Accés més ràpid que el navegador!
27 les relacions: Adolf Hitler, Alemanya, Antisemitisme, Antisionisme, Cambridge, Comitè central, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, David Bergelson, Genocidi, Ilià Ehrenburg, Jerusalem, Llibre negre, Minsk, Moscou, Nova, Polònia, Pravda, Província Autònoma dels Hebreus, Qüestió jueva, Racisme, Rus, Segona Guerra Mundial, Sionisme, Socialdemocràcia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió General de Treballadors Jueus de Lituània, Polònia i Rússia, Vassili Grossman.
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Der Emes і Adolf Hitler · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Der Emes і Alemanya · Veure més »
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Nou!!: Der Emes і Antisemitisme · Veure més »
Antisionisme
Lantisionisme és l'oposició al sionisme, a l'existència de l'Estat d'Israel o al seu manteniment com a estat jueu, per raons ideològiques, polítiques, morals o religioses.
Nou!!: Der Emes і Antisionisme · Veure més »
Cambridge
Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.
Nou!!: Der Emes і Cambridge · Veure més »
Comitè central
El comitè central és la denominació comuna d'un cos administratiu permanent d'organitzacions i partits comunistes escollit a cada congrés o assemblea general.
Nou!!: Der Emes і Comitè central · Veure més »
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.
Nou!!: Der Emes і Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »
David Bergelson
David (o Dovid) Bergelson (דוד בערגעלסאָן) (12 d'agost 1884 - 12 d'agost de 1952) fou un escriptor jueu en llengua ídix.
Nou!!: Der Emes і David Bergelson · Veure més »
Genocidi
Calaveres humanes al Memorial del genocidi de Murambi en record del Genocidi de Ruanda Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.
Nou!!: Der Emes і Genocidi · Veure més »
Ilià Ehrenburg
, nom complet amb patronímic Ilià Grigórievitx Ehrenburg (Илья́ Григо́рьевич Эренбу́рг AFI /ɪˈlʲjæ ɡrʲɪˈɡorʲjɪvɪtɕ ɪrʲɪnˈburk/, de vegades transcrit i transliterat com a Erenburg fou un escriptor, poeta, assagista, periodista, traductor de francès i castellà, activista social i fotògraf rus. En 1908-1917 i 1921-1940 va estar-se a l'exili, i des del 1940 va viure a la Unió Soviètica. És un dels autors més productius i més prolífics de la Unió Soviètica i va publicar al voltant d'un centenar de llibres. Ehrenburg és conegut sobretot com a escriptor de novel·les i periodista i es va donar a conèixer, sobretot com a reporter i en part propagandista en tres guerres (Primera Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola i sobretot especialment la Segona Guerra Mundial). Els seus articles de propaganda sobre la Segona Guerra Mundial van desencadenar posteriorment violents debats i polèmiques a Alemanya Occidental, sobretot en la dècada del 1960. La seva novel·la Desglaç Оттепель Óttepel va donar nom a tota una època de la política cultural soviètica, a saber, la liberalització després de la mort de Ióssif Stalin (Desglaç de Khrusxov). Fins i tot els viatges d'Ehrenburg va trobar una gran resposta, però sobretot la seva autobiografia Anys de vida humana, que pot ser considerada com la seva obra més famosa i més debatuda. De particular importància fou la publicació, juntament amb Vassili Grossman, del Llibre Negre, sobre el genocidi dels jueus soviètics, la primera documentació important de l'Holocaust. D'altra banda, Ehrenburg va publicar diversos poemaris.
Nou!!: Der Emes і Ilià Ehrenburg · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Der Emes і Jerusalem · Veure més »
Llibre negre
* El Llibre Negre (Holocaust), llibre de testimonis sobre l'Holocaust i els crims de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Der Emes і Llibre negre · Veure més »
Minsk
La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.
Nou!!: Der Emes і Minsk · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Der Emes і Moscou · Veure més »
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Nou!!: Der Emes і Nova · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Der Emes і Polònia · Veure més »
Pravda
Pravda («La veritat») és un diari de gran format rus, i va ser el diari oficial del Partit Comunista de la Unió Soviètica, quan va ser un dels diaris més influents del país amb un tiratge d'11 milions.
Nou!!: Der Emes і Pravda · Veure més »
Província Autònoma dels Hebreus
La Província Autònoma dels Hebreus (Евре́йская автоно́мная о́бласть, Ievréiskaia avtonómnaia óblast; en ídix:, yidishe oytonome gegnt; האזור היהודי האוטונומי) és un subjecte federal de la Federació Russa, l'únic amb la designació de «província autònoma».
Nou!!: Der Emes і Província Autònoma dels Hebreus · Veure més »
Qüestió jueva
La qüestió jueva (de l'anglès, jewish question; posteriorment, en alemany, Judenfrage o Judensache) és el conjunt de circumstàncies que històricament envoltaven l'estatus desigual de les minories de jueus a Europa, especialment asquenazites, respecte a les poblacions majoritàries de cada Estat.
Nou!!: Der Emes і Qüestió jueva · Veure més »
Racisme
Esclavitud al Brasil, Debret El racisme és el fet d'afirmar que la gent de diferents ètnies difereix en valor, que llurs diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que en resulta l'avantatge econòmic, polític i social d'un grup en relació als altres.
Nou!!: Der Emes і Racisme · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Der Emes і Rus · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Der Emes і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sionisme
El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.
Nou!!: Der Emes і Sionisme · Veure més »
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Nou!!: Der Emes і Socialdemocràcia · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Der Emes і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Unió General de Treballadors Jueus de Lituània, Polònia i Rússia
La Unió General de Treballadors Jueus de Lituània, Polònia i Rússia; habitualment coneguda amb el terme alemany Bund (בונד, Бунд), que significa federació o unió; va ser un moviment polític jueu de tipus socialista creat el 1897 a l'Imperi Rus.
Nou!!: Der Emes і Unió General de Treballadors Jueus de Lituània, Polònia i Rússia · Veure més »
Vassili Grossman
Vassili Semiónovitx Grossman (en rus: Василий Семёнович Гроссман) (Berdítxiv, 12 de desembre de 1905 – Moscou, 14 de setembre 1964) va ser un escriptor i periodista ucraïnès d'origen jueu de l'època soviètica.
Nou!!: Der Emes і Vassili Grossman · Veure més »
