Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Demostració (matemàtiques)

Índex Demostració (matemàtiques)

En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.

99 les relacions: Alfred North Whitehead, Anàlisi complexa, Anàlisi de dades, Aristòtil, Aritmètica, Arquimedes, Arthur Schopenhauer, Axioma, Axioma de l'elecció, Baruch Spinoza, Bertrand Russell, Càlcul infinitesimal, Cinquè postulat d'Euclides, Clausura, Cogito, ergo sum, Conjectura, Conjectura de Collatz, Conjectura de Goldbach, Corol·lari, Cosmologia, Criptografia, Dada, David Hilbert, Definició, Demostració per deducció, Demostració per inducció, Elements d'Euclides, Empirisme, Estadística, Estadística matemàtica, Euclides, Eudox de Cnidos, Experiment, Física, Física de partícules, Filòsof, Filosofia de les matemàtiques, Fonaments de la matemàtica, Formalisme (matemàtiques), Funció bijectiva, Geometria euclidiana, Geometria no euclidiana, Godfrey Harold Hardy, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Hipòtesi, Hipòtesi del continu, Immanuel Kant, Indecidibilitat, Inferència bayesiana, ..., Infinit, Isaac Newton, Joseph Liouville, Lema (matemàtiques), Llatí, Llenguatge formal, Llista de matemàtics de l'islam medieval, Matemàtica pura, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades, Mètode d'exhaustió, Mètode del descens infinit, Modus tollendo tollens, Núvol de punts, Nombre enter, Nombre irracional, Nombre π, Nombre parell, Nombre racional, Nombre transcendent, Nombres coprimers, Objecte matemàtic, Paul Erdős, Principia Mathematica (Russell-Whitehead), Probabilitat, Propietat distributiva, Proposició (lògica), Raonament deductiu, Raonament inductiu, Reducció a l'absurd, Regla d'inferència, René Descartes, Rudolf Carnap, Tales de Milet, Teetet d'Atenes, Teorema, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teorema de Pitàgores, Teorema dels nombres primers, Teorema dels quatre colors, Teoria de conjunts, Teoria de la demostració, Teoria de la probabilitat, Teoria de nombres, Teoria del caos, Test de primalitat de Miller-Rabin, The Journal of Philosophy, Willard van Orman Quine, ZFC. Ampliar l'índex (49 més) »

Alfred North Whitehead

va ser un matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Alfred North Whitehead · Veure més »

Anàlisi complexa

Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Anàlisi complexa · Veure més »

Anàlisi de dades

dades en la ciència, que culmina amb l'anàlisi de dades. Anàlisi de dades es refereix a l'ús de mètodes d'anàlisi estadístics adequats per analitzar grans quantitats de dades recollides, resumir-les, comprendre-les i digerir-les, per tal de maximitzar el desenvolupament de les funcions de dades i exercir el paper de les dades.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Anàlisi de dades · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Aristòtil · Veure més »

Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Aritmètica · Veure més »

Arquimedes

Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Arquimedes · Veure més »

Arthur Schopenhauer

fou un filòsof alemany.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Arthur Schopenhauer · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Axioma · Veure més »

Axioma de l'elecció

L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Axioma de l'elecció · Veure més »

Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Baruch Spinoza · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Bertrand Russell · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Càlcul infinitesimal · Veure més »

Cinquè postulat d'Euclides

'''Cinquè postulat d'Euclides''': Les rectes, en perllongar-se s'intersequen. El postulat de les paral·leles o cinquè postulat d'Euclides en geometria, apareix al llibre d'aquest matemàtic grec, Els Elements (300 aC) La geometria euclidiana és l'estudi de la geometria que satisfà tots els axiomes d'Euclides, incloent el cinquè postulat La geometria que és independent del V postulat (és a dir, que assumeix els altres quatre primers) és coneguda com la geometria absoluta.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Cinquè postulat d'Euclides · Veure més »

Clausura

En matemàtiques, la clausura es refereix al mínim conjunt que és "tancat" a una certa propietat o que conté just la mínima quantitat d'elements que fa determinada propietat sigui certa per al conjunt, etc.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Clausura · Veure més »

Cogito, ergo sum

René Descartes (1596-1650) Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', originàriament "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Cogito, ergo sum · Veure més »

Conjectura

La part real (vermella) i la part imaginària (blava) de la funció zeta de Riemann al llarg de la línia crítica Re (s).

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Conjectura · Veure més »

Conjectura de Collatz

òrbites de nombres petits sota el ''mapa de Collatz'', saltant els nombres parells. La conjectura de Collatz afirma que tots els camins eventualment porten cap a 1. La conjectura de Collatz és un dels problemes no resolts més famosos de les matemàtiques.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Conjectura de Collatz · Veure més »

Conjectura de Goldbach

Euler, datada del 7 de juny de 1742. La conjectura de Goldbach afirma que Malgrat la seva aparent senzillesa, és un dels problemes matemàtics més antics sense demostrar pertanyent a la teoria dels nombres, i forma part dels problemes de Hilbert.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Conjectura de Goldbach · Veure més »

Corol·lari

Un corol·lari és una proposició matemàtica que és conseqüència immediata d'una altra proposició prèviament demostrada.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Corol·lari · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Cosmologia · Veure més »

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Criptografia · Veure més »

Dada

Una dada és una representació simbòlica (numèrica, alfabètica, etc.) d'una entitat.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Dada · Veure més »

David Hilbert

David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і David Hilbert · Veure més »

Definició

Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Definició · Veure més »

Demostració per deducció

La demostració per deducció o demostració directa és una demostració matemàtica on la conclusió està establerta a través de la combinació lògica dels axiomes, definicions o teoremes ja existents.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Demostració per deducció · Veure més »

Demostració per inducció

date.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Demostració per inducció · Veure més »

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Elements d'Euclides · Veure més »

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Empirisme · Veure més »

Estadística

lang.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Estadística · Veure més »

Estadística matemàtica

L'estadística matemàtica és l'estudi de l'estadística des del punt de vista de la matemàtica fent servir la teoria de la probabilitat i també altres branques de la matemàtica com l'àlgebra lineal i l'anàlisi matemàtica.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Estadística matemàtica · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Euclides · Veure més »

Eudox de Cnidos

Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Eudox de Cnidos · Veure més »

Experiment

consulta.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Experiment · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Física · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Física de partícules · Veure més »

Filòsof

Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Filòsof · Veure més »

Filosofia de les matemàtiques

La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Filosofia de les matemàtiques · Veure més »

Fonaments de la matemàtica

Fonaments de la matemàtica és el terme amb què sovint s'identifiquen certs camps de la matemàtica, com ara la filosofia de la matemàtica, la lògica matemàtica, la teoria de conjunts axiomàtica, la teoria de la demostració, la teoria de models i la teoria de la recursió, que tenen en comú la cerca d'una fonamentació per la matemàtica.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Fonaments de la matemàtica · Veure més »

Formalisme (matemàtiques)

El formalisme en filosofia de les matemàtiques, és una teoria que defensa que les proposicions matemàtiques (i lògiques) es poden entendre com el resultat de la manipulació de cadenes de símbols sota unes estrictes normes sintàctiques de transformació.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Formalisme (matemàtiques) · Veure més »

Funció bijectiva

Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Funció bijectiva · Veure més »

Geometria euclidiana

Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Geometria euclidiana · Veure més »

Geometria no euclidiana

La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Geometria no euclidiana · Veure més »

Godfrey Harold Hardy

Godfrey Harold Hardy (3 de febrer de 1877 - 1 de desembre de 1947) fou un rellevant matemàtic anglès, reconegut pels seus treballs en els camps de la teoria de nombres i en l'anàlisi matemàtica.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Godfrey Harold Hardy · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Gottlob Frege · Veure més »

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Hipòtesi · Veure més »

Hipòtesi del continu

En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Hipòtesi del continu · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Immanuel Kant · Veure més »

Indecidibilitat

* lògica matemàtica.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Indecidibilitat · Veure més »

Inferència bayesiana

La inferència bayesiana és una inferència estadística en la qual les proves o observacions es fan servir per actualitzar o novament per inferir la probabilitat que una hipòtesi pugui ser certa.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Inferència bayesiana · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Infinit · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Isaac Newton · Veure més »

Joseph Liouville

Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París), va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Joseph Liouville · Veure més »

Lema (matemàtiques)

En matemàtiques, un lema (del grec, λήμμα, "lemma" que vol dir "tot allò que es rep, com un regal, benefici, o un suborn") és una proposició demostrada que es fa servir com a pas a un resultat més gran més que com una afirmació en si mateixa.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Lema (matemàtiques) · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Llatí · Veure més »

Llenguatge formal

teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Llenguatge formal · Veure més »

Llista de matemàtics de l'islam medieval

Aquesta llista de matemàtics de l'islam medieval comprèn els principals matemàtics del món islàmic que van tenir molta importància especialment durant el període denominat Edat d'or de l'islam.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Llista de matemàtics de l'islam medieval · Veure més »

Matemàtica pura

consulta.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Matemàtica pura · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Matemàtiques · Veure més »

Matemàtiques aplicades

La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Matemàtiques aplicades · Veure més »

Mètode d'exhaustió

El mètode d'exhaustió és un mètode per a trobar l'àrea d'una superfície plana limitada per una corba a base d'inscriure-li una successió de polígons les àrees dels quals convergeixen cap a l'àrea de la superfície que els conté.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Mètode d'exhaustió · Veure més »

Mètode del descens infinit

El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Mètode del descens infinit · Veure més »

Modus tollendo tollens

En lògica, el modus tollendo tollens (en llatí, 'mode que negant nega'), també anomenat modus tollens i generalment abreujat com a MTT o MT, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus tollens podria ser: Una altra manera de presentar el modus tollens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de seqüents.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Modus tollendo tollens · Veure més »

Núvol de punts

tor Un núvol de punts és un conjunt de vèrtexs en un sistema de coordenades tridimensional.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Núvol de punts · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Nombre enter · Veure més »

Nombre irracional

Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Nombre irracional · Veure més »

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Nombre π · Veure més »

Nombre parell

275x275px Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Nombre parell · Veure més »

Nombre racional

S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Nombre racional · Veure més »

Nombre transcendent

Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Nombre transcendent · Veure més »

Nombres coprimers

Dos nombres enters són coprimers si el seu màxim comú divisor és 1 (\mathrm(a, b).

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Nombres coprimers · Veure més »

Objecte matemàtic

Un objecte matemàtic és un objecte abstracte que apareix en la filosofia de les matemàtiques i en les matemàtiques.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Objecte matemàtic · Veure més »

Paul Erdős

Paul Erdős, Erdős Pál, AFI (Budapest, 26 de març del 1913 - Varsòvia, 20 de setembre del 1996) fou un matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (i excèntric) que, amb centenars de col·laboradors, treballà en problemes de combinatòria, teoria de grafs, teoria de nombres, anàlisi clàssica, teoria de l'aproximació, teoria de conjunts i teoria de probabilitats.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Paul Erdős · Veure més »

Principia Mathematica (Russell-Whitehead)

Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Probabilitat · Veure més »

Propietat distributiva

En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Propietat distributiva · Veure més »

Proposició (lògica)

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Proposició (lògica) · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Raonament deductiu · Veure més »

Raonament inductiu

El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Raonament inductiu · Veure més »

Reducció a l'absurd

En matemàtica, la demostració per contradicció o per reducció a l'absurd (o en llatí, reductio ad absurdum) és un mètode indirecte.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Reducció a l'absurd · Veure més »

Regla d'inferència

En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Regla d'inferència · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і René Descartes · Veure més »

Rudolf Carnap

Placa a la casa natal de Rudolf Carnap, a Wuppertal Rudolf Carnap (Ronsdorf, Wuppertal, 18 de maig del 1891 - Santa Monica, Califòrnia, 14 de setembre del 1970) va ser un influent filòsof nascut a Alemanya que va desenvolupar la seva activitat acadèmica a Europa fins al 1935 i, a partir d'aquesta data, als Estats Units, ja que va fugir dels nazis, a causa de les seves idees polítiques.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Rudolf Carnap · Veure més »

Tales de Milet

Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Tales de Milet · Veure més »

Teetet d'Atenes

Teetet d'Atenes (en grec: Θεαίτητος) fou un matemàtic grec del.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teetet d'Atenes · Veure més »

Teorema

editor.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teorema · Veure més »

Teorema d'incompletesa de Gödel

Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »

Teorema de Pitàgores

Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teorema de Pitàgores · Veure més »

Teorema dels nombres primers

Gràfic comparatiu del Teorema dels nombres primers. En vermell, \pi(x). En verd i en blau, les aproximacions. En matemàtiques, concretament en el camp de la teoria de nombres, el Teorema dels nombres primers (o Teorema del nombre primer) és un resultat que descriu la distribució dels nombres primers entre els nombres naturals.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teorema dels nombres primers · Veure més »

Teorema dels quatre colors

Exemple d'un mapa de quatre colors. Mapa del món acolorit de color verd, taronja, blau i porpra. Un mapa de quatre colors dels estats dels Estats Units (sense tenir en compte els llacs). Mapa administratiu de Rússia acolorit amb quatre colors En matemàtiques, el teorema dels quatre colors estableix que en qualsevol partició d'un pla en regions contigües, que produeix una figura anomenada mapa, no es necessiten més de quatre colors per a acolorir les regions del mapa de manera que no hi hagi dues regions adjacents del mateix color.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teorema dels quatre colors · Veure més »

Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teoria de conjunts · Veure més »

Teoria de la demostració

La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teoria de la demostració · Veure més »

Teoria de la probabilitat

La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teoria de la probabilitat · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teoria de nombres · Veure més »

Teoria del caos

En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Teoria del caos · Veure més »

Test de primalitat de Miller-Rabin

El test de primalitat de Miller-Rabin o test de primalitat de Rabin-Miller és un test de primalitat, és a dir un algorisme que determina si un nombre donat és un nombre primer probable, De forma similar al test de primalitat de Fermat i el test de primalitat de Solovay-Strassen.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Test de primalitat de Miller-Rabin · Veure més »

The Journal of Philosophy

The Journal of Philosophy és una revista acadèmica mensual en anglès centrada en l'àmbit de la Filosofia, publicada per la Universitat de Colúmbia des de la seva creació.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і The Journal of Philosophy · Veure més »

Willard van Orman Quine

, filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і Willard van Orman Quine · Veure més »

ZFC

La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.

Nou!!: Demostració (matemàtiques) і ZFC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Demostració matemàtica, Prova matemàtica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »