Accés més ràpid que el navegador!
13 les relacions: Declaració sobre la Restauració de la Independència de la República de Letònia, Fusellers letons, Glàsnost, Guerra de la Independència de Letònia, Jauna Strava, Letó, Marxisme, Partit Socialdemòcrata dels Treballadors de Letònia, Rainis, Rússia, República Socialista Soviètica de Letònia, Revolució Cantant, Suïssa.
Declaració sobre la Restauració de la Independència de la República de Letònia
Escut de Letònia Declaració de la restauració de la independència de la República de Letònia La Declaració sobre la Restauració de la Independència de la República de Letònia (en letó:Deklarācija Par Latvijas Republikas neatkarības atjaunošanu va ser adoptada el 4 de maig de 1990, pel Consell Suprem de la República de Letònia. La Declaració afirma que, encara que Letònia tenia de facto perduda la seva independència el 1940, quan va ser annexada per la Unió Soviètica, el país existia encara de iure com a país sobirà, ja que l'annexió havia estat inconstitucional i contra la voluntat del poble de Letònia. Per tant, es resol que el Pacte Molotov-Ribbentrop i l'Ocupació soviètica de Letònia el 1940 eren il·legals, i va anul·lar la declaració sobre l'adhesió de Letònia a la Unió Soviètica, del 21 de juliol de 1940, es va instituir la Constitució de Letònia de 1922, que va ser, tot seguit, parcialment suspesa, i va establir un període de transició a la «supeditació de facto» per a la independència, el que donaria fi a la primera sessió del Saeima. A més a més, estableix que durant el període transitori de la Constitució de les lleis de la República Socialista Soviètica de Letònia, continuaran sent d'aplicació sempre que no contradiguin els articles 1, 2, 3 i 6 de la Constitució de Letònia, que es veu reforçada per la declaració. Es va disposar una comissió per elaborar una nova edició de la Constitució de Letònia que havia de ser creada. Es van concedir els drets socials, econòmics, culturals i polítics dels ciutadans i residents de Letònia, de conformitat amb les normes internacionals de drets humans. La declaració també afirma que Letònia formaria la seva relació amb la Unió Soviètica sobre la base del Tractat de Riga (1920), en la que la Unió Soviètica havia reconegut la independència de Letònia com inviolable «per a tots els temps futurs». El 4 de maig és un dia de festa nacional a Letònia.
Nou!!: Despertar nacional letó і Declaració sobre la Restauració de la Independència de la República de Letònia · Veure més »
Fusellers letons
Els fusellers letons (letó: Latviešu strēlnieki, rus: Латышские стрелки) eren una formació militar de l'Exèrcit Imperial Rus creada el 1915 a Letònia per tal de defensar els Països Bàltics contra els alemanys durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Despertar nacional letó і Fusellers letons · Veure més »
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Nou!!: Despertar nacional letó і Glàsnost · Veure més »
Guerra de la Independència de Letònia
La Guerra de la Independència de Letònia, també coneguda com la Guerra de l'Alliberament de Letònia van ser una sèrie de conflictes militars a Letònia entre el 5 de desembre de 1918 i l'11 d'agost de 1920 entre la República de Letònia i la República Soviètica de Rússia.
Nou!!: Despertar nacional letó і Guerra de la Independència de Letònia · Veure més »
Jauna Strava
Escut de Letònia La Jauna Strava (en letó: Jaunā strāva) a la història de Letònia va ser un gran moviment polític social d'esquerres que va seguir al primer Despertar nacional letó (en letó: latviešu tautas atmoda) dirigit pels nous letons a partir dels anys 1850 a 1880, i que va culminar en la Revolució russa de 1905.
Nou!!: Despertar nacional letó і Jauna Strava · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Despertar nacional letó і Letó · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Despertar nacional letó і Marxisme · Veure més »
Partit Socialdemòcrata dels Treballadors de Letònia
Partit Socialdemòcrata dels Treballadors de Letònia (letó Latvijas Sociāldemokrātiskā Strādnieku Partija, LSDSP) és un partit polític de Letònia d'ideologia socialdemòcrata.
Nou!!: Despertar nacional letó і Partit Socialdemòcrata dels Treballadors de Letònia · Veure més »
Rainis
pseudònim de Jānis Pliekšānsva ser un poeta, dramaturg i polític letó.
Nou!!: Despertar nacional letó і Rainis · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Despertar nacional letó і Rússia · Veure més »
República Socialista Soviètica de Letònia
La República Socialista Soviètica de Letònia (RSS de Letònia) va ser una república constituent de la Unió Soviètica entre el 1940 i el 1990.
Nou!!: Despertar nacional letó і República Socialista Soviètica de Letònia · Veure més »
Revolució Cantant
Manifestació a Lituània el 13 de gener de 1991 La Revolució Cantant foren els esdeveniments ocorreguts entre 1987 i 1991 que van concloure amb la recuperació de llur independència per part dels estats d'Estònia, Letònia i Lituània, perduda a conseqüència de l'ocupació soviètica d'aquests territoris durant la Segona Guerra Mundial, en compliment del pacte Mólotov-Ribbentrop amb el Tercer Reich.
Nou!!: Despertar nacional letó і Revolució Cantant · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
