Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Aplicació lineal, Aproximació lineal, Carl Gustav Jacob Jacobi, Càlcul vectorial, Classe de diferenciabilitat, Corba algebraica, Derivada, Derivada parcial, Determinant (matemàtiques), Espai euclidià, Espai vectorial, Funció, Funció injectiva, Funció inversa, Geometria algebraica, Gradient (matemàtiques), Grup (matemàtiques), Integració, Integració per canvi de variable, Matemàtic, Matriu (matemàtiques), Matriu hessiana, Matriu quadrada, Matriu transposada, Notació de Landau, Operador nabla, Producte exterior, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema de coordenades esfèriques, Sistema dinàmic, Teorema de la funció inversa, Valor absolut, Valor propi, vector propi i espai propi, Vector (matemàtiques), Volum.
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Nou!!: Jacobià і Aplicació lineal · Veure més »
Aproximació lineal
Recta tangent a (''a'', ''f''(''a'')) En matemàtiques, una aproximació lineal és una aproximació d'una funció qualsevol fent servir una funció lineal (de forma més precisa una funció afí).
Nou!!: Jacobià і Aproximació lineal · Veure més »
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Jacobià і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »
Càlcul vectorial
El càlcul vectorial o anàlisi vectorial és el camp de les matemàtiques que es dedica a l'estudi de l'anàlisi real d'un vector en dues o més dimensions.
Nou!!: Jacobià і Càlcul vectorial · Veure més »
Classe de diferenciabilitat
Un funció altiplà és una funció llisa amb suport compacte. En anàlisi matemàtica, una classe de diferenciabilitat és una classificació de funcions segons les propietats de les seves derivades.
Nou!!: Jacobià і Classe de diferenciabilitat · Veure més »
Corba algebraica
En geometria algebraica, una corba algebraica és una varietat algebraica de dimensió 1.
Nou!!: Jacobià і Corba algebraica · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Jacobià і Derivada · Veure més »
Derivada parcial
En matemàtiques, s'anomena derivada parcial d'una funció de diverses variables a la seva derivada respecte a una d'aquestes variables, deixant les altres constants (de manera oposada a la derivada total, en la qual totes les variables poden variar).
Nou!!: Jacobià і Derivada parcial · Veure més »
Determinant (matemàtiques)
L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).
Nou!!: Jacobià і Determinant (matemàtiques) · Veure més »
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Nou!!: Jacobià і Espai euclidià · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Jacobià і Espai vectorial · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Jacobià і Funció · Veure més »
Funció injectiva
Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).
Nou!!: Jacobià і Funció injectiva · Veure més »
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Nou!!: Jacobià і Funció inversa · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Jacobià і Geometria algebraica · Veure més »
Gradient (matemàtiques)
En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.
Nou!!: Jacobià і Gradient (matemàtiques) · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Jacobià і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Jacobià і Integració · Veure més »
Integració per canvi de variable
En càlcul, la regla de substitució o la integració per canvi de variable és una eina per a trobar primitives i integrals.
Nou!!: Jacobià і Integració per canvi de variable · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Jacobià і Matemàtic · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Jacobià і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu hessiana
En matemàtiques, la matriu hessiana d'una funció f de n variables, és una matriu quadrada n×n amb les segones derivades parcials.
Nou!!: Jacobià і Matriu hessiana · Veure més »
Matriu quadrada
Una matriu A d'n per m elements, és una matriu quadrada si el número de files és igual al número de columnes, és a dir, n.
Nou!!: Jacobià і Matriu quadrada · Veure més »
Matriu transposada
Exemple de transposició d'una matriu 3×2 Si A denota una matriu de n × m elements: A.
Nou!!: Jacobià і Matriu transposada · Veure més »
Notació de Landau
En matemàtica, la Notació de Landau, també anomenada "o minúscula" i "O majúscula", és una notació per a la comparació asimptòtica de funcions, la qual cosa permet establir la cota inferior asimptòtica, la cota superior asimptòtica i la cota ajustada asimptòtica.
Nou!!: Jacobià і Notació de Landau · Veure més »
Operador nabla
En càlcul vectorial, l'operador nabla és un operador diferencial vectorial representat amb el símbol nabla ∇.
Nou!!: Jacobià і Operador nabla · Veure més »
Producte exterior
En àlgebra lineal, el producte exterior és una antisimetrització (alteració) del producte tensorial.
Nou!!: Jacobià і Producte exterior · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Jacobià і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Sistema de coordenades esfèriques
Un punt traçat fent servir un sistema de coordenades esfèriques En matemàtiques, el sistema de coordenades esfèriques és un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unívocament cada punt de l'espai de tres dimensions assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distància radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecció ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.
Nou!!: Jacobià і Sistema de coordenades esfèriques · Veure més »
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Nou!!: Jacobià і Sistema dinàmic · Veure més »
Teorema de la funció inversa
En matemàtiques, el teorema de la funció inversa és un resultat de geometria diferencial.
Nou!!: Jacobià і Teorema de la funció inversa · Veure més »
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Nou!!: Jacobià і Valor absolut · Veure més »
Valor propi, vector propi i espai propi
imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.
Nou!!: Jacobià і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Jacobià і Vector (matemàtiques) · Veure més »
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Nou!!: Jacobià і Volum · Veure més »
Redirigeix aquí:
Determinant Jacobià, Determinant jacobià, Jacobiana, Matriu Jacobiana, Matriu jacobiana.
