Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Alónnissos, Alexandre el Gran, Antípatre, Atenes, Èsquines d'Atenes, Àrquias de Túrios, Babilònia, Cal·límac de Cirene, Crannon, Cràter d'Orèstia, Ctesifont (orador), Demades, Dionisi d'Halicarnàs, Egina, En guàrdia!, Esparta, Eubea, Filòcrates (orador), Filip II de Macedònia, Gneu Gel·li, Iseu de Calcis, Lleonat, Lliga Amficciònica, Manuscrit, Megalòpolis, Olint, Orador, Oradors àtics, Pèrsia, Plutarc de Queronea, Posidó, Pseudo-Demòstenes, Queronea, Regne de Macedònia, Segle IX, Segle VI, Sobre la corona, Tebes (Grècia), Trezè, Trirrem.
Alónnissos
El port Patitiri d'Alónnissos Alónnissos (grec: Αλόννησος llatí: Halonnesus) també anomenat Halonnesos, és una illa de la mar Egea, a l'extrem sud de Magnèsia, a Tessàlia.
Nou!!: Demòstenes і Alónnissos · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Demòstenes і Alexandre el Gran · Veure més »
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
Nou!!: Demòstenes і Antípatre · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Demòstenes і Atenes · Veure més »
Èsquines d'Atenes
Bust d'Èsquines (inscripció). Marbre, còpia romana d'un original hel·lenístic grec, segle III aC. Bitolia, Macedònia. Èsquines (Aeschines) (Atenes, ~390 aC — Rodes, 314 aC) fou un polític i orador atenenc, nascut el 389 aC, fill de Tromes i Glaucotea.
Nou!!: Demòstenes і Èsquines d'Atenes · Veure més »
Àrquias de Túrios
Àrquias de Túrios (en Archias) fou un actor grec i després militar.
Nou!!: Demòstenes і Àrquias de Túrios · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Demòstenes і Babilònia · Veure més »
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Nou!!: Demòstenes і Cal·límac de Cirene · Veure més »
Crannon
Crannon o Cranon (en llatí Crannon, Cranon, en grec antic Κρανών, Κραννών, el nom es troba de les dues maneres en les inscripcions) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larisa i a 100 estadis de Girton, segons Estrabó.
Nou!!: Demòstenes і Crannon · Veure més »
Cràter d'Orèstia
Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Demòstenes і Cràter d'Orèstia · Veure més »
Ctesifont (orador)
Ctesifont (Ctesiphon), fill de Leòstenes d'Anaflist, fou un orador atenès que va viure al.
Nou!!: Demòstenes і Ctesifont (orador) · Veure més »
Demades
Demades (en llatí Demades, en grec antic Δημάδης) fou un home d'estat i orador atenenc contemporani de Filip II de Macedònia, Alexandre el Gran i Antípater.
Nou!!: Demòstenes і Demades · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Demòstenes і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Demòstenes і Egina · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Demòstenes і En guàrdia! · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Demòstenes і Esparta · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Demòstenes і Eubea · Veure més »
Filòcrates (orador)
Filòcrates (Philocrates) fou un orador atenès de la dem d'Agnos, que va tenir part important en el tractat de pau negociat amb Filip II de Macedònia el 346 aC.
Nou!!: Demòstenes і Filòcrates (orador) · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Demòstenes і Filip II de Macedònia · Veure més »
Gneu Gel·li
Gneu Gel·li (en llatí Cneus Gellius) va ser un historiador romà contemporani dels Gracs.
Nou!!: Demòstenes і Gneu Gel·li · Veure més »
Iseu de Calcis
Iseu de Calcis (en llatí Isaeus, en grec antic) fill de Diàgores fou un dels deu oradors àtics, considerat així pel cànon alexandrí.
Nou!!: Demòstenes і Iseu de Calcis · Veure més »
Lleonat
Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Demòstenes і Lleonat · Veure més »
Lliga Amficciònica
Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.
Nou!!: Demòstenes і Lliga Amficciònica · Veure més »
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Nou!!: Demòstenes і Manuscrit · Veure més »
Megalòpolis
Megalopòlis (Μεγαλόπολη) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia i d'uns 5.000 habitants.
Nou!!: Demòstenes і Megalòpolis · Veure més »
Olint
Olint (Olynthus, en Ὄλυνθος) fou una ciutat del golf Toronaic, entre la península de Pal·lene i la de Sitònia.
Nou!!: Demòstenes і Olint · Veure més »
Orador
Orador (llatí Orator) és la persona que parla en públic i el que destaca per la seva manera de parlar.
Nou!!: Demòstenes і Orador · Veure més »
Oradors àtics
Demòstenes practicant la seva oratòria, pintura de Jean Lecomte du Nouÿ (1842-1923). Els deu oradors àtics són els deu oradors i logògrafs considerats com els més grans de l'era clàssica (segles V-IV aC).
Nou!!: Demòstenes і Oradors àtics · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Demòstenes і Pèrsia · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Demòstenes і Plutarc de Queronea · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Demòstenes і Posidó · Veure més »
Pseudo-Demòstenes
Pseudo-Demòstenes és el nom donat a l'autor (o autors) d'una sèrie de discursos conservats que s'havien atribuït fins llavors a l'orador atenenc Demòstenes, però que s'ha demostrat que no van ser escrits per ell.
Nou!!: Demòstenes і Pseudo-Demòstenes · Veure més »
Queronea
Queronea (Χαιρώνεια, Khairṓneia; Chaeroneia), coneguda com a la Cabrena en català medieval, és una vila i una unitat municipal de les cinc que formen el municipi de Levàdia, dins la unitat perifèrica de Beòcia, a la perifèria de la Grècia Central.
Nou!!: Demòstenes і Queronea · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Demòstenes і Regne de Macedònia · Veure més »
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Nou!!: Demòstenes і Segle IX · Veure més »
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Nou!!: Demòstenes і Segle VI · Veure més »
Sobre la corona
Sobre la corona (grec antic: Ὑπὲρ Κτησιφῶντος περὶ τοῦ Στεφάνου, Hiper Ktesifontos peri tu Stefanu; llatí, De corona) és el títol del discurs jurídic més famós de Demòstenes, el gran polític i orador atenenc.
Nou!!: Demòstenes і Sobre la corona · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Demòstenes і Tebes (Grècia) · Veure més »
Trezè
Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.
Nou!!: Demòstenes і Trezè · Veure més »
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Nou!!: Demòstenes і Trirrem · Veure més »
Redirigeix aquí:
Demòstenes de Peània, Demó de Peània.
