Taula de continguts
17 les relacions: August, Cònsol romà, Exèrcit romà, Flavi Renat Vegeci, Hadrià, Imperi Romà, Legió romana, Llatí, Maximí el Traci, Milla romana, Passa, Publi Corneli Escipió Africà Major, Segona Guerra Púnica, Suetoni, Tiberi Semproni Grac (cònsol 215 aC), Titus Livi, 212 aC.
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Decursio і August
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Decursio і Cònsol romà
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Decursio і Exèrcit romà
Flavi Renat Vegeci
XIV d'''Epitoma rei militaris'' Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del.
Veure Decursio і Flavi Renat Vegeci
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Decursio і Hadrià
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Decursio і Imperi Romà
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Decursio і Legió romana
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Decursio і Llatí
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Veure Decursio і Maximí el Traci
Milla romana
meridià Milla romana (Milliare, milliarium o mille passuum) va ser una mesura de longitud de l'antiga Roma equivalent a mil passes de cinc peus cadascuna, i per tant equivalent a cinc mil peus (1479,5 metres, ja que la milla romana era lleugerament més curta que la milla anglesa moderna).
Veure Decursio і Milla romana
Passa
La passa és una unitat de mesura de longitud emprada per gairebé tots els pobles.
Veure Decursio і Passa
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Veure Decursio і Publi Corneli Escipió Africà Major
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Decursio і Segona Guerra Púnica
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Decursio і Suetoni
Tiberi Semproni Grac (cònsol 215 aC)
Tiberi Semproni Grac (en llatí Tiberius Sempronius TIB. F. C. N. Gracchus) va ser un magistrat romà.
Veure Decursio і Tiberi Semproni Grac (cònsol 215 aC)
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Decursio і Titus Livi
212 aC
El 212 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Decursio і 212 aC