Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Desarranjament

Índex Desarranjament

En matemàtiques combinatòries, un desarranjament és una permutació en la qual cap dels elements del conjunt no apareix en la seva posició original.

16 les relacions: Combinatòria, Composició de funcions, Conjunt, Demostració per inducció, Funció bijectiva, Funció exhaustiva, Funció injectiva, Matemàtiques, Nicolaus Bernoulli I, Nombre cardinal, Nombre natural, Permutació, Principi d'inclusió-exclusió, Probabilitat, Punt fix, Successió.

Combinatòria

La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).

Nou!!: Desarranjament і Combinatòria · Veure més »

Composició de funcions

En matemàtiques, la funció composició és l'aplicació d'una funció al resultat d'una altra.

Nou!!: Desarranjament і Composició de funcions · Veure més »

Conjunt

Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.

Nou!!: Desarranjament і Conjunt · Veure més »

Demostració per inducció

date.

Nou!!: Desarranjament і Demostració per inducció · Veure més »

Funció bijectiva

Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).

Nou!!: Desarranjament і Funció bijectiva · Veure més »

Funció exhaustiva

Una funció exhaustiva. Una altra funció exhaustiva. Una funció que '''no és''' exhaustiva. Composició exhaustiva: la primera funció no cal que sigui exhaustiva. En matemàtiques, es diu que una funció f entre dos conjunts és exhaustiva (també dita epijectiva, suprajectiva o surjectiva) quan tot element del conjunt d'arribada és imatge d'almenys un element del domini.

Nou!!: Desarranjament і Funció exhaustiva · Veure més »

Funció injectiva

Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).

Nou!!: Desarranjament і Funció injectiva · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Desarranjament і Matemàtiques · Veure més »

Nicolaus Bernoulli I

Nicolaus Bernoulli I va ser un matemàtic suís del que va ser un dels iniciadors de la teoria de la probabilitat.

Nou!!: Desarranjament і Nicolaus Bernoulli I · Veure més »

Nombre cardinal

En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.

Nou!!: Desarranjament і Nombre cardinal · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Desarranjament і Nombre natural · Veure més »

Permutació

Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.

Nou!!: Desarranjament і Permutació · Veure més »

Principi d'inclusió-exclusió

Exemple d'inclusió-exclusió a partir de tres conjunts. En combinatòria, el principi d'inclusió-exclusió permet expressar el nombre d'elements (o cardinal) d'una unió finita de conjunts finits en funció del nombre d'elements d'aquests conjunts i de les seves interseccions. Es tradueix directament en termes de probabilitats. S'atribueix al matemàtic Abraham De Moivre, tot i que va ser formulat per primera vegada pel matemàtic portuguès Daniel Augusto da Silva (1814-1878) i va ser generalitzat per Camille Jordan, i es coneix també (ell o la seva versió probabilista) sota el nom de fórmula del garbell de Poincaré, fórmula de Poincaré, o fórmula del garbell.

Nou!!: Desarranjament і Principi d'inclusió-exclusió · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Desarranjament і Probabilitat · Veure més »

Punt fix

Una funció amb tres punts fixos En matemàtiques, un punt fix d'una funció és un punt la imatge del qual per la funció és ell mateix.

Nou!!: Desarranjament і Punt fix · Veure més »

Successió

* Successió (matemàtiques), aplicació que va dels nombres naturals a un altre conjunt.

Nou!!: Desarranjament і Successió · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »