1906 - íd., 7 de desembre de 1999), més coneguda com a Catina Valls, fou una actriu de teatre mallorquina, directora teatral i escriptora.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Catalina Valls Aguiló · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Catedral de Mallorca · Veure més »

Cavall de guerra

L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758 Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Cavall de guerra · Veure més »

Cavallets (entremès)

Els cavallets d'Olot Els cavallets, cavalls, cavallins o cotonines, són una figura del bestiari popular dels Països Catalans.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Cavallets (entremès) · Veure més »

Cimera de la Festa de l'Estendard

La Cimera de la Festa de l'Estendard La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Cimera de la Festa de l'Estendard · Veure més »

Comissió Insular d'Urbanisme

Les comissions insulars d'urbanisme són els òrgans col·legiats mitjançant els quals els consells insulars exerceixen gran part (no totes) de les seves competències en matèria d'urbanisme, en especial les referides a l'aprovació definitiva dels planejaments urbanístics municipals.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Comissió Insular d'Urbanisme · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Consell Insular de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Consell Insular de Mallorca · Veure més »

Creu processional

XIV, una de les més notables creus processionals conservades a Catalunya Una creu processional és un tipus de creu cristiana que es fa servir per encapçalar les processons religioses i altres rituals de l'església catòlica.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Creu processional · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Cristianisme · Veure més »

Cristina Valls Aguiló

Cristina Valls Aguiló (Palma, 12 d'octubre de 1901 - Palma, 3 de setembre de 1982) fou una actriu mallorquina.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Cristina Valls Aguiló · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Diaca

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Diaca · Veure més »

Diada de Menorca

La Diada de Menorca és una festivitat de Menorca celebrada el 17 de gener amb motiu del dia de sant Antoni Abat, patró de l'illa.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Diada de Menorca · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Edat moderna · Veure més »

Emirat de Mayūrqa

La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom convencional que designa els períodes d'independència política durant la dominació musulmana, la primera taifa abastaria el període des del desmembrament de l'emirat de Dàniya fins a la dominació almoràvit 1076-1115, la segona des que Mallorca esdevingué el darrer reducte almoràvit fins a la conquesta almohade 1158-1203 i la tercera taifa des de la Batalla de les Navas de Tolosa, fins a la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I, 1212-1229.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Emirat de Mayūrqa · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Esclavitud · Veure més »

Escolà

* Escolà, membre d'una escolania.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Escolà · Veure més »

Església de Sant Miquel (Palma)

L'església de Sant Miquel és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer de sant Miquel.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Església de Sant Miquel (Palma) · Veure més »

Església de Santa Eulària (Palma)

L'església de Santa Eulària és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba a la plaça homònima.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Església de Santa Eulària (Palma) · Veure més »

Estendard

nau central de la catedral de Sant Patrick, de Dublín Un estendard és una bandera o senyera.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Estendard · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Evangeli · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Festa de l'Estendard і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Festes de Sant Antoni

La Festa de Sant Antoni, o Festa de Sant Antoni del Porquet, o de les Barbes Blanques, Santantonada, o els Tres Tombs, és la festa més celebrada a tot els territoris de parla catalana, realitzant-se al voltant del 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Festes de Sant Antoni · Veure més »

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Forces Armades d'Espanya · Veure més »

Funcionari

Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).

Nou!!: Festa de l'Estendard і Funcionari · Veure més »

Gabriel Llompart Moragues

Gabriel Llompart Moragues (Palma, Mallorca, 1927 - 5 d'octubre de 2017) fou un historiador i folklorista mallorquí.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Gabriel Llompart Moragues · Veure més »

Gegant (folklore)

Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Gegant (folklore) · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Gremi · Veure més »

Home dels nassos

L'home dels nassosAmades 2005: p. 256 és un personatge mitològic que té tants nassos com dies té l'any —o com dies li’n resten.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Home dels nassos · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Festa de l'Estendard і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan Binimelis i Garcia

Joan Binimelis i Garcia (Manacor, 1538/39 - Palma, 12 gener 1616) fou un sacerdot, metge, historiador, geògraf, cartògraf i astrònom mallorquí.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Joan Binimelis i Garcia · Veure més »

Joan Dameto i Cotoner

Joan Dameto i Cotoner (Palma, 1554-1633) va ser un historiador mallorquí.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Joan Dameto i Cotoner · Veure més »

Joan Fageda Aubert

Joan Fageda Aubert (Olot, 20 de gener de 1937) és un polític mallorquí del Partit Popular de Balears, conegut per ser el batlle de Palma entre els anys 1991 i 2003, així com diputat al Parlament de les Illes Balears en la VI Legislatura i senador per Mallorca.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Joan Fageda Aubert · Veure més »

Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca

Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »

L'Ignorància

La revista L'Ignorància, amb el subtítol de Revista Crónica: Orga y Xeremíes d'una Societat de Mallorquins, va ser un setmanari que es va publicar a Palma entre els anys 1879 i 1885.

Nou!!: Festa de l'Estendard і L'Ignorància · Veure més »

La Colcada

La Colcada és un poema de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (1823-1906) premiat als Jocs Florals de Barcelona de 1867 on l'autor, amb aire de plany, descriu la festa de l'Estendard abans de la decadència en què es trobava en el moment d'escriure'l i que esdevingué molt popular i s'arribà a incorporar a la mateixa festa.

Nou!!: Festa de l'Estendard і La Colcada · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Llibre dels fets · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Madina Mayurqa

Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Madina Mayurqa · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Mallorca · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Mare de Déu · Veure més »

Mare de Déu de la Salut

* Mare de Déu de la Salut (Ribera d'Ondara), temple al poble de la Sisquella al terme municipal de Ribera d'Ondara (la Segarra).

Nou!!: Festa de l'Estendard і Mare de Déu de la Salut · Veure més »

Mare de Déu de la Salut (Palma)

La Mare de Déu de la Salut és una imatge de la Mare de Déu que es troba a la parròquia de Sant Miquel de Palma.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Mare de Déu de la Salut (Palma) · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Menestral · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Mesquita · Veure més »

Ministrer

Portada d'unes completes amb acompanyament de ministrils, a l'arxiu parroquial d'Olot Un ministrer o ministril era un instrumentista, segons la denominació pròpia dels segles al, tot i que encara es troba esporàdicament al.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Ministrer · Veure més »

Miquela Lladó i Vidal

Miquela Lladó (Palma, 1948)https://secondhandsongs.com/artist/201178 és una cantant i compositora mallorquina.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Miquela Lladó i Vidal · Veure més »

Monestir de la Real

El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Monestir de la Real · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Orde del Cister · Veure més »

Orde mendicant

Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Orde mendicant · Veure més »

Palau Reial de l'Almudaina

El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »

Partit Popular de les Illes Balears

El Partit Popular de les Illes Balears (PPB) és la secció autonòmica del Partit Popular a les Illes Balears.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Partit Popular de les Illes Balears · Veure més »

Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau

va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Festa de l'Estendard і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere Marsili

Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Pere Marsili · Veure més »

Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »

Plaça d'Espanya (Palma)

La plaça d'Espanya de Palma és un espai públic i centre neuràlgic de les comunicacions a la capital mallorquina, atès que s'hi troba l'Estació Intermodal (Metro i bus interurbà) i hi fan aturada la major part de línies de l'EMT, nucli dels transbordaments.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Plaça d'Espanya (Palma) · Veure més »

Plaça de Cort

L'Olivera centenària de la plaça La plaça de Cort és una plaça del centre de Palma, a Mallorca, on hi ha l'Ajuntament de Palma.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Plaça de Cort · Veure més »

Policia

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Policia · Veure més »

Porta Pintada

La Porta Pintada, de la Conquesta o de Santa Margalida, era una porta de la murada medieval de Palma situada al nord-est de la ciutat.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Porta Pintada · Veure més »

Prevere

El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Prevere · Veure més »

Prohom

Un prohom era, en l'àmbit dels països de llengua catalana, una persona digna d'especial consideració, que era elegible o exercia un càrrec representatiu, tant per les seves condicions personals com per la seva situació econòmica.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Prohom · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon Rosselló i Vaquer

Ramon Rosselló i Vaquer (Felanitx, 1944) és un historiador medievalista mallorquí.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Ramon Rosselló i Vaquer · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Regne de Mallorca · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Festa de l'Estendard і Renaixença · Veure més »

Retrat de Jaume I

Un Retrat de Jaume I, datat del, es troba a la Casa de la Vila de Palma, on presideix la sala de sessions.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Retrat de Jaume I · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Festa de l'Estendard і Sant Sebastià · Veure més »

Séquia

Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Séquia · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Senyera reial · Veure més »

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Sermó · Veure més »

Setge de Madîna Mayûrqa

El setge de Madîna Mayûrqa fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Setge de Madîna Mayûrqa · Veure més »

Te Deum

Te Deum de Marc-Antoine Charpentier Preludi del Te Deum de Charpentier Te Deum en cant gregorià Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Te Deum · Veure més »

Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Vegueria · Veure més »

Verònica (santa)

Verònica o Berenice, segons lActa Sanctorum publicada pels bol·landistes, era una dona pietosa de Jerusalem que, moguda per la compassió envers Jesús, que carregava la seva creu camí del Gòlgota, li va donar el seu vel per poder eixugar-se el front.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Verònica (santa) · Veure més »

Vestimenta tradicional mallorquina

Parella i nina amb els vestits tradicionals La vestimenta tradicional de Mallorca té el seu origen en la història i cultura posterior a la conquesta cristiana de 1229, motiu pel qual es troben moltes similituds amb la vestimenta de Menorca (retrats d'Eulàlia Poly i Taltavull o d'Anna Caldès), Eivissa o Formentera.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Vestimenta tradicional mallorquina · Veure més »

Virrei de Mallorca

El Virrei de Mallorca fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal.

Nou!!: Festa de l'Estendard і Virrei de Mallorca · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1229 · Veure més »

1287

Sense descripció.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1287 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1830 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1831 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1863 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1894 · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1901 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1908 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1912 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1929 · Veure més »

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1935 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1965 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1969 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1986 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1987 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1990 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 1992 · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Festa de l'Estendard і 31 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Diada de Mallorca, Festa de l'estendard, Festa de la Conquista, Festa de l’Estendard.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »