Accés més ràpid que el navegador!
145 les relacions: Acta Eruditorum, Aplicació lineal, Aproximació lineal, Arquimedes, Ars magna, Aryabhata, Àrea, Bhaskara II, Binomi de Newton, Camp escalar, Camp vectorial, Càlcul infinitesimal, Circumferència, Classe de diferenciabilitat, Condició necessària i suficient, Conjunt magre, Corba, De analysi per aequationes numero terminorum infinitas, Delta (lletra), Delta de Dirac, Derivació automàtica, Derivació numèrica, Derivació simbòlica, Derivada, Derivada (exemples), Derivada aritmètica, Derivada de Gâteaux, Derivada de la funció inversa, Derivada exterior, Derivada feble, Derivada parcial, Derivada respecte del temps, Derivada segona, Derivada simètrica, Diferencial d'una funció, Dimensió, Discriminant, Distribució (matemàtiques), Divisió entre zero, Domini (matemàtiques), Equació diferencial, Equació diferencial lineal, Equacions de Cauchy-Riemann, Espai de Banach, Espai de Fréchet, Espai funcional, Espai tangent, Espai vectorial, Física, Fibrat tangent, ..., Fracció, Funció, Funció constant, Funció contínua, Funció convexa, Funció de producció, Funció de Weierstrass, Funció elemental, Funció esglaó de Heaviside, Funció exponencial, Funció holomorfa, Funció lineal, Funció real, Funció trigonomètrica, Funció vectorial, Gairebé pertot, Geometria diferencial, Godfrey Kneller, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gradient (matemàtiques), Gràfica d'una funció, Infinit, Integració, Integració numèrica, Interval (matemàtiques), Isaac Newton, Jacobià, Joseph Louis Lagrange, Límit, Leonhard Euler, Linealitat de la derivació, Linealització, Lleis de Newton, Logaritme natural, Macroeconomia, Matriu (matemàtiques), Màxims i mínims, Mètodes infinitesimals, Metafísica, Nombre complex, Nombre hiperreal, Nombre real, Norma (matemàtiques), Notació de Leibniz, Notació de Newton, Operador diferencial, Operador matemàtic, Optimització matemàtica, Pendent (matemàtiques), Pesta, Pierre de Fermat, Polinomi, Primitiva, Punt d'inflexió, Punt de sella, Ramon Llull, Recta, Recta secant, Regla de la cadena, Regla de la raó inversa d'una funció, Regla de Leibniz (regla del producte generalitzada), Regla del producte, Regla del quocient, Regla generalitzada de la derivada de la potenciació, Regles de derivació, Sèrie (matemàtiques), Sèrie de Taylor, Sistema de coordenades cartesianes, Stefan Banach, Tangent, Tangent vertical, Temps, Teorema de Rolle, Teorema del valor mitjà, Teorema fonamental del càlcul, Teoria diferencial de Galois, Topologia producte, Valor absolut, Variables dependents i independents, Varietat diferenciable, Veïnat (matemàtiques), Vector (matemàtiques), Velocitat, Xàraf-ad-Din at-Tussí, Xifra, Zero, 11 de novembre, 1664, 1671, 1675, 1676, 1684, 1689, 25 d'octubre, 499. Ampliar l'índex (95 més) »
Acta Eruditorum
Acta Eruditorum Va ser la primera revista científica de les terres germàniques, publicada entre 1682 i 1782.
Nou!!: Derivada і Acta Eruditorum · Veure més »
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Nou!!: Derivada і Aplicació lineal · Veure més »
Aproximació lineal
Recta tangent a (''a'', ''f''(''a'')) En matemàtiques, una aproximació lineal és una aproximació d'una funció qualsevol fent servir una funció lineal (de forma més precisa una funció afí).
Nou!!: Derivada і Aproximació lineal · Veure més »
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Nou!!: Derivada і Arquimedes · Veure més »
Ars magna
LArs magna (títol complet: Ars magna, generalis et ultima, ca. 1305) és la versió més llarga de lArs lul·lià.
Nou!!: Derivada і Ars magna · Veure més »
Aryabhata
Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.
Nou!!: Derivada і Aryabhata · Veure més »
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Nou!!: Derivada і Àrea · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Derivada і Bhaskara II · Veure més »
Binomi de Newton
Visualització de l'expansió fins a la quarta potència del binomi El Binomi de Newton o teorema del binomi és una fórmula que serveix per a calcular la potència n d'un binomi (a+b).
Nou!!: Derivada і Binomi de Newton · Veure més »
Camp escalar
En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai.
Nou!!: Derivada і Camp escalar · Veure més »
Camp vectorial
conservatiu el rotacional no s'anul·la En matemàtica un camp vectorial és una construcció del càlcul vectorial, que associa un vector a cada punt de l'espai euclidià, de la forma \varphi:\R^n\to\R^m.
Nou!!: Derivada і Camp vectorial · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Derivada і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Nou!!: Derivada і Circumferència · Veure més »
Classe de diferenciabilitat
Un funció altiplà és una funció llisa amb suport compacte. En anàlisi matemàtica, una classe de diferenciabilitat és una classificació de funcions segons les propietats de les seves derivades.
Nou!!: Derivada і Classe de diferenciabilitat · Veure més »
Condició necessària i suficient
A l'entorn de la lògica, ser Condició necessària i suficient descriu la relació que mantenen dues proposicions o estat de les coses, si una és condicionant de l'altra.
Nou!!: Derivada і Condició necessària i suficient · Veure més »
Conjunt magre
En els camps matemàtics de topologia general i teoria de conjunt descriptiva, un conjunt magre (també anomenat un conjunt escàs o un conjunt de primera categoria) és un conjunt que, considerat com a subconjunt d'un espai topològic (normalment més gran), és en un sentit precís petit o negligible.
Nou!!: Derivada і Conjunt magre · Veure més »
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Nou!!: Derivada і Corba · Veure més »
De analysi per aequationes numero terminorum infinitas
De analysi per aequationes numero terminorum infinitas (o sobre l'anàlisi per sèries infinites, sobre l'anàlisi per equacions amb un nombre infinit de termes, o sobre l'anàlisi mitjançant equacions d'un nombre infinit de termes, és una obra matemàtica d'Isaac Newton. Composta el 1669, probablement a mitjan aquell any, a partir d’idees que Newton havia adquirit durant el període 1665-1666. Newton va escriure: L'explicació es va escriure per posar remei a les febleses aparents de la sèrie logarítmicaBritannica Educational, que s’havia tornat a publicar a causa de Nicolaus Mercator, o mitjançant l’impuls d'Isaac Barrow el 1669, per constatar el coneixement de l’autoria prèvia d’un mètode general de sèries infinites. L'escriptura es va difondre entre els estudiosos com a manuscrit el 1669, inclòs John Collins, un intel·ligent matemàtic per a un grup de matemàtics britànics i continentals. per un grup de matemàtics britànics i continentals. La seva relació amb Newton com a informador va resultar fonamental per aconseguir el reconeixement de Newton i el contacte amb John Wallis a la Royal Society. Tant Cambridge University Press com la Royal Society van rebutjar el tractat de publicar-lo, publicant-lo a Londres el 1711 per William Jones, i de nou el 1744, com Methodus fluxionum et serierum infinitarum cum eisudem applicatione ad curvarum geometriam a en Opuscula mathematica, philosophica et philologica per Marcum-Michaelem Bousquet en aquell temps editat per Johann Castillioneus.
Nou!!: Derivada і De analysi per aequationes numero terminorum infinitas · Veure més »
Delta (lletra)
La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Derivada і Delta (lletra) · Veure més »
Delta de Dirac
Representació de la distribució δ(''x'') de Dirac. La delta de Dirac o funció d'impuls, introduïda per primera vegada pel físic anglès Paul Dirac, es pot considerar una funció generalitzada δ(x) que té un valor infinit per a x.
Nou!!: Derivada і Delta de Dirac · Veure més »
Derivació automàtica
En matemàtiques i en àlgebra computacional, la derivació automàtica, de vegades anomenada de forma alternativa derivació algorísmica, és un mètode d'avaluar numèricament la derivada d'una funció en un punt fent servir un programa d'ordinador.
Nou!!: Derivada і Derivació automàtica · Veure més »
Derivació numèrica
La derivació numèrica és una tècnica de càlcul numèric per a obtenir una estimació del valor de la derivada d'una funció en un punt fent servir valors de la funció i de vegades altra informació coneguda de la funció.
Nou!!: Derivada і Derivació numèrica · Veure més »
Derivació simbòlica
La derivació simbòlica és el procés pel qual un algorisme programat en un ordinador resol el problema de trobar la fórmula de la funció derivada d'una funció donada.
Nou!!: Derivada і Derivació simbòlica · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Derivada і Derivada · Veure més »
Derivada (exemples)
Vegeu derivada per informació més general.
Nou!!: Derivada і Derivada (exemples) · Veure més »
Derivada aritmètica
En la teoria de nombres, la derivada aritmètica, o derivada numèrica, és una funció definida per a enters, basada en la seva descomposició en factors primers, per analogia amb la regla de producte de la derivada d'una funció que es fa servir en l'anàlisi.
Nou!!: Derivada і Derivada aritmètica · Veure més »
Derivada de Gâteaux
En matemàtiques, la derivada de Gâteaux és una generalització del concepte de derivada direccional.
Nou!!: Derivada і Derivada de Gâteaux · Veure més »
Derivada de la funció inversa
En matemàtiques, la inversa d'una funció y.
Nou!!: Derivada і Derivada de la funció inversa · Veure més »
Derivada exterior
A matemàtiques, l'operador de derivada exterior (o diferencial exterior) de la topologia diferencial, amplia el concepte de l'diferencial d'una funció a formes diferencials d'un grau més alt.
Nou!!: Derivada і Derivada exterior · Veure més »
Derivada feble
En matemàtiques, una derivada feble és una generalització del concepte de derivada d'una funció (derivada forta) per a funcions no derivables, sinó només integrables, és a dir que pertanyen a l'Espai de Lebesgue L^1().
Nou!!: Derivada і Derivada feble · Veure més »
Derivada parcial
En matemàtiques, s'anomena derivada parcial d'una funció de diverses variables a la seva derivada respecte a una d'aquestes variables, deixant les altres constants (de manera oposada a la derivada total, en la qual totes les variables poden variar).
Nou!!: Derivada і Derivada parcial · Veure més »
Derivada respecte del temps
Una derivada respecte del temps (o derivada temporal) és la derivada d'una funció que depèn del temps respecte a la variable temporal, normalment interpretada com la taxa de variació del valor de la funció.
Nou!!: Derivada і Derivada respecte del temps · Veure més »
Derivada segona
constant. En càlcul, la derivada segona d'una funció ƒ és la derivada de la derivada de ƒ.
Nou!!: Derivada і Derivada segona · Veure més »
Derivada simètrica
En matemàtiques, la derivada simètrica és una operació relacionada amb la derivada ordinària.
Nou!!: Derivada і Derivada simètrica · Veure més »
Diferencial d'una funció
En càlcul, el diferencial d'una funció representa la part principal del canvi a una funció y.
Nou!!: Derivada і Diferencial d'una funció · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Derivada і Dimensió · Veure més »
Discriminant
En àlgebra, el discriminant d'un polinomi amb coeficients reals o complexos és una expressió dels coeficients del polinomi.
Nou!!: Derivada і Discriminant · Veure més »
Distribució (matemàtiques)
En anàlisi matemàtica, les distribucions (o funcions generalitzades) són objectes que generalitzen funcions.
Nou!!: Derivada і Distribució (matemàtiques) · Veure més »
Divisió entre zero
La funció ''f''(''x'').
Nou!!: Derivada і Divisió entre zero · Veure més »
Domini (matemàtiques)
En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.
Nou!!: Derivada і Domini (matemàtiques) · Veure més »
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Nou!!: Derivada і Equació diferencial · Veure més »
Equació diferencial lineal
En matemàtiques, les equacions diferencials lineals són equacions diferencials que tenen solucions que poden sumar-se per obtenir altres solucions.
Nou!!: Derivada і Equació diferencial lineal · Veure més »
Equacions de Cauchy-Riemann
Una representació visual d'un vector ''X'' en un domini que es multiplica per un nombre complex ''z'', després es mapeja per ''f'', en comparació amb ''f'' després es multiplica després per ''z''. Si tots dos donen com a resultat que el punt acabi al mateix lloc per a totes les ''X'' i ''z'', aleshores ''f'' compleix la condició de Cauchy-Riemann. En anàlisi complexa, les equacions de Cauchy-Riemann caracteritzen les funcions d'una variable complexa diferenciables en sentit complex entre les funcions diferenciables en sentit real: són condicions necessàries i suficients relatives a les derivades parcials d'una funció diferenciable en sentit real perquè sigui diferenciable en sentit complex.
Nou!!: Derivada і Equacions de Cauchy-Riemann · Veure més »
Espai de Banach
En matemàtiques, un espai de Banach és un espai vectorial normat i complet.
Nou!!: Derivada і Espai de Banach · Veure més »
Espai de Fréchet
En anàlisi funcional i àrees relacionades de les matemàtiques, un espai de Fréchet, nom provinent de Maurice Fréchet, són un tipus d'espais vectorials topològics.
Nou!!: Derivada і Espai de Fréchet · Veure més »
Espai funcional
En matemàtiques, un espai funcional és un conjunt d'aplicacions d'una certa forma d'un conjunt X en un conjunt Y. S'anomena espai perquè segons els casos pot ser un espai topològic o un espai vectorial o els dos.
Nou!!: Derivada і Espai funcional · Veure més »
Espai tangent
En matemàtiques, lespai tangent d'una varietat és un concepte que facilita la generalització de vectors des d'espais afins a varietats generals, ja que en l'últim cas no es pot simplement restar dos punts per obtenir un vector que apunti de l'un a l'altre.
Nou!!: Derivada і Espai tangent · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Derivada і Espai vectorial · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Derivada і Física · Veure més »
Fibrat tangent
En matemàtiques, el fibrat tangent d'una varietat és la unió disjunta de tots els espais tangents en cada punt de la varietat.
Nou!!: Derivada і Fibrat tangent · Veure més »
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Nou!!: Derivada і Fracció · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Derivada і Funció · Veure més »
Funció constant
Gràfiques de funcions constants. La funció constant o funció polinòmica de grau zero és la funció que no depèn de cap variable i la representem en la forma f(x).
Nou!!: Derivada і Funció constant · Veure més »
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Nou!!: Derivada і Funció contínua · Veure més »
Funció convexa
Funció convexa en un interval x, y. En matemàtica, una funció real f definida en un interval (o en qualsevol subconjunt convex d'algun espai vectorial) es diu funció convexa o còncava cap amunt, si per dos punts qualsevol x i y en un domini C i qualsevol t a, es compleix En altres paraules, una funció és convexa si i només si si el seu epígraf (el conjunt de punts situats en o sobre el graf) és un conjunt convex.
Nou!!: Derivada і Funció convexa · Veure més »
Funció de producció
Gràfic del producte total, mitjà i marginal En economia, la funció de producció representa la màxima quantitat que es pot produir d'un bé econòmic amb uns recursos; per tant és una aplicació que a un vector de recursos li fa correspondre un escalar que representa la quantitat produïda.
Nou!!: Derivada і Funció de producció · Veure més »
Funció de Weierstrass
Gràfica de la funció de Weierstrass a l'interval −2, 2. La funció té un comportament fractal: cada zoom (cercle vermell) és semblant a la gràfica global. En matemàtiques, la funció de Weierstrass és un exemple patològic d'una funció real.
Nou!!: Derivada і Funció de Weierstrass · Veure més »
Funció elemental
En matemàtiques, una funció elemental és una funció d'una variable construïda a partir d'un nombre finit d'exponencials, logaritmes, constants i arrels d'equacions a través de la composició de funcions i combinacions emprant les quatre operacions elementals (suma, resta, multiplicació i divisió).
Nou!!: Derivada і Funció elemental · Veure més »
Funció esglaó de Heaviside
La funció esglaó de Heaviside (a partir del físic Oliver Heaviside) és una funció discontínua que pren el valor 0 per a tot x real inferior a 0 i el valor 1 per a tot x igual o superior a 0: La funció esglaó és una primitiva de la funció delta de Dirac.
Nou!!: Derivada і Funció esglaó de Heaviside · Veure més »
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Nou!!: Derivada і Funció exponencial · Veure més »
Funció holomorfa
f (a sota). Les funcions holomorfes són l'objecte central d'estudi de l'anàlisi complexa; són funcions definides en un subconjunt obert del pla complex \mathbb amb valors a \mathbb que són complexament diferenciables en tots els punts.
Nou!!: Derivada і Funció holomorfa · Veure més »
Funció lineal
Tres funcions geomètriques lineals — la vermella i la blava tenen el mateix pendent (''m''), la vermella i la verda tenen la mateix punt de tall amb l'eix y (''b''). En les matemàtiques, el terme funció lineal pot referir-se a dos conceptes diferents.
Nou!!: Derivada і Funció lineal · Veure més »
Funció real
En matemàtiques, una funció real (anomenada també Funció de valors reals) és una funció tal que totes les seves imatges són nombres reals, per tant el seu recorregut és un subconjunt dels reals i el seu codomini és la recta real.
Nou!!: Derivada і Funció real · Veure més »
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Nou!!: Derivada і Funció trigonomètrica · Veure més »
Funció vectorial
''t''.
Nou!!: Derivada і Funció vectorial · Veure més »
Gairebé pertot
En anàlisi matemàtica, i més específicament en teoria de la mesura, es diu que una propietat es compleix gairebé pertot si el conjunt d'elements per als quals no es compleix la propietat és en certa manera negligible; en termes tècnics, quan és un conjunt de mesura nul·la (Halmos 1974).
Nou!!: Derivada і Gairebé pertot · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Derivada і Geometria diferencial · Veure més »
Godfrey Kneller
Godfrey Kneller, originàriament Gottfried Kniller, (Lübeck, 1646 - Londres, 1723) fou un pintor, dibuixant, aquarel·lista i miniaturista nascut al Sacre Imperi Romanogermànic i establert a la capital anglesa, el qual es convertí en el retratista barroc més important d'Anglaterra durant el final del i principi del.
Nou!!: Derivada і Godfrey Kneller · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Derivada і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Gradient (matemàtiques)
En càlcul vectorial, el gradient \nabla f d'un camp escalar f és un camp vectorial que indica en cada punt del camp escalar la direcció del màxim increment d'ell mateix.
Nou!!: Derivada і Gradient (matemàtiques) · Veure més »
Gràfica d'una funció
En matemàtiques, la gràfica d'una funció f és la representació del conjunt de totes les parelles ordenades (x,f(x)).
Nou!!: Derivada і Gràfica d'una funció · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Derivada і Infinit · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Derivada і Integració · Veure més »
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Nou!!: Derivada і Integració numèrica · Veure més »
Interval (matemàtiques)
En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.
Nou!!: Derivada і Interval (matemàtiques) · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Derivada і Isaac Newton · Veure més »
Jacobià
En càlcul vectorial, el jacobià és una abreviatura emprada per anomenar tant la matriu jacobiana com el seu determinant, el determinant jacobià.
Nou!!: Derivada і Jacobià · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Derivada і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Derivada і Límit · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Derivada і Leonhard Euler · Veure més »
Linealitat de la derivació
En matemàtiques, la linealitat de la derivació és una de les propietats fonamentals de la derivada.
Nou!!: Derivada і Linealitat de la derivació · Veure més »
Linealització
En matemàtiques i les seves aplicacions, la linealització es refereix al procés de trobar l'aproximació lineal a una funció en un punt donat.
Nou!!: Derivada і Linealització · Veure més »
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Nou!!: Derivada і Lleis de Newton · Veure més »
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Nou!!: Derivada і Logaritme natural · Veure més »
Macroeconomia
La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.
Nou!!: Derivada і Macroeconomia · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Derivada і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Màxims i mínims
Màxims i mínims locals i globals de cos(3π''x'')/''x'', 0,1≤''x''≤1,1 En matemàtiques, dels màxims i dels mínims, se'n diu de forma general extrems.
Nou!!: Derivada і Màxims i mínims · Veure més »
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Nou!!: Derivada і Mètodes infinitesimals · Veure més »
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Nou!!: Derivada і Metafísica · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Derivada і Nombre complex · Veure més »
Nombre hiperreal
395x395px En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.
Nou!!: Derivada і Nombre hiperreal · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Derivada і Nombre real · Veure més »
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Nou!!: Derivada і Norma (matemàtiques) · Veure més »
Notació de Leibniz
En càlcul, la notació de Leibniz, dita així en honor del filòsof i matemàtic alemany del Gottfried Wilhelm Leibniz, va començar amb la utilització d'expressions com dx i dy per a representat increments "infinitament petits" (o infinitesimals) de les quantitats x i y, igual com Δx i Δy representen increments finits dx i dy respectivament.
Nou!!: Derivada і Notació de Leibniz · Veure més »
Notació de Newton
La notació de Newton de la derivada consisteix a col·locar un punt damunt del nom de la funció, d'això ell en va dir fluxió.
Nou!!: Derivada і Notació de Newton · Veure més »
Operador diferencial
En matemàtiques, un operador diferencial és un operador lineal definit com una funció de l'operador de diferenciació.
Nou!!: Derivada і Operador diferencial · Veure més »
Operador matemàtic
Un operador matemàtic és un operador usat en matemàtiques.
Nou!!: Derivada і Operador matemàtic · Veure més »
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Nou!!: Derivada і Optimització matemàtica · Veure més »
Pendent (matemàtiques)
En matemàtiques el pendent d'una recta és una mesura de la inclinació de la recta.
Nou!!: Derivada і Pendent (matemàtiques) · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Derivada і Pesta · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Derivada і Pierre de Fermat · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Derivada і Polinomi · Veure més »
Primitiva
El camp vectorial definit assignant a cada punt (x,y) un vector que té per pendent ''ƒ''(''x'').
Nou!!: Derivada і Primitiva · Veure més »
Punt d'inflexió
Punt d'inflexió d'una funció real de variable real Gràfic de ''y''.
Nou!!: Derivada і Punt d'inflexió · Veure més »
Punt de sella
Punt de sella entre dos màxims topogràfics (punt vermell). Les línies més gruixudes corresponen a contorns de nivell. En matemàtiques, un punt de sella o punt d'enselladura és el punt sobre una superfície en què el pendent és zero, però no es tracta d'un extrem local (màxim o mínim).
Nou!!: Derivada і Punt de sella · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Derivada і Ramon Llull · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Derivada і Recta · Veure més »
Recta secant
Rectes traçades en una circumferència incloent-hi la secant En geometria, la posició relativa de dues rectes, o d'una recta i d'una corba, pot ser qualificada per l'adjectiu secant.
Nou!!: Derivada і Recta secant · Veure més »
Regla de la cadena
En càlcul infinitesimal, la regla de la cadena és una fórmula per a calcular la derivada de la composició de dues funcions.
Nou!!: Derivada і Regla de la cadena · Veure més »
Regla de la raó inversa d'una funció
En càlcul la regla de la raó inversa d'una funció és una drecera per a trobar la derivada d'una funció f(x) en el cas que aquesta funció vingui expressada com a 1/g(x) i la derivada de g(x) sigui coneguda.
Nou!!: Derivada і Regla de la raó inversa d'una funció · Veure més »
Regla de Leibniz (regla del producte generalitzada)
En càlcul, la regla de Leibniz, anomenada així en honor de Gottfried Leibniz, és una generalització de la regla del producte.
Nou!!: Derivada і Regla de Leibniz (regla del producte generalitzada) · Veure més »
Regla del producte
A càlcul infinitesimal, la regla del producte anomenada també Llei de Leibniz (vegeu derivada), permet de calcular la derivada del producte de funcions derivables.
Nou!!: Derivada і Regla del producte · Veure més »
Regla del quocient
A càlcul, la regla del quocient és un mètode per a calcular la derivada d'una funció que consisteix en el quocient d'altres dues per a les quals la derivada existeix.
Nou!!: Derivada і Regla del quocient · Veure més »
Regla generalitzada de la derivada de la potenciació
En matemàtiques, la regla de la derivada de la potenciació és un mètode per a calcular la derivada d'expressions que impliquin potenciació (elevar a una potència).
Nou!!: Derivada і Regla generalitzada de la derivada de la potenciació · Veure més »
Regles de derivació
Aquest article és un resum de les regles de derivació, és a dir, les regles que es fan servir en càlcul infinitesimal per a calcular la derivada d'una funció a partir de les derivades de les funcions base que es troben a la taula de derivades i que combinades entre elles amb combinacions lineals, productes o, composicions formen les funcions elementals.
Nou!!: Derivada і Regles de derivació · Veure més »
Sèrie (matemàtiques)
La sèrie geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +... convergeix a 2. En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió.
Nou!!: Derivada і Sèrie (matemàtiques) · Veure més »
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Nou!!: Derivada і Sèrie de Taylor · Veure més »
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.
Nou!!: Derivada і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »
Stefan Banach
fou un matemàtic polonès, professor a Lwów (Lviv, Ucraïna) des de 1922.
Nou!!: Derivada і Stefan Banach · Veure més »
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Nou!!: Derivada і Tangent · Veure més »
Tangent vertical
Tangent vertical a la funció ''ƒ''(''x'') a ''x''.
Nou!!: Derivada і Tangent vertical · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Derivada і Temps · Veure més »
Teorema de Rolle
En càlcul, el teorema de Rolle estableix que Si.
Nou!!: Derivada і Teorema de Rolle · Veure més »
Teorema del valor mitjà
Per a qualsevol funció contínua en ''a'', ''b'' i derivable en (''a'', ''b'') hi ha algun ''c'' al interval (''a'', ''b'') tal que la '''secant''' que uneix els punts extrems de l'interval ''a'', ''b'' és paral·lela a la'''tangent''' al punt ''c''. Informalment es pot dir que en càlcul, el teorema del valor mitjà estableix, que donat un bocí d'una corba derivable, hi ha un punt dins d'aquest bocí en el qual la tangent a la corba és paral·lela a la recta que uneix el primer punt amb l'últim.
Nou!!: Derivada і Teorema del valor mitjà · Veure més »
Teorema fonamental del càlcul
El teorema fonamental del càlcul integral consisteix en l'afirmació que la derivada i integral d'una funció matemàtica són operacions inverses.
Nou!!: Derivada і Teorema fonamental del càlcul · Veure més »
Teoria diferencial de Galois
En matemàtiques, les primitives de certes funcions elementals no es poden expressar com a funcions elementals.
Nou!!: Derivada і Teoria diferencial de Galois · Veure més »
Topologia producte
S'anomena topologia producte a una topologia construïda sobre el producte cartesià d'espais topològics a partir de la topologia dels factors.
Nou!!: Derivada і Topologia producte · Veure més »
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Nou!!: Derivada і Valor absolut · Veure més »
Variables dependents i independents
L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.
Nou!!: Derivada і Variables dependents i independents · Veure més »
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Nou!!: Derivada і Varietat diferenciable · Veure més »
Veïnat (matemàtiques)
obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.
Nou!!: Derivada і Veïnat (matemàtiques) · Veure més »
Vector (matemàtiques)
Un vector és qualsevol element d'un espai vectorial i, per extensió, d'un mòdul sobre un anell commutatiu unitari.
Nou!!: Derivada і Vector (matemàtiques) · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Derivada і Velocitat · Veure més »
Xàraf-ad-Din at-Tussí
Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí (Tus, 1135 - Bagdad, 1213) va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del, conegut, abreviadament, com a Xàraf-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí.
Nou!!: Derivada і Xàraf-ad-Din at-Tussí · Veure més »
Xifra
Una xifra, guarisme o dígit (del llatí dit) és un signe o caràcter que serveix per a representar un nombre.
Nou!!: Derivada і Xifra · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Derivada і Zero · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Derivada і 11 de novembre · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Derivada і 1664 · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Derivada і 1671 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Derivada і 1675 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Derivada і 1676 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Derivada і 1684 · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Derivada і 1689 · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Derivada і 25 d'octubre · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Derivada і 499 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Derivable, Derivació (matemàtiques), Derivació (àlgebra abstracta), Derivada total, Derivades, Diferenciació, Funció derivada, Funció derivada d'una funció.
