Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Desintegració α

Índex Desintegració α

Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.

49 les relacions: Antoine Henri Becquerel, Cadena de desintegració, Càrrega elèctrica, Corrent elèctric, Desintegració β, Edat de la Terra, Efecte túnel, Electròmetre, Electró-volt, Energia cinètica, Energia potencial elèctrica, Equació de Schrödinger, Ernest Rutherford, Espectre, Experiment de Rutherford, Física clàssica, Fissió nuclear, Força nuclear forta, Gas natural, George Gamow, Hans Geiger, Isòtops del rubidi, Isòtops del tori, Leucèmia, Llei de Coulomb, Marie Curie, Mecànica quàntica, Metre, Montreal, Nombre atòmic, Nombre màssic, Nucli atòmic, Partícula α, Període de semidesintegració, Potassi 40, Quebec, Radó, Radi (element), Radiació gamma, Radioactivitat, Recorregut lliure mitjà, Subproducte, Tori, Universitat McGill, Urani, Urani 235, Urani 238, Velocitat de la llum, Volt.

Antoine Henri Becquerel

Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.

Nou!!: Desintegració α і Antoine Henri Becquerel · Veure més »

Cadena de desintegració

Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.

Nou!!: Desintegració α і Cadena de desintegració · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Desintegració α і Càrrega elèctrica · Veure més »

Corrent elèctric

El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.

Nou!!: Desintegració α і Corrent elèctric · Veure més »

Desintegració β

Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.

Nou!!: Desintegració α і Desintegració β · Veure més »

Edat de la Terra

La Terra vista per l'Apollo 17 Ledat de la Terra és d'uns 4.540 milions d'anys Aquesta edat s'ha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb l'edat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen.

Nou!!: Desintegració α і Edat de la Terra · Veure més »

Efecte túnel

Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.

Nou!!: Desintegració α і Efecte túnel · Veure més »

Electròmetre

Electròmetres de Volta Un electròmetre és un instrument elèctric destinat a mesurar la càrrega elèctrica o la diferència de potencial.

Nou!!: Desintegració α і Electròmetre · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Desintegració α і Electró-volt · Veure més »

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Nou!!: Desintegració α і Energia cinètica · Veure més »

Energia potencial elèctrica

L'energia potencial elèctrica o energia potencial electroestàtica és una energia potencial (mesurada en joules en el SI) que resulta de les forces de Coulomb conservatives i que està associada amb la configuració d'un conjunt particular de càrregues puntuals dins d'un sistema definit.

Nou!!: Desintegració α і Energia potencial elèctrica · Veure més »

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Desintegració α і Equació de Schrödinger · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Nou!!: Desintegració α і Ernest Rutherford · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Desintegració α і Espectre · Veure més »

Experiment de Rutherford

Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.

Nou!!: Desintegració α і Experiment de Rutherford · Veure més »

Física clàssica

Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.

Nou!!: Desintegració α і Física clàssica · Veure més »

Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

Nou!!: Desintegració α і Fissió nuclear · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Desintegració α і Força nuclear forta · Veure més »

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Nou!!: Desintegració α і Gas natural · Veure més »

George Gamow

George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.

Nou!!: Desintegració α і George Gamow · Veure més »

Hans Geiger

Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembre de 1945), fou un físic alemany.

Nou!!: Desintegració α і Hans Geiger · Veure més »

Isòtops del rubidi

El rubidi (Rb) té 24 isòtops, tot i que el rubidi natural es compon de només dos; el Rb-85 (72,2%) i el Rb-87 (27,8%) radioactiu.

Nou!!: Desintegració α і Isòtops del rubidi · Veure més »

Isòtops del tori

El tori (Th) natural no té cap isòtop estable, tot i que en té un de relativament estable, el 232Th amb un període de semidesintegració de 14.000 milions d'anys.

Nou!!: Desintegració α і Isòtops del tori · Veure més »

Leucèmia

La leucèmia (del grec Leukos, "blanc"; aima, "sang") és un càncer de la sang o medul·la òssia i és caracteritzat per una proliferació anormal (producció per multiplicació) de cèl·lules sanguínies, normalment glòbuls blancs (leucòcits).

Nou!!: Desintegració α і Leucèmia · Veure més »

Llei de Coulomb

La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.

Nou!!: Desintegració α і Llei de Coulomb · Veure més »

Marie Curie

, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.

Nou!!: Desintegració α і Marie Curie · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Desintegració α і Mecànica quàntica · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Desintegració α і Metre · Veure més »

Montreal

Montreal (oficialment i en francès, Montréal; en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants.

Nou!!: Desintegració α і Montreal · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.

Nou!!: Desintegració α і Nombre atòmic · Veure més »

Nombre màssic

El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.

Nou!!: Desintegració α і Nombre màssic · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Desintegració α і Nucli atòmic · Veure més »

Partícula α

Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.

Nou!!: Desintegració α і Partícula α · Veure més »

Període de semidesintegració

Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.

Nou!!: Desintegració α і Període de semidesintegració · Veure més »

Potassi 40

Esquema del procés de desintegració del potassi El potassi 40 (40K o K-40) és un isòtop radioactiu del potassi que té una llarga semivida d'1,248 anys.

Nou!!: Desintegració α і Potassi 40 · Veure més »

Quebec

El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Nou!!: Desintegració α і Quebec · Veure més »

Radó

El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.

Nou!!: Desintegració α і Radó · Veure més »

Radi (element)

El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.

Nou!!: Desintegració α і Radi (element) · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Desintegració α і Radiació gamma · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Desintegració α і Radioactivitat · Veure més »

Recorregut lliure mitjà

Camí lliure mitjà, conegut com a recorregut lliure mitjà, (1 /u) o longitud de relaxació, és donat per la inversa del coeficient d'atenuació lineal o i és la distància mitjana en la qual viatja una partícula en un mitjà atenuant, abans que aquesta interaccioni.

Nou!!: Desintegració α і Recorregut lliure mitjà · Veure més »

Subproducte

La lanolina és un subproducte de la neteja de la llanaUn subproducte és un producte secundari o accidental derivat d'un procés industrial, una reacció química o una via bioquímica, que no és pas el producte primari o el servei que es vol obtenir.

Nou!!: Desintegració α і Subproducte · Veure més »

Tori

El tori és l'element químic de símbol Th i nombre atòmic 90.

Nou!!: Desintegració α і Tori · Veure més »

Universitat McGill

La Universitat McGill està localitzada a Mont-real, a la província del Quebec, al Canadà.

Nou!!: Desintegració α і Universitat McGill · Veure més »

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Nou!!: Desintegració α і Urani · Veure més »

Urani 235

Lurani 235 (235U o U-235) és un isòtop de l'urani que conforma aproximadament el 0,72% de l'urani natural.

Nou!!: Desintegració α і Urani 235 · Veure més »

Urani 238

L'’urani 238 (238U o U-238) és l'isòtop més comú de l'urani que es troba a la naturalesa.

Nou!!: Desintegració α і Urani 238 · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Desintegració α і Velocitat de la llum · Veure més »

Volt

El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.

Nou!!: Desintegració α і Volt · Veure més »

Redirigeix aquí:

Desintegració alfa, Radiació alfa, Radiació α, Radiactivitat alfa, Radioactivitat alfa, Radioactivitat α, Raigs alfa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »